Setge de Lisboa (1147)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge de Lisboa (1147)
Reconquesta
Segona croada
Rendició de Lisboa
Rendició de Lisboa
Data 1 de juliol al 25 d'octubre de 1147
Localitat Lisboa
Resultat victòria croada
Bàndols
Islam Emirat de Badajoz Regne de Portugal Regne de Portugal
Croats Croats
Comandants en cap
Regne de Portugal Alfonso Henriques
CroatsArnold II de Aerschot
Croats Christian de Ghistelles
Croats Henry Glanville
Croats Simon de Dover
Croats Andrew de Londres
Croats Saher d'Archelle

El setge de Lisboa, amb inici el dia 1 de juliol de 1147, i que s'estengué fins al 25 d'octubre, fou un episodi integrant del procés de Reconquesta cristiana de la península Ibèrica, acabant amb la conquesta d'aquesta important ciutat als moros per les forces d'Alfons I de Portugal (1112-1185) amb l'ajut dels croats. Efectivament, aquest episodi constituí l'únic èxit de la Segona Croada.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Article principal: segona Croada

Els primers mesos de la Primera Croada, l'any 1095, el Papa Urbà II demanaria als croats ibèrics (futurs portuguesos, castellans, lleonesos i catalano-aragonesos) que restessin al seu país, ja que la seva pròpia guerra era considerada tan valent com la dels croats en direcció a Jerusalem. Eugeni reiterà la decisió, autoritzant Marsella, la República de Pisa, la República de Gènova, i altres grans ciutats mediterrànies a participar en la guerra de Reconquesta.

El 1095, la Taifa de Badajoz va ser conquerida pels almoràvits, però el 1144 va tornar a ser breument un regne independent 1144 sota Aben Hasham, encara que sotmès a la Taifa d'al-Gharbia (1145-1146).

Després del Setge d'Edessa, el 1144, el Papa Eugeni III convocà una nova croada per al 1145 i 1146, permetent a Alfons VII de Castella a equiparar les seves campanyes contra els musulmans a la segona croada[1] i finalment autoritzant l'expansió de la croada per a la península Ibèrica la primavera del 1147.[2]

Reunió de les tropes[modifica | modifica el codi]

El 19 de maig de 1147 sortiren els primers contingents de croats de Dartmouth (Devon) constituïts per flamencs, normands, anglesos, escocesos i alguns croats germànics. Segons Odó de Deuil, constituïen un total de 164 vaixells, un valor que probablement augmentaria progressivament fins a l'arribada a Portugal. Durant aquesta part de la croada, no foren comandats per cap príncep o rei; Anglaterra era en ple període d'anarquia. Així, la flota estava dirigida per Arnold II d'Aerschot, Christian de Ghistelles, Henry Glanville, Simon de Dover, Andrew de Londres, i Saher d'Archelle.

L'armada arribà a la ciutat de Porto el 16 de juny, on el bisbe Pedro II Pitões els convencé a participar en aquesta operació militar. Després de la conquesta de Santarém (1147), coneixent la disponibilitat dels croats per ajudar, les forces d'Alfonso Henriques feren camí cap al sud, a Lisboa.

El setge[modifica | modifica el codi]

El setge de Lisboa, per Alfredo Roque Gameiro

Les forces portugueses avançaren per terra, i les dels croats per mar, penetrant a la desembocadura del riu Tejo; el juny d'aquell mateix any, totes dues forces estaven reunides, originant les primeres lluites cap a la zona del turó en el qual hi havia la ciutat en aquella època, avui anomenada Baixa. Després de violents combats, la zona fou dominada pels cristians, imposant-se d'aquesta manera el setge a l'opulenta ciutat mercantil.

Ben defensats, les muralles de la ciutat es mostraren inexpugnables. El nombre de ferits augmentà considerablement durant el setge, a través de màquines de guerra que llançaven projectils. A principis d'octubre, els conqueridors aconseguiren fer caure una part de la muralla, obrint una gran esquerda per on entraren els invasors. En aquells moments, s'aproximà una torre de fusta construïda pels invasors cap a la muralla, permetent l'accés a l'esquerda. Davant la imminència d'un assalt cristià pels dos fronts, els musulmans, afeblits pels atacs, per la fam i per les malalties, es rendiren el 24 d'octubre. El dia següent, el sobirà i les seves forces entraren a la ciutat, saquejada violentament pels croats.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Després d'aquest setge s'originaren els episodis llegendaris de Martim Moniz, i de la llegendària batalla de Sacavém. Alguns croats s'establiren a la ciutat, entre els quals se'n destaca Gilbert de Hastings, escollit bisbe de Lisboa. Després de la rendició, una epidèmia de pesta s'estengué per la regió causant milers de víctimes entre la població. Lisboa es tornà, mentrestant, capital del Regne de Portugal el 1255.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Jonathan Riley-Smith, Atlas of the Crusades. New York: Facts on File (1991) p.48"
  2. (anglès) Steven Runciman, A History of the Crusades, vol. II: The Kingdom of Jerusalem and the Frankish East, 1100-1187, Cambridge University Press. (1952) p.258.

Coord.: 38° 42′ N, 9° 11′ O / 38.700°N,9.183°O / 38.700; -9.183