Al-Kàmil ibn al-Àdil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Representació d'una trobada entre Frederic II i Al-Kàmil

Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com Al-Kàmil ibn al-Àdil o Al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).

Fou representant del seu pare al-Àdil I a la Jazira. A la mort del sultà d'Egipte Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din (1193-1198) les forces a Egipte es van dividir entre les que afavorien com a cap de família a Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din de Damasc i les que afavorien a Al-Àdil. Aquest fou assetjat a Damasc però l'arribada de les seves forces des de Mesopotàmia dirigides pel seu fill Al-Kamil el va permetre fer aixecar el setge i llavors van empaitar a Al-Afdal que va fugir cap a Egipte, el van derrotar i pare i fill van entrar al Caire el 6 de juliol del 1200, on al-Adil fou proclamat soldà. A la seva proclamació es va oposar al-Zahir ibn Salah al-Din d'Alep (1186-1216), que va marxar contra Damasc que altre cop fou assetjada però fou derrotat i perseguit fins a Alep on finalment va haver de reconèixer a Al-Adil (1202).

El 1207 el califa abbàssida va reconèixer a al-Adil I com a sultà. Llavors aquest va distribuir les províncies entre els seus fills: Al-Kamil l'Egipte, Al-Muazzam la província de Damasc, Al-Ahhad la Djazira (Mayyafarikin) i Al-Ashraf el Diyar Bakr. Cadascun va assolir el seu govern com a virrei, no com a sobirà, i el pare romania a Egipte i podia anar a la província que considerés necessari. A Alep va respectar a Al-Zahir i va assegurar la successió pel seu fill Al-Aziz ben al-Zahir (nebot d'Al-Adil) i tanmateix va respectar les branques col·laterals d'Homs i Hammah o Hamat. Al-Kamil es va establir a la fortalesa anomenada Kalat al-Djabal que s'havia acabat feia poc.

Successives treves amb els croats es van trencar el 1217 quan va arribar la Cinquena Croada. Llavors al-Adil I va anar a Síria per ajudar a Al-Muazzam a protegir Damasc i Jerusalem; gran part de l'exèrcit va restar a Egipte; el juny del 1218 els francs van atacar Egipte desembarcant a Damietta i van ocupar la principal fortalesa d'aquest port anomenada Burdj al-Silsila (Torre de la Cadena) el 24 d'agost de 1218 obrint un braç del Nil a la flota. Al-Adil I es va posar malalt (potser de saber la notícia) i va morir al seu camp a Damasc el 31 d'agost de 1218 quan organitzava reforços per protegir Damietta i després d'aconsellar als seus fills retornar Jerusalem als croats per obtenir la pau definitiva. Al-Kamil fou proclamat sultà d'Egipte i degà aiúbida. La tàctica d'al-Kamil fou merament defensiva i això va molestar a l'exèrcit i un general, Imad al-Din ibn Meshtub, emir de Nablús (Naplusa) va intentar un cop d'estat per enderrocar a Kamil i substituir-lo per un dels seus germans, el jove al-Faiz, que podia controlar. Al-Kamil va poder fugir la nit del 4 al 5 de febrer de 1219 cap a Síria amb el seu germà al-Muazzan, deixant el campament i l'exèrcit aviat es va dispersar. Amb l'ajut del seu germà va poder sotmetre als revoltats. El 5 de novembre de 1219 els francs es van apoderar finalment de Damietta, però al-Kamil els podia controlar des d'un camp establert una mica al sud de la ciutat, a al-Mansura. L'agost del 1221 més tropes reunides per tots els prínceps aiúbides (principalment el de Damasc al-Muazzam i el de la Djazira al-Ashraf) van arribar com a reforç; els croats intentaven avançar cap al Caire però es van trobar rodejats per tots costats, i després d'una lluita sagnant es van haver de rendir el 27 d'agost de 1221; a canvi de la sortida sans i estalvis van haver d'entregar Damietta i sortir d'Egipte, amb el que va acabar la cinquena croada.

