Elisabet de França (reina)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Elisabet de França, nascuda el 1292, fou la tercera i última de les filles de Felip IV de França i de la reina Joana I de Navarra. A més fou germana dels reis francesos Lluís X, Felip V i Carles IV. Fou anomenada pels seus contemporanis anglesos com la Lloba de França (Louve de France).

Retorn d'Elisabet de França a Anglaterra
Retorn d'Elisabet de França a Anglaterra amb son fills. Il·lustració pertanyent al Llibre de Carles IV el Bell de Jean Fouquet (aprox. 1455).

Es va casar amb el rei Eduard II d'Anglaterra a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, després d'unes dures negociacions que duraren prop de 10 anys, el 25 de gener del 1308.

Des de la seva arribada a la cort anglesa fou aclamada per la seva bellesa. El cronista Geoffrey de Paris la va descriure com "la bella entre les belles...en el regne i potser en tot Europa". Malgrat això no va aconseguir atraure suficientment el seu marit que preferia la companyia del seu preferit per llavors, Piers Gaveston, tot i que la parella fou capaç de tenir quatre fills (se sap que la reina va patir, almenys, un avortament).

Amb els anys el rei s'inclinava cada vegada més cap als seus favorits, els Le Despenser (pare i fill) i Piers Gaveston, relegant a la reina. En una ocasió va arribar a abandonar-la a la seva sort en la perillosa localitat escocesa de Tynemouth. Miraculosament Elisabet va aconseguir escapar de les hosts de Robert Bruce i arribar a les costes angleses.

La reina menyspreava sobretot a Hug Le Despenser el Jove entre tots els favorits del seu marit. El 1321, embarassada del seu fill menor, Elisabet li va pregar dramàticament al seu espòs que desterrés per sempre del regne a Le Despenser. El rei va exiliar a Le Despenser, però aquell mateix any el va reintegrar a la cort. Això va acabar per tornar a la reina totalment en contra seva. Elisabet va ajudar a Roger Mortimer, baró de Wigmore, a escapar de la Torre de Londres, on el seu marit l'havia empresonat el 1323 per oposar-se als Le Despenser.

Ansiosa d'escapar del seu marit, Elisabet va trobar l'oportunitat ideal quan el rei Carles IV de França, el tercer dels seus germans en pujar al tron ​​francès, li va cedir al seu cunyat Eduard II les seves possessions franceses, els ducats d'Aquitània i Guiena, el 1325. La reina es va oferir per anar a França a garantir la pau entre les dues nacions. Allà es va retrobar amb Mortimer, convertint-se en la seva amant. Assabentat d'això, el rei anglès va exigir el retorn de la seva esposa però Carles IV es va negar a expulsar a la seva germana de França.

Elisabet i Roger Mortimer van abandonar la cort francesa a l'estiu de 1326. Van marxar cap a la cort del comte Guillem III d'Hainaut, l'esposa del qual era cosina d'Elisabet. Hainaut els va donar l'ajuda armada que necessitaven a canvi del compromís matrimonial de la seva filla Felipa amb el futur rei Eduard III.

El 21 de setembre de 1326, Elisabet i Mortimer, al comandament del seu exèrcit mercenari, van arribar a les costes de Suffolk. Eduard II va oferir recompensa pels caps de tots dos, però ja tot estava perdut per a ell: els seus aliats el van abandonar i els Le Despenser van ser assassinats. Finalment el rei anglès va ser capturat i obligat a abdicar a favor del seu fill el gener de 1327. Pel setembre d'aquest mateix any el deposat monarca va ser assassinat al castell de Berkeley, per ordres de la reina i Mortimer.

El jove Eduard III va ser coronat el 25 gener 1327 i partir d'aquest moment Elisabet va governar com a regent d'Anglaterra, conjuntament amb el seu amant, Mortimer. Però el nou monarca no va perdonar a Mortimer haver-se fet amant de la seva mare i aquest en fou el motiu pel que el jove Eduard va prendre el control del govern i va ordenar l'arrest de Mortimer el 1330. Malgrat els precs i llàgrimes d'Elisabet per la vida del seu amant, Mortimer va ser jutjat per traïció i penjat a Tyburn, el 29 novembre 1330. Desgraciada en perdre al seu amor i al fill que esperava d'ell, Elisabet, ara reina mare, es va retirar de la cort per viure autodesterrada.

Isabel va ser confinada al castell de Rising (Norfolk), on va morir, després de prendre l'hàbit de clarissa, el 22 d'agost de 1358, als 67 anys d'edat. Va ser sepultada a l'església franciscana de Newgate a Londres amb el vestit de núpcies amb Eduard II.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elisabet de França (reina) Modifica l'enllaç a Wikidata