Eduard II d'Anglaterra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEduard II d'Anglaterra

Representació d'Eduard II del s. XIX
Nom original(en) Edward II Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 abril 1284 Modifica el valor a Wikidata
castell de Caernarfon (Gal·les) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 1327 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
castell de Berkeley (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Gloucester Modifica el valor a Wikidata
Monarca d'Anglaterra
7 juliol 1307 – 25 gener 1327
← Eduard I d'AnglaterraEduard III d'Anglaterra →
Senyor d'Irlanda
7 juliol 1307 – 25 gener 1327 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata, monarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
DinastiaPlantagenet
CònjugeElisabet de França Modifica el valor a Wikidata
FillsEduard III d'Anglaterra, Joana de la Torre, Eleanor de Woodstock, Jean d'Eltham, Adam FitzRoy (en) Tradueix, fill il·legítim Modifica el valor a Wikidata
ParesEduard I d'Anglaterra
Elionor de Castella
GermansElizabeth of Rhuddlan, Mary de Woodstock, Margarita d'Anglaterra, Enric d'Angleterra, Thomas de Brotherton, Alfons de Chester, Edmond de Woodstock, Joana d'Acre i Elionor d'Anglaterra i de Castella Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 1956 Modifica el valor a Wikidata

Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril del 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre del 1327, fou rei d'Anglaterra des del 1307 fins al 1327.

La seva política d'ignorar la noblesa en favor de favorits sense llinatge li va fer guanyar molts opositors, i acabà portant a la seva deposició, empresonament i assassinat.

Biografia[modifica]

Fill d'Eduard I d'Anglaterra i d'Elionor de Castella i Lleó, Eduard fou el primer príncep anglès a dur el títol de príncep de Gal·les, el qual fou formalitzat pel Parlament, reunit a Lincoln el 7 de febrer de 1301.

En el govern del regne, Eduard II sempre va negligir la noblesa confiant en favorits d'origen humil, cosa que va generar una forta inestabilitat política, la qual va agreujar-se després del fracàs de l'intent d'invasió d'Escòcia (1314) i de les derrotes de Bannockburn i de Blackmore (1321).

El setembre del 1326, la reina Elisabet, muller d'Eduard II i germana de Carles IV de França, comptant amb l'ajuda del seu amant Roger Mortimer va dirigir una invasió d'Anglaterra contra la qual el rei no va poder lluitar; així, el 16 de novembre, Eduard II fou capturat per Enric de Lancaster, noble partidari de la reina.

Tomba d'Eduard II a la catedral de Gloucester.

Estant Eduard II empresonat, la reina i Mortimer convocaren el Parlament, el qual acabà demanant l'abdicació del rei. La renúncia d'Eduard II fou anunciada el 24 de gener del 1327, i el rei va viure en reclusió fins que, el 21 de setembre del 1327, fou assassinat al castell de Berkeley.

Després de la mort d'Eduard la corona passà al seu fill Eduard III. El govern de la reina i Mortimer no va durar: quan Eduard III va assolir la majoria d'edat, va fer executar Mortimer (acusant-lo, entre altres delictes, de l'assassinat del seu pare) i va fer que la seva mare es retirés de la vida pública.

Família[modifica]

Avantpassats[modifica]

Gravat del segle xvii. Sota el retrat, es representa l'assassinat d'Eduard.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Enric II d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
8. Joan d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Elionor d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
4. Enric III d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Isabel d'Angulema
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Eduard I d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Alfons II de Provença
 
 
 
 
 
 
 
10. Ramon Berenguer V de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Elionor de Provença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Tomàs I de Savoia
 
 
 
 
 
 
 
11. Beatriu de Savoia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Eduard II d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ferran II de Lleó
 
 
 
 
 
 
 
12. Alfons IX de Lleó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Urraca de Portugal
 
 
 
 
 
 
 
6. Ferran III de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Alfons VIII de Castella
 
 
 
 
 
 
 
13. Berenguera de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Leonora d'Anglaterra (filla de 16)
 
 
 
 
 
 
 
3. Elionor de Castella
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Joana de Dammartin
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica]

Es va casar amb Elisabet de França el 25 de gener del 1308, filla del rei Felip IV de França i de Joana de Navarra. Amb només 12 anys al moment del matrimoni, Elisabet s'acabaria convertint en la gran enemiga d'Eduard. Arran d'aquesta actitud bel·ligerant es guanyaria el nom de «la Lloba de França».

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard II d'Anglaterra

La parella tingué quatre fills:

  • Eduard de Windsor (1312-1377), futur rei Eduard III d'Anglaterra
  • Joan d'Eltham (1316-1336)
  • Elionor de Woodstock (1318-1355), futura esposa del comte Reinoud de Guelders.
  • Joana de la Torre (1321-1362), futura esposa del rei David II d'Escòcia.

Referències[modifica]