Perpinyà

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Perpinyà
Perpignan
Escut de Perpinyà
(En detall)
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Perpinyà respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Vista aèria de Perpinyà
Vista aèria de Perpinyà
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Mancomunitat
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Perpinyà
Comunitat d'aglomeració de
Perpinyà-Mediterrània

Gentilici Perpinyanès, perpinyanesa o
perpinyanenc, perpinyanenca
Superfície 68,07 km²
Altitud 30 m
(màx.:95 mín.:8)
Població (2006)
  • Densitat
117.500 hab.
1.726,16 hab/km²
Coordenades 42° 51′ 55″ N 02° 53′ 44″ ECoordenades: 42° 51′ 55″ N 02° 53′ 44″ E
Dirigents:
• Batlle:

Jean-Paul Alduy (UMP)
Codi postal 66000
Web

Perpinyà (oficialment, en francès, Perpignan) és la capital del departament francès dels Pirineus Orientals i del districte homònim. Perpinyà és considerada la capital de la comarca històrica del Rosselló i de la Catalunya del Nord. Històricament va ser capital del comtat del Rosselló, del regne de Mallorca, i de la província del Rosselló.

La població, el 2006, era de 117.500 habitants a la ciutat en si. L'àrea metropolitana tenia una població total de 249.016 persones el 1999 i més de 300.000 a l'actualitat (2009).

Els darrers anys l'ajuntament l'ha promogut amb l'eslògan Perpignan la Catalane / Perpinyà la Catalana. L'any 2008 la ciutat ha estat distingida com a Capital de la Cultura Catalana, títol que té una durada anual.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Cantons de Perpinyà. Inclou el terme de Cabestany dins del 3r cantó i de Bompàs dins del 7è

Es troba al centre de la plana del Rosselló, Malgrat que part del terme pot ser considerat com a part de les subcomarques adjacents del Riberal i la Salanca. Està vorejada al sud per la serralada dels Pirineus, a l'oest i al nord per la regió de les Corberes i a l'est per la mar Mediterrània, i és travessada pel riu Tet.

Administrativament és un municipi francès dividit en 9 cantons. Aquests actuen com a circumscripció electoral per a les eleccions al Consell General del departament dels Pirineus Orientals, del qual n'és la prefectura. Per a més informació vegeu l'article cantons de Perpinyà.

[edita] Clima

Perpinyà gaudeix d'un clima mediterrani septentrional amb els hiverns dos o tres graus per sota respecte Barcelona o València i els estius al voltant d'un grau menys càlids. La precipitació ánual és similar a la de Barcelona, però amb els hiverns més humits i la tardor no tan plujosa.

Paràmetres I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII Anual
Temperatures mitjanes, ºС 7,2 8,3 10,4 13,2 16,6 20,5 23,2 22,7 19,7 15,4 10,9 8,0 14,7
Pluja, mm 52,6 45,2 53,2 48,2 51,5 33,9 19,9 28,7 52,0 79,6 58,7 58,8 582,8

Font:[Worldclimate.com (Estació meteorològica a 43 m d'altitud)]

[edita] Història

L'origen de la vila no és clar: sembla que es va fundar al paratge d'una explotació agrícola romana, anomenada villa perpiniani. És a partir de l'edat mitjana, més especialment el segle X, quan la vila comença el seu veritable desenvolupament. Essent la capital del comtat del Rosselló des d'aquesta època, va anar creixent en importància, fins i tot va atraure el bisbe, que normalment residia a Elna.

El 1172, Perpinyà s'integra a la Corona d'Aragó. El 1197, Perpinyà disposa d'una carta municipal que estableix la seva organització. Els seus habitants gaudeixen de privilegis extensos, com el fet de poder elegir els cònsols, un per cada classe social.

Entre 1276 i 1344, Perpinyà arriba a la seva edat d'or; la vila esdevé capital de la Corona de Mallorca, la seva població i la seva superfície es quadrupliquen en menys d'un segle. És l'època dels grans tallers, de la catedral i del Castell Reial Palau dels Reis de Mallorca. El 1344 perd el seu estatut de capital per la reintegració del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó. Des de 1346 va ser afectada fortament per la pesta negra i la ciutat no se'n va recuperar. El 1415 va ésser seu de la Conferència de Perpinyà.

