Llista de governants de Bretanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316
Blasó de Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514.
Regne de Bretanya

Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.[1] El 1297 el ducat de França fou erigit en pairia de França.

Reis i prínceps de Bretanya[modifica]

Reis i prínceps semilegendaris de l'alta edat mitjana[modifica]

Elm del duc de Bretanya (Francesc II)

Armòrica[modifica]

liste segons la Crònica de St-Brieuc i dom Morice

Reis de Domnònia (nord d'Armòrica)[modifica]

Reis de Cornualla[modifica]

El cartulari de l'abadia de Landévennec (copiat al segle xi) dona la llista de reis o prínceps i dels comtes de Cornualla. Hi ha altres dos llistes als cartularis de l'abadia de Sainte-Croix de Quimperlé (finals del segle xii) i de Quimper (mitad del segle XIV) que presenten lleugeres diferències. D'acord amb aquestos tres cartularis la llista seria la següent:

  • Rivelen Mor Marthou / Riwallon Meurmarziou (= De les Grans Meravelles o Dels Grans Cavalls), citat com a primer rei bretó d'Armòrica per diverses fonts
  • Rivelen Marthou, aquest personatge és considerat el doble de l'anterior
  • Concar o Cungar
  • Gradlon Meur (= el Gran), hauria viscut vers l'any 500. Podria ser el prototip del rei Gradlon de la llegende d'Is
  • Daniel Drem Rud, es diu que va regnar també sobre els "Allamanni", que podria ser un error per "Albani" (segons Fleuriot, Origines, 1980), el que l'hauria fet regnat als dos costat del canal de la Maniga, ja que "Albani" era el nom dels habitants d'Albion és a dir de la Gran Bretanya
  • Budic i Maxenri o Maxenti (dos germans)
  • Iahan Reith
  • Daniel Unua
  • Gradlon Flam
  • Concar Cheroenoc
  • Budic Mur
  • Fragual Fradleoc
  • Gradlon Plueneor, que alguns consideren com el Gradlon « històric » donant de l'abadia de Landévennec;
  • Aulfret Alesrudon, Aulfret és el nom testimoniat del pare del vescomte Diles;
  • Diles Heirguor Chebre, Diles és el nom d'un vescomte testimoniat almenys entre 946 i 952;
  • Budic Bud Berhuc, personatge testimoniat, pare del següent, mort entre 1008 i 1031;
  • Binidic (Benet), testimoniat com a comte i bisbe de Cornualla, pare del següent, mort entre 1008 i 1029;
  • Alan Canhiart, comte de Cornualla testimoniat, fill del precedent i pare del següent;
  • Houel Huuel o Hoel de Cornualla, personatge conegut com a comte de Nantes i de Cornualla, després duc de Bretanya a partir de 1066.

La Vida llatina de Saint Mélar dona una llista diferent:

  • Lex o Règul, fundador de la dinastia
  • Daniel
  • Budic, pare de Méliau i Rivod (aquest Méliau, Guimilliau o Ploumiliau, fou el pare del mateix Mélar; aquest darrer fou mort com el seu pare per l'ambiciós Rivod. Aquesta història feria més aviat referència als antics comtes de Léon)
  • Iahan Reith
  • Daniel Unua
  • Gradlon Flam
  • Concar Cheroenoc
  • Budic Mur, (fill de l'anterior)
  • Fragual Fradleoc, mort vers el 600

interrupció de quatre segles

  • Gradlon Plueneor (regna al segle X)

Manquen en aquestes llistes dos comtes testimoniats històricament:

  • Rivelen, germà de Salomó de Bretanya
  • Gourmaëlon, qui va governar al darrere d'Alan el Gran

Reis de Vannes i del Bro Waroch[modifica]

Regnat sobirà Notes
vers segles IV/V Caradoc Freichfras Cavaller de la Taula Rodona, rei semillegendari del Gwent i de Vannes.
vers 490 Eusebi Rei de Vannes i de l'Alt Vennetès
vers 500 a vers 550 Waroc'h I Rei del Baix Vannetès i després del Vannetès
vers 550 a vers 560 Canao I fill del anterior
vers 560 a vers 577 Macliau fill de Waroc'h I - abans bisbe de Vannes
vers 577 a vers 594 Waroc'h II fill de l'anterior
vers 594 Canao II fill de l'anterior
vers 818 a vers 822 Morvan Lez-Breizh regna al Bro Waroch, la Domnònia i el Bisbat de Léon

Comtes de Vannes[modifica]

Regnat Governant Notes
799 a 813 Frodoald germà de Guiu de Nantes - widònida
813 a 831 Guiu II fill de l'anterior
831 a 851 Nominoe Tad ar Vro - Pare de la Pàtria o de la Nació
865 a 877 Pascweten gendre del rei Salomó - comte de Nantes el 870 - pretendent al tron de Bretanya
877 a 907 Alan I el Gran comte de Nantes el 877 i rei dels Bretons.
907 a 913 Rudalt fill de l'anterior
vers 970 Orscand bisbe de Vannes - controla el Vannetès per compte de Conan I de Bretanya, comte de Rennes

El comtat de Vannes fou llavors integrat al domini ducal per Conan I.

