Gdańsk

Gdańsk
Gdańsk

(En detall) (En detall)
Localització
Gdańsk
Centre de la ciutat, Centre des del Riu Motława, Jove des de la finestra, Neptú, cases del carrer Długi Targ, Pont en suspensió
Voivodeship • Comtat	Pomerània Ciutat-comtat
	Polonès
Superfície	262 km²
Població (2009)   • Densitat	455.830 hab. 1.739,81 hab/km²
Coordenades	54° 21′ N, 18° 40′ E
Dirigents: • Alcalde:	Paweł Adamowicz (PO)
Codi postal	80-008 to 80-958
CET	+1
Títol de ciutat	1263
Fundació	997
Web	http://www.gdansk.pl

Gdańsk Gdańsk (?·pàg.) (en polonès, en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el major port de Polònia i, ubicada vora dels rius Vístula i Motława, és la capital del voivodat de Pomerània, a la Mar Bàltica.

La ciutat compta amb més de 450.000 habitants i, juntament amb les localitats veïnes Gdynia i Sopot, forma una àrea metropolitana coneguda com la Triple Ciutat o Triciutat (polonès : Trójmiasto), que allotja més de 1.500.000 habitants.

Població

Població municipi

1900	1910	1925	1939	1946	1960	1970	1975	1980	1994	2002
140 600	170 300	210 300	250 000	118 000	286 900	365 000	421 000	456 700	464 000	460 000

Districtes

30 districtes (pol. dzielnica)

Nº	Nom	Població	Superfície km²	densitat (/km²)
1	Aniołki	5 601	2,29	2 449
2	Brętowo	7 676	7,25	1 058
3	Brzeźno	14 859	2,83	5 260
4	Chełm i Gdańsk Południe	51 887	30,81	1 684
5	Kokoszki	5 550	19,96	278
6	Krakowiec-Górki Zachodnie	2 137	8,95	239
7	Letnica	1 869	4,37	428
8	Matarnia	5 576	14,91	374
9	Młyniska	4 072	3,95	1 031
10	Nowy Port	11 950	2,23	5 354
11	Oliwa	19 824	18,23	1 087
12	Olszynka	3 388	7,94	427
13	Orunia-Św. Wojciech-Lipce	17 761	19,51	910
14	Osowa	9 840	13,4	734
15	Piecki-Migowo	22 149	3,72	5 959
16	Przymorze Małe	16 650	2,26	7 357
17	Przymorze Wielkie	33 064	3,32	9 970
18	Rudniki	1 853	14,21	130
19	Siedlce	16 108	2,65	6 082
20	Stogi z Przeróbką	18 614	17,03	1 093
21	Strzyża	6 273	1,07	5 868
22	Suchanino	12 034	1,38	8 741
23	Śródmieście	35 704	5,56	6 425
24	VII Dwór	4 168	3,35	1 243
25	Wrzeszcz	57 565	10,00	5 758
26	Wyspa Sobieszewska	3 421	35,42	97
27	Wzgórze Mickiewicza	2 561	0,60	4 278
28	Zaspa-Młyniec	15 380	1,27	12 120
29	Zaspa-Rozstaje	13 962	1,94	7 184
30	Żabianka-Wejhera-Jelitkowo-Tysiąclecia	20 918	2,17	9 643

Centres d’ensenyament

Gdańsk compta amb deu centres d’ensenyament superior, els quals acullen a un total d'aproximadament 60.000 estudiants:

• Universitat de Gdańsk (Uniwersytet Gdański) (33.000 estudiants)

• Universitat tècnica de Gdańsk (Politechnika Gdańska) (18.000 estudiants)

• Universitat de Medicina de Gdańsk (Gdański Uniwersytet Medyczny)

• Escola Superior d’Esport (Akademia Wychowania Fizycznego im. Jędrzeja Śniadeckiego)

• Acadèmia de Música de Gdańsk (Akademia Muzyczna im. Stanisława Moniuszki)

• Escola Superior d’Art de Gdańsk (Akademia Sztuk Pięknych)

• Szkoła Wyższa

• Gdańska Wyższa Szkoła Humanistyczna

• Gdańska Wyższa Szkoła Administracji

• Wyższa Szkoła Bankowa

• Wyższa Szkoła Społeczno-Ekonomiczna

• Wyższa Szkoła Turystyki i Hotelarstwa w Gdańsku

• Wyższa Szkoła Zarządzania

Escut

L’escut de Gdańsk està format per dos lleons daurats que flanquejen un escut gòtic. L’escussó, de color roig, conté una corona daurada a la part superior i dos creus platejades (blanques) a la part inferior. Al peu de l’escut hi ha representada una cinta daurada amb la inscripció: nec temere nec timide (ni temeraris ni porucs).

