Ràtzia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah غزو, "unitat de cavalleria militar", que alhora prové de ḡazwa, "batalla") és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.

El nom deriva històricament del de les unitats dels ghazwa (plural ghazawatt) que van existir en temps del profeta Mahoma entre els beduïns. La finalitat principal d'aquestes expedicions militars era el saqueig i agafar tresors i persones que en alguns casos podien ésser retornades a canvi d'un rescat. Hi hagué ràtzies especialment al llarg de l'època carolíngia.

Ràtzies de l'Àndalus[modifica | modifica el codi]

El moment àlgid de les ràtzies a l'Àndalus foren les expedicions militars que es feien normalment a l'estiu. En aquests casos específics rebien el nom d'azeilfa (de l'àrab al-sa m-an-ela'ifa, "estiuenca"). El botí i els esclaus cristians que acumulaven ajudaven el tresor del califat de Còrdova i a apaivagar les seves tensions internes projectant-se vers l'exterior.[1] Una de les ràtzies més importants a Catalunya fou la d'Al-Mansur, que l'any 985 saquejà la ciutat de Barcelona. Al-Mansur va ser especialment temut als regnes del nord amb les més de cinquanta campanyes que va dur a terme entre el 977 i el 1002. Les grans expedicions s'acabaren vers l'any 1008 amb la mort d'Abd-al-Màlik al-Mudhàffar.[2][1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 8
  2. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 218.