Reinhard Heydrich

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reinhard Heydrich
(7 de març de 1904 - 4 de juny de 1942) (38 anys)
Heydrich amb l'uniforme SS
Heydrich amb l'uniforme SS
Lloc de naixement: the German Empire Halle (Imperi alemany)
Lloc de defunció: Bohmen und Mahren Praga (Protectorat de Bohèmia i Moràvia)
Lleialtat: the German Empire Imperi Alemany (fins 1918)
Alemanya República de Weimar (fins 1933)
Alemanya nazi Alemanya Nazi
Arma/servei: Exèrcit de la República de Weimar Reichsmarine
SS Schutzstaffel
Anys de servei: 19311942
Rang: SS-Obergruppenführer
Comandaments: Reichssicherheitshauptamt
Condecoracions: Orde Alemany
Orde de Sang

Reinhard Tristan Eugen Heydrich (Halle, 1904Praga, 1942) va ser un SS-Obergruppenführer, cap de l'Oficina Principal de Seguretat del Reich (incloent la Gestapo, la SD i la Kripo), i Governador del Reich de Bohèmia i Moràvia. Adolf Hitler el considerava com un possible successor. Heydrich va ser un dels arquitectes de l'Holocaust, presidint al 1942 la Conferència de Wannsee, que conclouria amb els plans per l'extermini de tots els jueus europeus. Heydrich va resultar ferit en un intent d'assassinat a Praga el 27 de maig de 1942 i morí una setmana després de resultes d'una infecció a la sang produïda per les ferides rebudes en l'atemptat.

Donat el seu caràcter despietat amb les víctimes, va tenir entre altres malnoms el "Carnisser de Praga", la "Bèstia Rossa" i "El Botxí".

Biografia[modifica | modifica el codi]

Heydrich va néixer a Halle an der Saale, fill del compositor Richard Bruno Heydrich i de la seva esposa Elisabeth Anna Maria Amalia Kranz. Els seus noms venien de la passió del seu pare vers la música: "Reinhard", d'una òpera del seu pare, "El Crim de Reinhard", "Tristan", de l'òpera de Wagner Tristan i Isolda, i "Eugen"", probablement per l'heroi militar el Príncep Eugeni de Savoia (en honor del príncep també van ser batejats el creuer Prinz Eugen i la VII Divisió Waffen SS). També heretà dels seus pares una passió vers el violí. D'altra banda, el seu pare era un nacionalista pangermànic, tot i que no afiliat a cap partit politic, i va inclulcar les seves idees als seus fills.

Quan era jove, destacà per la seva veu aguda i pel seu catolicisme devot en una ciutat de majoria protestant.


Si bé era de constitució prima, destacà en els esports, especialment en l'esgrima i la natació. Massa jove per lluitar a la I Guerra Mundial, s'afilià als Freikorps després de la guerra.

Al 1922 s'uní a la Reichsmarine, on va arribar al grau de sots-tinent (Oberleutnant zur See). A l'abril 1931, però, fou llicenciat arran d'un judici per incomplir una promesa de casament. La demandant era filla d'un important contractista naval, amic de l'almirall Erich Raeder, comandant en cap de la Kriegsmarine. Segons Heydrich, que va reconéixer haver mantingut amb ella relacions sexuals, no exisitia tal promesa sinó que, en demanar-li ella de casar-s'hi ell, va refusar perquè estava ja promès amb Lina von Osten, i considerava que trencar el prometatge seria indigne del "seu honor com a oficial naval". En conseqüència, el pare de la noia hauria pressionat Raeder per expulsar-lo de la marina. Segons la noia, en canvi, les relacions s'havien iniciat amb el benentès que acabarien en matrimoni però en conéixer ell Lina, més rica, l'havia deixada. En tot cas, durant el judici les respostes evasives i l'actitud displicent de Heydrich no van ajudar a resoldre el cas, i si bé en va sortir exonerat, els oficials van demanar que fos llicenciat per "conducta impròpia d'un oficial i d'un cavaller".

Família[modifica | modifica el codi]

El 26 de desembre de 1931 es va casar a Großenbrode amb Lina Mathilde von Osten (14 de juny]]) de 191114 d'agost de 1985) a qui havia conegut un any abans. Lina era filla de Jürgen von Osten, un aristòcrata menor alemany, i era una fervent seguidora del partit Nazi des del 1929.

