Perpinyà

Perpinyà
Perpignan

(En detall)
Localització
Municipi de la comarca del Rosselló
Vista aèria de Perpinyà
Estat • Regió • Departament • Districte • Mancomunitat	França Llenguadoc-Rosselló Pirineus Orientals (capital) Perpinyà (capital) Comunitat d'aglomeració de Perpinyà-Mediterrània
Gentilici	Perpinyanès, perpinyanesa o perpinyanenc, perpinyanenca
Superfície	68,07 km²
Altitud	30 msnm (màx.:95 mín.:8)
Població (2009)   • Densitat	117.905 hab. 1.732,11 hab/km²
Coordenades	42° 51′ 55″ N, 02° 53′ 44″ E
Dirigents: • Batlle:	Jean-Marc Pujol (UMP)
Codi postal	66000
Codi INSEE	66136
Web	www.ajuntament-perpinya.cat

Perpinyà (cooficialment, en francès, Perpignan) és la capital del departament francès dels Pirineus Orientals i del districte homònim. Perpinyà és la capital de la comarca històrica del Rosselló i de la Catalunya Nord. Històricament va ser capital del comtat del Rosselló, del regne de Mallorca, i de la província del Rosselló.

La població, el 2009, era de 129.925 habitants a la ciutat en si. La mancomunitat de municipis de Perpinya Mediterrani tenia una població total de més de 310.000 habitants (2011). L'area metropolitana tenia el 2009 gairebé 500 000 habitants, sent així i a la vegada, la segona area metropolitana de Catalunya i del Languedoc-Rossellò.

Els darrers anys la Vila ha promogut amb l'eslògan Perpignan la Catalane / Perpinyà la Catalana. L'any 2008 la ciutat va ser distingida com a Capital de la Cultura Catalana.

L'11 de juny de 2010 el ple municipal aprovà, per unanimitat, la Carta municipal per a la llengua catalana, establint el català com a llengua oficial de Perpinyà, juntament amb el francès.

Geografia

Mapa dels cantons de Perpinyà.

Es troba al centre de la Comarca i plana del Rosselló, malgrat que part del terme pot ser considerat com a part de les subcomarques adjacents del Riberal del Tet i la Salanca. És vorejada al sud per la serralada dels Pirineus, a l'oest i al nord per la regió de les Corberes i a l'est per la mar Mediterrània, i la travessa el riu Tet.

Administrativament és un municipi francès dividit en 9 cantons, on s'inclou el terme de Cabestany dins del 3r cantó i de Bompàs dins del 7è. Aquests actuen com a circumscripció electoral per a les eleccions al Consell General del departament dels Pirineus Orientals, del qual n'és la prefectura.

Clima

Perpinyà gaudeix d'un clima mediterrani septentrional amb els hiverns dos o tres graus per sota respecte Barcelona o València i els estius al voltant d'un grau menys càlids. La precipitació anual és similar a la de Barcelona, però amb els hiverns més humits i la tardor no tan plujosa.

Paràmetres	I	II	III	IV	V	VI	VII	VIII	IX	X	XI	XII	Anual
Temperatures mitjanes, ºС	7,2	8,3	10,4	13,2	16,6	20,5	23,2	22,7	19,7	15,4	10,9	8,0	14,7
Pluja, mm	52,6	45,2	53,2	48,2	51,5	33,9	19,9	28,7	52,0	79,6	58,7	58,8	582,8

Temperatures i precipitacions mitjanes de Perpinyà
Mes	Gen	Feb	Mar	Abr	Mai	Jun	Jul	Ago	Set	Oct	Nov	Des	Any
Mitjana més altes °C (°F)	11 (52)	12 (54)	15 (59)	16 (61)	20 (68)	24 (75)	28 (82)	27 (81)	25 (77)	20 (68)	15 (59)	12 (54)	19 (66)
Mitjana diària °C (°F)	8 (46)	8 (46)	11 (52)	13 (55)	16 (61)	20 (68)	23 (73)	23 (73)	20 (68)	16 (61)	11 (52)	9 (48)	15 (59)
Mitjana més baixes °C (°F)	4 (39)	5 (41)	7 (45)	8 (46)	12 (54)	16 (61)	19 (66)	18 (64)	16 (61)	12 (54)	7 (45)	5 (41)	11 (52)
Precipitació cm (inches)	5 (2)	4 (1.6)	5 (2)	4 (1.6)	5 (2)	3 (1.2)	2 (0.8)	2 (0.8)	5 (2)	7 (2.8)	5 (2)	5 (2)	58 (22,8)
Font: Weatherbase

Història

L'origen de la vila no és clar: sembla que es va fundar al paratge d'una explotació agrícola romana, anomenada villa perpiniani. Només a partir de l'edat mitjana, més especialment el segle X, la vila comença el seu veritable desenvolupament. Essent la capital del comtat del Rosselló des d'aquesta època, va anar creixent en importància, fins i tot va atraure el bisbe, que normalment residia a Elna.

