Perpinyà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Perpinyà
Perpignan
Escut de Perpinyà
(En detall)
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Perpinyà respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Vista aèria de Perpinyà
Vista aèria de Perpinyà
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Mancomunitat
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals (capital)
Perpinyà (capital)
Comunitat d'aglomeració de
Perpinyà-Mediterrània

Gentilici Perpinyanès, perpinyanesa o
perpinyanenc, perpinyanenca
Superfície 68,07 km²
Altitud 30 msnm
(màx.:95 mín.:8)
Població (2009[1])
  • Densitat
117.905 hab.
1.732,11 hab/km²
Coordenades 42° 41′ 55″ N, 2° 53′ 44″ E / 42.698611111111°N,2.8955555555556°E / 42.698611111111; 2.8955555555556Coord.: 42° 41′ 55″ N, 2° 53′ 44″ E / 42.698611111111°N,2.8955555555556°E / 42.698611111111; 2.8955555555556
Dirigents:
• Batlle:

Jean-Marc Pujol (UMP)
Codi postal 66000
Codi INSEE 66136
Web

Perpinyà (cooficialment, en francès, Perpignan) és la capital del Rosselló i de la Catalunya Nord. Administrativament és un comú del departament francès dels Pirineus Orientals i del districte homònim. Històricament va ésser capital del comtat del Rosselló, del regne de Mallorca, i de la província del Rosselló.

La població, el 2009, era de 129.925 habitants a la ciutat en si. La mancomunitat de municipis de Perpinyà Mediterrani tenia una població total de més de 310.000 habitants (2011). L'àrea metropolitana tenia el 2009 gairebé 500 000 habitants, sent així i a la vegada, la segona àrea metropolitana de llengua catalana.

Els darrers anys la Vila ha promogut amb l'eslògan Perpignan la Catalane / Perpinyà la Catalana. L'any 2008 la ciutat va ésser distingida com a Capital de la Cultura Catalana.

L'11 de juny de 2010 el ple municipal aprovà, per unanimitat, la Carta municipal per a la llengua catalana, establint el català com a llengua oficial de Perpinyà, juntament amb el francès.[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa dels cantons de Perpinyà.

Es troba al centre de la comarca i plana del Rosselló, malgrat que part del terme pot ésser considerat com a part de les subcomarques adjacents del Riberal del Tet i la Salanca. És vorejada al sud per la serralada dels Pirineus, a l'oest i al nord per la regió de les Corberes i a l'est per la mar Mediterrània, i la travessa el riu Tet.

Administrativament és un municipi francès dividit en 9 cantons, on s'inclou el terme de Cabestany dins del 3r cantó i de Bompàs dins del 7è. Aquests actuen com a circumscripció electoral per a les eleccions al Consell General del departament dels Pirineus Orientals, del qual n'és la prefectura.

Clima[modifica | modifica el codi]

Perpinyà gaudeix d'un clima mediterrani septentrional amb els hiverns dos o tres graus per sota respecte Barcelona o València i els estius al voltant d'un grau menys càlids.[3] La precipitació anual és similar a la de Barcelona, però amb els hiverns més humits i la tardor no tan plujosa.

Paràmetres I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII Anual
Temperatures mitjanes, ºС 7,2 8,3 10,4 13,2 16,6 20,5 23,2 22,7 19,7 15,4 10,9 8,0 14,7
Pluja, mm 52,6 45,2 53,2 48,2 51,5 33,9 19,9 28,7 52,0 79,6 58,7 58,8 582,8
Nuvola apps kweather.svg Temperatures i precipitacions mitjanes de Perpinyà Weather-rain-thunderstorm.svg
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any
Mitjana més altes °C (°F) 11
(52)
12
(54)
15
(59)
16
(61)
20
(68)
24
(75)
28
(82)
27
(81)
25
(77)
20
(68)
15
(59)
12
(54)
19
(66)
Mitjana diària °C (°F) 8
(46)
8
(46)
11
(52)
13
(55)
16
(61)
20
(68)
23
(73)
23
(73)
20
(68)
16
(61)
11
(52)
9
(48)
15
(59)
Mitjana més baixes °C (°F) 4
(39)
5
(41)
7
(45)
8
(46)
12
(54)
16
(61)
19
(66)
18
(64)
16
(61)
12
(54)
7
(45)
5
(41)
11
(52)
Precipitació cm (inches) 5
(2)
4
(1.6)
5
(2)
4
(1.6)
5
(2)
3
(1.2)
2
(0.8)
2
(0.8)
5
(2)
7
(2.8)
5
(2)
5
(2)
58
(22,8)
Font: Weatherbase[4]

