Perpinyà

De Viquipèdia

Perpinyà Perpignan (En detall) Localització Municipi de la comarca del Rosselló Vista aèria de Perpinyà Estat • Regió • Departament • Districte • Mancomunitat França Llenguadoc-Rosselló Pirineus Orientals Perpinyà Comunitat d'aglomeració de Perpinyà-Mediterrània Gentilici Perpinyanès, perpinyanesa o perpinyanenc, perpinyanenca Superfície 68,07 km² Altitud 30 m (màx.:95 mín.:8) Població (2006)   • Densitat 117.500 hab. 1.726,16 hab/km² Coordenades 42° 51′ 55″ N, 02° 53′ 44″ E / 42.86528, 2.89556(i) 42° 51′ 55″ N, 02° 53′ 44″ E / 42.86528, 2.89556 Dirigents: • Batlle: Jean-Paul Alduy (UMP) Codi postal 66000 Web www.perpinya.cat

Perpinyà (oficialment, en francès, Perpignan) és la capital del departament francès dels Pirineus Orientals i del districte homònim. Perpinyà és considerada la capital de la comarca històrica del Rosselló i la Catalunya del Nord. Històricament va ser capital del comtat del Rosselló, del regne de Mallorca, i de la província del Rosselló.

La població, el 2006, era de 117.500 habitants a la ciutat en si. L'àrea metropolitana tenia una població total de 249.016 persones el 1999 i més de 300.000 a l'actualitat (2009).

Els darrers anys la Vila ha promogut amb l'eslògan Perpignan la Catalane / Perpinyà la Catalana. L'any 2008 la ciutat ha estat distingida com a Capital de la Cultura Catalana, títol que té una durada anual.

[edita] Geografia

Mapa dels cantons de Perpinyà.

Es troba al centre de la Comarca i plana del Rosselló, malgrat que part del terme pot ser considerat com a part de les subcomarques adjacents del Riberal i la Salanca. És vorejada al sud per la serralada dels Pirineus, a l'oest i al nord per la regió de les Corberes i a l'est per la mar Mediterrània, i la travessa el riu Tet.

Administrativament és un municipi francès dividit en 9 cantons, on s'inclou el terme de Cabestany dins del 3r cantó i de Bompàs dins del 7è. Aquests actuen com a circumscripció electoral per a les eleccions al Consell General del departament dels Pirineus Orientals, del qual n'és la prefectura.

Vista del centre de la ciutat de Perpinyà. A l'esquerra, la plaça de la Resistència, lloc d'unió del passeig Georges Clemenceau i del passeig Wilson. En el centre dret, el Castellet. A la dreta, la ribera del riu Baix, petit afluent del riu costaner Tet, és vorejada pel moll Sadi Carnot (a l'esquerra), on es troben la prefectura i la diputació provincial.

[edita] Clima

Perpinyà gaudeix d'un clima mediterrani septentrional amb els hiverns dos o tres graus per sota respecte Barcelona o València i els estius al voltant d'un grau menys càlids.^[1] La precipitació anual és similar a la de Barcelona, però amb els hiverns més humits i la tardor no tan plujosa.

Temperatures i precipitacions mitjanes de Perpinyà
Mes	Gen	Feb	Mar	Abr	Mai	Jun	Jul	Ago	Set	Oct	Nov	Des	Any
Mitjana més altes °C (°F)	11 (52)	12 (54)	15 (59)	16 (61)	20 (68)	24 (75)	28 (82)	27 (81)	25 (77)	20 (68)	15 (59)	12 (54)	19 (66)
Mitjana diària °C (°F)	8 (46)	8 (46)	11 (52)	13 (55)	16 (61)	20 (68)	23 (73)	23 (73)	20 (68)	16 (61)	11 (52)	9 (48)	15 (59)
Mitjana més baixes °C (°F)	4 (39)	5 (41)	7 (45)	8 (46)	12 (54)	16 (61)	19 (66)	18 (64)	16 (61)	12 (54)	7 (45)	5 (41)	11 (52)
Precipitació cm (inches)	5 (2)	4 (1.6)	5 (2)	4 (1.6)	5 (2)	3 (1.2)	2 (0.8)	2 (0.8)	5 (2)	7 (2.8)	5 (2)	5 (2)	58 (22,8)
Font: Weatherbase[2]

[edita] Història

L'origen de la vila no és clar: sembla que es va fundar al paratge d'una explotació agrícola romana, anomenada villa perpiniani. Només a partir de l'edat mitjana, més especialment el segle X, la vila comença el seu veritable desenvolupament. Essent la capital del comtat del Rosselló des d'aquesta època, va anar creixent en importància, fins i tot va atraure el bisbe, que normalment residia a Elna.

