Eduard II d'Anglaterra
De Viquipèdia
Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril de 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre de 1327, fou rei d'Anglaterra des de 1307 fins 1327.
Fill d'Eduard I d'Anglaterra i d'Elionor de Castella, Eduard fou el primer príncep anglès a dur el títol de Príncep de Gal·les, el qual fou formalitzat pel Parlament, reunit a Lincoln el 7 de febrer de 1301.
En el govern del regne, Eduard II sempre va negligir la noblesa confiant en favorits d'origen humil, cosa que va generar una forta inestabilitat política, la qual va agreujar-se després del fracàs de l'intent d'invasió d'Escòcia (1314) i de les derrotes de Bannockburn i de Blackmore (1321).
El setembre de 1326, la reina Isabel, muller d'Eduard II i germana de Carles IV de França, comptant amb l'ajuda del seu amant Roger Mortimer va dirigir una invasió d'Anglaterra contra la qual el rei no va poder lluitar; així, el 16 de novembre, Eduard II fou capturat per Enric de Lancaster, noble partidari de la reina.
Estant Eduard II empresonat, la reina i Mortimer convocaren el Parlament, el qual acabà demanant l'abdicació del rei. La renúncia d'Eduard II fou anunciada el 24 de gener de 1327, i llavors, la corona passà al seu fill Eduard III. Eduard II va viure en reclusió fins que, el 21 de setembre de 1327, fou assassinat al castell de Berkeley.