Reis de l'alta edat mitjana[modifica]

Imatge Regnat Titular Notes
Judicael vers 636 Judicaël
Rei de Domnònia
sant bretó
Morvan v. 818 Morvan Lez-Breizh
Rei dels bretons de la zona de Priziac
Wiomarc'h vers 822 a vers 825 Wiomarc'h
cap o rei dels bretons del nord-est

Reis de Bretanya[modifica]

Imatge Regnat Titular Notes
Nominoe 845 a 851 Nominoe
comte de Vannes
Missus
Erispoe 851 a 857 Erispoe
Fill de l'anterior
Reconegut rei el 851
Salomó 857 a 874 Salomó
Reconegut rei el 868
Imatge Regnat Titular Notes
Alain 890 a 907 Alan I el Gran
comte de Vannes
rei únic vers 890
Gourmaelon 908 a 913 Gourmaëlon
comte de Cornualla (abans de 907)
Príncep regnant el 908

Dominació normanda[modifica]

Dates Notes
913 a 931 Ocupació de Bretanya pels vikings o normands dirigits pels caps Rögnvald, Felecan i Incon.
931 Alain Barbitorte i Juhel Berenger, comte de Rennes intenten alliberar Bretanya sense èxit.
931 a 937 Guillem Llarga-espasa, duc de Normandia, va conquerir el Cotentin i l'Avranchin, i es va titular duc de Bretanya (el primer a portar aquest títol).

Ducs de Bretanya[modifica]

Llista succinta[modifica]

Casa de Nantes[modifica]

Rang Imatge Nom Regnat Dinastia Notes
1 Alan II Alan II Barbitorte
(910 - 952)
936 - 952 Nantes Duc de Bretanya
2 Drogó Drogó
(v.950 - 958)
952 - v.958 Nantes Duc de Bretanya sota regència del seu oncle Tibau o Tibald I el Trampós, comte de Blois, que va confiar l'administració a l'arquebisbe de Dol, Wicohen, i de Juhel o Judicael Berenger, comte de Rennes i el seu sogre Folc II d'Anjou el Bo, comte d'Anjou (que es va casar amb la vídua d'Alan II).
3 Hoel Hoel I
(? - ?)
vers 960 - 980 Nantes Duc de Bretanya, comte de Nantes.
4 Guerech Guerech
(? - 988)
vers 980 - 988 Nantes Duc de Bretanya i bisbe de Nantes.
5 sense foto Alan (III)
(v.981 - 990)
988 - 990 Nantes Duc de Bretanya, comte de Nantes.

Casa de Rennes[modifica]

Rang Imatge Nom Regnat Dinastia Notes
6 Conan I Conan el Tort
(? - 27 de juny de 992)
990 - 992 Rennes Duc de Bretanya - comte de Rennes
7 Geoffroi Jofré I Berenger
(? - 1008)
992 - 1008 Rennes Duc de Bretanya
Regència (1008 - 1012) : Havoisa de Normandia (duquessa dotal), en nom del seu fill menor Alan III
8 Alan III Alan III Rebrit
(997- 1 d'octubre de 1040)
1008 - 1040 Rennes Duc de Bretanya - va utilitzar a vegades el títol de "rei de Bretanya".
Regència (1040 - 1047) : Eó o Odó I de Penthièvre en nom del seu nebot Conan II
9 Conan II Conan II
(1030 - 11 de desembre de 1066)
1040 - 1066 Rennes Duc de Bretanya.

Casa de Cornualla[modifica]

Rang Imatge Nom Regnat Dinastia Notes
10 Hoel Hoël II
(vers 1030 - 13 d'abril de 1084)
1066 - 1084 Cornuailla Duc de Bretanya, comte de Cornualla (Cornouaille) - comte de Nantes. Marit d'Havoisa de Bretanya, filla d'Alan III i germana de Conan II.
11 Alan IV Alan IV Fergent
(v.1060 - 13 d'octubre de 1119)
1084 - 1112 Cornualla Duc de Bretanya.
12 Conan Conan III el Gros
(1095 - 17 de setembre de 1148)
1112 - 1148 Cornualla Duc de Bretanya.
13 Berta Berta
(1114 - 1156)
1148 - 1156 Cornualla Duquessa heriditària de Bretanya; el seu pare Conan III de Bretanya va desheretar al seu fill Hoël III de Bretanya per causa d'il·legitimitat, i va designar com a successor al seu net Conan IV, sota la regència del seu gendre Eudes de Porhoët. A la seva mort, Eudes de Porhoët va eliminar el seu fillastre i va agafar el tron; Hoel III de Bretanya va intentar fer valer els seus drets. Conan IV de Bretanya el Negre, es va refugiar a Anglaterra i finalment el rei Enric II d'Anglaterra el va reinstal·lar com a duc el 1156.
Regència (1148 - 1156) : Eudes de Porhoët en nom de la duquessa Berta.

