Constància de Bretanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Constància de Bretagne, de vegades esmentada com a Constança de Bretanya (vers 1161 - Nantes, setembre 1201), fillade Conan IV de Bretanya i de Margarida d'Huntingdon, filla d'Enric de Northumberland, príncep d'Escòcia, comte de Northumberland i d'Huntingdon, va ser duquessa de Bretanya a partir de 1166, i comtessa de Richmond a partir de 1171.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Constància fou l'hereva del tron de Bretanya. Era la filla de Conan IV de Bretanya i de Margarida d'Huntingdon, filla d'Enric de Northumberland i germana dels reis d'Escòcia Malcom IV i Guillem el Lleó.

El 1166, el seu pare va abdicar al seu favor i va esdevenir duquessa de Bretanya, mentre que la realitat del poder fou a les mans d'Enric II d'Anglaterra. En tant que espòs de Constància, Jofré o Geoffroi Plantagenet, fill del rei Enric II d'Anglaterra, fou proclamat duc de Bretanya sota el nom de Geoffroi o Jofré II de Bretanya el 1181, però va morir prematurament a causa de ferides rebudes en el transcurs d'un torneig organitzat el 19 d'agost de 1186 a París pel rei de França, Felip II.

Després de la mort del seu primer marit, Constància va exercir realment el poder a Bretanya, fins i tot després que es va casar de nou amb Ranulf de Blondeville, earl o comte de Chester i vescomte d'Avranches, que Enric II d'Anglaterra li havia imposat.

El 1196, va fer reconèixer al seu fill Artur, de només vuit anys, com a duc, per una assemblea general de l'aristocràcia. En reacció d'aquest esdeveniment que contrarestava els seus propòsits, Ricard Cor de Lleó la va fer agafar pel seu propi marit. La duquessa fou guardada presonera a Pontorson o a Teillay. Una vegada alliberada, va fer annul·lar el seu matrimoni amb Ranulf i es va casar de nou amb Guiu de Thouars.

Va morir a Nantes entre l'1 i el 4 de setembre de 1201. El 24 de novembre de 1225 fou inhumada a l'abadia de Notre-dame de Villeneuve, situada al Sorinières, al sud de Nantes, de la qual havia ordenat la fundació l'any de la seva mort.

Matrimonis i descendència[modifica | modifica el codi]

Es va casar de manera successiva:

  • En un primer matrimoni amb Jofré II el 1181, del qual va tenir dos fills.:[1]
  1. Alienor (o Elionora), nascuda el 1184, que serà mantinguda presonera per Joan sense Terra, després per Enric III d'Anglaterra, de 1202 fins al 10 d'agpst de 1241, data de la seva mort a Bristol.
  2. Artur, que succeirà a la seva mare com a duc
  1. Alix de Thouars (Alícia, Azilis o Aelis), futura esposa de Pere I Mauclerc
  2. Caterina de Thouars casada amb Andreu III de Vitri.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. . Dom Lobineau fa constar una segona filla, Matilde, de la qual no se sap res de més ( Història de Bretagne, Palau Reial, 1973, I, pàg. 171, Clix).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre, La Bretagne féodale XIe-XIIIe siècle ; Rennes, Ouest-France Université, 1987 (ISBN 2727200122).
  • (anglès) The Charters of Duchess Constance of Brittany and her Family (1171-1221), editat per Judith Everard i Michael Jones ; Woodbridge, the Boydell Press, 1999 ("Collecció per primer cop de les actes de la duquessa Constància (1171-1201), la seva mare Margarida d'Escòcia, els tres marits de Constància, i els tres fills. El estudi afecta no sols a Bretanya sinó també als seus dominis a Anglaterra, el Honor de Richmond, i als comtats d'Anjou, Maine i Turena. Les cartes donen llum sobre el poder polític de les dones al govern") (ISBN 0-85115-751-3)
  • Michael Jones, «La vie familiale de la duchesse Constance : le témoignage des chartes», a Bretagne et pays celtiques, langues, histoire, civilisation. Mélanges offerts à la mémoire de Léon Fleuriot (1923-1987), dirigit per Gwennolé Le Menn et J.-Y. Le Moing ; Saint-Brieuc, Skol & P.U. Rennes, 1992, pàgs. 349-360.
  • Y. Hillon, «La Bretagne et la rivalité Capétiens-Plantagenêt : un exemple - la duchesse Constance (1186-1202)», a Annales de Bretagne, volum 92, 1985, pàgs. 111-144.