Avinyó (Valclusa)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Avinyó
Avignon
Escut d'Avinyó
(En detall)
Localització
Avinyó situat respecte França
Avinyó
Localització d'Avinyó a la República Francesa
Palau dels Papes
Palau dels Papes
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Provença – Alps – Costa Blava
Valclusa (capital)
Avinyó (capital)
Avinyó Nord, Sud, Est i Oest,
Superfície 64,78 km²
Altitud 23 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
90.194 hab.
1.392,31 hab/km²
Coordenades 43° 57′ 00″ N, 4° 49′ 01″ E / 43.95°N,4.817°E / 43.95; 4.817Coord.: 43° 57′ 00″ N, 4° 49′ 01″ E / 43.95°N,4.817°E / 43.95; 4.817
Codi postal 84000
Codi INSEE 84007
Web

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat del sud de França, a la Provença, que durant diversos anys va ser la seu dels papes de l'Església Catòlica. Està situada al marge esquerre del riu Roine, al departament de la Valclusa, a uns 650 km al sud-est de París i a 80 km al nord-oest de Marsella. Té 90.800 habitants (anomenats avinyonencs, en occità avinhonencs), que pugen a 155.500 dins l'aglomeració urbana.

El centre històric de la ciutat, el Palau dels Papes, el conjunt epíscopal i el pont de Sant Beneset formen part del Patrimoni Mundial de la Humanitat declarat per la UNESCO.

Història[modifica | modifica el codi]

La ciutat va caure en mans musulmanes el 734 quan Maurontus s'alià amb Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí, valí d'Arbuna contra Carles Martell. Després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arles[2] obligaren als francs a promoure una nova expedició contra ells. Carles Martell aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, apoderant-se de la ciutat. La ciutat fou cremada després de la seva captura[3][4]

Es va convertir en la residència dels papes el 1309, quan la ciutat es trobava sota el govern dels reis de Sicília pertanyents a la casa d'Anjou. El 1348, el papa Climent VI la va comprar a la reina Joana I de Sicília i va romandre com a propietat papal, governada per legats pontificis. De tota manera, la seva existència fou més aviat precària, ja que a l'altra banda del riu, a Vilanova d'Avinyó, la Corona francesa hi mantenia una important guarnició militar. De fet, el 1663 i el 1688 el rei Lluís XIV va ocupar l'adjacent Comtat Venaissí. El papat finalment va perdre la ciutat i el comtat el 1791, quan foren incorporats a França durant la Revolució.

A continuació apareix la llista dels set papes que hi van residir entre 1309 i 1377. Aquest període en què els papes van establir la seva residència a Avinyó es coneix com el de la captivitat babilònica. Un cop acabada aquesta època, va començar el 1378 el Gran Cisma d'Occident, que no va ser resolt fins al 1417.

El Roine i la ciutat d'Avinyó vists des del TGV

Els antipapes Climent VII i Benet XIII d'Avinyó van continuar residint-hi encara després que els papes retornessin a Roma el 1377. Climent VII va romandre a Avinyó durant tot el seu pontificat (1378-1394), mentre que Benet XIII va viure a Avinyó fins que va fugir cap a la Corona d'Aragó.

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]


Cultura[modifica | modifica el codi]

Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
El Centre històric d'Avinyó, el Palau dels Papes, i el Pont de Sant Beneset
Façana del Palau dels Papes
Façana del Palau dels Papes
Centre històric d'Avinyó situat respecte França
Centre històric d'Avinyó
Informació
Tipus Palau
Localització Avinyó
Flag of Occitania (with star).svg Occitània
França
Materials utilitzats Pedra

Tipus Cultural
Criteris (i),(ii), (iv)
ID 228rev
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1995 (19a sessió)
* Segons les regions de la UNESCO.


Avinyó havia estat seu episcopal des de l'any 70, i va ser convertida en arquebisbat el 1476. S'hi van celebrar diversos sínodes de menor importància. La seva universitat va ser fundada pel papa Bonifaci VIII el 1303 i, a causa de la seva reputació pels seus estudis en lleis, va tenir gran importància fins a la Revolució Francesa.

A Avinyó s'hi celebra anualment un reconegut festival de teatre. Fundat el 1947, el Festival d'Avinyó comprèn tant espectacles teatrals tradicionals com altres formes d'art com ara la dansa, la música i el cinema, que aprofiten els monuments històrics de la ciutat.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1953-1958 Édouard Daladier radical-socialista
1958-1983 Henri Duffaut SFIO, després PS
1983-1989 Jean-Pierre Roux RPR
1989-1995 Guy Ravier PS
1995- Marie-Josée Roig UMP

Plànol de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Plànol d'Avinyó

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Les muralles d'Avinyó, en bon estat de conservació, van ser construïdes pels papes en els anys immediatament posteriors a la seva vinguda a la ciutat per residir-hi. El Palau dels Papes és un enorme edifici gòtic amb murs de 5 a 5,5 m de gruix, que va ser construït entre 1335 i 1364. Després de retornar a Roma la cort papal, va ser utilitzada com a casernes i actualment és un ric i molt visitat museu.

Al costat del palau es troba Nòstra Dama des Doms, la catedral d'Avinyó, l'edifici sagrat més antic de la ciutat. Bastida entre el 1140 i el 1160 en estil romànic provençal amb una sola nau, es va acabar de construir al segle XIII. Sorprèn pel seu campanar barroc, damunt del qual hi ha situada una estàtua de plom de la Mare de Déu, de 6 metres d'alçada i 4'5 tones de pes.

Detall del pont

Un altre punt d'interès a Avinyó és el pont de Sant Beneset, sobre el riu Roine, del qual només en queden quatre arcs dels 22 que inicialment tenia en els seus 900 m de llargada. El pont va ser construït entre 1171 i 1185, amb successives reconstruccions. Finalment, després d'una forta crescuda el 1660, el pont va quedar en les condicions que presenta actualment. És conegut arreu del món per la cançó infantil francesa "Sur le pont d'Avignon", que descriu les danses populars que s'hi ballaven. De fet, la gent hi ballava a sota, i no a sobre com diu la cançó, concretament damunt l'illa de la Bartelassa (l'illa fluvial més gran de França), que el pont travessava en el seu camí cap a Vilanova d'Avinyó, a l'altra banda del riu.

Avinyonesos il·lustres[modifica | modifica el codi]

Van néixer a Avinyó els següents personatges:

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

També té tractats de cooperació cultural amb:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. (castellà) Francisco Codera y Zaidín, Estudios Criticos de Historia Arabe Española, p. 324-5
  3. (anglès) Halsall, Guy (2003). Warfare and Society in the Barbarian West 450-900. London: Routledge. ISBN 0-415-23939-7, p. 226.
  4. (anglès) Mastnak, Tomaz (2002). Crusading Peace: Christendom, the Muslim World, and Western Political Order. University of California Press. ISBN 0-520-22635-6, p. 101.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal d'Occitània


Precedit per:
Alemanya Weimar
Capital Europea de la Cultura
2000
Succeït per:
Portugal Porto

Països Baixos Rotterdam