Al-Àdil I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Al-Màlik al-Àdil Abu-Bakr Sayf-ad-Din Muhàmmad ibn Ayyub, més conegut simplement com Al-Màlik al-Àdil I o Al-Àdil I (juny/juliol de 1145- 31 d'agost de 1218) fou un soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí. Els croats el van anomenar Safadí (Saphadin); el seu làqab, Sayf-ad-Din, vol dir "Príncep de la Religió".

Va néixer a Damasc o a Baalbek. Era entre 6 i 8 anys més jove que Saladí al que va acompanyar a la tercera i darrera expedició de Shirkuh a Egipte (gener de 1169). El seu germà va ser nomenar visir d'Egipte el març de 1169 i li va confiar el govern del país en les seves absències, especialment després de 1174.

Després de la conquesta d'Alep (1183), Saladí va donar la ciutat al seu fill Al-Zahir Ghazi com a governador, però el desembre del mateix any la va confiar a Al-Àdil amb plens poders. Al-Zahir va acceptar la decisió però no li va agradar, i en endavant les relacions amb Al-Àdil van ser tenses. El 1186 Al-Àdil va demanar a Saladí de retornar el govern d'Alep a Al-Zahir i Al-Àdil va retornar llavors a Egipte on era el virtual sobirà, com a regent en nom de Saladí, del fill d'aquest Al-Aziz Uthman. El 1187/1188 va participar en la campanya militar i la croada que va seguir i va conquerir personalment el sud de Palestina amb Karak de les que fou nomenat governador. El 1189/1190 va enviar vaixells a Saladí per ajudar-lo en l'intent de desblocar la ciutat d'Akko (Acre).

Va participar tot seguit a les negociacions amb Ricard Cor de Lleó, del que es va fer molt amic. Fins i tot, com una de les propostes de negociació, va estar a punt de casar-se amb Juana, la germana de Ricard, per formar un regne a Palestina. El 1192 a causa dels desordres ocasionats per les campanyes d'iniciativa personal de Taki al-Din [1] a la Djazira i el Diyar Bakr, fou nomenat governador d'aquests dues províncies sense perdre el govern de Karak i Balka.

Saladí va morir el 1193. Al-Àdil va iniciar la lluita contra l'atabeg de Mossul, Izz al-Din Masud I, que volia recuperar la Djazira. Després va fer de mediador entre els fills de Saladí, al-Afdal de Damasc i al-Aziz d'Egipte; va donar suport inicialment a Al-Afdal però finalment es va decantar per Al-Aziz. Al-Afdal va perdre el govern de Damasc (que tenia nominalment subordinat a Al-Aziz) el 1196, i Al-Àdil el va agafar personalment.

Al-Aziz va morir el 1198 i les seves forces a Egipte es van dividir entre les que afavorien com a cap de família a Al-Afdal i les que afavorien a Al-Àdil. Aquest fou assetjat a Damasc però l'arribada de les seves forces des de Mesopotàmia dirigides pel seu fill Al-Kamil el va permetre fer aixecar el setge i llavors va empaitar a Al-Afdal que va fugir cap a Egipte, el va derrotar i es va apoderar del govern d'Egipte, on fou proclamat soldà el 1200. A la seva proclamació es va oposar Al-Zahir d'Alep, que va marxar contra Damasc que altre cop fou assetjada però fou derrotat i perseguit fins a Alep on finalment va haver de reconèixer a Al-Àdil (1202).

El 1207 el califa abbàssida el va reconèixer com a sultà. Llavors va distribuir les províncies entre els seus fills: Al-Kamil l'Egipte, al-Muazzam la província de Damasc, Al-Ahhad la Djazira i Al-Ashraf el Diyar Bakr. Van assolir els seus govern però el pare romania a Egipte i podia anar a la província que considerés necessari. A Alep va respectar a Al-Zahir i va assegurar la successió pel seu fill Al-Aziz ben al-Zahir (nebot d'Al-Àdil) i tanmateix a les branques col·laterals d'Homs i Hammah.

Successives treves amb els croats es van trencar el 1217 quan va arribar la Cinquena Croada. Llavors va anar a Síria per ajudar a Al-Muazzam a protegir Damasc i Jerusalem; gran part de l'exèrcit va restar a Egipte; quan organitzava reforços per protegir Damietta, es va posar malalt. Va morir el 31 d'agost de 1218.

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Fill de Shahanshah ibn Ayyub (germà de Saladí)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]