Ricard Cor de Lleó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Ricard Cor de Lleó (òpera)».
Ricard I d'Anglaterra
Ricard Cor de Lleó
Ricard Cor de Lleó segons un còdex del s. XII

Rei dels anglesos
Senyor d'Irlanda
Regne
6 de juliol, 1189 - 6 d'abril, 1199
Precedit per Enric II d'Anglaterra
Succeït per Joan sense Terra

Naixement 1 de setembre, 1157
Defunció 6 d'abril, 1199
Dinastia Plantagenet
Pare Enric II d'Anglaterra
Mare Elionor d'Aquitània

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort. També va governar com a Duc de la Normandia, d'Aquitània, de Gascunya, Senyor d'Irlanda i de Xipre, i comte d'Anjou i de Nantes. Anomenat Ricard Cor de Lleó (en francès Richard Cœur de Lion, en anglès Richard Lionheart) per la seva reputació com a gran combatent i líder militar, va ser el principal comandant cristià durant la Tercera Croada.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ricard era el tercer fill de Enric II d'Anglaterra i I d'Anjou i d'Elionor d'Aquitània.

El 1169 el seu pare va repartir els dominis (sota la seva vigilància), i a Ricard li va donar el Poitou, Perigord, Llemosí i Gascunya. Va ser reconegut duc pel comte de Tolosa el gener de 1173. Poc després, el mateix 1173, amb el suport de la seva mare es va revoltar contra el seu pare, junt amb els seus germans però foren vençuts el 1174, i van ser perdonats. El 1177 va adquirir el comtat de La Marche.

El 1183 els seus germans Enric II el jove i Jofré es van aliar contra ell i van obtenir el suport dels senyors de Lusignan, Civray i Mauléon, però Ricard, amb l'ajuda d'Aimeric VII vescomte de Thouars, el va obligar a fer la pau ràpidament. El 1184, havent mort el germà gran Enric el jove, li corresponia ser hereu de les seves possessions, és a dir Anglaterra, Normandia, Anjou, Maine i Turena.

El 1185, veient els dubtes del pare en designar-lo hereu, Ricard es va aliar amb el rei Felip II August de França i va signar el tractat de Châteauroux que el deixava virtualment independent a Aquitània. Esperava l'ocasió de revoltar-se contra el pare, ocasió que el francès i Ricard van veure el 1189. El 30 de juny de 1189 els francesos van ocupar Tours. Ricard, Felip August i Enric II es van trobar a Colombiers (Villandry) el 4 de juliol i es va signar la pau d'Azay (Le Rideau) per la qual Ricard era reconegut hereu, i cedia Alvèrnia, Issoudun i Gracay (al Berry) a Felip August, i en garantia que serien entregades es va permetre l'entrada o permanència dels francesos a Le Mans, Tours, Troo i Chateau du Loir. Enric va demanar al rei de França la llista dels qui l'havien traït i va veure-hi el seu fill Joan, el seu afavorit, cosa que li va provocar un gran disgust del qual va morir el 6 de juliol de 1189.

Ricard va ser reconegut hereu sense problemes i va ser coronat rei d'Anglaterra el 3 de setembre de 1189. Seguidament va marxar a la croada amb Felip II August i els principals senyors del Poitou (Lusignan, Chauvigny i Déols-Châteauroux, i d'altres) deixant la regència a la seva mare Elionor d'Aquitània.

Estàtua de Ricard Cor de Lleó al Palau de Westminster

El 1191 durant la tercera croada va conquerir Xipre a Isaac Comnè[1] i Acre (1189–1191), i a l'any següent Arsuf i Jaffa i va fer la pau amb Saladí que va permetre als cristians l'accés al Sant Sepulcre (1192). Però a la tornada fou fet presoner pel seu enemic el duc Leopold I d'Àustria i entregat a l'emperador Enric VI que va demanar un fort rescat que finalment va pagar el bisbe de Canterbury Hubert Walter, essent alliberat (1194).

Va tornar a Aquitània on va sotmetre a alguns barons que en la seva absència s'havien revoltat i va començar a lluitar contra Felip II August que darrerament havia conspirat amb son germà Joan sense terra. Ricard va rerrotar el rei francès a Fréteval, prop de Vendôme, i li va arrabassar Tours i Loches però va ser ferit al setge de Châlus[2] i va morir poc després (1199). La successió la van disputar son germà Joan sense terra i el seu nebot Artur de Bretanya fill de Jofré.

Família[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Folc IV d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
Folc V d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bertrada de Montfort
 
 
 
 
 
 
 
Jofré V d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Elies I de Maine
 
 
 
 
 
 
 
Ermengarda de Maine
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Enric II d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem I d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
Enric I d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Matilde de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
Matilde d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Malcolm III d'Escòcia
 
 
 
 
 
 
 
Matilde d'Escòcia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarida d'Escòcia
 
 
 
 
 
 
 
Ricard I d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem VIII d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
Guillem IX d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hildegarda de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
Guillem X d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem IV de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
Felipa de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Emma de Mortain
 
 
 
 
 
 
 
Elionor d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bosó II de Châtellerault
 
 
 
 
 
 
 
Eimeric I de Châtellerault
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Elionor de Thouars
 
 
 
 
 
 
 
Elionor de Châtellerault
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bartomeu de L'Île-Bouchard
 
 
 
 
 
 
 
Dangerosa de L'Île-Bouchard
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gerberga de Blaison
 
 
 
 
 
 

Ricard fou promès amb Alix, filla del rei Lluís VII de França. Tanmateix, durant els preparatius de l'enllaç, Alix es convertí en l'amant del pare de Ricard, Enric II. A causa del deshonor, Ricard renuncià a casar-se amb Alix i quan esdevingué rei la va tornar a França.

El 12 de maig de 1191 Ricard es va casar amb Berenguera de Navarra, filla del rei Sanç VI de Navarra. El matrimoni es celebrà a la capella de Sant Jordi de Limassol (Xipre) de camí cap a Terra Santa per participar en les croades. El matrimoni no tingué descendència.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Maxi Hinze, The Third Crusade and Its Impact on England', p.11 (anglès)
  2. Josep Moran, Cronicó de Perpinyà, p.13 (18)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ricard Cor de Lleó