Ripoll

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Ripoll (desambiguació)».
Ripoll
Bandera de Ripoll Escut de Ripoll
(En detall) (En detall)
Localització

Ripoll situat respecte Catalunya
Ripoll situat respecte Catalunya

Localització de Ripoll respecte del Ripollès


Municipi del Ripollès
Ripoll belltower.JPG
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Ripollès
Gentilici Ripollès, ripollesa
Superfície 73,3 km²
Altitud 691 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
10.798 hab.
147,31 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 433350 4672350Coord.: 42° 12′ 2″ N, 2° 11′ 34″ E / 42.20056°N,2.19278°E / 42.20056; 2.19278
Organització
Entitats de població

12
Codi territorial 171479
Agermanament Prada (Conflent)
Capranica (Laci)

La vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès i cap del partit judicial de Ripoll a la província de Girona, Catalunya. El municipi ocupa les ribes de l'aiguabarreig del rius Ter i Freser. Ripoll té d'interès turístic pel Monestir de Santa Maria de Ripoll, la Farga Palau, el Museu Etnogràfic de Ripoll (antic Museu Folklòric Parroquial);[2] i el Scriptorium de Ripoll.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El seu topònim llatí Rivipollensis ja apareix, de forma adjectival, testimoniat en textos del segle X. Sobre l'origen del nom de la població s'apunten diverses hipòtesis: una, que faria derivar aquest terme de la combinació del substantiu rivus (en llatí, "riu") i de l'adjectiu pollens ("fort, poderós, puixant");[3] i una altra, que apunta que el terme llatí Rivipollensis significaria "riu de pollancres", amb la qual cosa derivaria d'un llatí Rivus populorum.[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Vista de Ripoll
Maqueta a Catalunya en Miniatura de l'Arxiu-Museu de Sant Pere i del Monestir de Ripoll

Els primers testimonis de presència humana a Ripoll daten de l'edat del bronze (1500- 600 aC). Un petit nucli humà de població vivia a prop dels rius Ter i Freser i a les muntanyes que donen personalitat a aquest indret, com ho evidencia algun dolmen com el de Sot de Dones Mortes o de Pardinella.

La zona fou utilitzada com a zona de pas entre la depressió central catalana i l'altra part dels Pirineus des de temps històrics. Una mostra d'aquesta utilització n'és el Dipòsit d'armes de bronze de Ripoll, provinent de la cultura atlàntica. Hi ha indicis d'ocupació durant l'etapa tardoromana o visigòtica, unes tombes trobades sota el creuer del monestir són testimoni d'aquest nucli poblacional.

Segles IX i X[modifica | modifica el codi]

Amb la reconquesta del territori entre la Cerdanya i el Barcelonès feta pel comte Guifré el Pelós (840-897), es va començar la repoblació de la zona a partir de l'any 879, utilitzant com a element d'atracció dos cenobis: Santa Maria de Ripoll i monestir de Sant Joan de les Abadesses (887).

A partir d'aquell moment el monestir va ser objecte de diverses obres destinades a millorar la seva capacitat; entre les quals destaquen la del 888 (consagració d'una nova església i donació del fill de Guifré, Rudolf, com a monjo), i les de 935, 970 i la del 1032, any en què el cap de la comunitat monàstica era l'abat Oliba. Especialment important és l'obra realitzada durant l'abaciat d'Arnulf, qui va començar una nova església de cinc naus, un claustre i que va construir una muralla que tancava el monestir i un canal que agafava aigua del riu Freser i la portava fins a Ripoll. Aquestes obres estaven estretament lligades a un augment del poder polític, econòmic i jurisdiccional del cenobi sobre el territori català. A redós d'aquest monestir va començar-se a formar una comunitat de servents que configuraren progressivament un poble en la intersecció dels dos rius.

Segle XIV[modifica | modifica el codi]

Ja al segle XIV es va dur a terme l'aixecament d'una muralla per garantir la seguretat de la població. Ben aviat també s'instaurà la celebració d'un mercat. El canal va esdevenir el motor econòmic de la població, que es dedicava a treballar el ferro, el teixit, la fusta… Aquesta època es veié estroncada momentàniament pel terratrèmol de Catalunya de 1428, que causà greus desperfectes a l'església i a altres dependències del monestir i del poble. La reconstrucció que s'hi va fer al llarg del segle XV suposà l'adopció de l'estil gòtic a l'hora d'aixecar arcs i voltes, però no es modificà l'estructura de l'església olibana. Tot i aquest contratemps, continuà el creixement del nucli urbà, que començà a fer-ho fora muralles, i es crearen dos ravals o barris. Fou precisament el raval que quedà a l'altra banda del riu Ter l'indret escollit per l'abat Climent Mai per fundar, el 1573, un hospital destinat a guarir els ripollesos. Tot i aquesta deferència, el cert és que durant l'edat moderna sovintejaren els enfrontaments entre el monestir i els vilatans, perquè aquests darrers volien deslliurar-se del vincle que els unia a l'abat, cosa que no arribà a materialitzar-se, però desgastava el poder abacial.

