Setge d'Avinyó (737)
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||
Després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle[1] i l'aliança de Maurontus amb Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs[2] obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra ells, aplegant un gran exèrcit de francs i borgonyons, apoderant-se d'Avinyó escalant les muralles amb escales de corda i usant maquinària de setge. La ciutat fou cremada després de la seva captura.[3][4]
[modifica] Conseqüències
Després de prendre la ciutat, va travessar el Roine, assetja Arbuna, on es troba el valí Athima, i derrota a la batalla del Berre l'exèrcit comandat per Amir ibn Ailet a qui havia enviat Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí[5] a socòrrer la ciutat, però finalment no entrà en ella.
[modifica] Referències
- ↑ (castellà) Francisco Codera y Zaidín, Estudios Criticos de Historia Arabe Española, p. 324-5
- ↑ (anglès) Geary, Patrick J. Before France and Germany. Oxford University Press: 1988
- ↑ (anglès) Halsall, Guy (2003). Warfare and Society in the Barbarian West 450-900. London: Routledge. ISBN 0-415-23939-7, p. 226.
- ↑ (anglès) Mastnak, Tomaz (2002). Crusading Peace: Christendom, the Muslim World, and Western Political Order. University of California Press. ISBN 0-520-22635-6, p. 101.
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 340.
