Alfons de Borbó i Dampierre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Alfons de Borbó i Dampierre (Roma, 20 d'abril de 1936 - Beaver Creek, Colorado, 30 de gener de 1989) fou el primogènit de Jaume de Borbó i Battemberg, fill d'Alfons XIII d'Espanya.

El seu pare, Jaume de Borbó, va renunciar el 1933 als drets de successió al tron d'Espanya per a ell i els seus descendents per la seva limitació física, ja que era sord-mut, i per expressa ordre del rei Alfons XIII (el seu pare), que en aquelles època ja es trobava a l'exili a causa de la proclamació el 1931 de la Segona República Espanyola. Jaume de Borbó va contraure matrimoni, alguns anys després, amb Emanuela Dampierre, una dona què, encara que provenia de família noble, no pertanyia a la reialesa, un requisit per evitar quedar exclòs de la línia de successió.

Alfons de Borbó només va tenir un germà, Gonçal de Borbó i Dampierre (1937 - 2000), amb qui va tenir una molt bona relació.

Fou nombrat per Franco ambaixador d'Espanya a Suècia. També va exercir entre altres càrrecs, el de President de l'Institut de Cultura Hispànica (actual AECID), realitzant diversos viatges oficials per Llatinoamèrica. Fou President de la Federació Espanyola d'Esquí i del Comitè Olímpic Espanyol i Conseller de Campsa i Asesa.

Es casà el 1972 amb Carmen Martínez-Bordíu, néta del general Franco, amb la qual tingueren dos fills, Francesc (1972-1984) i Lluís Alfons (1974). El 1980 es van divorciar.

El 1984 patí un greu accident d'automòbil en el qual va morir el seu fill gran Francesc, fet que li suposà un trasbals psicològic.

El 1989 morí tràgicament en un accident mentre esquiava a Beaver Creek, Colorado, on se celebraven els Campionats del Món d'Esquí.