La parella va tenir 4 fills:

El Partit Nazi i les SS[modifica | modifica el codi]

Al 1931, Himmler cercava personal per crear una divisió de contra-intel·ligència pròpia de les SS. Per consell d'uns amics, va entrevistar Heydrich, que va haver de respondre un qüestionari de vint minuts i proposar plans sobre la nova divisió. Els resultats van impressionar Himmler que el reclutà immediatament. L'1 d'agost d'aquell any Heydrich va ingressar al NSDAP i va ser encarregat de bastir el nou servei d'intel·ligència de les SS. Posteriorment rebria un Totenkopfring de Himmler pels seus serveis.

En aquells moments, l'aparell d'intel·ligència del Partit Nazi era insignificant. Heydrich i el seu equip passaven el temps construint un sistema de fitxes de tota aquella gent que era considerada com una amenaça al Partit, incloent fins i tot oficials del Partit. Heydrich mantenia la seva família amb un salari irrisori i treballava en una fosca oficina.

El periodista americà John Gunther, durant el seu viatge per Alemanya al 1934, mentre recollia material de recerca per al seu llibre "Dins d'Europa", mostrà un considerable coneixement de les intrigues nazis quan digué que Himmler tenia poca tolerància vers les carnisseries comparat amb Heydrich, que era molt més cruel. En aquells moments, Heydrich era vist com un fosc oficial de rang mitjà dins de l'aparell burocràtic de les SS.

Al juliol de 1932, Heydrich va ser nomenat cap del Sicherheitsdienst (SD), una organització d'intel·ligència l'objectiu de la qual era la defensa del nazisme. La construí reclutant agents de fonts poc habituals, alguns dels quals no eren nazis: només gent que Heydrich considerava amb talent o útils. L'organització es beneficià d'una estreta col·laboració amb la Gestapo, organització que també estava sota el poder de Heydrich des de 1936, com a part d'una força de policia de seguretat combinada. Posteriorment, el SD i la Gestapo s'unirien sota la denominació de Reichssicherheitshauptamt (RSHA), sota comandament de Heydrich.

Mentre que les capacitats de Heydrich mai no van ser posades en dubte ni pels seus superiors ni pels seus subordinats, el seu constant sarcasme, el seu comportament tosc, subestimant amb freqüència els que l'envoltaven (en contrast amb Himmler, qui, més racionalment, preferia ser subestimat pels seus enemics) i la seva agressivitat li van fer guanyar pocs adeptes, mentre que la seva propensió a les accions impetuoses, com la detenció d'un Kreisleiter al 1935, o dient a Göring i al Consell de Ministres al 1940 que la policia de seguretat gaudiria de poders il·limitats, tant si els donaven com si no, va ser una molèstia constant per a Himmler, que sovint havia d'arreglar-ho tot. Himmler ocasionalment perdia la paciència amb Heydrich, anomenant-lo "Genguis Khan", però li era indispensable, tot i que l'exasperava.

Fins a l'establiment del Tercer Reich, Heydrich ajudà Hitler a "fer neteja" de molts opositors polítics, mantenint un impressionant sistema de fitxes d'individus i organitzacions que s'oposaven al Partit i al règim. Es creu que va ser el creador de documents oblidats entre el govern soviètic i l'alt comandament alemany. Mentre que ara se sap que la Gran Purga estalinista del Cos d'Oficials soviètic va ser molt influït per aquestes estratagemes, i com que en aquells moments es cregué que era degut als seus oficis, li proporcionà un gran prestigi. També va ser instrumental per a l'establiment del fals "atac" polonès a la ràdio nacional alemanya a Gleiwitz, intentant donar una justificació a l'Alemanya nazi per a iniciar la Segona Guerra Mundial, tot i que fracassà i només sortí a la llum quan els investigadors aliats van començar les recerques entre els documents alemanys capturats, donat que l'estació de ràdio triada només era una sucursal de Radio Breslau, el senyal de la qual era més potent.