Casa de Penthièvre - Plantagenêt - Thouars[modifica]

Rang Imatge Nom Regnat Dinastia Notes
14 Conan IV Conan IV el Negre o el Petit
(vers 1138 - 20 de febrer de 1171)
1156 - 1166 Penthièvre comte de Richmond des de 1146, proclamat duc el 1156 en detriment del seu regent Eudes de Porhoët. El 1166 fou obligat a abdicar en favor de la seva filla Constància, promesa a Jofré II Plantagenet, fill d'Enric II, rei d'Anglaterra. Mort el 20 de febrer de 1171.
15 Constància Constància
(vers 1161 - setembre de 1201)
1166 - 1201 Penthièvre Filla de Conan IV, el seu pare va abdicar al seu favor el 1166. El seu marit, Geoffroi o Jofré Plantagenêt fou proclamat duc de Bretanya el 1181, però va morir prematurament el 19 d'agost de 1186. Va fer reconèixer al seu fill Artur com a dic el 1196. Morta el setembre de 1201.
Regència (1166 - 1181) : Enric II d'Anglaterra, pare de Jofré o Geoffroi Plantagenet
16 Geoffroi II Geoffroi II de Bretanya
(23 de setembre de 1158 - 19 d'agost de 1186)
1181 - 1186 Plantagenet Fill d'Enric II d'Anglaterra Plantagenet, fou proclamat duc de Bretanya en tant que espòs de la duquessa Constància. Mort el 19 d'agost de 1186.
17 Artur I Artur I
(29 de març de 1187 – 3 d'abril de 1203)
1196 - 1203 Plantagenet Fill de Constància i de Jofré II Plantagenet, fou reconegut duc el 1196. Entre 1196 i 1198, el rei d'Anglaterra Ricard Cor de Lleó va conquerir Bretanya i va fer segrestar a la duquessa Constància. El jove duc Artur I fou conduït a la cort de Felip August pel bisbe de Vannes, fins a l'alliberament de la seva mare. Mort segurament assassinat el 3 d'abril de 1203.
Regència (1203 - 1213) : Guiu de Thouars, tercer marit de la duquessa Constància, Batlle en nom de la seva filla menor Alix. Entre 1206 i 1207, el rei de França Felip August va agafar l'administració del ducat en el lloc de Guiu de Thouars, i es va arrogar les funcions ducals, que finalment li va restituir.
18 Alix Alix
(1201 - 21 d'octubre de 1221)
1203 - 1221 Penthièvre Filla de Constància i de Guiu de Thouars, reconeguda duquessa el 1203 a la mort del seu germà, batlle de Bretanya. Morta el 21 d'octubre de 1221.

Casa capeta de Dreux[modifica]

Rang Imatge Nom Regnat Dinastia Notes Blasó
- Pere I Regència (1213 - 1237) : Pere I Mauclerc

Batlle de Bretanya en nom de la seva esposa la duquessa Alix entre 1213 i 1221
Batlle de Bretanya en mom del seu fill menor Joan I el Ros entre 1221 i 1237
.
[3]
Corona ducal
Pere I i successors
19 Joan I Joan I el Ros
(1217 o 1218 – 8 d'octubre de 1286)
1221 - 1286 align=center Casa capeta de Dreux Fill de Pere Mauclerc i de la duquessa Alix. Va esdevenir duc de Bretanya en títol el 1221, a la mort de sa mare, però, com que només tenia quatre anys, el seu pare va assolir la regència fins a la seva mort el 1237. Mort el 8 d'octubre de 1286.
20 Joan II Joan II
(3 de gener de 1239 – 18 de novembre de 1305)
1286 - 1305 Casa capeta de Dreux comte de Richmond des de 1268, va esdevenir duc el 1286 a la mort del seu pare el duc Joan I. Aliat del rei de França, el ducat fou erigit en pairia el 1297 per Felip IV el Bell. Mort a Roma el 18 de novembre de 1305 [4]
Corona de Duc i Par
Pere I i successors
21 Artur II Artur II
(25 de juliol de 1261 - 27 d'agost de 1312)
1305 - 1312 Casa capeta de Dreux Fill de Joan II i de Beatriu d'Anglaterra, va esdevenir duc de Bretanya a la mort del seu pare. Mort el 27 d'agost de 1312.
22 Joan III Joan III el Bo
(8 de març de 1286 - 30 d'abril de 1341)
1312 - 1341 Casa capeta de Dreux Esdevingué duc el 1312 a la mort del seu pare, Artur II. El 1316, va modificar l'escut en favor de l'ermini simple. Va refusar organitzar la seva successió, i va morir sense descendència, el que va provocar la guerra civil de Bretanya coneguda com Guerra de successió de Bretanya. Mort el 30 d'abril de 1341. [5]
Corona de Duc i Par
Bretanya