Durant el segle XVI es van lluitar diferents guerres entre l'imperi de Carles V i el Regne de França per establir la preeminència a Europa. La quarta (1542 - 1544) fou declarada per França conjuntament amb una aliança amb l'imperi Otomà, Dinamarca i Suècia, i durant el seu transcurs les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco[1] van resistir el setge francès fins l'arribada de l'exèrcit de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, el duc d'Alba.

El 9 de maig 1462, pel Tractat de Baiona, Joan II d'Aragó comtats de Rosselló i Cerdanya, a canvi d'ajut militar per valor de 200.000 escuts per fer front a la Guerra Civil Catalana. El 1473 Pere de Rocabertí al front d'un exèrcit, recuperà Perpinyà, que és recuperada pels francesos el 10 de març de 1475. Des de 1479, Perpinyà entra en una lògica militar, tancada en muralles poderoses que seran reforçades en totes les èpoques.

Durant la Guerra dels Segadors va ser ocupada per tropes franceses recolzades pels catalans revoltats el setembre de 1642. Després de la rendició de Barcelona davant el rei Felip IV el 1654, la Generalitat de Catalunya s'hi va traslladar. La signatura del tractat dels Pirineus (1659) entre Lluís XIII i Felip IV comporta l'annexió de la ciutat, i la resta de la Catalunya del Nord a la corona francesa. El 1660 la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa.

Amb la creació del departament de Pirineus Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es converteix en la capital del departament. Malgrat el seu estatus de capital provincial (i després departamental), seu d'una intendència i d'un Consell Sobirà, Perpinyà vegeta: la ciutat del començament del segle XIX és més o menys la mateixa que al segle XIV. Les muralles són enderrocades al començament del segle XX, i la ciutat s'estén sobre la plana del Rosselló. La seva aglomeració concentra avui la majoria dels habitants del departament. D'uns anys ençà, la ciutat sembla trobar un cert dinamisme, entre altres gràcies a l'acostament entre les autoritats locals i la Generalitat de Catalunya. A més, la construcció del Théatre de l'Archipel, del cèlebre arquitecte Jean Nouvel, hi hauria d'atraure nombrosos nouvinguts.

Les muralles s'enderroquen al principi del segle XX, i la vila s'estén sobre la plana del Rosselló.

[edita] Demografia

Habitants censats


[edita] Economia

Logotip del consistori

Les activitats econòmiques principals de Perpinyà són el sector agroalimentari i la metal·lúrgia. La ciutat és la seu de la Cambra de Comerç i indústria de Perpinyà i els Pirineu Orientals (Chambre de commerce et d'industrie de Perpignan et des Pyrénées-Orientales), que gestiona el port de Portvendres i l'aeroport de Perpinyà.

El darrers anys ha aparegut un cert nombre de «zones econòmiques» a la perifèria de la ciutat:

  • El gran Sant Carles, a l'Oest (fruita i verdura)
  • Espai Polígon, al Nord
  • Technosud, al Sud (noves tecnologies)
  • Torremilà, prop de l'aeroport

[edita] Administració

[edita] Barris


[edita] Alcaldes de Perpinyà

Alcalde/ssa Començament del mandat Qualitat Partit observacions
Félix Depardon 15 abril 1949 DVD
Paul Alduy 20 març 1959 SFIO, PS, UDF-PSD
Jean-Paul Alduy 16 juny 1993 enginyer de ponts i vies UDF-PSD, UMP - Elecció annulada -

Després de descobrir que un oficial amagava alguns vots dins el mitjó - l'anomenat afer del mitjó - el tribunal administratiu de Montpeller decidí el 7 d'octobre del 2008 annular l'elecció de març del 2008. Jean-Paul Alduy ha appel·lat al Consell d'Estat de França, i el veredicte final serà publicat a l'abril del 2009.

[edita] Cultura

Vista de Perpinyà

L'any 2008 Perpinyà va ser Capital de la Cultura Catalana.[2]

A Perpinyà hi ha cinc instituts d'ensenyament secundari: el liceu Aragó, el liceu Jean Lurçat, el liceu Maillol, el liceu Pablo Picasso (abans Clos Banet) i el liceu Léon Blum (abans Molí de Vent).