El 1172, Perpinyà s'integra a la Corona d'Aragó. El 1197, Perpinyà disposa d'una carta municipal que estableix la seva organització. Els seus habitants gaudeixen de privilegis extensos, com el fet de poder elegir els cònsols, un per cada classe social.

Entre 1276 i 1344, Perpinyà arriba a la seva edat d'or; la vila esdevé capital de la Corona de Mallorca, la seva població i la seva superfície es quadrupliquen en menys d'un segle. És l'època dels grans tallers, de la catedral i del Castell Reial Palau dels Reis de Mallorca. El 1344 perd el seu estatut de capital per la reintegració del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó. Des de 1346 va ser afectada fortament per la pesta negra i la ciutat no se'n va recuperar. El 1415 va ésser seu de la Conferència de Perpinyà.

Durant el segle XVI es van entaular diferents guerres entre l'imperi de Carles V i el Regne de França per establir la preeminència a Europa. La quarta (1542 - 1544) fou declarada per França conjuntament amb una aliança amb l'imperi Otomà, Dinamarca i Suècia, i durant el seu transcurs les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco^[3] van resistir el setge francès fins l'arribada de l'exèrcit de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, el duc d'Alba.

El 9 de maig 1462, pel Tractat de Baiona, Joan II d'Aragó comtats de Rosselló i Cerdanya, a canvi d'ajut militar per valor de 200.000 escuts per fer front a la Guerra Civil Catalana. El 1473 Pere de Rocabertí al front d'un exèrcit, recuperà Perpinyà, que és recuperada pels francesos el 10 de març de 1475. Des de 1479, Perpinyà entra en una lògica militar, tancada en muralles poderoses que seran reforçades en totes les èpoques.

Durant la Guerra dels Segadors va ser ocupada per tropes franceses recolzades pels catalans revoltats el setembre de 1642. Després de la rendició de Barcelona davant el rei Felip IV el 1654, la Generalitat de Catalunya s'hi va traslladar. La signatura del tractat dels Pirineus (1659) entre Lluís XIII i Felip IV comporta l'annexió de la ciutat, i la resta de la Catalunya del Nord a la corona francesa. El 1660 la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa.

Amb la creació del departament de Pirineus Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es converteix en la capital del departament. Malgrat el seu estatut de capital provincial (i després departamental), seu d'una intendència i d'un Consell Sobirà, Perpinyà vegeta: la ciutat del començament del segle XIX és més o menys la mateixa que al segle XIV. S'enderroca les muralles al començament del segle XX, i la ciutat s'estén sobre la plana del Rosselló. La seva aglomeració concentra avui la majoria dels habitants del departament. D'uns anys ençà, la ciutat sembla trobar un cert dinamisme, entre altres gràcies a l'acostament entre les autoritats locals i la Generalitat de Catalunya. A més, la construcció del Théatre de l'Archipel, del cèlebre arquitecte Jean Nouvel, hi hauria d'atraure nombrosos nouvinguts.

[edita] Demografia

[edita] Economia

Mercat medieval de Perpinyà

Les activitats econòmiques principals de Perpinyà són el sector agroalimentari i la metal·lúrgia. La ciutat és la seu de la Cambra de Comerç i indústria de Perpinyà i els Pirineu Orientals (Chambre de commerce et d'industrie de Perpignan et des Pyrénées-Orientales), que gestiona el port de Portvendres i l'aeroport de Perpinyà.

El darrers anys ha aparegut un cert nombre de «zones econòmiques» a la perifèria de la ciutat:

• El gran Sant Carles, a l'Oest (fruita i verdura)
• Espai Polígon, al Nord
• Technosud, al Sud (noves tecnologies)
• Torremilà, prop de l'aeroport

[edita] Administració

[edita] Barris

v • d • e Barris de Perpinyà Alt Vernet  •  Baix Vernet  •  Vernet Mitjà  •  Castell-Rosselló  •  Sant Jaume  •  Sant Galdric  •  Malloles  •  Molí de Vent  •  Sant Mateu  •  Sant Joan  •  Perpinyà-Bompàs  •  Estació  •  Sant Aciscle  •  Parc Ducup  •  Muralles  •  Massília  •  Clos Benet  •  Porta d'Espanya  •  Catalunya  •  Sant Carles  •  Les Coves  •  Sant Martí  •  Pascot

[edita] Alcaldes de Perpinyà

Logotip cultural del consistori

Després de descobrir que un oficial amagava alguns vots dins el mitjó -l'anomenat afer del mitjó- el tribunal administratiu de Montpeller decidí el 7 d'octubre del 2008 anul·lar l'elecció de març del 2008. Jean-Paul Alduy ha apel·lat al Consell d'Estat de França, i el veredicte final serà publicat a l'abril del 2009.

