Cinquena Croada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cinquena Croada
Croades
Els croats assetgen la ciutat egípcia de Damieta durant la cinquena croada
Els croats assetgen la ciutat egípcia de Damieta durant la cinquena croada
Data 1213 - 1221
Territori Egipte
Resultat Important victòria aiúbida, tractat de pau de vuit anys entre els dos bàndols.
Bàndols
Imperi Llatí de Constantinoble
Regne de Xipre
Soldanat Seljúcida de Rüm
Sacre Imperi Romanogermànic
Arxiducat d'Àustria
Regne d'Hongria
Comtat d'Holanda
Regne de França
Estats Pontificis
Orde Teutònica
Orde Hospitaler
Orde del Temple
Dinastia aiúbida
Comandants en cap
Leopold VI el Gloriós
Andreu II d'Hongria
Joan de Brienne
Hug I de Xipre
Bohemond IV d'Antioquia
Oliver de Colònia
Al-Àdil I
Al-Kàmil ibn al-Àdil
Forces
32.000 homes desconegut

La Cinquena Croada (1217-1221) fou un intent de reprendre Jerusalem i la resta de Terra Santa derrotant en primer lloc la poderosa Dinastia aiúbida d'Egipte.

Reclam a la Croada[modifica | modifica el codi]

La primavera de 1213 el Papa Innocenci III promulgà la Butlla papal Quia maior, cridant a tota la cristiandat a unir-se en una nova Croada. Inicialment, els reis europeus, ocupats amb les seves pròpies lluites no acudiren a la crida. En el Concili del Laterà IV de 1215 es tractà el tema de la recuperació de Terra Santa, entre altres assumptes. Innocenci pretenia que la Croada estigués dirigida pel poder papal, per evitar les desviacions de la Quarta Croada.

La croada no tingué gran seguiment entre els cavallers francesos, però no així a Alemanya, on l'emperador Frederic II intentà unir-se a la croada, fet que segurament anava contra els desitjos d'Innocenci, ja que el monarca germànic era aleshores el gran enemic papal. El conflicte finalitzà l'any 1216 amb la mort d'Innocenci quan el seu successor, Honori III, impedí a Frederic III que s'unís a la croada, permetent fer-ho a Leopold VI el Gloriós d'Àustria i Andreu II d'Hongria, comandant l'exèrcit croat.

Campanya militar[modifica | modifica el codi]

Arribaren a Acre el 1217 on s'uniren a Joan de Brienne regidor del Regne de Jerusalem, Hug I de Xipre i el príncep Bohemond IV d'Antioquia per combatre la dinastia aiúbida a Síria. El 1218 arribà un nou exèrcit comandat per Oliver de Colònia, que juntament amb Leopold i Joan de Brienne, decidí atacar el port egipci de Damieta. El setge fou llarg i dur, i va costar la vida de molts croats i musulmans, entre ells la del propi soldà Al-Àdil I, però finalment aconseguiren conquistar-la el 1219. Tot seguit, començaren les disputes entre els cristians pel control de la ciutat.

Aquestes disputes i la falta d'ajuda per part de l'emperador alemany, endarreriren la continuació de la campanya fins al 1221, any en què els croats van marxar cap al sud, cap al Caire. Per aleshores, el nou soldà Al-Kàmil ibn al-Àdil ja havia reorganitzat les seves tropes, fet que unit a la inundació del Nil, acabaren amb l'exèrcit croat, el qual s'acabà rendint.

Resultat[modifica | modifica el codi]

La rendició suposà el retorn de Damieta a mans del soldà Al-Kàmil ibn al-Àdil, qui acceptà un acord de pau de vuit anys de duració. Fou per tant una croada inútil, que amb penes i treballs alterà l'equilibri de poders entre cristians i musulmans.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinquena Croada Modifica l'enllaç a Wikidata