El 1172, Perpinyà s'integra a la Corona d'Aragó. El 1197, Perpinyà disposa d'una carta municipal que estableix la seva organització. Els seus habitants gaudeixen de privilegis extensos, com el fet de poder elegir els cònsols, un per cada classe social.

Entre 1276 i 1344, Perpinyà arriba a la seva edat d'or; la vila esdevé capital de la Corona de Mallorca, la seva població i la seva superfície es quadrupliquen en menys d'un segle. És l'època dels grans tallers, de la catedral i del Castell Reial Palau dels Reis de Mallorca. El 1344 perd el seu estatut de capital per la reintegració del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó. Des de 1346 va ser afectada fortament per la pesta negra i la ciutat no se'n va recuperar. El 1415 va ésser seu de la Conferència de Perpinyà.

Durant el segle XVI es van entaular diferents guerres entre l'imperi de Carles V i el Regne de França per establir la preeminència a Europa. La quarta (1542 - 1544) fou declarada per França conjuntament amb una aliança amb l'imperi Otomà, Dinamarca i Suècia, i durant el seu transcurs les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco van resistir el setge francès fins l'arribada de l'exèrcit de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, el duc d'Alba.

El 9 de maig 1462, pel Tractat de Baiona, Joan II d'Aragó comtats de Rosselló i Cerdanya, a canvi d'ajut militar per valor de 200.000 escuts per fer front a la Guerra Civil Catalana. El 1473 Pere de Rocabertí al capdavant d'un exèrcit, recuperà Perpinyà, que és recuperada pels francesos el 10 de març de 1475. Des de 1479, Perpinyà entra en una lògica militar, tancada en muralles poderoses que seran reforçades en totes les èpoques.

El 1542 durant la Guerra d'Itàlia, delfí de França va assetjar Perpinyà amb 40.000 homes. Les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco, que en una sortida van inutilitzar l'artilleria francesa que atacava les muralles, van resistir fins l'arribada de l'exèrcit de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, el duc d'Alba, provocant la retirada del delfí de França.

Durant la Guerra dels Segadors va ser ocupada per tropes franceses recolzades pels catalans revoltats el setembre de 1642. Després de la rendició de Barcelona davant el rei Felip IV el 1654, la Generalitat de Catalunya s'hi va traslladar. La signatura del tractat dels Pirineus (1659) entre Lluís XIII i Felip IV comporta l'annexió de la ciutat, i la resta de la Catalunya del Nord a la corona francesa. El 1660 la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa.

Amb la creació del departament de Pirineus Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es converteix en la capital del departament. Malgrat el seu estatut de capital provincial (i després departamental), seu d'una intendència i d'un Consell Sobirà, Perpinyà vegeta: la ciutat del començament del segle XIX és més o menys la mateixa que al segle XIV. S'enderroca les muralles al començament del segle XX, i la ciutat s'estén sobre la plana del Rosselló. La seva aglomeració concentra avui la majoria dels habitants del departament. D'uns anys ençà, la ciutat sembla trobar un cert dinamisme, entre altres gràcies a l'acostament entre les autoritats locals i la Generalitat de Catalunya. A més, la construcció del Théatre de l'Archipel, del cèlebre arquitecte Jean Nouvel, hi hauria d'atraure nombrosos nouvinguts.

Demografia

Habitants censats

Economia

Mercat medieval de Perpinyà

Les activitats econòmiques principals de Perpinyà són el sector agroalimentari i la metal·lúrgia. La ciutat és la seu de la Cambra de Comerç i indústria de Perpinyà i els Pirineu Orientals (Chambre de commerce et d'industrie de Perpignan et des Pyrénées-Orientales), que gestiona el port de Portvendres i l'aeroport de Perpinyà.

El darrers anys ha aparegut un cert nombre de «zones econòmiques» a la perifèria de la ciutat:

• El gran Sant Carles, a l'Oest (fruita i verdura)
• Espai Polígon, al Nord
• Technosud, al Sud (noves tecnologies)
• Torremilà, prop de l'aeroport

Administració

Alcaldes de Perpinyà

Batlle/ssa	Començament del mandat	Qualitat	Partit	observacions
Félix Depardon	15 abril 1949		DVD
Paul Alduy	20 març 1959		SFIO, PS, UDF-PSD
Jean-Paul Alduy	16 juny 1993	enginyer de ponts i vies	UDF-PSD, UMP	- Elecció annulada -
Jean-Paul Alduy	28 juny 2009	enginyer de ponts i vies	UDF-PSD, UMP
Jean-Marc Pujol	22 octubre 2009	advocat fiscalista	UMP

Logotip cultural del consistori

Després de descobrir que un oficial amagava alguns vots dins el mitjó -l'anomenat afer del mitjó- el tribunal administratiu de Montpeller decidí el 7 d'octubre del 2008 anul·lar l'elecció de març del 2008. Jean-Paul Alduy ha apel·lat al Consell d'Estat de França, i el veredicte final serà publicat a l'abril del 2009.