Guerra de successió[modifica]

La guerra de successió de Bretanya (1341 - 1364) o guerra de les dues Joanes és considerada part secundària de la guerra dels Cent Anys. El 30 d'abril de 1341, el duc Joan III de Bretanya va morir sense descendència malgrat els seus tres matrimonis amb Isabel de Valois, Isabel de Castella i Joana de Savoia, i sense haver designat successor.

Joana de Penthièvre i Joana de Flandes es van disputar l'herència i els seus marits Joan de Montfort i Carles de Blois en nom seu, van reivindicar el ducat. França i Anglaterra estaven en conflicte des de 1337 i Eduard III s'havia proclamat rei de França. Joan de Montfort li va fer homenatge mentre que Carles de Blois el feia al seu oncle Felip VI de França.

Els francesos van capturar a Joan de Montfort i van instal·lar a Carles de Blois el 1341, però Eduard III va desembarcar a Brest el 1342. Quan Joan de Montfort fou empresonar i Joana de Flandes es va tornar boja, es va signar una treva el 1343. El 1365, pel primer tractat de Guérande, Joana de Penthièvre va renunciar al ducat a favor de Joan IV.

Rang Imatge Nom Dates Dinastia Notes Blason
- Carles de Blois Carles de Blois
(1319 - 29 de setembre de 1364)
1341 - 1364 Blois Marit de Joana de Penthièvre, Carles de Blois fou proclamat duc pel rei de França, el seu oncle, Felip VI de França. Carles de Blois va morir a la batalla d'Auray el 1364 Casa de Blois
- Joana de Penthièvre (1319 - 10 de setembre de 1384) Joana de Penthièvre
(1319 - 10 de setembre de 1384)
1341 - 1364 Penthièvre comtessa de Penthièvre, neboda de Joan III Joana de Penthièvre (1319 - 10 de setembre de 1384)
contra
- Joan II de Montfort (v.1294 - 26 setembre 1345) Joan II de Montfort
(v.1294 - 26 setembre 1345)
1341 - 1345 Montfort Comte de Montfort, germanastre de Joan III Joan II de Montfort (v.1294 - 26 setembre 1345)
- Joana de Flandes (1295 - 1374) Joana de Flandes
(1295 - 1374)
1341 - 1364 Flandes
- Joan III de Montfort (1339 - 1399) Joan III de Montfort
(1339 - 1399)
1357 - 1364 Montfort Fill de Joan de Montfort (II de Montfort), la seva mare Joana la Flama va seguir la guerra a la mort del seu pare. Va començar a participar en les operacions militars el 1357. El 1364 va assetjar Auray, amb ajut de reforços enviats pel Príncep Negre, i va derrotar i matar a Carles de Blois a la batalla d'Auray. Va negociar amb la duquessa Joana de Penthièvre el primer tractat de Guérande el 1365, quel el va reconèixer com únic duc de Bretanya.

Casa capeta de Montfort[modifica]

Rang Portrait Nom Règne Dynastie Notes Blason
23 Joan IV Joan IV el Conqueridor[6]
(1339 (1340) - 1 de novembre de 1399)
1364 - 1399 Montfort Fill de Joan de Montfort, fou el triomfador de la Guerra de successió de Bretanya. Criticat per la seva posició proanglesa, fou atacat pel rei Carles V de França que es va apoderar breument del ducat per reunir-lo a la corona; Joan IV va reconquerir Bretanya el 1379 després d'una crida de la mateixa noblesa que un temps abans l'havia forçat a exiliar-se. Corona de Duc i Par
Bretanya
24 Joan V Joan V el Savi[7]
(24 de desembre de 1389 - 29 d'agost de 1442)
1399 - 1442 Montfort Fill de Joan IV
25 Francesc I Francesc I l'Estimat
(11 de maig de 1414 - 18 de juliol de 1450)
1442 - 1450 Montfort Fill de Joan V i de Joana de França
26 Pere II Pere II el Ximple
(7 de juliol de 1418 - 22 de setembre de 1457)
1450 - 1457 Montfort Fill de Joan V i de Joana de França
27 Arthur III Artur III el Justicier o el Conestable de Richemont
(24 d'agost de 1393 - 26 de desembre de 1458)
1457 - 1458 Montfort Fill de Joan IV i de Joana de Navarra
28 Francesc II Francesc II
(23 de juny de 1433 - 9 de setembre de 1488)
1458 - 1488 Montfort Fill de Ricard d'Étampes, net de Joan IV
29 Anna Anna
(25 de gener de 1477 - 9 de gener de 1514)
1488 - 1514 Montfort emperadriu del Sacre Imperi i arxiduquessa d'Àustria pel seu matrimoni amb Maximilià I, fou també reina de França, de Sicília i de Jerusalem pel seu matrimoni amb Carles VIII de França i altre cop reina de França i duquessa de Milà pel seu matrimoni amb Lluís XII de França.

