Aurenja

Aurenja
Orange

(En detall)
Localització
Aurenja Localització d'Aurenja a la República Francesa
Arc del Triomf d'Aurenja
Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó	França Provença – Alps – Costa Blava Valclusa Avinyó Aurenja Est i Oest
Llengua local	Occità provençal
Superfície	74,20 km²
Altitud	24 msnm
Població (2009)   • Densitat	28.990 hab. 390,7 hab/km²
Coordenades	44° 08′ 18″ N, 4° 48′ 35″ E
Dirigents: • Alcalde:	Jacques Bompard (MPF)
Codi postal	84100
Codi INSEE	84087
Web	www.ville-orange.fr

Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi francès, situat al departament de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava. El 2006 comptava amb 28.889 habitants, amb una economia dedicada sobretot al sector agrari i al turisme. Està situada a 44°08 N i 4°48 E, a 21 km al nord d'Avinyó. Segons la temperatura mitjana enregistrada durant tot l'any, és la ciutat més càlida de França.

Història

Vegeu també Comtat d'Aurenja i Principat d'Orange.

Arausio fou una ciutat al territori dels gals cavaris, al nord d'Arle i a la riba oriental del Roine. La ciutat va ser fundada el 35 aC pels veterans de la segona legió gàl·lica sota el nom de Colonia Julia Secundanorum Arausio, al territori de la tribu gal·la dels tricastini.

A l'edat mitjana, la ciutat és la seu d'un principat conegut com el principat d'Orange, feu del Sacre Imperi Romanogermànic, que forma part de l'antic regne de Borgonya. Aurenja es beneficiava, doncs, dels drets feudals i de la sobirania pròpia de les terres de l'Imperi. Pels atzars dels matrimonis, va pertànyer el 1173 a la senyoria dels Baus, després el 1388 a la senyoria de Châlon, i finalment el 1544 a la senyoria de Nassau. Quan Guillem I, comte de Nassau, amb propietats als Països Baixos, va heretar el títol de príncep d'Orange el 1544, el principat fou incorporat al que més endavant esdevindria la casa d'Orange. Lluís XIV, en guerra contra les Províncies Unides dirigides pels Stathouders procedents de la casa d'Orange-Nassau, aconseguí la ciutat, que annexionava al regne de França pel Tractat d'Utrecht el 1713.

Demografia

Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 7 000 7 270 7 440 8 307 9 123 8 874 8 633 9 231 9 824 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 10 621 10 007 10 622 10 064 10 212 10 301 10 280 9 859 9 980 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 10 096 10 303 11 087 10 766 10 799 11 956 12 946 13 978 17 478 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008 19 912 24 562 25 371 26 499 26 964 27 989 29 859 30 025 29 527

Evolució demogràfica de 1793 a 2008

Administració

Llista d'alcaldes

Període	Identitat	Partit
1945-1960	Raphaël Balester
1960-1971	André Bruey
1971-1977	Jacques Bérard	RPR
1977-1979	Louis Giorgi	PCF
1980-1983	Gilbert Ricci	PCF
1983-1989	Robert Pini	RPR
1989-1995	Alain Labé	PS
1995-	Jacques Bompard	FN, després MPF i sense etiqueta

Monuments principals

El teatre romà d'Aurenja, declarat Patrimoni de la Humanitat

La ciutat és reconeguda internacionalment per la seva arquitectura romana: posseeix el teatre romà més ben conservat d'Europa i un arc triomfal (erigit suposadament en honor de Caius Marius després de la seva victòria d'Aquae Sextiae si bé probablement posterior), construïts tots dos durant l'època d'August. L'arc, el teatre –seu anual d'un famós festival d'òpera– i el seu entorn foren incorporats per la UNESCO el 1981 dins la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Agermanaments

• Vélez-Rubio
• Orange (Califòrnia)
• Diest
• Breda (Països Baixos)
• Dillenburg
• Rastatt
• Vyškov
• Spoleto
• Biblos
• Kielce
• Jarosław
• Weifang

Personatges il·lustres

• Raimbaut d'Aurenja

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aurenja