Setge de Fraga (1133-1134)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge de Fraga (1133-1134)
Part de: Reconquesta
El riu Cinca al seu pas per Fraga
El riu Cinca al seu pas per Fraga
Data 1133-1134
Localitat Madina Afraga (Fraga)
Territori Imperi almoràvit
Resultat victòria almoràvit
Setge de Fraga (Arago 1134)
Setge de Fraga
Setge de Fraga
Setge de Fraga (1133-1134)
Coord.: 41° 31′ 0″ N, 0° 20′ 0″ E / 41.51667,0.33333
Bàndols
Regne d'Aragó Regne d'Aragó Imperi almoràvit imperi almoràvit
Comandants en cap
Regne d'Aragó Alfons I d'Aragó Imperi almoràvit Zumbayr el Lantuni
Imperi almoràvit Yahyā ibn Ali ibn Ġānīya
Imperi almoràvit Abd Al·làh ibn Iyad
Baixes
Desconegudes Desconegudes

El Setge de Fraga de 1133-1134 fou una batalla entre el Regne d'Aragó i els almoràvits.

Taula de continguts

Antecedents [modifica]

Article principal: Almoràvit

Al 1118 el concili celebrat a Tolosa (França) ofereix els beneficis de croada als que acudeixin a l'ajut del comtat d'Aragó en la conquesta de la ciutat de Saraqusta, capital de l'Emirat de Saraqusta. Nombrosos senyors francs (francs i de Bearn) es van concentrar a Ayerbe per ajudar Alfons I d'Aragó, conquerint posteriorment Almudévar, Gurrea de Gállego i Zuera Saraqusta fou presa el 18 de desembre de 1118, convertint-se en capital del Regne d'Aragó, fent que la vall de l'Ebre es desplomés, prenent els aragonesos Tudela el febrer de 1119, conquerint l'Emirat de Qalat al-Ayyub i derrotant un exèrcit almoràvit que fou derrotat quan tractava de parar l'avanç cristià a la Batalla de Cutanda el 1120.

El 1124 els aragonesos van ocupar Madina Salim, i entre 1125 i 1126 van atacar Xarq al-Àndalus i planejava atacar Granada, però va haver de desistir d'atacar la ciutat.

El setge [modifica]

A principis de 1133 Alfons I d'Aragó inicià les operacions contra Madina Afraga i Mequinensa, navegant Ebre avall amb barques i tramades des de Saragossa, prenent fàcilment Mequinensa però Fraga va oposar resistència, de manera que els aragonesos van assetjar la ciutat. El rei Llop, governador de la ciutat demanà ajut, al que respongueren Yahyā ibn Ali ibn Ġānīya, governador de Balansiya, Zumbayr el Lantuni general de l'Emir cordovès Alí ibn Yússuf, i el governador de Larida Abd Al·làh ibn Iyad.[1]

La batalla [modifica]

Zumbayr el Lantuni va equipar una tropa de 2.000 homes a cavall, Yahyā ibn Ali ibn Ġānīya, 500 i Abd Al·làh ibn Iyad uns altres 200. Una cop reunides les tropes, i a la vista de la ciutat assetjada, Alfons, conscient de la superioritat numèrica, va menystenir als atacants.

El 17 de juliol Abd Al·làh ibn Iyad va carregar trencant les files cristianes i Alfons I d'Aragó es va posà al front dels aragonesos topant amb la cavalleria de Yahya ibn Ali ibn Ghaniya, desfent les tropes cristianes. Els habitants de Madina Afraga, d'origen àrab, van fer una sortida al campament enemic, endunt-se les provisions a la ciutat, moment en el que Zumbayr el Lantuni va atacar per acabar de desmantellar les tropes enemigues, que es van haver de retirar, mentre que el rei va morir poc després entre Almuniente i Poleñino el 7 de setembre a causa de les ferides, i els musulmans reconquerien Mequinensa el 1136.

Referències [modifica]

  1. La Lleida andalusina a la Marca Superior Cronologia d'una estada. De l'any 720 al 1149

Vegeu també [modifica]

Portal

Portal de la història militar de Catalunya