Casa capeta de Valois-Orleans[modifica]

  • El tres darrers ducs de Bretanya no van governar, l'usudefruit del ducat estava en mans del rei Francesc I de França
Rang Imatge Nom Regnat Dinastia Notes Blasó
30 Claude Clàudia de França
(13 d'octubre de 1499 - 20 de juliol de 1524)
1514 - 1524 Valois-Orleans Filla d'Anna de Bretanya i de Lluís XII de França, duquessa de Bretanya a la mort de sa mare. Reina de França, duquessa de Milà, comtessa de Soissons, Blois, Coucy, Etampes i Montfort, pel seu matrimoni amb el rei Francesc I de França Clàudia de França (13 d'octubre de 1499 - 20 de juliol de 1524)
31 Francesc III Francesc III
(28 de febrer de 1518 - 10 d'agost de 1536)
1524 - 1536 Valois-Orleans-Angulema Francesc III, delfí de França, fou el darrer duc coronat. El seu pare el rei Francesc I governa el ducat com usdefructurari. Aquesta atribució es va fer en contradicció amb el tractat que lligava Bretanya a França, segons el qual Bretanya havia de passar el fill segon de Francesc I de França. Francesc III (28 de febrer de 1518 - 10 d'agost de 1536)
32 Enric II Enric
(31 de març de 1519 - 10 de juliol de 1559)
1536 - 1547 Valois-Orleans-Angulema Fill segon de Francesc I de França, va esdevenir delfí i duc de Bretanya a la mort de son germà el 1536. Portà el títol de duc sense haver estat coronat a Rennes. A la mort de son pare el 1547, va esdevenir rei de França com Enric II. LEl ducat fou llavors definitivament agregat al domini reial Lluís de França

Després de l'edicte d'unió de Bretanya a França el 1532, la població de Nantes va acollir diverses vegades als sobirans francesos al crit de: « Vive le Duc ! ».

Títol de cortesia[modifica]

Imatge Nom Dates Dinastia Notes Blasó
Sense foto Lluís de França 1704 - 1705 Casa capeta de Borbó Fill de Lluís de França, delfí (1711-1712), rebesnet de Lluís XIV de França - Rebé el títol de duc de Bretanya quan va néixer, però va morir als nou mesos.
Lluís de Borbó Lluís de França 1707 - 1712 Casa capet de Borbó Germà del anterior - Va rebre el títol de duc de Bretanya quan va néixer; Lluís de França va esdevenir (1712) delfí i duc de Borgonya, a la mort del seu pare Lluís de França (1682-1712), però va morir tres setmanes després. Lluís de França
Sense foto Francesc de Borbó (1972-1984) 1973 - 1984 Casa capet de Borbó Fill d'Alfons de Borbó, duc de Cadis i duc d'Anjou, pretendent legitimiste al tron de França - Va rebre el títol del seu avi Jaume Enric de Borbó el 13 d'octubre de 1973 - duc de Borbó des de la mort del seu avi el 1975.

Pretendents[modifica]

Imatge Nom Dates Dinastia Notes Blasó
Sense foto Olivier de Blois (†1433) 1420 Blois comte de Penthièvre - Fill de Joan de Blois i de Margarita de Clisson - net de la duquessa Joana de Penthièvre i de Carles de Blois. Casa de Blois
Carles VIII de França Carles VIII de França 1488 Valois Rei de França - El 1480 el seu pare Lluís XI de França va comprar els drets del ducat per 50.000 lliures a Nicola de Blois-Bretanya, comtessa de Penthièvre i descendent i hereva d'Olivier de Blois (†1433). Carles VIII de França
Sense foto Joan II de Rohan 1488 Rohan Vescomte de Rohan - marit de Maria de Bretanya, filla del duc Francesc I - Com que Anna de Bretanya era filla (tot i que Francesc II l'havia fet reconèixer hereva pels estats), Joan va reclamar el ducat pel fet que el tractat de Guérande excluia les dones de la succession en presència d'un hereu mascle - va agafar en diverses ocasions el títol de duc, cosa que Carles VIII de França li va impedir posteriorment. Joan II de Rohan
Sense foto Joan de Chalon 1488 Chalon-Arlay Príncep d'Orange - Encara que mai va fer la reclamació oficial, va negociar la seva renunica a canvi de diners amb Carles VIII de França. Fill de Caterina de Bretanya, filla del darrer duc Francesc II de Bretanya, els seus drets segons le lleis bretones (tractat de Guérande) eren els millors per succeir a Francesc II de Bretanya. Joan de Chalon
Isabel d'Espanya Isabel Clara Eugènia 1590 - 1598 Habsburg Infanta d'Espanya - filla gran del rei Felip II i d'Elisabet de Valois, al seu torn filla gran d'Enric II, va heretar els drets a la successió del ducat segons la regla successòria anterior a l'edicte d'unió, el rei Enric III de França era germà del darrer duc. Va refusar reconèixer l'edicte d'unió de 1532, i Felip II va enviar tropes a Bretanya per sostenir la causa de la "duquessa Isabel" i establir un pont cap als Països Baixos. Isabel d'Espanya
Felip Manel de Lorena Felip Manel de Lorena 1590 - 1598 Lorena Duc de Mercoeur - Governador de Bretanya - marit de Maria de Luxemburg, comtessa de Penthièvre (que fou la pretendent de fet). Duc de Mercoeur