[edita] Universitat de Perpinyà

La Universitat de Perpinyà (dita Via Domitia), és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. Creada al 1349 pel rei Pere el Cerimoniós. L'actual universitat va ser creada el 1971 com a centre universitari i es va fer universitat plenament el 1979.

[edita] Cultura Popular

Esbarts: L'any 1955 es crea el Ballet Folklorique Catalan Joventut.

Corals:

Castellers: A Perpinyà s'hi han realitzat moltes actuacions castelleres. El castell més gran i important construït a la ciutat és un imponent Tres de nou amb folre que van bastir els Minyons de Terrassa el 27 de juny del 1998, l'únic castell d'aquesta envergadura aixecat mai fora de les fronteres administratives de la Catalunya del sud.

Diables: Grup de Dimonis de Perpinyà.

Trabucaires:

...

[edita] Arquitectura

El Castellet de Perpinyà
Estació de tren de Perpinyà
  • El Castellet, antiga presó, avui museu català de les arts i les tradicions populars.
  • El Palau dels Reis de Mallorca.
  • La Llotja de Mar (primer tribunal marítim del món).
  • L'Ajuntament.
  • El Palau de la Diputació (delegació de la Generalitat de Catalunya).
  • La Catedral de Sant Joan Baptista.
  • El claustre cementiri, tradicionalment cementiri de Sant Joan que els francesos anomenen "Campo Santo".
  • L'església de Sant Joan el Vell.
  • L'església de Sant Jaume.
  • L'església de Nostra Senyora de la Real.
  • L'església de Sant Mateu.
  • El convent dels Dominicans.
  • El convent de les Carmelites.
  • El convent dels Mínims.
  • El convent de les Clarisses.
  • Les restes del convent dels Franciscans.

[edita] Transport

[edita] Aire

A través de l'Aeroport de Perpinyà, situat al nord de la conurbació de Perpinyà, la ciutat és conectada amb vols regulars a París Orly, Londres Stansted, Birmingham-Southampton i Manchester.

[edita] Ferrocarril

L'estació de Perpinyà és un nexe ferroviari que conecta totes les línies de tren a la Cartalunya Nord, amb l'excepció del Tren Càtar de Ribesaltes. En concret l'Estació de Perpinyà, l'únia estació ferroviària a la ciutat, serveix la línia 1 direcció Montpeller, Marsella i Avinyó, la línia 2 direcció Tolosa de Llenguadoc i Portbou, la línia 12 direcció Vilafranca de Conflent - i per extensió, el Tren Groc - a més dels tren de llarg recorregut com ara el Talgo a Barcelona, València, Alacant i Cartagena, el Trenhotel entre Barcelona, Zuric i Milà, el TGV a París i Brussel·les, i els trens Corail amb destinacions a París, Estrasburg i Metz. Igualment disposa d'una línia de mercaderies fins a Tuïr, i en un futur proper disposarà de la nova LAV Perpinyà-Figueres amb el qual s'enllaçarà amb Barcelona a Alta Velocitat.

[edita] Autobusos

La ciutat disposa d'una sèrie de línies d'autobusos urbans - alguns gratuïts - i interurbans a més de l'Estació d'Autocars de Perpinyà. Els interurbans són operats per l'operadora de tranports públics a la regió, TER Llenguadoc Rosselló amb el logotip del transport express régional, i el Departament amb el logotip de la bandera catalana.

[edita] Altres

  • BIP- bicicletes públiques

[edita] Viles agermanades

l'Oficina Municipal de Relacions Internacionals s'encarrega dels intercanvis amb les col·lectivitats territorials exteriors. El 1987 va signar el primer conveni d'amistat cultural amb la Generalitat de Catalunya que s'ha anat estenent a altres convenis transfronterers. [3]

[edita] Personatges cèlebres

[edita] Música

[edita] Esports

[edita] Referències

  1. Lucas Alamán, Diccionario universal de historia y de geografía [1]
  2. Perpinyà, Capital de la Cultura Catalana
  3. Oficina de Relacions Internacions de Perpinyà

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Perpinyà
Portal Articles relacionats amb
la Catalunya Nord