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen de la vila no és clar: sembla que es va fundar al paratge d'una explotació agrícola romana, anomenada villa perpiniani. Només a partir de l'edat mitjana, més especialment el segle X, la vila comença el seu veritable desenvolupament. Essent la capital del comtat del Rosselló des d'aquesta època, va anar creixent en importància, fins i tot va atraure el bisbe, que normalment residia a Elna.

El 1172, Perpinyà s'integra a la Corona d'Aragó. El 1197, Perpinyà disposa d'una carta municipal que estableix la seva organització. Els seus habitants gaudeixen de privilegis extensos, com el fet de poder elegir els cònsols, un per cada classe social.

Entre 1276 i 1344, Perpinyà arriba a la seva edat d'or; la vila s'integra dins la Corona de Mallorca i es converteix en una de les 3 ciutats més importants de la Corona (juntament amb Palma i Montpeller), la seva població i la seva superfície es quadrupliquen en menys d'un segle. És l'època dels grans tallers, de la catedral i del Castell Reial Palau dels Reis de Mallorca. El 1344 perd el seu estatut de capital per la reintegració del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó. Des de 1346 va ésser afectada fortament per la pesta negra i la ciutat no se'n va recuperar. El 1415 va ésser seu de la Conferència de Perpinyà.

Durant el segle XVI es van entaular diferents guerres entre l'imperi de Carles V i el Regne de França per establir la preeminència a Europa. La quarta (1542 - 1544) fou declarada per França conjuntament amb una aliança amb l'imperi Otomà, Dinamarca i Suècia, i durant el seu transcurs les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco[5] van resistir el setge francès fins a l'arribada de l'exèrcit de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, el duc d'Alba.

El 9 de maig 1462, pel Tractat de Baiona, Joan II d'Aragó comtats de Rosselló i Cerdanya, a canvi d'ajut militar per valor de 200.000 escuts per fer front a la Guerra Civil Catalana. El 1473 Pere de Rocabertí al capdavant d'un exèrcit, recuperà Perpinyà, que és recuperada pels francesos el 10 de març de 1475. Des de 1479, Perpinyà entra en una lògica militar, tancada en muralles poderoses que seran reforçades en totes les èpoques.

El 1542 durant la Guerra d'Itàlia, delfí de França va assetjar Perpinyà amb 40.000 homes.[6] Les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco,[5] que en una sortida van inutilitzar l'artilleria francesa que atacava les muralles, van resistir fins a l'arribada de l'exèrcit de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, el duc d'Alba, provocant la retirada del delfí de França.

Durant la Guerra dels Segadors va ésser ocupada per tropes franceses recolzades pels catalans revoltats el setembre de 1642. Després de la rendició de Barcelona davant el rei Felip IV el 1654, la Generalitat de Catalunya s'hi va traslladar. La signatura del tractat dels Pirineus (1659) entre Lluís XIII i Felip IV comporta l'annexió de la ciutat, i la resta de la Catalunya del Nord a la corona francesa. El 1660 la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa.

