Ducat de Borbó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El ducat de Borbó fou una jurisdicció feudal de França, formada amb la senyoria de Borbó que el 1327 fou elevada a ducat sent senyor Lluís I de Borbó el Gran o el Coix (des de 1310). Lluís fou el primer duc fins a la seva mort el 1342. Fou també comte de Clermont-en-Beauvaisis (1317-1322), i comte de la Marca (1322-1342)

Escut d'armes dels senyors de Borbó i Borbó-Dampierre

Llista de ducs de Borbó[modifica | modifica el codi]

Casa de Borbó (1327-1527)[modifica | modifica el codi]

ducs capets de Borbó
  • 1342-1356 : Pere I (vers 1311-1356), segon duc de Borbó (1342-1356), fill.
Armoiries modernes des ducs de Bourbon
  • 1434-1456 : Carles I (1401-1456) comte de Clermont-en-Beauvaisis (1410-1434), cinquè duc de Borbó (1434-1456), duc d'Alvèrnia (1434-1456), fill de Joan I i de la duquessa d'Alvèrnia Maria de Berry.
  • 1456-1488 : Joan II de Borbó (1427-1488), anomenat Joan el Bo (sense relació amb el rei de França Joan II el Bo), sisè duc (Joan II) (1456-1488), duc d'Alvèrnia Joan III (1456-1488), comte de Clermont i de Forez, grand cambrer de Lluís XI de França, conestable de Carles VIII (1483-1488), fill de Carles I i d'Agnès de Borgonya (1407-1476).
  • 1488-1488 : Carles II de Borbó (1433-1488), arquebisbe de Lió (1444-1488), cardenal (1476-1488), duc de Borbó (1488) (va renunciar voluntàriament al títol ducal però no fou descomptat en la numeració dels ducs; fill de Carles I i d'Agnès de Borgonya (1407-1476), germà de Joan II.
  • 1488-1503 : Pere II de Borbó (1438-1503), àlies Pere de Beaujeu, senyor de Beaujeu, setè duc (1488-1503), duc d'Alvèrnia (1488-1503), regent de França (1483-1491), comte de la Marca, fill de Carles I i d'Agnès de Borgonya (1407-1476), germà dels ducs Joan II i Carles II.
  • 1503-1521 : Susana de Borbó (1491-1521), duquessa de Borbó (1503-1521) i d'Alvèrnia (1503-1521), comtessa de Clarmont (a Alvèrnia), comtessa de la Marca, comtessa de Forez, comtessa de Gien, senyora de Beaujeu, filla de Pere II.
  • 1505-1523 : Carles III de Borbó (1490-1527), àlies Carles de Montpensier o Conestable de Borbó, comte de Montpensier (1501-1527), delfí d'Alvèrnia (1501-1527), vuitè duc (1505-1523), duc d'Alvèrnia (1505-1523)), comte de la Marca, de Forez i de Gien, senyor de Beaujeu per matrimoni, duc de Châtellerault (1515), príncep de Dombes, comte de Clarmont (a Alvèrnia) (1498-1517), marit de la duquessa Susana i besnét de Joan I.

1523-1574 : Casa reial de Valois[modifica | modifica el codi]

  • 1523-1531 : el 1523, la successió de Susana de Borbó, morta sense fills, fou impugnada per Lluïsa de Savoia, duquessa d'Angulema, mare del rei Francesc I de França, com a més propera hereva de la difunta. Va guanyar el plet que va provocar que el conestable de Borbó entrés en el camp de Carles V. El 1531 el ducat va entrar al domini reial.

1661-1830 : Casa de Borbó-Condé[modifica | modifica el codi]

Armes modernes dels Prínceps de Condé

El ducat fou concedit el 1661 al Gran Condé. El seu nét Lluís IV Enric de Borbó-Condé (1692-1740), primer ministre de 1723 a 1726, i després el nét Lluís VI Enric de Borbó-Condé (1756-1830), van portar nominalment el títol, junt amb el de príncep de Condé. El títol de duc de Borbó el tenien els hereus que esperaven ser prínceps de Condé.

  • 1667-1670, Enric de Borbó-Condé, títulat duc de Bourbon, nascut a París el 5 de novembre de 1667, mort el 5 de juliol de 1670, nét de l'anterior i fill d'Enric Juli de Borbó (1643-1709), primer príncep de la sang, príncep de Condé (1686-1709), titular regular del títol de duc de Borbó (1686-1709) i fill del Gran Condé.
  • 1670-1709 : Lluís de Borbó (1668-1710), príncep de la sang, duc de Borbó, duc de Montmorency (1668-1689) després duc d'Enghien (1689-1709), després sisè príncep de Condé, comte de Sancerre (1709-1710), comte de Charolais. Com que només va ser príncep de Condé uns mesos fou conegut pel seu títol de duc de Borbó que va portar quasi tota la seva vida. A la cort se l'anomenava «monsieur le Duc» (senyor duc), per haver perdut el «monsieur le Prince» en profit del primer príncep de la sang, el duc de Chartres.

Títol de cortesia[modifica | modifica el codi]

Armes dels «ducs de Borbó»

El títol fou atribuït pel duc d'Anjou, per voluntat pròpia, com a títol d'espera per al seu hereu, sent simplement títol de cortesia.

  • 1984-1989 : Lluís de Borbó (1974-), germà petit de l'anterior. El títol li va donar el seu pare el 27 de setembre de 1984; fins llavors Lluís era duc de Turena; el 1989 va esdevenir duc d'Anjou.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jean Marie de La Mure, Histoire des ducs de Bourbon et des comtes de Forez, París, 1860-1868, en línia a Google Books