Maribor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maribor
Localització
Karte Maribor si.png
Estat
• Regió
Eslovènia
Podravska
Superfície 147,5 km²
Altitud 274 msnm
Població 
  • Densitat
110,668 hab.
750,29 hab/km²
Coordenades 46° 33′ N, 15° 39′ E / 46.550°N,15.650°E / 46.550; 15.650Coord.: 46° 33′ N, 15° 39′ E / 46.550°N,15.650°E / 46.550; 15.650
Codi postal 2000
Prefix de telèfon (+386) 02
Web

Maribor (en alemany: Marburg an der Drau) és una ciutat d'Eslovènia. Amb una població que arribava als 110,668 l'any 2002, és la segona ciutat més gran del país. Maribor es troba al costat del riu Drava en el seu pas per la muntanya Pohorje, la vall Drava, la plana Drava i les serralades de turons de Kozjak i Slovenske gorice. És la capital i ciutat més gran de la regió eslovena de la Baixa Estíria. L'escut de la ciutat mostra un colom volant cap a un castell blanc amb dues torres i una porta sobre un escut vermell. Maribor també té el segon aeroport internacional més gran d'Eslovènia.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1164, un castell anomenat Marchburch (en alt alemany medieval significava "Castell de la Marxa") fou mencionat a les marxes del ducat d'Estíria. Maribor fou primerament mencionat com a mercat del costat del castell el 1204, i rebé drets de la ciutat el 1254. Començà a créixer amb rapidesa després de la victòria de Rudolf I d'Habsburg sobre Otakar II de Bohèmia el 1278.

Maribor resistí els setges de l'imperi otomà el 1532 i 1683, i la ciutat romangué sota el control de la monarquia dels Habsburg fins a finals de la Primera Guerra Mundial. El 1918 Rudolf Maister organitzà una operació militar que protegí la ciutat i les seves rodalies del nou regne recentment format dels serbis, croats i eslovens, que esdevingué Iugoslàvia.

El 1941 la part iugoslava d'Estíria fou annexionada pel Tercer Reich. Cap a finals d'abril Adolf Hitler, que encoratjà els seus seguidors a "fer tornar alemanya aquesta terra", visità la ciutat on s'organitzà una gran recepció pels alemanys locals del castell de la ciutat. La ciutat, un nucli industrial amb una important indústria armamentística, fou bombardejada sistemàticament pels aliats durant la Segona Guerra Mundial. La població germana que hi quedava fou expulsava cap al final de la guerra el 1945.

Després de l'alliberament, la ciutat tragué profit de la seva proximitat amb Àustria així com tot el seu potencial, i es desenvolupà com a centre cultural, industrial i estratègic de l'est d'Eslovènia. Després que Eslovènia s'independitzés de Iugoslàvia el 1991, la pèrdua del mercat iugoslau suposà un cop per a l'economia de la ciutat que estava basada en una forta indústria, cosa que suposà uns alts índexs d'atur que arribaren al 25%. La situació ha millorat lleugerament des de mitjans de la dècada dels 90 amb el desenvolupament de petits i mitjans negocis industrials.

Maribor fou el lloc de naixement de diversos personatges eslovens, com l'almirall Wilhelm von Tegetthoff.

Lent, la part vella de Maribor i el riu Drava.

Maribor avui dia[modifica | modifica el codi]

Els punts d'atracció turística de Maribor van des d'una catedral d'arquitectura gòtica del segle XII i l'edifici de l'ajuntament, construït durant el Renaixement. El castell data del segle XV.

La ciutat alberga la Universitat de Maribor, de l'any 1961. També és la terra natal del cep de vinya més antic del món, anomenat Stara trta, amb més de 400 anys d'antiguitat.

Cada gener, el centre d'esquí de Mariborsko Pohorje, situat als afores de la ciutat sobre els turons del mont Pohorje, és la seu d'un campionat d'esquí slalom de la Copa Alpina d'Esquí coneguda com a Zlata lisica (La Guineu d'Or).

Maribor fou també considerada ciutat alpina el 2000.

La ciutat té un petit aeroport internacional amb vols cap a les principals ciutats europees.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
FinlàndiaTurku

EstòniaTallinn

Capital Europea de la Cultura
2012
Succeït per:
FrançaMarsella

EslovàquiaKošice