[edita] Cultura

L'any 2008 Perpinyà va ser Capital de la Cultura Catalana.^[4]

A Perpinyà hi ha cinc instituts d'ensenyament secundari: el liceu Aragó, el liceu Jean Lurçat, el liceu Maillol, el liceu Pablo Picasso (abans Clos Banet) i el liceu Léon Blum (abans Molí de Vent).

Gravat del segle XVIII de la universitat

[edita] Universitat de Perpinyà

La Universitat de Perpinyà (dita Via Domitia), és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. Creada al 1349 pel rei Pere el Cerimoniós. L'actual universitat va ser creada el 1971 com a centre universitari i es va fer universitat plenament el 1979. Inlou una secció 100% catalana i se seu, a Catalunya nord, de l'IEC i Institut Vives.

[edita] Cultura Popular

• Esbarts. L'any 1955 es crea el Ballet Folklorique Catalan Joventut.

• Castellers. A Perpinyà s'hi han realitzat moltes actuacions castelleres. El castell més gran i important construït a la ciutat és un imponent Tres de nou amb folre que van bastir els Minyons de Terrassa el 27 de juny del 1998, l'únic castell d'aquesta envergadura aixecat mai fora de les fronteres administratives de la Catalunya del sud.

• Diables. Grup de Dimonis de Perpinyà.

Vista panoràmica de la Plaça de la República

[edita] Monuments

La catedral de Sant Joan Baptista, des del claustre.

[edita] Monuments religiosos

• La Catedral de Sant Joan Baptista.
• El claustre-cementiri de Sant Joan, que els francesos anomenen "Campo Santo" (italianisme).
• L'església de Sant Joan el Vell.
• L'església de Sant Jaume.
• L'església de Nostra Senyora de la Real.
• L'església de Sant Mateu.
• El convent dels Dominicans.
• El convent de les Carmelites.
• El convent dels Mínims.
• El convent de les Clarisses.

El Castellet de Perpinyà

• Les restes del convent dels Franciscans.

[edita] Monuments civils

• El Castellet, antiga presó, avui museu català de les arts i les tradicions populars.
• El Palau dels Reis de Mallorca.
• La Llotja de Mar (primer tribunal marítim del món).
• L'Ajuntament.
• El Palau de la Diputació (delegació de la Generalitat de Catalunya).

[edita] Transport

[edita] Aire

A través de l'Aeroport de Perpinyà, situat al nord de la conurbació de Perpinyà, la ciutat és conectada amb vols regulars a París Orly, Londres Stansted, Birmingham-Southampton i Manchester.

[edita] Ferrocarril

Article principal: Xarxa ferroviària de la Catalunya del Nord

Estació de tren de Perpinyà

L'estació de Perpinyà és un nexe ferroviari que conecta totes les línies de tren a la Cartalunya Nord, amb l'excepció del Tren Càtar de Ribesaltes. En concret l'Estació de Perpinyà, l'única estació ferroviària a la ciutat, serveix la línia 1 direcció Montpeller, Marsella i Avinyó, la línia 2 direcció Tolosa de Llenguadoc i Portbou, la línia 12 direcció Vilafranca de Conflent - i per extensió, el Tren Groc - a més dels trens de llarg recorregut com ara el Talgo a Barcelona, València, Alacant i Cartagena, el Trenhotel entre Barcelona, Zuric i Milà, el TGV a París i Brussel·les, i els trens Corail amb destinacions a París, Estrasburg i Metz. Igualment disposa d'una línia de mercaderies fins a Tuïr, i en un futur proper disposarà de la nova LAV Perpinyà-Figueres amb el qual s'enllaçarà amb Barcelona a Alta Velocitat.

[edita] Autobusos

La ciutat disposa d'una sèrie de línies d'autobusos urbans - alguns gratuïts - i interurbans a més de l'Estació d'Autocars de Perpinyà. Els interurbans són operats per l'operadora de tranports públics a la regió, TER Llenguadoc Rosselló amb el logotip del transport express régional, i el Departament amb el logotip de la bandera catalana.