Sant Francesc d'Assís i Al-Kàmil (s. XV)

Des de 1221 a 1227 va disputar l'hegemonia al seu germà al-Muazzam ibn al-Adil de Damasc (1218-1227). Al-Ashraf ibn al-Adil del Diyar Bakr (1218-1237) va anar al Caire i es va aliar a al-Kamil (1222). Al-Muazzam va haver de cedir enfront del seu germà del Diyar Bakr dues vegades, la primera en la successió d'Hamat a la que va renunciar, i la segona en la possessió d'Akhlat. El 1225 al-Muazzam de Damasc es va aliar al khwarizmshah Djalal al-Din Manguberti i llavors es va poder imposar al seu germà que va haver d'arribar a un acord i el setembre de 1226 va anar a Damasc per reconèixer la sobirania del seu germà i renunciar als seus drets feudals a Homs i Hamat; fou retingut com a virtual presoner fins al maig/juny del 1227 però sobtadament al-Muazzam va morir el 2 de novembre de 1227 i el seu fill al-Nasir Dawud ibn al-Muazzam (1227-1229) de 21 anys, va reconèixer la sobirania d'al-Kamil d'Egipte.

El 1227 van córrer rumors d'una nova croada i al-Kamil, a la vista de que no estava en condicions de resistir, i recordant el consell patern, va entrar en contacte amb l'emperador Frederic II i li va oferir totes les conquestes de Saladí. Frederic II va acceptar i el 7 de setembre de 1228 va desembarcar a Sant Joan d'Acre; després d'unes negociacions es va signar el tractat que retornava el regne de Jerusalem als francs (11 de febrer de 1229). Mentre es va entrevistar amb el seu germà al-Ashraf a Tall al-Adjul prop de Gaza i es va decidir que al-Nasir Dawud hauria de cedir Damasc a al-Ashraf (1228); els dos germans van marxar contra Damasc que van ocupar després d'un setge no gaire llarg el 15 de juny de 1229. Al-Nasir Dawud va rebre en compensació el feu de Kerak i al-Shabwbak, i al-Ashraf va passar a ser príncep de Damasc. Tots van reconèixer a al-Kamil com a cap suprem aiúbida. Al-Ashraf va renunciar als seus dominis a Diyar Bakr i la Djazira en favor dels prínceps que donaven suport a l’arranjament i reconeixien a al-Kamil. Aquest va visitar la Djazira per un temps i va retornar a Egipte el maig del 1230.

Poc després va haver de tornar a Djazira a una reunió de prínceps a Salamiyya, davant el imminent atac mongol. No obstant els mongols no van atacar i llavors al-Kamil va decidir ocupar Amida que estava governada per un emir ortúquida, al-Masud Rukn al-Din, que gaudia de mala fama (octubre de 1232). Amida fou ocupada i encara que Masud es va sotmetre fou enviat presoner al Caire i poc després es va rendir la seva altra fortalesa d'Hisn Kayfa (1233). Aquesta darrera fou donada al filla d'al-Kamil, Nadjm al-Din Ayyub que el 1236 va rebre tanmateix Amida. Així al-Kamil dominava Diyar Bakr i la Djazira. Va retornar al Caire el 1233 però ja abans d'entrar a la ciutat va tenir notícia de la conquesta d'Akhlat pel sultà seljúcida de Rum Kay Kobad, cosa que el va decidir a un atac general contra els seljúcides amb la idea de conquerir territoris pels prínceps aiúbides de Síria per agafar el control d'aquesta directament per Egipte; el juny de 1234 va iniciar l'ofensiva sortint de Salamiyya a la Djazira, però no va tenir èxit; el poc suport i manca de confiança dels prínceps aiúbides va fer fracassar l'expedició i al-Kamil va retornar al Caire l'agost del 1234; en arribar va tenir notícies que al-Ashraf era atacat pels seljúcides i va haver de retornar a Síria; va ajudar al seu germà i després d'una estada llarga a Damasc va tornar al caire el setembre/octubre de 1236.

La successió a Alep (1236) va portar a un conflicte entre al-Kamil i al-Ashraf. Estava a punt d'esclatar la guerra quan al-Ashraf es va posar malalt i va morir pocs mesos després, el 27 d'agost de 1237. Li va succeir el seu germà al-Salih Ismail ibn al-Adil. Llavors va anar a Damasc amb el seu nebot al-Nasir Dawud, al que havia promès la ciutat, i la va ocupar després de dos mesos de setge (5 de gener de 1238), però abans de poder instal·lar al seu nebot i poder ocupar Alep es va posar malalt i va morir el dimecres 6 de març de 1238, sent enterrat a Damasc. Li va succeir a Egipte i Damasc el seu fill Al-Adil II ibn al-Kamil.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Kàmil ibn al-Àdil Modifica l'enllaç a Wikidata
  • H. L. Gottschalk, Al-Malik al-Kamil von Egypten un seine Zeit, Wiesbaden 1958