Amb la creació del departament de Pirineus Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es converteix en la capital del departament. Malgrat el seu estatut de capital provincial (i després departamental), seu d'una intendència i d'un Consell Sobirà, Perpinyà vegeta: la ciutat del començament del segle XIX és més o menys la mateixa que al segle XIV. S'enderroca les muralles al començament del segle XX, i la ciutat s'estén sobre la plana del Rosselló. La seva aglomeració concentra avui la majoria dels habitants del departament. D'uns anys ençà, la ciutat sembla trobar un cert dinamisme, entre altres gràcies a l'acostament entre les autoritats locals i la Generalitat de Catalunya. A més, la construcció del Théatre de l'Archipel, del cèlebre arquitecte Jean Nouvel, hi hauria d'atreure nombrosos nouvinguts.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Habitants censats


Economia[modifica | modifica el codi]

Mercat medieval de Perpinyà

Les activitats econòmiques principals de Perpinyà són el sector agroalimentari i la metal·lúrgia. La ciutat és la seu de la Cambra de Comerç i indústria de Perpinyà i els Pirineu Orientals (Chambre de commerce et d'industrie de Perpignan et des Pyrénées-Orientales), que gestiona el port de Portvendres i l'aeroport de Perpinyà.

El darrers anys ha aparegut un cert nombre de «zones econòmiques» a la perifèria de la ciutat:

  • El gran Sant Carles, a l'Oest (fruita i verdura)
  • Espai Polígon, al Nord
  • Technosud, al Sud (noves tecnologies)
  • Torremilà, prop de l'aeroport

Administració[modifica | modifica el codi]

Barris[modifica | modifica el codi]


Alcaldes de Perpinyà[modifica | modifica el codi]

Batlle/ssa Començament del mandat Qualitat Partit observacions
Félix Depardon 15 abril 1949 DVD
Paul Alduy 20 març 1959 SFIO, PS, UDF-PSD
Jean-Paul Alduy 16 juny 1993 enginyer de ponts i vies UDF-PSD, UMP - Elecció annulada -
Jean-Paul Alduy 28 juny 2009 enginyer de ponts i vies UDF-PSD, UMP
Jean-Marc Pujol 22 octubre 2009 advocat fiscalista UMP
Logotip cultural del consistori

Després de descobrir que un oficial amagava alguns vots dins el mitjó -l'anomenat afer del mitjó- el tribunal administratiu de Montpeller decidí el 7 d'octubre del 2008 anul·lar l'elecció de març del 2008. Jean-Paul Alduy ha apel·lat al Consell d'Estat de França, i el veredicte final serà publicat a l'abril del 2009.

Cultura[modifica | modifica el codi]

L'any 2008 Perpinyà va ésser Capital de la Cultura Catalana.[7]

Des de 1989 cada setembre hi té lloc el festival internacional de fotoperiodisme Visa pour l'Image.

A Perpinyà hi ha cinc instituts d'ensenyament secundari: el liceu Aragó, el liceu Jean Lurçat, el liceu Maillol, el liceu Pablo Picasso (abans Clos Banet) i el liceu Léon Blum (abans Molí de Vent).

Gravat del segle XVIII de la universitat

Universitat de Perpinyà[modifica | modifica el codi]

La Universitat de Perpinyà (dita Via Domitia), és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. Creada el 1349 pel rei Pere el Cerimoniós. L'actual universitat va ésser creada el 1971 com a centre universitari i es va fer universitat plenament el 1979.

Inclou una secció exclusivament catalana i és seu, a la Catalunya Nord, de l'IEC i l'Institut Vives.

Cultura Popular[modifica | modifica el codi]

  • Castellers. A Perpinyà s'hi han realitzat moltes actuacions castelleres. El castell més gran i important construït a la ciutat és el 3 de 9 amb folre, fet pels Minyons de Terrassa el 27 de juny del 1998.
  • Diables. Grup de Dimonis de Perpinyà.
Vista panoràmica de la Plaça de la República

Monuments[modifica | modifica el codi]

La catedral de Sant Joan Baptista, des del claustre.

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • La Catedral de Sant Joan Baptista.
  • El claustre-cementiri de Sant Joan, que els francesos anomenen "Campo Santo" (italianisme).
  • L'església de Sant Joan el Vell.
  • L'església de Sant Jaume.
  • L'església de Nostra Senyora de la Real.
  • L'església de Sant Mateu.
  • El convent dels Dominicans.
  • El convent de les Carmelites.
  • El convent dels Mínims.
  • El convent de les Clarisses.
El Castellet de Perpinyà
  • Les restes del convent dels Franciscans.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

La llotja de Mar

Transport[modifica | modifica el codi]

Aire[modifica | modifica el codi]

A través de l'Aeroport de Perpinyà-Ribesaltes, situat al nord de la conurbació de Perpinyà, la ciutat connecta amb vols regulars amb París-Orly, Londres-Stansted, Birmingham i Manchester.