Complements[modifica]

Títols[modifica]

Títol Dates Titular(s) Notes
Comte de Vannes 819 à 851
(851 à 877)
877 a 907
Nominoe
(Pascweten)
Alan I
Comte de Rennes
Comte de Nantes 851 a 852
852 a 870
(870 a 877)
877 a 907
938 a 952
952 a 958
960 a 981
981 a 988
988 a 990
990 a 992
1063 a 1084
1103 a 1112
1112 a 1148
1166 a 1201
1181 a 1186
1196 a 1203
Erispoe
Salomó
(Pascweten)
Alan I
Alan II
Drogó
Hoel I
Guerech
Alan de Bretanya
Conan I
Hoel II
Alan IV de Bretanya
Conan III
Constància
Jofré II
Artur I
Comte de Guingamp
Comte de Penthièvre 1230 a 1237
1272 a 1286
1286 a 1305
1305 a 1312
1331 a 1384
Pere I Mauclerc
Joan I
Joan II
Artur II
Joana de Penthièvre
Comte de Montfort-l'Amaury 1345 a 1399
1399 a 1442
1442 a 1450
1450 a 1457
1457 a 1458
1458 a 1488
1488 a 1514
Joan IV
Joan V
Francesc I
Pere II
Artur III
Francesc II
Anna
El comtat de Montfort-l'Amaury va quedar lligat al ducat el 1294 pel matrimoni de la comtessa Iolanda de Montfort amb el duc Artur II. El comtat va passar a la corona de França el 1547 en el moment de la reunió definitiva del ducat de Bretanya a França per l'accessió al tron de França del seu darrer duc Enric
Comte de Richmond 1146 a 1203
1219 a 1235
1268 a 1305
1334 à 1342
1372 à 1399
Conan IV - Constància - Jofré II - Artur I
Pere I Mauclerc
Joan I - Joan II
Joan III - Joan de Montfort
Joan IV
Honor de Richmond 1399 a 1458 Artur III
Comte d'Etampes 1442 a 1477
1512 a 1514
1514 a 1524
Francesc II
Anna
Clàudia de França
El 1442, la vídua de Ricard de Bretanya (comte d'Etampes de 1421 a 1435), Margarita d'Orleans, va aconseguir del rei el retorn del comtat al seu fill Francesc, futur Francesc II de Bretanya. Aquesta dació fou contestada pel Duc de Borgonya pel motiu de que la mort de Lluís d'Etampes sense descendència havia retornat el comtat a la corona. El 1477 el retorn fou ratificat. El rei Lluís XI de França va donar llavors el comtat a Joan de Foix, vescomte de Narbona. A la mort de Gastó de Foix (comte de 1503 a 1512), el comtat va retornar al domini reial i Lluís XII de França el va donar a la seva esposa Anna de Bretanya.
Vescomte de Llemotges 1290 a 1301
1301 a 1314
1317 a 1331
1331 a 1384
Artur II
Joan III
Joan III
Joana de Penthièvre
Pel matrimoni de Maria de Llemotges amb Artur II de Bretanya
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic 1490 a 1491 Anna, emperadriu Pel seu matrimoni amb Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic (matrimoni annul·lat)
Arxiduquessa d'Àutria 1490 à 1491 Anna Pel seu matrimoni amb Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic (matrimoni annul·lat)
Reina de França 1491 a 1498
1499 a 1514
1515 a 1524
Anna
Anna
Clàudia de França
Pel matrimoni d'Anna amb Carles VIII de França
Pel matrimonio d'Anna amb Lluís XII de França
Pel matrimoni de Clàudia de França amb Francesc I de França
Reina de Sicília
Reina de Jerusalem
Duquessa de Milà
Comtessa de Soissons
Comtessa de Blois
Comtessa de Coucy 1514 a 1515 Clàudia de França Lluís XII de França va fer donació a la seva filla Clàudia del castell de Coucy com a dot pel seu matrimoni amb Francesc, duc d'Angulema.
Delfí de França 1518 a 1536
1536 a 1547
Francesc III
Enric
Fill gran de Francesc I, rei de França
Segon fill de Francesc I de França

