Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Partit Nazi)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
 Aquest article o secció s'està traduint a partir de la següent versió amb llicència CC-BY-SA o CC-BY-SA i GFDL :
«NSDAP» en (alemany)
Hi pot haver llacunes de contingut, errors sintàctics o escrits sense traduir. Col·laboreu ajudant amb la traducció. Si l'article roman sense traducció completa durant molt de temps podria passar al registre de pàgines per esborrar.
Símbol del Nacionalsocialisme i la bandera nacional de l'Imperi Alemany (Deutschen Reich) (1933/1935–1945)
Símbol del partit: Àguila amb l'esvàstica i corona de llorer en les urpes. No confondre amb Reichsadler, ja que l'àguila del partit (Parteiadler) mira cap a l'esquerra, i la del Regne Alemany (Reichsadler) mira cap a la dreta (des del punt de vista de l'aguila)

El Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors (En alemany Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei; NSDAP) va ser un partit polític alemany entre 1920 i 1945. El seu líder, Adolf Hitler va ser nomenat Canceller d'Alemanya el 1933 i ràpidament va establir un règim anomenat Tercer Reich. La ideologia antisemita del partit Nazi va conduir el règim a l'Holocaust, en el qual cinc milions de jueus van ser asassinats, i el seu expansionisme va ser la principal causa de la Segona Guerra Mundial. Entre els anys 1933 i 1945 l'NSDAP fou l'únic partit polític a Alemanya a més de formar part de l'instrumentari de poder d'Adolf Hitler.

Taula de continguts

[edita] Història

[edita] Inicis i prohibició 1923

L'NSDAP sorgí del Partit Alemany dels Treballadors (En alemany Deutsche Arbeiterpartei; DAP) arran del seu canvi de nom el 24 de febrer del 1920. La fundació del partit es dugué a terme en el 'biergarten' muniquès del Hofbräuhaus. En aquell dia el partit publicà el seu programa de 25 punts (25-Punkte-Programm). Els principals punts eren l'aixecament del Tractat de Versalles, retirada de la nacionalitat alemanya dels ciutadans jueus i reforçament del sentiment de societat („Stärkung der Volksgemeinschaft"). Fins l'any 1923 guanyà adeptes sobretot en l'estat de Baviera i el 9 de novembre del 1923 dugué a terme el cop d'estat de Hitler. El motiu d'aquest fou la hiperinflació alemanya(... (Ruhrkampf)) i la mala situació econòmica en general del Regne d'Alemanya (Deutsche Reich).

Després del fracàs del cop d'estat, el partit fou prohibit, es confiscaren totes les seves pertinences i bens, l'oficina a Munich es tancà, i Hitler (de nacionalitat austríaca) fou empresonat. Això dugué a que l'NSDAP s'ajuntés amb un altre partit (Deutschvölkischen Freiheitspartei) per a poder anar a les eleccions al Reichstag del 1924.

[edita] Reorganització i fragmentació del partit 1924-1930

[edita] Èxits en les eleccions des del 1930

[edita] L'NSDAP al poder des del 1933

El Partit. esculptura al·legòrica d'Arno Breker.
L'NSDAP tenia força ens especial a Ostelbien i les regions evangèliques. (esquema en alemany)

Després de la victòria en les eleccions alemanyes de 1932, Adolf Hitler va ser cridat el 30 de gener de 1933 pel president de la República Alemanya Paul von Hindenburg a formar govern, nomenant a Hitler com a canceller d'Alemanya.

[edita] Política social

[edita] Programa

[edita] Mesures generals

[edita] Objectiu de la política social del partit Nazi

[edita] Política social a costa dels països ocupats

[edita] Política social a costa dels ciutadans jueus

[edita] Recolzament de l'economia i indústria

Durant la fi de la república de Weimer, només en casos aïllats recolzaren els grans empresaris el finançament de l'NSDAP. Això però canvià de forma radical a partir del 1933. Grans empresaris com Fritz Thyssen, Albert Vögler, varen sotasignar una llista d'importants empresaris en contra de Hitler el novembre del 1932. Tot i així, aquests mateixos varen acabar recolzant el partit Nazi, que s'havia gastat molts diners en campanyes propagandístiques. Emil Kirdorf, un dels empresaris més importants de la regió del Ruhr, també recolzà el partit Nazi. Les donacions de la indústria s'acabaren institucionalitzant en la donació-Adolf-Hitler de l'economia alemanya i en poc temps s'acabaren convertint en una mena d'impost revolucionari obligatori. Naturalment però, aquests empresaris obtingueren, tal i com s'esperaven, gràcies al seu recolzament financer, diversos aventatges. Per a poder fer realitat el pla de Hitler de preparar l'economia per a temps de guerra i fer la Wehrmacht (l'exèrcit alemany d'aleshores) operativa, no només es reforçà la indústria militar. Per damunt de tot, multinacionals com I.G. Farben (o IG Farben) eren necessàries per a la producció de materials sintètics de Buma (substitutiu del cautxu) o benzina. D'aquesta manera els industrials tenien una influència determinant sobre Hitler, donat que ell depenia del recolzament financer dels industrials, a més de què necessitava els productes de les mateixes empreses per tal de tirar endavant la seva política tal i com l'havia planejat. Per l'altra banda però, donat que els objectius d'incrementar la productivitat (implícit en la indústria) no estaven molt allunyats dels objectius de Hitler (carrera armamentística per a preparar-se per a la guerra), la cooperació entre ambdues parts no dugué a gaires discusions o polèmiques. També a Àustria (aleshores anomenada Ostmark) es fundà l'NSDAP.

