Segona Croada
| Segona Croada | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Part de: Croades | |||||||
 La caiguda del comtat d'Edessa, que apareix a la dreta d’aquest mapa (c.1140), fou la causa de la Segona Creuada. |
|||||||
|
|||||||
| Bàndols | |||||||
| Croats: | Sarraïns: | ||||||
| Comandants | |||||||
 Melisenda de Jerusalem Balduí III de Jerusalem Raimon II de Trípoli Raimon de Poitiers Manel I Comnè Thoros II d’Armenia Alfons I de Portugal Alfons VII de Lleó Conrad III d'Alemanya Ottokar III d'Estiria Lluís VII de França Thierry d’Alsacia Esteve de Blois Godofred V d’Anjou |
Masud I Tashfin Ibn Alibr Ibrahim ibn Tashfin Ishaq ibn Ali Abd Al-Mumin Imad ad-Din Zengi Saif ad-Din Ghazi I.svg){kind=small} Al-Muqtafi Al-Hafiz |
||||||
| Forces | |||||||
| Alemanys: 20.000 homes[1] Francesos: 15.000 homes[1] |
|||||||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
|
|||||
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa. Va ser convocada el pel Papa Eugeni III el 1145 com a resposta a la caiguda del Comtat d'Edessa l'any anterior, escoltant a les peticions d'auxili que li arribaven des dels estats croats de llevant fundats durant la Primera Croada.
Va ser la primera croada a ser liderada per monarques europeus, comptant amb Lluís VII de França i Conrad III d'Alemanya entre les seves files. Els exèrcits dels dos reis van marxar per separat a través d'Europa, van creuar el territori bizantí (on sorgiren conflictes amb l'emperador Manel I Comnè) i van penetrar a Anatòlia, on tots dos exèrcits foren derrotats pels turcs seljúcides. Lluís i Conrad van arribar amb les restes dels seus exèrcits a Jerusalem, on van participar en un atac desastrós contra Damasc. La segona croada fou un fracàs per als croats i una victòria important pels musulmans, que acabaria portant a la caiguda de Jerusalem el 1187.
L'únic èxit de la croada tingué lloc lluny del Mediterrani, quan un grup de croats flamencs, frisis, normands, anglesos, escocesos i alemanys es van aturar a Lisboa navegant cap a Terra Santa, i van ajudar als portuguesos a la captura de Lisboa el 1147.
Taula de continguts |
Caiguda d'Edessa [modifica]
Zengi de Mossul va prendre la ciutat d'Edessa el 24 de desembre de 1144. Era la primera victòria dels musulmans després dels seus desastres de la primera croada, i eliminava un dels quatre estats llatins (Jerusalem, Antioquia, Trípoli i Edessa)
Eugeni III va publicar la butlla Quantum praedecessores, cridant la nova croada per recobrar els territoris perduts. Bernat de Claravall va predicar-la, prometent el perdó dels pecats, i Conrad III d'Alemanya i Lluís VII de França van abraçar la creu, com els comtes de Xampanya, de Tolosa, de Nevers, Surrey, Lusignan, Flandes, Savoia o Alsàcia.
La croada passa per Portugal, Castella i Catalunya [modifica]
A mitjans de maig de 1147 salpa una flota anglo-flamenca en ruta cap a Palestina; s'atura pel juny a Porto i el bisbe els anima a ajudar el rei Alfons I de Portugal a prendre Lisboa als musulmans.[2] Després de quatre mesos de setge, la vila cau, i la majoria de croats reprenen la ruta. Ajuden, llavors, Alfons VII de Castella a prendre Almeria i Ramon Berenguer IV a prendre Tortosa.
L'expedició francesa i l'alemanya [modifica]
Lluís VII de França surt de Metz el juny de 1147 i s'uneix a les tropes alemanyes. Hi ha combats pels Balcans contra els bizantins, i finalment arriben l'octubre a Constantinoble, on l'emperador Manel I Comnè els rep amb hostilitat per l'amenaça dels sicilians, suposats croats, però que es dediquen a atacar terres de l'Imperi.
No volent mantenir la tensa situació, Conrad III d'Alemanya passa a Anatòlia i és derrotat a Dorilea pels turcs seldjúcides.[3] Les restes del seu exèrcit es van unir als francesos i Conrad va seguir per mar.
Les tropes franceses son vençudes al Mont Cadmos, i han de seguir per mar. Reunits els supervivents dels dos exèrcits a Antioquia, decideixen l'atac de Damasc,[4] malgrat que el seu emir era aliat dels llatins contra Nur al-Din d'Alep. L'onze de juliol de 1148 comença el setge i dura una setmana. Els croats abandonen, mentre Nur al-Din aprofita per conquerir Damasc, i el rei Balduí III de Jerusalem, que després del fracàs de Damasc va començar a perdre el suport dels seus aliats ataca Ascaló, afegint Egipte als enemics dels croats, però en veure que els seus aliats no es presentaven com havien promés, Conrad III d'Alemanya i Lluís VII de França van tornar als seus regnes,
Conseqüències [modifica]
La croada va acabar sense aconseguir més que fomentar la unió entre els musulmans sota el poder dels successors de Nur al-Din.
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 J. Norwhich, Byzantium: The Decline and Fall, pp. 94/95
- ↑ Buggenhoudt, H. Thiry-van. Biographie nationale (en francès). Académie royale des sciences, des lettres et des beaux-arts de Belgique, 1866.
- ↑ Nicolle, David. The Second Crusade 1148: Disaster outside Damascus (en anglès). Osprey Publishing, 2009, p.47. ISBN 1846033543.
- ↑ Henderson, Ernest Flagg. A History of Germany in the Middle Ages (en anglès). Haskell House, 1894, p.242.
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segona Croada |
- Christopher Tyerman. LAS GUERRAS DE DIOS. Ed, Critica, 2006.
- Ferzoco, George. "The Origin of the Second Crusade". In Gervers (see below), and available online.
- Gervers, Michael, ed. The Second Crusade and the Cistercians. St. Martin's Press, 1992.
- Phillips, Jonathan, and Martin Hoch, eds. The Second Crusade: Scope and Consequences. Manchester University Press, 2001.
- Phillips, Jonathan. The Second Crusade: Extending the Frontiers of Christendom. Yale University Press, 2007.
- Villegas-Aristizabal, Lucas, 2013, "Revisiting the Anglo-Norman Crusaders’ Failed Attempt to Conquer Lisbon c. 1142’, Portuguese Studies 29:1, pp. 7-20. http://www.jstor.org/stable/10.5699/portstudies.29.1.0007
- Villegas-Aristizabal, Lucas, 2009, "Anglo-Norman Involvement in the Conquest and Settlement of Tortosa, 1148-1180", Crusades 8, pp. 63-129. http://www.academia.edu/1619392/Anglo-Norman_Intervention_in_the_Conquest_and_Settlement_of_Tortosa_Crusades_8_2009_600_dpi_black_and_white_with_OCR