Homenatge[modifica]

Des de 1169 amb el duc Geoffroi II Plantagenet, els ducs de Bretanya feien homenatge al rei de França (a vegades transferit al rei d'Anglaterra quan aquestos es proclamaven rei de France). Ho van fer fins a Joan IV de Bretanya, o sigui durant 176 anys. Els ducs següents van fer homenatge simple tot i les reclamacions constants de la cort de França.

Els ducs devien també homenatge per altres terres que posseïen:

El duc Artur III de Bretanya, que va esdevenir conestable de França abans de pujar al tron ducal, quan només era comte de Richemont — se'l coneixia amb el malnom de conestable de Richemont — va retre l'homenatge el 14 d'octubre de 1457, i ho va fer precedit d'un portador amb dues espases: una amb la punta per amunt per la dignitat ducal, i una altra en funda com a conestable.

El 1366, Joan IV de Bretanya va evitar l'homenatge, pretenent voler fer-lo, però el va fer pel comtat de Montfort. La reticència a fer l'homenatge al rei es va produir en un moment on el poder reial es va debilitar per la guerra dels Cent Anys quan els grans senyors feudals volien consolidar el seu poder. Un episodi destacat d'aquesta lluita sera l'anomenada guerra boja a la que Francesc II de Bretanya va portar a Bretanya contra el desig de la noblesa, majoritàriament fidel al rei.

Attributs[modifica]

L'escut d'ermini[modifica]

Blasó de Bretanya

L'escut d'ermini forma les armes dels ducs de Bretanya des de la seva adopció pel duc Joan III el 1316. Va substituir l'escaquejat amb cantó d'ermini introduït a Bretanya el 1213 per Pere I Mauclerc. Aquesta elecció fou deguda al fet que era la capa dels jutges i dels reis i que el dibuix s'assemblava a la flor de lis de França, que el precedent escut no valorava prou o potser es portava per l'odiada madrastra de Joan III de Bretanya. L'ermini està a l'origen de tota l'emblemàtica bretona; Joan IV de Bretanya i va dibuixar la seva divisa personal, la seva orde de cavalleria i el seu uniforme i va donar el nom de castell d'Ermini al de la seva capital Vannes/Gwened; els colors foren agafats al segle xv per la Kroaz Du (creu negre).

L'ermini natural[modifica]

L'ermin natural, o sigui l'animal pròpiament dit s'utilitzava per a la capa blanca que es portava a l'hivern als països freds. Joan IV de Bretanya al seu retorn d'Anglaterra, al final del segle xiv, fou el primer que la va adoptar com emblema. Després apareix als segells dels ducs i dels Estats de Bretanya, a la catedral de Saint-Corentin de Quimper, en nombroses esglésies, als castells dels Montfort i arreu com a suport de les armes.

Va esdevenir el símbol de Bretanya perquè, segons la llegenda, en una cacera d'Anna de Bretanya un ermini va poder escapar a la mort, però acorralat en un camí pantanós, l'animal va preferir morir que embrutar-se; la duquessa Anna, impressionada per aquesta actitud, la va agafar i la va defensar de qualsevol que li volgués fer mal. Així fou l'emblema de Bretanya pel seu coratge i va donar naixement a la divisa Potius mori quam foedari (« Abans morir que una taca », en bretó "kentoc'h mervel eget bezañ saotret").[8] Algunes fonts assenyalen que el personatge afectat podria ser també |Selon les sources, le personnage cité peut aussi bien être Conan Meriadec o Alan II Barbitorte.

Divises[modifica]

  • Potius mori quam foedari en llatí, Kentoc'h mervel eget bezañ saotret en bretó, a vegades escurçat a Kentoc'h mervel (abans la mort que una taca), que fa referència a l'ermini que preferia la mort a tacar-se la seva pell immaculada.[9]

Genealogia simplificada[modifica]


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Argantael
 
Nominoe
(+851)
 
germana
 
Riwallon de Poher
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marmohec
 
Erispoe
(851-857)
 
 
 
 
 
Salomó
(857-874)
 
Wembrit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gurvant de Rennes
 
Filla
 
 
 
 
 
 
 
Riwallon
 
Prostlon
 
Pascweten de Vannes
(874-876)
 
Alan I
(877-907)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Judicael de Rennes
 
Berenger II de Nèustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mathuedoi de Poher
 
una filla
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
N
 
N
 
Roscil·la d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alan II Barbitorte
(937-952)
 
N. de Blois
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Juhel Berenger de Rennes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gerberga (de Nantes ?)
 