Economia

La ciutat de Gdańsk, que havia format part de la Lliga Hanseàtica, té una llarga cultura com a espai de comerç, fomentat sobretot per la seva privilegiada ubicació a la Mar Bàltica.

El port de la ciutat juga encara un primordial paper a l’economia de Gdańsk, amb un volum de càrrega de mercaderies corresponent a 23,3 Milions de tones. Les activitats industrials més importants de la ciutat són la contrucció naval (per ex. les empreses Gdansk Shipyard i Northern Shipyard SA), la indústria petroquímica i química (per ex. Grupa LOTOS SA) i, més recentment, també sectors d’alta tecnologia i electrònica (com Intel o WS OY i Young Digital Poland), telecomunicacios i tecnologies de la informació (per ex. Wirtualna Polska i Lido Technologies). Altres activitats que han guanyat importància recentment són la indústria farmacèutica, la indústria de productes alimentaris (per ex. PepsiCo, Dr. Oetker, Fazer OY i Baltic Malt/Weissheimer Malz) i la producció de productes cosmètics.

Transport

A partir del 2013 l’autopista A1 conecterà Gdańsk amb el centre i el sud de Polònia així com amb Eslovàquia i la República Txeca. La ciutat disposa de conexió amb tren cap a Berlín, Kaliningrad i les ciutats poloneses més importants. Gdańsk disposa també d’una xarxa ferroviària de transport (Szybka Kolej Miejska) que la conecta amb Sopot, Gdynia i Wejherowo.

Des de l’entrade de Polònia a la UE, l’aeroport de Gdańsk ha sofert una contínua expansió i companyies de baix cost com Rayanair o Wizzair ofreixen vols arreu d’Europa.

Per mar, Gdańsk està conectada mitjançant ferris amb Suècia (Karlskrona, Malmö i Nynäshamn) i Dinamarca (Copenhage). El transport urbà de Gdańsk està format per tramvies i una densa xarxa d’autobusos.

Gdańsk és una ciutat integrada a la xarxa de rutes en bicicleta EuroVelo, la qual tot atravessant Polònia conecta la ciutat amb la República Txeca, Àustria i Eslovènia fins arribar a Pula, Croàcia.

La ruta EuroVelo al llarg de la Mar Bàltica passa així mateix per Gdańsk.

Turisme

El turisme és una important font d’ingressos per Gdańsk, la qual compta amb aproximadament 1,5 milions de turistes anuals.

Personatges il·lustres

• Leszek Możdżer, pianista.

Ciutats agermanades

Gdańsk està agermanada amb els següents localitats:^{[En ordre cronològic]}

Bremen, Alemanya (des de 1976) Turku, Finlàndia (des de 1987) Barcelona, Catalunya (des de 1990) Cleveland (Ohio), Estats Units (des de 1990) Kalmar, Suècia (des de 1991) Helsingør, Dinamarca (des de 1992) Marsella, França (des de 1992)

Rouen, França (des de 1992) Kaliningrad, Rússia (des de 1993) Sefton, Regne Unit (des de 1993) Sant Petersburg, Rússia (des de 1993) Astana, Kazakhstan (des de 1996) Odessa, Ucraïna (des de 1996)

Rotterdam, Països Baixos (des de 1998) Vilnius, Lituània (des de 1998) Niça, França (des de 1999) Xangai, Xina (des de 2004) Palerm, Itàlia (des de 2005) Bytów, Polònia (des de 2007)

Galeria d'imatges

• 

  L'ajuntament amb la seva torre des del Długi Targ

• 

  Monument a Solidarność

• 

  Vista del centre de la ciutat amb la basílica Mariacka al fons.

• 

  Antiga grua per gra.

• 

  Monument a Joan III Sobieski

• 

  Dwór Artusa