Vuitena Croada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vuitena Croada
Croades
El setge de Tunis i la mort del rei Lluis IX, Grandes Chroniques de France de Jean Fouquet
El setge de Tunis i la mort del rei Lluis IX, Grandes Chroniques de France de Jean Fouquet
Data 1270
Localitat Tunísia
Resultat Tractat de Tunis
Mort de Lluís IX de França
Obertura del comerç amb Tunísia
Bàndols
França Regne de França
Regne de Nàpols Anjou
Dinastia hàfsida Hàfsida
Comandants en cap
França Lluís IX de França
Regne de Nàpols Carles I de Nàpols
Dinastia hàfsida Muhàmmad al-Mustànsir
Il·lustració del Setge de Tunis

La vuitena croada és una campanya de Lluís IX de França adreçada contra el regne de Tunísia.

Situació al Pròxim Orient[modifica | modifica el codi]

Els mongols havien posat en perill el poder del Soldanat mameluc del Caire després de la setena croada, però derrota a la Batalla d'Ayn Jalut el 1260, vençuda pel general Baibars a les ordres del soldà Qútuz, va canviar la situació. Esdevingut soldà, Baibars va desfermar una ofensiva general contra els territoris romanents del Regne de Jerusalem dels llatins.

La croada[modifica | modifica el codi]

Els Papes Alexandre IV, Urbà IV i Climent IV convoquen una croada per aturar Bàybars I, però la guerra de conquesta de Carles d'Anjou contra els reis de Sicília, sostinguda pel seu germà el rei Lluís, retarda la preparació de la croada i canvia el seu destí natural. Així, mentre que Jaume el Conqueridor tramet els seus fills bastards Ferran Sanxis de Castre i Pere Ferrandis, que res no obtenen a Acre, Lluís recull la majoria de la noblesa francesa (Carles d'Anjou, Robert II d'Artois, Teobald II de Navarra, Joan I de Bretanya...) a Aigües Mortes per salpar cap a Tunísia el 4 de juliol de 1270,[1] destí que clarament beneficiava la posició de Carles d'Anjou com a nou rei de Sicília. L'establiment d'un rei cristià a Tunísia hauria afavorit, sens dubte, noves expedicions a Egipte.

Després d'una pausa a Sardenya, Lluís va desembarcar a Tunísia i va posar setge a la capital Tunis (15-24 de juliol de 1270)

Contra les esperances dels croats, el soldà tunisenc al-Mustansir no es va fer cristià, sinó que es va aprestar a la defensa, demanant socors a Baibars.

Llavors va esclatar una epidèmia entre els assetjants que va matar el rei Lluís i el seu fill Joan Tristany (25 d'agost). El seu successor, Felip III era massa jove i estava també malalt, de manera que Carles d'Anjou va prendre el comanament.

Va seguir el setge fins que el soldà va pagar una indemnització de 210.000 unces d'or (30 d'octubre), moment en què els francesos aixequen el setge.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vuitena Croada Modifica l'enllaç a Wikidata