Cultura

L'any 2008 Perpinyà va ser Capital de la Cultura Catalana.

A Perpinyà hi ha cinc instituts d'ensenyament secundari: el liceu Aragó, el liceu Jean Lurçat, el liceu Maillol, el liceu Pablo Picasso (abans Clos Banet) i el liceu Léon Blum (abans Molí de Vent).

Gravat del segle XVIII de la universitat

Universitat de Perpinyà

La Universitat de Perpinyà (dita Via Domitia), és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. Creada al 1349 pel rei Pere el Cerimoniós. L'actual universitat va ser creada el 1971 com a centre universitari i es va fer universitat plenament el 1979.

Inclou una secció exclusivament catalana i és seu, a la Catalunya Nord, de l'IEC i l'Institut Vives.

Cultura Popular

• Esbarts. L'any 1955 es crea el Ballet Folklorique Catalan Joventut.

• Castellers. A Perpinyà s'hi han realitzat moltes actuacions castelleres. El castell més gran i important construït a la ciutat és el 3 de 9 amb folre, fet pels Minyons de Terrassa el 27 de juny del 1998.

• Diables. Grup de Dimonis de Perpinyà.

Vista panoràmica de la Plaça de la República

Monuments

La catedral de Sant Joan Baptista, des del claustre.

Monuments religiosos

• La Catedral de Sant Joan Baptista.
• El claustre-cementiri de Sant Joan, que els francesos anomenen "Campo Santo" (italianisme).
• L'església de Sant Joan el Vell.
• L'església de Sant Jaume.
• L'església de Nostra Senyora de la Real.
• L'església de Sant Mateu.
• El convent dels Dominicans.
• El convent de les Carmelites.
• El convent dels Mínims.
• El convent de les Clarisses.

El Castellet de Perpinyà

• Les restes del convent dels Franciscans.

Monuments civils

La llotja de Mar

• El Castellet, antiga presó, avui museu català de les arts i les tradicions populars.
• El Palau dels Reis de Mallorca.
• La Llotja de Mar (primer tribunal marítim del món).
• L'Ajuntament.
• El Palau de la Diputació (delegació de la Generalitat de Catalunya).
• El Teatre l'Arxipèlag

Transport

Aire

A través de l'Aeroport de Perpinyà-Ribesaltes, situat al nord de la conurbació de Perpinyà, la ciutat connecta amb vols regulars amb París-Orly, Londres-Stansted, Birmingham i Manchester.

Ferrocarril

Estació de tren de Perpinyà

L'estació de Perpinyà és un nexe ferroviari que conecta totes les línies de tren a la Catalunya Nord, amb l'excepció del Tren Càtar de Ribesaltes. En concret l'Estació de Perpinyà, l'única estació ferroviària a la ciutat, serveix la línia 1 direcció Montpeller, Marsella i Avinyó, la línia 2 direcció Tolosa de Llenguadoc i Portbou, la línia 12 direcció Vilafranca de Conflent - i per extensió, el Tren Groc - a més dels trens de llarg recorregut com ara el Talgo a Barcelona, València, Alacant i Cartagena, el Trenhotel entre Barcelona, Zuric i Milà, el TGV a París i Brussel·les, i els trens Corail amb destinacions a París, Estrasburg i Metz. Igualment disposa d'una línia de mercaderies fins a Tuïr, i en un futur proper disposarà de la nova LAV Perpinyà-Figueres amb el qual s'enllaçarà amb Barcelona a Alta Velocitat.

Autobusos

La ciutat disposa d'una sèrie de línies d'autobusos urbans - alguns gratuïts - i interurbans a més de l'Estació d'Autocars de Perpinyà. Els interurbans són operats per l'operadora de tranports públics a la regió, TER Llenguadoc Rosselló amb el logotip del transport express régional, i el Departament amb el logotip de la bandera catalana.

Altres

• BIP- bicicletes públiques

Viles agermanades

L'Oficina Municipal de Relacions Internacionals s'encarrega dels intercanvis amb les col·lectivitats territorials exteriors. El 1987 va signar el primer conveni d'amistat cultural amb la Generalitat de Catalunya que s'ha anat estenent a altres convenis transfronterers.

Agermanaments: Hannover (Alemanya), 1960. Lancaster (Anglaterra), 1962. Lake-Charles (Louisiana, els Estats Units), 1991. Sarasota (Florida, els Estats Units), 1995.

