Segona Croada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Segona Croada
Croades
La caiguda del comtat d'Edessa, que apareix a la dreta d’aquest mapa (c.1140), fou la causa de la Segona Creuada.
La caiguda del comtat d'Edessa, que apareix a la dreta d’aquest mapa (c.1140), fou la causa de la Segona Creuada.
Dates 1147-1149
Localitat Península Ibèrica, Pròxim Orient, Egipte
Resultat Fracas en la reconquesta del Comtat d'Edessa.
Increment de les hostilitats entre els Estats croats i els Imperis musulmans.
Reconquesta de Lisboa, Tortosa i Almeria.
Caiguda dels almoràvit i ascens dels Almohades.
Tractat de pau entre l’Imperi bizantí i els turcs Selèucides.
Augment de la tensió entre l’Imperi Bizantí i els Croats.
Primers avenços creuats cap a Egipte.
Bàndols
Croats: Sarraïns:
Comandants
Regne de Jerusalem Melisenda de Jerusalem
Regne de Jerusalem Balduí III de Jerusalem
Trípoli Raimon II de Trípoli
Raimon de Poitiers Raimon de Poitiers
Imperi bizantí Manel I Comnè
Thoros d'Armènia Thoros II d’Armenia
Regne de Portugal Alfons I de Portugal
Regne de Castella Alfons VII de Lleó
Casa dels Habsburg Conrad III d'Alemanya
Estíria Ottokar III d'Estiria
França Lluís VII de França
Nord-Pas-de-Calais Thierry d’Alsacia
Esteve de Blois Esteve de Blois
Normandia Godofred V d’Anjou
Masud I
Imperi almoràvit Tashfin Ibn Alibr
Imperi almoràvit Ibrahim ibn Tashfin
Imperi almoràvit Ishaq ibn Ali
Imperi almoràvit Abd Al-Mumin
Islam Imad ad-Din Zengi
Islam Saif ad-Din Ghazi I
Afganistan Al-Muqtafi
Califat fatimita Al-Hafiz
Forces
Alemanys: 20.000 homes[1]
Francesos: 15.000 homes[1]
Concili de Jerusalem

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa. Va ser convocada el pel Papa Eugeni III el 1145 com a resposta a la caiguda del Comtat d'Edessa l'any anterior, escoltant a les peticions d'auxili que li arribaven des dels estats croats de llevant fundats durant la Primera Croada.

Va ser la primera croada a ser liderada per monarques europeus, comptant amb Lluís VII de França i Conrad III d'Alemanya entre les seves files. Els exèrcits dels dos reis van marxar per separat a través d'Europa, van creuar el territori bizantí (on sorgiren conflictes amb l'emperador Manel I Comnè) i van penetrar a Anatòlia, on tots dos exèrcits foren derrotats pels turcs seljúcides. Lluís i Conrad van arribar amb les restes dels seus exèrcits a Jerusalem, on van participar en un atac desastrós contra Damasc. La segona croada fou un fracàs per als croats i una victòria important pels musulmans, que acabaria portant a la caiguda de Jerusalem el 1187.

L'únic èxit de la croada tingué lloc lluny del Mediterrani, quan un grup de croats flamencs, frisis, normands, anglesos, escocesos i alemanys es van aturar a Lisboa navegant cap a Terra Santa, i van ajudar als portuguesos a la captura de Lisboa el 1147.

Caiguda d'Edessa[modifica | modifica el codi]

Zengi de Mossul va prendre la ciutat d'Edessa el 24 de desembre de 1144. Era la primera victòria dels musulmans després dels seus desastres de la primera croada, i eliminava un dels quatre estats llatins (Jerusalem, Antioquia, Trípoli i Edessa)

Eugeni III va publicar la butlla Quantum praedecessores, cridant la nova croada per recobrar els territoris perduts. Bernat de Claravall va predicar-la, prometent el perdó dels pecats, i Conrad III d'Alemanya i Lluís VII de França van abraçar la creu, com els comtes de Xampanya, de Tolosa, de Nevers, Surrey, Lusignan, Flandes, Savoia o Alsàcia.

Bernat de Claravall predicant la segona croada

La croada passa per Portugal, Castella i Catalunya[modifica | modifica el codi]

A mitjans de maig de 1147 salpa una flota anglo-flamenca en ruta cap a Palestina; s'atura pel juny a Porto i el bisbe els anima a ajudar el rei Alfons I de Portugal a prendre Lisboa als musulmans.[2] Després de quatre mesos de setge, la vila cau, i la majoria de croats reprenen la ruta. Ajuden, llavors, Alfons VII de Castella a prendre Almeria[cal citació] i Ramon Berenguer IV a prendre Tortosa.[cal citació]

L'expedició francesa i l'alemanya[modifica | modifica el codi]

Lluís VII de França surt de Metz el juny de 1147 i s'uneix a les tropes alemanyes. Hi ha combats pels Balcans contra els bizantins, i finalment arriben l'octubre a Constantinoble, on l'emperador Manel I Comnè els rep amb hostilitat per l'amenaça dels sicilians, suposats croats, però que es dediquen a atacar terres de l'Imperi.

No volent mantenir la tensa situació, Conrad III d'Alemanya passa a Anatòlia i és derrotat a Dorilea pels turcs seldjúcides.[3] Les restes del seu exèrcit es van unir als francesos i Conrad va seguir per mar.

Les tropes franceses són vençudes al Mont Cadmos,[cal citació] i han de seguir per mar. Reunits els supervivents dels dos exèrcits a Antioquia, decideixen l'atac de Damasc,[4] malgrat que el seu emir era aliat dels llatins contra Nur al-Din d'Alep. L'onze de juliol de 1148 comença el setge i dura una setmana.[cal citació] Els croats abandonen, mentre Nur al-Din aprofita per conquerir Damasc, i el rei Balduí III de Jerusalem, que després del fracàs de Damasc va començar a perdre el suport dels seus aliats ataca Ascaló, afegint Egipte als enemics dels croats, però en veure que els seus aliats no es presentaven com havien promés, Conrad III d'Alemanya i Lluís VII de França van tornar als seus regnes,[cal citació]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La croada va acabar sense aconseguir més que fomentar la unió entre els musulmans sota el poder dels successors de Nur al-Din.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 J. Norwhich, Byzantium: The Decline and Fall, pp. 94/95
  2. Buggenhoudt, H. Thiry-van. Biographie nationale (en francès). Académie royale des sciences, des lettres et des beaux-arts de Belgique, 1866. 
  3. Nicolle, David. The Second Crusade 1148: Disaster outside Damascus (en anglès). Osprey Publishing, 2009, p.47. ISBN 1846033543. 
  4. Henderson, Ernest Flagg. A History of Germany in the Middle Ages (en anglès). Haskell House, 1894, p.242. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segona Croada