Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Al-Màlik al-Àfdal Abu-l-Hàssan Alí Nur-ad-Din ibn Salah-ad-Din, conegut com Al-Àfdal ibn Salah-ad-Din o Al-Àfdal (1169/1170 - Sumaysat, 1225) fou sultà aiúbida de Damasc, fill del gran Saladí.

Fetes[modifica | modifica el codi]

El 1187, Al-Àfdal va dirigir les forces aiúbides, uns set mil homes, contra Gerard de Ridefort, el gran mestre dels templers, a la batalla de Cresson (1 de maig de 1187) en què els croats foren derrotats.

A la mort del seu pare el 1993 li va correspondre el feu de Damasc. El 1196, el seu germà Al-Aziz d'Egipte el va atacar a Damasc amb el suport d'Al-Zahir d'Alep. Al-Adil d'Al-Jazira va fer de mediador i va donar suport inicialment a Al-Àfdal però finalment es va decantar per Al-Aziz. Al-Àfdal va perdre el govern de Damasc (que tenia nominalment subordinat a Al-Aziz) davant les forces dels seus germans i oncle, el 1196, i Al-Adil va agafar personalment el govern de Síria amb Damasc però Al-Aziz va tenir la direcció familiar.

Al-Aziz va morir el 1198 i les seves forces a Egipte es van dividir entre les que afavorien com a cap de família a Al-Àfdal i les que afavorien a Al-Adil. De moment fou proclamat Al-Àfdal, i aquest va assetjar al seu oncle Adil a Damasc, però l'arribada de les forces d'Al-Adil des de Mesopotàmia, dirigides pel seu fill Al-Kamil, el va permetre fer aixecar el setge i llavors va empaitar a Al-Àfdal que va fugir cap a Egipte, el va derrotar i es va apoderar del govern d'Egipte, on fou proclamat soldà el 1200. Al-Àfdal va anar exiliat a Salkhad, al Hauran.