Convenis d'amistat: Girona (Gironès), 8 d'abril del 1988. Barcelona (Barcelonès), 1994. Figueres (Alt Empordà), 1996. Tir (Líban), 1997. Maalot-Tarxiha (Israel), 1998. Lleida (Segrià), 2000. Tavira (Portugal), 2001.

Personatges cèlebres

Autoretrat de Jacint Rigau, 1698, Museu Rigaud, Perpinyà

• Llista d'alcaldes de Perpinyà
• Jacint Rigau (1659 -1743) va pintar els retrats oficials de Lluís XIV de França.
• Miquel Joan Josep Brial i Roig, dit Dom Brial (1743 - 1828), historiador.
• Francesc de Paula de Fossà (1775 - 1849) músic i militar.
• Francesc Aragó (1786 - 1853), físic, astrònom i polític liberal que va obrar per a l'abolició de l'esclavitud a les colònies franceses el 1848, va néixer a Estagell, però Perpinyà compta amb molts llocs anomenats en honor seu.
• Pablo Ruiz Picasso, d'origen andalús però que es va formar a Barcelona, es va quedar moltes vegades a Perpinyà entre 1950 i 1953, a l'Hotel de Lazerme.
• Viggo Dorph-Petersen (1851 - 1937), arquitecte d'origen danès, afincat a Perpinyà des de 1883.
• Joan-Daniel Bezsonoff (1963), novel·lista.
• Joan-Lluís Lluís (1963), novel·lista.
• Joan-Pere Pujol (1946- ), escriptor, militant catalanista, autor de llibres sobre l'esoterisme i el catalanisme.
• Salvador Dalí, després de la seva visita el 1963, va declarar que l'estació de Perpinyà era el «centre del món». A sobre de l'estació es troba un monument en honor de Dalí i a sobre el terra hi ha escrit amb grans lletres «centre del món».
• L'escriptor "rossellonista" Albert Saisset.
• Marie-Josée Roig política.
• Isabelle Pasco (1966), actriu.
• Frédérick Bousquet (1981), nedador, plusmarquista mundial.
• Jacques François Gallay (1795-1864), concertista de trompa i compositor.

Música

• Jordi Barre (cantant en català)
• Joan Pau Giné (cantant en català)
• Dani (cantant pop en francès)
• Carlota Julian (fantasista en francès, actriu)
• Tekameli (música gitana catalana)

Escultura

Maillol va néixer a Banyuls de la Marenda (Pirineus Orientals), una petita ciutat del Rosselló. Va fer els seus estudis secundaris a Perpinyà (Institut François Aragó), i després els artístics a París, a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts. El seu treball està considerat com a anunciador d'obres com ara les de Henry Moore o Alberto Giacometti, i el seu estil oníric que va vers el classicisme va ser un model fins al final de la Segona Guerra Mundial.

Maillol va passar a la posteritat per les seves escultures de bronze que va començar al voltant dels 40 anys. Els seus primers treballs, de tapisseria, van ser realitzats a Banyuls de la Marenda, sota la influència artística de contemporanis com a Pierre Puvis de Chavannes o Paul Gauguin.

Vista del centre de la ciutat de Perpinyà. A l'esquerra, la plaça de la Resistència, lloc d'unió del passeig Georges Clemenceau i del passeig Wilson. En el centre dret, el Castellet. A la dreta, la ribera del riu Baix, petit afluent del riu costaner Tet, és vorejada pel moll Sadi Carnot (a l'esquerra), on es troben la prefectura i la diputació provincial.

Gastronomia

La cuina tradicional de Perpinyà inclou les següents menges:

• Allioli
• Gambes a la planxa
• Crema catalana
• Rosquilles del Vallespir
• Torró blanc: turró tou
• Torró negre : turró dur
• Cargolada: plat a base cargols a la brasa
• Boles de picolat: boletes de carn rostida amb salsa (mena de Mandonguilles)
• Ollada: carn d'olla tradicional
• Tonyina a la catalana
• Pollastre amb gambes
• Pa i all
• Bullinada: Sopa de peix
• Trinxat: carn trinxada
• Arròs a la catalana
• Anxoves de Cotlliure
• Salsa catalana
• Bunyetes o crespells: galetes fregides que es mengen en Pasqua.
• Fuet català
• Moscat (Moscatell)

Esports

• Rugbi a 15 : Unió Esportiva d'Arlequins de Perpinyà (USAP).
• Rugbi a 13: UTC / Dragons Catalans.
• Futbol: Perpinyà Canet Football Club.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perpinyà

Portal de la Catalunya Nord

• Ajuntament de Perpinyà
• Universitat de Perpinyà (català)(francès)
• Unió Esportiva d'Arlequins de Perpinyà (USAP)
• Vilaweb Catalunya Nord
• Oficina de turisme de Perpinyà
• Delegació de la vila de Perpinyà a Barcelona
• OFFICIAL WORLD RECORD De Perpinyà