Canut II de Dinamarca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Canut el Gran

Canut el Gran (en danès: Knud den Store, noruec: Knut den Store, anglès: Canute the Great) (vers 995-22 de novembre de 1035) va ser rei víking dels regnes de Dinamarca (com a Canut II, 1018-1035), Anglaterra (Canut I, 1017-1035) i Noruega (1029-1035).[1] Els seus èxits com a estadista i militar el convertiren en una de les figures més destacades del seu temps fins al punt que alguns historiadors l'han anomenat l'Emperador del Nord.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Anglaterra[modifica | modifica el codi]

Segon fill de Sven de Dinamarca i Sígrid de Polònia, va acompanyar el seu pare en l'efímera invasió d'Anglaterra l'agost de 1013. A la mort d'aquest, el 3 de febrer de 1014, els anglesos van aprofitar que Canut tornà a Dinamarca per proclamar com a rei a Ethelred l'Indecís.

L'agost de 1015 va tornar a envair Anglaterra i combaté en una sèrie de batalles contra Ethelred i, a la mort d'aquest contra el seu hereu Edmund Ironside. Canut derrotà Edmund a la batalla d'Assandun i els dos reis eventualment arribarien a un acord pel qual es dividirien el regne en dues parts iguals: Canut regnaria les terres al nord del Tàmesi i Edmund les del sud.

Però el 30 de novembre de 1016 Edmund va morir (o fou assassinat pels fills d'Eadric Streona, i el gener de 1017 l'assemblea de nobles anglesos (Witenagemot) va proclamar a Canut rei de tot Anglaterra.

Per assegurar la seva posició al tron, va casar-se el juliol de 1017 amb la vídua d'Ethelred, Emma de Normandia.

Dinamarca[modifica | modifica el codi]

El 1018 moria el seu germà gran, el rei Harald II de Dinamarca, i Canut li va succeir nomenant com a jarl (regent) del regne al seu cunyat Ulf Thorgilsson. Aprofintant la llunyania de Canut i el desori causat per una invasió conjunta de Suècia i Noruega, Ulf va intentar convèncer els nobles danesos perquè proclamessin rei al fill de Canut, Hardecanut. Com que Hardecanut encara era menor, Ulf hauria governat en nom seu.

A l'assabentar-se de la situació, Canut va tornar a Dinamarca el 1026. Va derrotar a les forces noruegues i sueques a la batalla de Helgeå, i el dia després de la victòria, faria assassinar a Ulf.

Els dominis de Canut vers el 1028 en vermell. En taronja els territoris vassalls, i en groc els estats aliats

Noruega[modifica | modifica el codi]

Després de pelegrinar a Roma per assistir a la coronació imperial de Conrad II (1028), amb qui establí una gran amistat, va posar els seus ulls al regne de Noruega. Va salpar d'Anglaterra amb 50 vaixells cap a la ciutat noruega de Trondheim.

El rei Olav II el Sant va rendir-se, incapaç de plantar cara a Canut en veure que gran part de la seva noblesa estava descontenta amb ell i no li donava suport. Canut va ser coronat rei, convertint-se en rei de Dinamarca, Anglaterra i Noruega, i controlant parts de Suècia.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canut II de Dinamarca Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Catalana: Canut II de Dinamarca (I d'Anglaterra) (accés el 6-3-09).
  2. Trow, Cnut, pàg. 0-260