Joana de Penthièvre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoana de Penthièvre

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jeanne de Penthièvre Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1319 Modifica el valor a Wikidata
Guingamp (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 1384 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Guingamp (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGuingamp Modifica el valor a Wikidata
Regent
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCounts of Dreux (en) Tradueix i Casa de Dreux Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCarles de Blois (1337 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria de Blois-Châtillon, Joan I de Blois-Châtillon, Margarida de Châtillon Modifica el valor a Wikidata
ParesGuiu de Penthièvre Modifica el valor a Wikidata  i Joana d'Avaugour Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Joana de Penthièvre anomenada la Coixa, nascuda el 1319, morta el 10 de setembre de 1384, fou Duquessa de Bretanya, senyora de Mayenne,[1] d'Avaugour, de l'Aigle i de Châtelaudren, comtessa de Penthièvre i de Goëllo, Vescomtessa de Llemotges; era filla de Guiu de Bretanya, comte de Penthièvre i vescomte de Llemotges, i de Joana, senyora d'Avaugour, i comtessa de Goëllo.

Biografia[modifica]

Matrimoni i descendència[modifica]

Es va casar el 4 de juny de 1337 amb Carles de Blois, nebot de Felip VI de França i va tenir:

És en ocasió del seu matrimoni que el famós Bertrand du Guesclin es va donar a conèixer per primera vegada.

Aspirant al ducat de Bretanya[modifica]

Va fer valer per les armes els seus drets a la successió de Bretanya contra Joan II de Montfort, el seu oncle, espòs de Joana de Flandes, el que va donar lloc a la guerra de Successió Bretona. Esperonant al seu marit Carles de Blois, va refusar un compromís que hauria posat fi pacíficament a la guerra per un repartiment de Bretanya i que li hauria reservat la meitat nord. Per això Carles de Blois va atacar a Auray però hi va trobar la mort el 1364.

Després d'aquesta derrota, va haver de renunciar pel primer tractat de Guérande a la seva sobirania sobre Bretanya, tot conservant el titula ducal durant la seva vida.

El 9 dfe juliol de 1369 Joana va posar el vescomtat de Llemotges, que Du Guesclin havia alliberat del domini anglès, sota el control de Carles V de França, que li va retornar la investidura el mateix dia.,[2] i després li va confirmar el 13 de gener de 1380 per carta patent.;[3] alguns diuen que el va recuperar des de 1371, de fet no en va rebre llavors més que alguns terrenys a Llemotges, lloc de la Motte, en resposta a la submissió del castell de Llemotges a Carles V).

Fi de la seva vida[modifica]

El 1379, mentre que Joan V se n'havia hagut d'anar a l'exili a Anglaterra, va rebre malament la notícia que el rei de França Carles V hagués volgut annexar Bretanya amb menyspreu dels seus drets i dels dels seus fills. Va ser al primer rang dels bretons que van cridar Joan V del seu exili anglès, i després el van acollir al seu desembarcament.

Després de la mort de Carles V de França, va signar el 15 de gener de 1381 el Segon tractat de Guérande pel qual va obtenir una renda substancial i la possibilitat per als seus hereus de recuperar el ducat si Joan V no tingués descendència. El problema de successió estava finalment regulat.

Va ser inhumada al cor de l'església dels germans Menors de Guingamp.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joana de Penthièvre
  1. Des de 1331. Un segell de 1351, on és qualificada de duquessa de Bretagne i dama de Mayenne a la col·lecció Clairambault, a la Biblioteca Nacional de França, és descrit per Germain Demay, n° 1516.
  2. . Arch. Hist. 7, pàg. 331
  3. . AD64 E 632