Batalla de Covadonga
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La batalla de Covadonga, tot i no tenir cap transcendència militar, però es considera l'inici de l'anomenada Reconquesta.
[edita] Antecedents
Després de la batalla de Guadalete, l'any 711, Pelai, fill d'un duc també visigot anomenat Fàvila i nét del rei Recesvint es va refugiar a Toledo, i a la caiguda de la ciutat el 714, mentre uns altres escapaven a terra franca, ell va tornar a la seva terra natal, Astúries, suposadament custodiant el tresor del rei visigot.
Les primeres incursions àrabs a Astúries van ser les de Mussa ibn Nussayr el 716, que va prendre les ciutats de Lucus Asturum (Lugo de Llanera) i Gijón, on va deixar a càrrec al governador Munuza. Les famílies dominants de la resta de ciutats asturianes van capitular i probablement també la família de Pelai.
El 718 va tenir lloc una primera revolta encapçalada per Pelai que va fracassar. La causa en va ser que Munuza s'havia casat per la força amb la seva germana Adosinda. Pelai fou detingut i enviat a Còrdova. No obstant això, va aconseguir escapar i tornar a Astúries on va encapçalar una segona revolta i es va refugiar a les muntanyes.
[edita] La batalla de Covadonga
Munuza va enviar al general Al Qama a sotmetre als revoltats. Aquest va entrar pel port de Tarna, va remuntar el riu Nalón i va arribar a Lucus Asturum. Des d'allí va anar a la vall de Cangas, on estaven els cristians i el 722, va tenir lloc la batalla de Covadonga, on fou derrotat i mort per Pelai.
Els cronistes musulmans posteriors, en canvi, afirmen que fou Pelai el derrotat a Covadonga, restant amb solament 300 dels seus homes, als quals es van anomenar despectivament "ases salvatges", i que es van refugiar en les coves d'una muntanya juntament amb 10 dones, sense representar per això cap perill per al mandat islàmic sobre la zona.
Cròniques segons els musmulmans
Rebé, efectivament (el valí Anbasa), el govern d'Espanya[...]. I es va ensenyorir de Galícia, Àlaba i Pamplona, sense que restés a Galícia cap alqueria sense conquerir, si se n'exceptua la serra, on havia cercat refugi amb 300 homes un rei anomenat Belai(Pelagi), a qui els musulmans no van deixar de combatre i d'assetjar fins al punt que molts van morir de fam[...] fins quedar reduïts a 30 homes[...]. Era difícil per als musulmans arribar fins ells, i els van deixar estar dient: "Trenta homes, quina importància tenen?"
Crònica musulmana. Segle XI
Cròniques segons els cristians
I aleshores, aquest Alqma ordena que comenci el combat[...]. Però en això no hi van mancar les grandeses del Senyor, perquè quan les pedres havien sortit de les catapultes i arribaven a l'església de Santa Maria, que és dins, a la cova, tornaven a caure damunt dels qui les llançaven i feien gran mortaldat entre els musulmans. I fou així[...] on Alqama va ser mort. I al mateix lloc hi van morir 124.000 musulmans i 63.000 dels que n'havien quedat van pujar al cim del mont Auseva, i per la part d'Amuesa, van baixar a Libéana.
Quan marxaven seguint la carena de la muntanya que hi ha damunt la riba del riu Deva[...] s'esdevingué, per sentència de Déu, que aquesta muntanya, remoguda des dels fonaments, va llançar al riu els 63000 homes, i allí els sepultà.
Crònica cristiana d'Alfons III. Segle IX
[edita] Conseqüències
Amb la derrota, Munuza va abandonar Gijón i va intentar sortir d'Astúries, sent derrotat a la batalla d'Olalíes. Amb aquesta fugida Pelai va poder entrar a Gijón sense esforç. Pelai I, que mai es va proclamar rei, va establir el seu govern a Cangas de Onís.
La revolta de Pelai de l'any 722 mai hauria triomfat sola, ja que l'exercit àrab era molt mes poderós, però després de rebre les notícies de Covadonga, Pere de Cantàbria es va unir a la lluita amb totes les forces del seu ducat. També molts nobles visigots i població cristiana de la Hispània sotmesa van emigrar al nord per a unir-se a la revolució de Pelai.