Aquesta situació s'agreujà amb la implicació en conflictes bèl·lics (Guerra dels Segadors, presència continuada de l'exèrcit francès a Ripoll i Guerra de Successió). Durant els segles XVI-XVIII la societat ripollesa va viure un moment econòmic excel·lent gràcies als oficis vinculats al treball del ferro: fargaires, clavetaires -que feien claus-, serrallers, ferrers… De tots els productes que es fabricaven els més importants van ser les armes de foc, procés en el qual intervenien tres oficis: encepadors, canoners i panyetaires. La fabricació d'armes féu de Ripoll un dels principals centres productors de l'Estat i un dels millors d'Europa. Però no tota la població es dedicà al ferro; així, hi havia gent dedicada al tèxtil, a la fabricació de xocolata, o farina, entre altres oficis.

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

Aquest panorama es va mantenir fins a principis del segle XIX. Durant la Guerra del Francès (1808-1814) els francesos freqüentaren Ripoll i van malmetre la muralla; a més, els ripollesos, el 1812, aconseguiren independitzar-se del poder de l'abat, al qual estaven subjectes des del s.IX. El cop definitiu que posà fi a la supremacia del monestir i al període d'esplendor econòmica es produí en el marc de la Primera Guerra Carlina (1833-1840).

La desamortització propugnada pel ministre Mendizábal suposà que els béns monàstics passessin a mans de l'Estat, que l'abat i els monjos abandonessin el monestir i marxessin de Ripoll, i que el recinte monàstic fos saquejat i incendiat per individus descontents amb els impostos que fins aleshores havien hagut de pagar. Això passava l'any 1835, però per als ripollesos el moment més dolent no arribà fins al maig de 1839, quan el comandant carlí Charles d'Espagnac atacà la població. Després de durs combats, el 27 de maig els carlins ocuparen la població i, no prou satisfets amb la victòria, incendiaren i aterraren cases, ponts i altres construccions. A Ripoll hi havia uns 3.200 habitants abans de 1839; en acabar la guerra només eren un miler. Finalitzat el conflicte, alguns dels habitants tornaren i van emprendre la tasca de reconstrucció de les seves cases amb material (pedres i fustes) que en alguns casos anaren a buscar als edificis abandonats que integraven el monestir. Alhora, l'Estat procedí a la venda per subhasta de dependències monàstiques entre els anys 1844 - 1850. La guerra, a més d'aquests canvis, en l'aspecte econòmic va fer de frontera entre un passat metal·lúrgic i un futur que vindria marcat pel predomini del sector tèxtil. L'aprofitament de les aigües dels rius Ter i Freser, a la segona meitat del segle XIX, comportà l'establiment de nombroses fàbriques gràcies a l'empenta d'industrials forans, els quals, a més, es van beneficiar de les millores urbanístiques que experimentà la vila en aquell període: instal·lació de la xarxa d'aigua potable (1882), d'enllumenat elèctric (1892), i l'arribada del ferrocarril (1880), fruit de la necessitat de transportar a Barcelona el carbó que s'extreia de les mines d'Ogassa. Aquests canvis suposaren un augment de població, que passà a viure a la perifèria, en especial a les zones pròximes a la via fèrria i a les carreteres que conduïen a altres poblacions.

És en aquest moment de creixement econòmic que s'ha de situar la restauració de l'església del monestir de Santa Maria, gràcies a l'interès del bisbe de Vic, Dr. Josep Morgades, i de famílies ripolleses compromeses amb la cultura. Si bé durant la segona meitat de segle XIX se succeïren diverses obres, el 1886 s'inicià la reconstrucció pròpiament dita, que no finalitzà fins al 1893. La vila de Ripoll, fins a l'esclat de la Guerra Civil (1936), experimentà un cert dinamisme, ja que hi va haver millores en diversos àmbits de la societat; en l'aspecte arquitectònic destacà la construcció d'edificis d'estil modernista, alguns obra de Joan Rubió, col·laborador d'Antoni Gaudí. La connexió fèrria entre Ripoll i França s'establí per mitjà del ferrocarril transpirinenc inaugurat el 1929. En l'àmbit cultural també es viuen moments de bonança, amb la presència de nombroses associacions, orquestres, grups de teatre, societats corals, publicació de periòdics, creació de l'Arxiu-Museu de sant Pere (1929)… Aquesta prosperitat es veié estroncada amb la guerra i les seves conseqüències: la desaparició de qualsevol manifestació de catalanitat i la imposició d'un nou tipus de règim polític. Passats els difícils anys de la postguerra, Ripoll tornà a gaudir d'una època de progrés i expansió. En l'àmbit industrial es recuperà el sector tèxtil i va créixer de manera destacada el metal·lúrgic.