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

L'estació de Perpinyà és un nexe ferroviari que conecta totes les línies de tren a la Catalunya Nord, amb l'excepció del Tren Càtar de Ribesaltes. En concret l'Estació de Perpinyà, l'única estació ferroviària a la ciutat, serveix la línia 1 direcció Montpeller, Marsella i Avinyó, la línia 2 direcció Tolosa de Llenguadoc i Portbou, la línia 12 direcció Vilafranca de Conflent - i per extensió, el Tren Groc - a més dels trens de llarg recorregut com ara el Talgo a Barcelona, València, Alacant i Cartagena, el Trenhotel entre Barcelona, Zuric i Milà, el TGV a París i Brussel·les, i els trens Corail amb destinacions a París, Estrasburg i Metz. Igualment disposa d'una línia de mercaderies fins a Tuïr, i en un futur proper disposarà de la nova LAV Perpinyà-Figueres amb el qual s'enllaçarà amb Barcelona a Alta Velocitat.

Autobusos[modifica | modifica el codi]

La ciutat disposa d'una sèrie de línies d'autobusos urbans - alguns gratuïts - i interurbans a més de l'Estació d'Autocars de Perpinyà. Els interurbans són operats per l'operadora de tranports públics a la regió, TER Llenguadoc Rosselló amb el logotip del transport express régional, i el Departament amb el logotip de la bandera catalana.

Altres[modifica | modifica el codi]

  • BIP- bicicletes públiques

Viles agermanades[modifica | modifica el codi]

L'Oficina Municipal de Relacions Internacionals s'encarrega dels intercanvis amb les col·lectivitats territorials exteriors. El 1987 va signar el primer conveni d'amistat cultural amb la Generalitat de Catalunya que s'ha anat estenent a altres convenis transfronterers.[8]

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

Autoretrat de Jacint Rigau, 1698, Museu Rigaud, Perpinyà

Música[modifica | modifica el codi]

Escultura[modifica | modifica el codi]

Maillol va néixer a Banyuls de la Marenda (Pirineus Orientals), una petita ciutat del Rosselló. Va fer els seus estudis secundaris a Perpinyà (Institut François Aragó), i després els artístics a París, a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts. El seu treball està considerat com a anunciador d'obres com ara les de Henry Moore o Alberto Giacometti, i el seu estil oníric que va vers el classicisme va ésser un model fins al final de la Segona Guerra Mundial.

Maillol va passar a la posteritat per les seves escultures de bronze que va començar al voltant dels 40 anys. Els seus primers treballs, de tapisseria, van ésser realitzats a Banyuls de la Marenda, sota la influència artística de contemporanis com a Pierre Puvis de Chavannes o Paul Gauguin.

Vista del centre de la ciutat de Perpinyà. A l'esquerra, la plaça de la Resistència, lloc d'unió del passeig Georges Clemenceau i del passeig Wilson. En el centre dret, el Castellet. A la dreta, la ribera del riu Baix, petit afluent del riu costaner Tet, és vorejada pel moll Sadi Carnot (a l'esquerra), on es troben la prefectura i la diputació provincial.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Gastronomia del Rosselló

La cuina tradicional de Perpinyà inclou les següents menges:

Esports[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 2012-01-19]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. «L'Ajuntament de Perpinyà proclama el català llengua cooficial juntament amb el francès». 3cat24.cat, 12 de juny 2010. [Consulta: 8-9-2011].
  3. Font: Worldclimate.com (Estació meteorològica a 43 m d'altitud)
  4. «Weatherbase: Temps històric a Perpinyà».
  5. 5,0 5,1 Lucas Alamán, Diccionario universal de historia y de geografía [1]
  6. Modesto Lafuente Historia general de España [2]
  7. Perpinyà, Capital de la Cultura Catalana, a vilaweb.cat
  8. Oficina de Relacions Internacions de Perpinyà

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal de la Catalunya Nord