Després de l'assassinat dels capitosts de la SA, per tal d'evitar el suposat cop d'estat de Röhm, Hitler ja no tenia més enemics o oponents a tenir en compte dins del mateix partit. Així el principi de poder basat en la figura del líder ("Führer") va prevaldre fins la fi de la Segona Guerra Mundial.

Die „unlöslich mit dem Staat verbundene" Partei wurde zur „Trägerin des deutschen Staatsgedankens" und war zuständig für die „Führerauslese", also die Besetzung staatlicher Schlüsselpositionen.

Durant la Segona Guerra Mundial depenia de l'NSDAP decidir qui es podia lliurar del servei militar i no havia d'anar al front de guerra. Generalment, aquests estatus només se'l concedia als funcionaris del partit Nazi. El materialisme inherent en els que ocupaven llocs importants dins del partit, a més de la seva incompetència i corrupció, ajudaren a empitjorar la imatge de l'NSDAP en la societat tan aviat com a principi de la guerra.

L'NSDAP s'encarregava principalment de tasques d'organització i administració relacionades amb la defensa aèrea, l'evacuació de les ciutats, camps de concentració de treballs forçosos i recrutament per a les juventuts hitlerianes.

[edita] 'Parteitage'

[edita] Presidents

  • Anton Drexler (24. Februar 1920 – 29. Juli 1921) danach Ehrenvorsitzender
  • Adolf Hitler (29. Juli 1921 – 30. April 1945)

[edita] Estructura de l'NSDAP

Siehe auch Hauptartikel: Struktur der NSDAP

El partit estava dividit en les següents organitzacions:

Algunes organitzacions tenien eren una entitat per si mateixes i posseïen un patrimoni propi. Aquestes també estaven associades al partit, per exemple:

[edita] Graus en la jerarquia de l'NSDAP

NOTA: aquí s'empren els mots originals en alemany donada la dificultat de traduïr-los.

Anwärter (Nicht-Partei-Mitglied) (1) Anwärter (2) Helfer (3) Oberhelfer (4) Arbeitsleiter (5) Oberarbeitsleiter (6)
Hauptarbeitsleiter (7) Bereitschaftsleiter (8) Oberbereitschaftsleiter (9) Hauptbereitschaftsleiter (10)
Einsatzleiter (11) Obereinsatzleiter (12) Haupteinsatzleiter (13) Gemeinschaftsleiter (14) Obergemeinschaftsleiter (15) Hauptgemeinschaftsleiter (16) Abschnittsleiter (17) Oberabschnittsleiter (18) Hauptabschnittsleiter (19)
Bereichsleiter (20) Oberbereichsleiter (21) Hauptbereichsleiter (22) Dienstleiter (23) Oberdienstleiter (24) Hauptdienstleiter (25) Befehlsleiter (26) Oberbefehlsleiter (27) Hauptbefehlsleiter (28) Gauleiter (29) Reichsleiter (30)

[edita] Membres importants

[edita] Membres destacats del partit

  • Adolf Hitler (1889–1945) – des del 1921 president de l'NSDAP, des del 1933 Reichskanzler i des del 1934 "Führer" i "Reichskanzler"
  • Heinrich Himmler (1900–1945) – cap („Reichsführer") de la SS a partir del 1929
  • Joseph Goebbels (1897–1945) – des del 1933 „Reichsminister für Volksaufklärung und Propaganda", l'abril i maig del 1945 fou el "Reichskanzler" per dos dies.
  • Rudolf Hess (1894–1987) – del 1933 fins el 1941 representant del "Führers" (en el partit)
  • Hermann Göring (1893–1946) – Ministre-President i Ministre d'afers interns prusià, Ministre de l'aviació (Reichsluftfahrtminister), Ministre de caça i forestal (Reichsforst- und Reichsjägermeister), „Reichsmarschall"
  • Joachim von Ribbentrop (1893–1946) – del 1938 fins el 1945 ministre d'afers exteriors alemany
  • Martin Bormann (1900–1945) – Cap de la cancilleria del partit de l'NSDAP amb el poder d'un ministre del Tercer Reich
  • Wilhelm Frick (1877–1946) – ministre d'afers interns del Tercer Reich
  • Baldur von Schirach (1907–1974) – Cap de les joventuts de l'NSDAP
  • Hans Frank (1900–1946) – a partir de l'octubre del 1939 cap del „Generalgouvernement"
  • Ernst Röhm (1887–1934) – cap de la SA, assassinat en el cop d'estat de Röhm

[edita] altres membres

Llibre del partit (Parteibuch) NSDAP del 1939

[edita] Desnazificació

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços Web


Alemanya Partits polítics d'Alemanya

Partits amb representació parlamentària: CDU/CSU (223) | SPD (222) | FDP (61) | Linke (53) | B90/DG (51)

Partits sense representació parlamentària: NPD | REP | DG-GP | DFP | DTP | PBC | DVU | DZP

Partits històrics: SB | KAPD | KPD | KVP | NSDAP | DNVP | USPD | SED | PDS

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Nacional_Socialista_dels_Treballadors_Alemanys»