Aquest període de benestar anà molt lligat a un espectacular augment demogràfic, provocat principalment pels fluxos migratoris que portaren a Ripoll persones d'arreu de l'Estat. Si el 1950 hi havia 7.451 habitants, al cap de vint anys ja s'havia assolit la xifra de 10.000. Per fer front a aquesta arribada de persones, es construïren habitatges a la perifèria de la població, la qual cosa provocà un creixement urbà fora del nucli antic. Des de la mateixa fi de la dictadura, l'any 1975, la vila experimentà de manera continuada un seguit de canvis encaminats a dotar-la dels equipaments necessaris per afrontar amb garanties el segle XXI.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
els Brucs 866
la Colònia de Santa Maria 26
Llaés 10
Ordina 127
Rama 34
el Remei 38
Ripoll 9.595
Rocafiguera 83
Sant Antoni 4
Sant Bartomeu 38
Sant Bernabé de les Tenes 21
Sant Roc 71
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
163 207 270 1.346 4.780 3.611 3.694 4.549 5.887 6.150
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
7.476 8.560 8.163 8.566 10.254 11.198 12.055 11.577 11.374 11.289
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
10.908 10.953 10.733 10.842 10.717 10.832 11.012 10.991 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1787 incorpora Sant Vicenç de Puigmal; el 1857, Llaés; i el 1975, la Parròquia de Ripoll.

Política[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de Ripoll
Resultats electorals de Ripoll, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Convergència i Unió Jordi Munell i Garcia 2.608 9 48%
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Teresa Jordà i Roura 1.319 5 25%
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Enric Perez i Casas 644 2 12%
Plataforma per Catalunya Xavier Fernández Garcia 312 1 6%
Iniciativa per Catalunya - Esquerra Unida i Alternativa - Entesa pel Progrés Municipal Joan Baz Preciado 151 - 3%
Partit Popular Jaume Teixidó Boada 140 - 3%
En blanc 181 -
Total 5.397 17

Festes, fires i tradicions[modifica | modifica el codi]

Ripoll és poble de festes i fires. Això ho demostra que any rere any, la participació és més alta en esdeveniments d'aquest tipus. Algunes de les festes del poble són:

  • Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès
  • Fira de les Quaranta Hores
  • Ripiganga
  • Elecció de la Pubilla de Ripoll i l'Hereu de Ripoll: La Pubilla de Ripoll és una noia d'entre 16 i 22 anys que, mitjançant la presentació voluntària, exerceix de representant de la vila de Ripoll durant un any.[5] Aquesta és escollida després de realitzar un examen escrit i un examen oral i ésser sotmesa després a votació popular. La figura de la Pubilla és acompanyada per l'Hereu de Ripoll, que exerceix la mateixa tasca que la Pubilla. L'any 2011 també aparegueren els càrrecs de Pubilleta de Ripoll i Hereuet de Ripoll.[6]
  • Fira Teràlia
  • Mercadal del comte Guifré
  • Mermà - Mercat de segona mà de Ripoll
  • Fira de nadal

Llibres i publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Ripoll: imatges i records (1996), Agustí Dalmau i Font
  • Petita història del Monestir de Santa Maria de Ripoll, ed Mediterrània (2004), Agustí Dalmau, Carme Font i Michèle Boix. Il·lustracions de Pilarín Bayés
  • Ripoll 1939-1976. Imatges de la nostra història (2006), Agustí Dalmau i Font
  • L'Abans. Ripoll. Recull gràfic 1878-1972 (2008), Agustí Dalmau i Font

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 99. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. «Ripoll». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Recull d'etimologies de topònims catalans provinents de les llengües clàssiques.
  5. «Ripoll tornarà a tenir hereu». ElRipollès.info, 9 de setembre de 2010. [Consulta: 23 febrer 2013].
  6. «Trien els primers hereuet i pubilleta». El Punt, 13 setembre 2011 [Consulta: 23 febrer 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]