 
 
 
 
 
 
 
Drogó
(952-958 ?)
 
 
Judit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Conan I
(980-992)
 
 
 
Ermengarda d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hoel I
(958-981)
 
Guerech
(981-988)
 
Aremburga d'Ancenis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Havoisa de Normandia
 
 
 
Geoffroi I
(992-1008)
 
Judit
 
Ricard II de Normandia
 
Melisenda
 
 
 
Judicael de Nantes
 
 
 
Alan II
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Odó de Penthièvre
 
Alan III
(1008-1040)
 
Berta de Blois
 
 
 
Alain Canhiart de Cornualla
 
Judit de Nantes
 
Budic de Nantes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Conan II
(1040-1066)
 
Havoisa
 
 
 
 
 
Hoel II
(1066-1084)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Esteve I de Penthièvre
 
Geoffroi de Penthièvre
 
 
 
Alan IV
(1084-1112)
 
 
 
 
 
Ermengarda d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Conan III
(1112-1148)
 
 
 
 
 
Matilde d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Geoffroi II de Penthièvre
 
 
 
Alan el Negre
 
Berta
(1148-1156)
 
Eudes de Porhoet
(1148-1186)
 
Hoel III
(1148)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Enric II
rei d'Anglaterra
 
Conan IV
(1156-1166)
 
Margarita d'Huntingdon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Jofré II
(1181-1186)
 
 
 
Constància
(1166-1201)
 
Guiu de Thouars
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Artur I
(1201-1203)
 
 
Alix, duquessa de Bretanya
(1213-1221)
 
Pere I i successors
Pere I Mauclerc
(1213-1237)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pere I i successors
Joan I
(1237-1286)
 
Blanca de Navarra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pere I i successors
Joan II
(1286-1305)
 
Beatriu d'Anglaterra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria de Llemotges
 
 
 
 
 
Pere I i successors
Artur II
(1305-1312)
 
 
 
 
 
Iolanda de Montfort
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bretanya
Joan III
(1312-1341)
 
Guiu de Penthièvre
 
Joan de Montfort
(1341-1345)
 
Joana de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carles de Blois
(1341-1364)
 
Joana de Penthièvre
(1341-1365)
 
Bretanya
Joan IV
(1345-1399)
 
Joana de Navarra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joana de França
 
Bretanya
Joan V
(1399-1442)
 
Bretanya
Artur III
(1457-1458)
 
Ricard d'Étampes
Ricard d'Étampes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bretanya
Francesc I
(1442-1450)
 
Bretanya
Pere II
(1450-1457)
 
 
 
 
 
Bretanya
Francesc II
(1458-1488)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carles VIII
rei de França
 
Bretanya
Anna
(1488-1514)
 
Lluís XII
rei de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Francesc I
rei de França
 
Clàudia
(1514-1524)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Francesc III
(1524-1536)
delfí
 
Enric
(1536-1547)
delfí

Bibliografia[modifica]

  • Arthur de La Borderie Histoire de Bretagne
  • Alan-Joseph Raude L'origine géographique des Bretons armoricains Dalc'homp Sonj Lorient (1996) ISBN 2-905929-10-3.
  • Prudence-Guillaume Roujoux, baró de Roujoux, Histoire des rois et des ducs de Bretagne
  • Gregori de Tours, Histoire des Francs
  • Bertrand Frélaut, Histoire de Vannes, Éditions Jean-Paul Gisserot.
  • Théophraste Renaudot, Gazette de France, tome 2.
  • Jean Leguay (sous la direction de) Histoire de Vannes et de sa région Edition Pivat Toulouse (1988) ISBN 27089 8272 9

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de governants de Bretanya
  1. Fins a la meitat del segle xii els ducs eren sovint anomenats només comtes ja que els reis de França els consideraven Bretanya com un comtat
  2. Batlle de Bretanya
  3. Jusqu'en 1297
  4. A partir de 1297
  5. A partir de 1316
  6. Alguns historiadors el designen sota el nom de "Joan V", i donen al seu pare Joan de Montfort el nom de "Joan IV".
  7. Alguns historiadors l'anomenen com a "Joan VI", i al seu pare com a "Joan V".
  8. Esmentat per Gwenc'hlan Le Scouëzec a la seva Guia de Bretanya pag. 40; (Edicions Coop Breizh, Spézet, 1987, ISBN 2-84346-026-3. Figura al Le Journal de la Bretagne des origines à nos jours, pag. 106, (dir. Jacques Marseille - edicions Larousse, París, 2001, ISBN 2-03-575097-0), on s'assenyala que existeixen múltiples versions a la cultura popular bretona ».
  9. [enllaç sense format] http://www.lexilogos.com/bretagne_drapeau.htm