Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra
Ricard Cor de Lleó segons un còdex del s. XII
Rei dels anglesos Senyor d'Irlanda
Regne 6 de juliol, 1189 - 6 d'abril, 1199
Precedit per	Enric II d'Anglaterra
Succeït per	Joan sense Terra
Naixement	1 de setembre, 1157
Defunció	6 d'abril, 1199
Dinastia	Plantagenet
Pare	Enric II d'Anglaterra
Mare	Elionor d'Aquitània

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort. També va governar com a Duc de la Normandia, d'Aquitània, de Gascunya, Senyor d'Irlanda i de Xipre, i comte d'Anjou i de Nantes.

Anomenat Ricard Cor de Lleó (en francès Richard Cœur de Lion, en anglès Richard Lionheart) per la seva reputació com a gran combatent i líder militar, va ser el principal comandant cristià durant la Tercera Croada.

Biografia

Ricard era el tercer fill de Enric II d'Anglaterra i I d'Anjou i d'Elionor d'Aquitània.

El 1169 el seu pare va repartir els dominis (sota la seva vigilància), i a Ricard li va donar el Poitou, Perigord, Llemosí i Gascunya. Va ser reconegut duc pel comte de Tolosa el gener de 1173. Poc després, el mateix 1173, amb el suport de la seva mare es va revoltar contra el seu pare, junt amb els seus germans però foren vençuts el 1174, i van ser perdonats. El 1177 va adquirir el comtat de La Marche.

El 1183 el seus germans Enric II el jove i Jofré es van aliar contra ell i van obtenir el suport dels senyors de Lusignan, Civray i Mauléon, però Ricard, amb l'ajuda d'Aimeric VII vescomte de Thouars, el va obligar a fer la pau ràpidament. El 1184, havent mort el germà gran Enric el jove, li corresponia ser hereu de les seves possessions, es a dir Anglaterra, Normandia, Anjou, Maine i Turena.

El 1185, veient els dubtes del pare en designar-lo hereu, Ricard es va aliar amb el rei Felip II August de França i va signar el tractat de Châteauroux que el deixava virtualment independent a Aquitània. Esperava l'ocasió de revoltar-se contra el pare, ocasió que el francès i Ricard van veure el 1189. El 30 de juny de 1189 els francesos van ocupar Tours. Ricard, Felip August i Enric II es van trobar a Colombiers (Villandry) el 4 de juliol i es va signar la pau de Azay (Le Rideau) per la qual Ricard era reconegut hereu, i cedia Alvèrnia, Issoudun i Gracay (al Berry) a Felip August, i en garantia de que serien entregades es va permetre l'entrada o permanència dels francesos a Le Mans, Tours, Troo i Chateau du Loir. Enric va demanar al rei de França la llista dels qui l'havien traït i va veure en ella al seu fill Joan, el seu afavorit, el que li va provocar un gran disgust del que va morir el 6 de juliol de 1189.

Ricard va ser reconegut hereu sense problemes i va ser coronat rei d'Anglaterra el 3 de setembre de 1189. Seguidament va marxar a la creuada amb Felip II August i els principals senyors del Poitou (Lusignan, Chauvigny i Déols-Châteauroux, i d'altres) deixant la regència a la seva mare Elionor d'Aquitània.

Estàtua de Ricard Cor de Lleó al Palau de Westminster

El 1191 durant la tercera croada va conquerir Xipre a Isaac Comnè i Acre (assetjada 1189-1191), i a l'any següent Arsuf i Jaffa i va fer la pau amb Saladí que va permetre als cristians l'accés al Sant Sepulcre (1192). Però a la tornada fou fet presoner pel seu enemic el duc Leopold I d'Àustria i entregat a l'emperador Enric VI que va demanar un fort rescat que finalment va pagar el bisbe de Canterbury Hubert Walter, essent alliberat (1194).

Va tornar a Aquitània on va sotmetre a alguns barons que en la seva absència s'havien revoltat i va començar a lluitar contra Felip II August que darrerament havia conspirat amb son germà Joan sense terra. El rei francès fou derrotat a Fréteval, prop de Vendôme, i li va arrabassar Tours i Loches però va ser ferit al setge de Châlus i va morir poc després (1199). La successió la van disputar son germà Joan sense terra i el seu nebot Artur de Bretanya fill de Jofré.

Família

Avantpassats

16. Folc IV d'Anjou

8. Folc V d'Anjou

17. Bertrada de Montfort

4. Jofré V d'Anjou

18. Elies I de Maine

9. Ermengarda de Maine

2. Enric II d'Anglaterra

20. Guillem I d'Anglaterra

10. Enric I d'Anglaterra

21. Matilde de Flandes

5. Matilde d'Anglaterra

22. Malcolm III d'Escòcia

11. Matilde d'Escòcia

23. Margarida d'Escòcia

1. Ricard I d'Anglaterra

24. Guillem VIII d'Aquitània

12. Guillem IX d'Aquitània

25. Hildegarda de Borgonya

6. Guillem X d'Aquitània

26. Guillem IV de Tolosa

13. Felipa de Tolosa

27. Emma de Mortain

3. Elionor d'Aquitània

28. Bossó II de Châtellerault

14. Eimeric I de Châtellerault

29. Elionor de Thouars

7. Elionor de Châtellerault

30. Bartomeu de L'Île-Bouchard

15. Dangerosa de L'Île-Bouchard

31. Gerberga de Blaison

Núpcies i descendents

Ricard fou promès amb Alix, filla del rei francès Lluís VII. Tanmateix, durant els preparatius de l'enllaç, Alix es convertí en l'amant del pare de Ricard, Enric II. A causa del deshonor, Ricard renuncià a casar-se amb Alix i quan esdevingué rei la va tornar a França.

El 12 de maig de 1191 Ricard es va casar amb Berenguera de Navarra, filla del rei Sanç VI de Navarra. El matrimoni es celebrà a la capella de Sant Jordi de Limassol (Xipre) de camí cap a Terra Santa per participar a les croades. El matrimoni no tingué descendència.