[edita] Altres

• BIP- bicicletes públiques

[edita] Viles agermanades

L'Oficina Municipal de Relacions Internacionals s'encarrega dels intercanvis amb les col·lectivitats territorials exteriors. El 1987 va signar el primer conveni d'amistat cultural amb la Generalitat de Catalunya que s'ha anat estenent a altres convenis transfronterers. ^[5]

[edita] Personatges cèlebres

Autoretrat de Jacint Rigau, 1698, Museu Rigaud, Perpinyà

• Llista d'alcaldes de Perpinyà
• Jacint Rigau (1659 -1743) va pintar els retrats oficials de Lluís XIV de França.
• Francesc de Paula de Fossà (1775 - 1849) músic i militar.
• Francesc Aragó (1786 - 1853), físic, astrònom i polític liberal que va obrar per a l'abolició de l'esclavitud a les colònies franceses el 1848, va néixer a Estagell, però Perpinyà compta amb molts llocs anomenats en honor seu.
• Pablo Ruiz Picasso, d'origen andalús però que es va formar a Barcelona, es va quedar moltes vegades a Perpinyà entre 1950 i 1953, a l'Hotel de Lazerme.
• Joan-Daniel Bezsonoff (1963), novel·lista.
• Joan-Lluís Lluís (1963), novel·lista.
• Joan-Pere Pujol (1946- ), escriptor, militant catalanista, autor de llibres sobre l'esoterisme i el catalanisme.
• Salvador Dalí, després de la seva visita el 1963, va declarar que l'estació de Perpinyà era el «centre del món». A sobre de l'estació es troba un monument en honor de Dalí i a sobre el terra hi ha escrit amb grans lletres «centre del món».
• L'escriptor "rossellonista" Albert Saisset.
• Marie-Josée Roig política.

[edita] Música

• Jordi Barre (cantant en català)
• Joan Pau Giné (cantant en català)
• Dani (cantant pop en francès)
• Carlota Julian (fantasista en francès, actriu)
• Tekameli (música gitana catalana)

[edita] Esports

• Rugbi a 15 : Unió Esportiva d'Arlequins de Perpinyà (USAP).
• Rugbi a 13: UTC / Dragons Catalans.
• Futbol: Perpinyà Canet Football Club.

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perpinyà

Portal de la Catalunya Nord Articles relacionats amb la Catalunya Nord

• Ajuntament de Perpinyà
• Universitat de Perpinyà (francès)
• Unió Esportiva d'Arlequins de Perpinyà (USAP)
• Vilaweb Catalunya Nord
• Oficina de turisme de Perpinyà
• Delegació de la vila de Perpinyà a Barcelona

v • d • e Capitals de la Cultura Catalana 2004: Banyoles  •  2005: Esparreguera  •  2006: Amposta  •  2007: Lleida  •  2008: Perpinyà  •  2009: Figueres  •  2010: Badalona  •  2011: Escaldes-Engordany

v • d • e Municipis del Rosselló Alenyà · Argelers · Bages de Rosselló · Baixàs · Banyuls de la Marenda · Banyuls dels Aspres · Bao · el Barcarès · la Bastida · Bompàs · Brullà · Bula d'Amunt · Bulaternera · Cabestany · Calce · Calmella · Cameles · Canet de Rosselló · Cànoes · Casafabre · les Cases de Pena · Castellnou dels Aspres · Cervera de la Marenda · Clairà · Corbera del Castell · Corbera de les Cabanes · Cornellà de la Ribera · Cornellà del Bèrcol · Cotlliure · Elna · Espirà de l'Aglí · Estagell · Forques · Hortafà · Illa · Llauró · Llupià · Millars · Montescot · Montesquiu d'Albera · Montner · Montoriol · Nefiac · Oms · Òpol i Perellós · Paçà · Palau del Vidre · Paretstortes · Perpinyà · Pesillà de la Ribera · Pià · Pollestres · Pontellà · Portvendres · Prunet i Bellpuig · Queixàs · Ribesaltes · la Roca d'Albera · Salelles · Salses · Sant Andreu de Sureda · Sant Cebrià de Rosselló · Sant Esteve del Monestir · Sant Feliu d'Amunt · Sant Feliu d'Avall · Sant Genís de Fontanes · Sant Hipòlit de la Salanca · Sant Joan la Cella · Sant Llorenç de la Salanca · Sant Marçal · Sant Miquel de Llotes · Sant Nazari de Rosselló · Santa Coloma de Tuïr · Santa Maria la Mar · el Soler · Sureda · Talteüll · Tellet · Terrats · Tesà · Teulís · Toluges · Torderes · la Torre d'Elna · Torrelles de la Salanca · Tresserra · Trullars · Tuïr · Vilallonga de la Salanca · Vilallonga dels Monts · Vilamulaca · Vilanova de Raó · Vilanova de la Ribera · Vingrau · Vivers · el Voló Comarques naturals del Rosselló: Albera · Aspres · Corberes · Plana del Rosselló · Riberal · Salanca Comarques de la Catalunya Nord: Alta Cerdanya · Capcir · Conflent · Rosselló · Vallespir