Ràtzia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah غزو, "unitat de cavalleria militar", que alhora prové de ḡazwa, "batalla") és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí. Practicades pels beduïns d'Aràbia en temps de Mahoma, la finalitat principal d'aquestes expedicions militars era el saqueig i agafar tresors i persones que en alguns casos podien ésser retornades a canvi d'un rescat.

Ràtzies en l'islam[modifica | modifica el codi]

Durant el període de formació de l'islam com a nova religió, Mahoma i els seus partidaris van recórrer sovint a aquesta tècnica (vegeu campanyes de Mahoma). També hi hagué ràtzies especialment al llarg de l'època carolíngia i durant la dominació àrab de la Península Ibèrica.

Ràtzies de l'Àndalus[modifica | modifica el codi]

El moment àlgid de les ràtzies a l'Àndalus foren les expedicions militars que es feien normalment a l'estiu. En aquests casos específics rebien el nom d'azeilfa (de l'àrab al-sa m-an-ela'ifa, "estiuenca"). El botí i els esclaus cristians que acumulaven ajudaven el tresor del califat de Còrdova i a apaivagar les seves tensions internes projectant-se vers l'exterior.[1] Una de les ràtzies més importants a Catalunya fou la d'Al-Mansur, que l'any 985 saquejà la ciutat de Barcelona. Al-Mansur va ser especialment temut als regnes del nord amb les més de cinquanta campanyes que va dur a terme entre el 977 i el 1002. Les grans expedicions s'acabaren vers l'any 1008 amb la mort d'Abd-al-Màlik al-Mudhàffar.[2][1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 8
  2. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 218.