Miecislau I de Polònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Miecislau I de Polònia, pintat per Jan Matejko

Miecislau I o Mieszko I (vers 935 - 25 de maig de 992), fill del semillegendari Siemomysł, va ser el primer duc Piast històricament conegut del polans, que donaven el seu nom al país que més tard s'anomenaria "Polònia". Miecislau no era el nom real del duc sinó que se li donava més tard - els documents contemporanis l'anomenaven Mesco, Misico, Mesico, Msko o similar, amb una excepció estranya - també apareixia com Dagome en document anomenava Dagome iudex.

El 965 es casava amb Dobrawa (Dobrava, Dubrawka), filla de Boleslau I, Duc de Bohèmia. El 980 es casava amb Oda de Haldensleben, filla de Dietrich d'Haldensleben, Comte de la marca del Nord (965-985), després de segrestar-la des del monestir de Kalbe.

La primera etapa de Mieszko era dominada per la baralla amb les tribus dels Wieletes i Volinians de la zona del Mar de Bàltic, i el seu aliat, el comte saxó Wichman. Miecislau era batejat el 966, probablement sota la influència de la seva primera muller cristiana o potser per a evitar la confrontació amb el Sacre Imperi Romanogermànic a l'oest. Construïa una església dedicada a Sant Jordi a Gniezno i el 968 fundava la primera catedral polonesa a Poznań dedicada a Sant Pere. Aquests esdeveniments són també coneguts com el baptisme de Polònia.

En el moment del regnat de Miecislau la capital no estava unificada, en canvi construïa uns quants castells al voltant del seu país. Els més important eren els de: Poznań, Gniezno i Ostrów Lednicki. Aquest darrer era una fortalesa en forma d'anell d'aproximadament 140 m de diàmetre, contenint la seva residència, un palau de pedra, que venia a ser la primera arquitectura monumental del país.

Tenia probablement una germana de nom desconegut, i dos germans: un d'ells, desconegut de nom, era mor en la batalla al voltant de 964; el segon, nomenat Czcibor, va ajudar a Mieszko a derrotar el comte Hodo en la Batalla de Cedynia el 972.

Alguns historiadors suggereixen que Mieszko havia promès fidelitat a l'emperador Otó I el Gran, a l'emperador Otó II i una altra vegada a l'emperador Otó III. Tanmateix, hi ha molta discrepància sobre aquest punt des del costat polonès - principalment si la seva fidelitat representava la totalitat de Polònia, o només una part.

El seu regnat començava al voltant de 962 a la Gran Polònia (Wielkopolska), Kuyavia (Kujawy) i possiblement a Pomerània oriental. En el 960 probablement havia conquerit, almenys parcialment, Pomerània occidental, i en el 990 conqueria Silèsia (Śląsk) i Petita Polònia (Małopolska).

Molta de la seva activitat militar va ser al llarg de la costa bàltica, en el territori més tard anomenat Pomerània. Derrotava marcgravi Hodo de la marca del Nord a Cedynia el 972, i arribava a la boca del riu Oder (Odra) el 976. La batalla decisiva, en la qual es lluitava el 979, assegurava la posició de Miecislau com a governant de l'àrea (forçant l'alliança amb l'emperador Otó II). L'any següent celebrava la seva conquesta provisional dedicant una fortalesa a Gdańsk. Aquests assentaments havien existit des de feia mil·lennis i els territoris pomerans i prussians s'encavalcaven a la boca del riu Vístula.

El 981 Miecislau perdia la terra coneguda com a Grody Czerwieńskie a favor Vladimir I, príncep de Kíev. El 986, poc després de la mort de l'emperador Otó II (†983), prometia fidelitat a l'Emperador Otó III, i l'ajudava a les guerres contra els polabians. Poc després donava el seu estat en feu al papa en un document normalment anomenat el Dagome Iudex. Aquest document indexa les terres de Miecislau, anomenat "Dagome" al document, de la seva muller, de l'antiga muller Oda i els seus fills. L'altre fill Boleslau I no és esmentat. Se suposa que el nom genuí era Dago o Dagr i que era del Daglinger reial de Noruega.

Del seu primer matrimoni tenia un fill, el seu successor Boleslau, i dues filles, Sigrid (Świętosława) i una amb el nom desconegut. Sigrid era la muller d'Eric el Victoriós, rei de Suècia i més tard (com la reina Gunhilda) del rei Sweyn Forkbeard de Dinamarca, i mare del rei Canut de Dinamarca i Anglaterra. Świętosława és generalment acceptat pels historiadors com la millor aproximació del nom eslau d'aquesta primera filla. La segona filla es casava probablement amb un príncep eslau pomeranià.

Del seu segon matrimoni tenia tres fills; Miecislau, Lambert, i Świętopełk.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miecislau I de Polònia Modifica l'enllaç a Wikidata