Acre (Israel)

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

La ciutat vella d'Acre

Acre, (en hebreu עַכּוֹ, Akko; en àrab, عكّا Akka; també conegut al món cristià amb el nom de Sant Joan d'Acre) és una ciutat d'Israel, situada al nord de la badia d'Haifa, sobre un promontori i dotada d'un port amb aigües profundes.

Actualment, Acre, a 152 km de Jerusalem, està situada administrativament al districte del Nord i compta aproximadament amb 45.600 habitants (el 2003). Aquesta ciutat costanera dóna el seu nom a la planura d'Acre, que implica diversos pobles. El seu antic port comercial, important en l'antiguitat, s'ha convertit en una zona de pesca i de plaer d'importància menor.

[modifica] Història

[modifica] Història antiga

Acre està habitada des del segle XVI aC. Va ser un important enclavament canaanita i després va passar a l'òrbita de Fenícia. Alexandre Magne la va annexionar als seus dominis i posteriorment va ser conquerida pels romans.

[modifica] Edat Mitjana

Representació del setge d'Acre

Fou conquerida pels àrabs dirigits per Shurahbil ben Hasana el 638. Muawiya I (661-680) la va fer reconstruir ja que estava molt damnada, i hi va fer construir tallers que després foren portat a Tir per Hixam ben Abd-al-Màlik (724–743). Àhmad ibn Tulun vers el 878 la millorar el port que va rodejar de grans dics de pedra.

El 1104 fou conquerida pels croats que havien fracassat en un intent anterior. Saladí va guanyar la batalla d'Hattin i la ciutat es va rendir (1187). Guiu de Lusignan la va assetjar des del 1189 i finalment la van reconquerir Ricard Cor de Lleó i Felip August quan van arribar el 1191. Deprés del 1192 fou capital del regne de Jerusalem. El 1229 fou cedida als cavallers de Sant Joan de Jerusalem i va rebre el nom de Sant Joan d'Acre. Fou finalment ocupada pels mamelucs després d'un sagnant setge el 1291. La vila fou destruïda i durant anys fou un munt de ruïnes. Els otomans en van prendre possessió el 1517. Mundrell el 1697 diu que romania en runes.

[modifica] Domini otomà

Al segle XVIII el xeic Zahir que havia fundat un estat a Galilea, la va fer la seva capital. Reconstruïda, va florir altre cop i encara més durant el regnat d'Ahmad al-Djazzar (1775-1804). Els francesos la van assetjar el 1799 (març a maig) pero no la van poder ocupar mercès a l'ajut que la flota anglesa dirigida per Sir Sidney Smith va fer a Ahmad. Ibrahim Pasha d'Egipte la va ocupar el 1832 i la va arrasar; reconstruïda penosament fou bombardejada el 4 de novembre de 1840 per la flota otomana ajudada per naus dels anglesos i dels austríacs i poc després retornà a l'imperi Otomà. La pau subsegüent li va permetre de recuperar-se. Els otomans la van conservar fins al 1918, quan a la I Guerra Mundial van arribar els britànics.