Heydrich va ser un dels principals arquitectes de l'Holocaust durant els primers anys de la Segona Guerra Mundial. Havia guanyat algun control sobre la política jueva, quan al novembre de 1938, Göring el nomenà cap de l'Oficina Central per a l'Emigració Jueva, després de la Kristallnacht. Des d'aquesta posició treballà intensament per coordinar diverses iniciatives per a la Solució Final, i per assegurar el control de la SS sobre la política jueva. El 20 de gener de 1942, presidí la Conferència de Wannsee, on es discutiren els plans per a la deportació dels jueus a camps d'extermini, i on va actuar de secretari de la conferència Adolf Eichmann.

Heydrich va ser un dels pocs líders principals de l'Alemanya nazi que realment va servir en combat, car volà en 97 missions en un caça-bombarder Messerschmidt 110 de dos motors, i va guanyar la Creu de Ferro de 2a i 1a classe per valentia. De fet, va ser abatut sobre la Unió Soviètica, però fou rescatat per tropes alemanyes.

Protector de Bohèmia i Moràvia i Assassinat a Praga[modifica | modifica el codi]

Article principal: Operació Antropoide

El 27 de setembre de 1941 Heydrich va ser nomenat Reichsprotektor de l'estat titella txec anomenat Protectorat de Bohèmia i Moràvia. Substituïa Konstantin von Neurath, car Hitler el considerava poc efectiu (tot i que nominalment ho seguí essent fins al 20 d'agost de 1943).

El paper de von Neurath al Protectorat es basà a atorgar privilegis a la noblesa i a la gent de l'alta societat. Això provocà un ressentiment passiu entre la gent, principalment els treballadors. El Protectorat era un fabricant d'armes i material de guerra vital per al Tercer Reich, i durant el mandat de von Neurath, la productivitat industrial caigué substancialment. Heydrich anà a Praga per restaurar les quotes de producció.

Com a governador de Bohèmia i Moràvia, Heydrich esdevingué brutal. Castigà tots aquells que no produïen les quotes exigides. Qualsevol que es relacionés amb els moviments de resistència era torturat i/o executat. Sota Heydrich, Praga i la resta de Txèquia van quedar pacificades per la duresa de les lleis nazis. Donat el seu èxit a Praga, Hitler considerà nomenar Heydrich governador de París. Quan la intel·ligència britànica se n'assabentà, van voler-ho aturar a qualsevol preu. No deixarien que l'home que havia esquarterat els txecs i els jueus de Praga fes el mateix amb la Resistència Francesa.

Com a virtual governador militar de Bohèmia i Moràvia, Heydrich exercia un poder real sobre el President txec i el Primer Ministre; i com a mostra de confiança vers les forces d'ocupació i per a l'efectivitat del seu govern, sovint conduïa ell mateix el seu cotxe amb el sostre obert (veure Resistència txeca a l'ocupació nazi).

Jan Kubiš i Jozef Gabčík eren soldats txecoslovacs que s'havien escapat del país a inicis de 1941. Després de rebre entrenament a Gran Bretanya, es van llençar en paracaigudes a la regió el desembre, i el 27 de maig de 1942 van fer una emboscada a Heydrich mentre circulava amb el seu cotxe pel barri de Kobylisy, a Praga. Mentre que el cotxe frenava per prendre un revolt, Gabčík disparà, però se li encallà la metralladora i Kubiš llançà una bomba a la part posterior del vehicle que ferí Heydrich i el mateix Kubiš.

Heydrich aparentment no estava gaire ferit. Va intentar tornar el foc, però la seva pistola no estava carregada. No obstant, després de córrer una mica, se sentí feble i envià el seu conductor Klein a peu per capturar Gabčík, que fugia. Va ingressar a l'hospital de Praga i, tot i que Himmler li envià els seus millors metges, va morir una setmana després, als 38 anys. L'autòpsia revelà que la mort havia estat produïda per una septicèmia causada per un bacteri i toxines procedents de les fibres de pèl de cavall del farciment del seient del cotxe, que se li van introduir a les ferides amb fragments de la bomba. Va ser l'únic líder del Partit Nazi assassinat pels Aliats durant la guerra.

La represàlia nazi va ser brutal, en un clar avís contra qualsevol resistència armada. Al voltant d'unes 13.000 persones van ser detingudes, deportades, empresonades o assassinades. El 10 de juny, tots els homes de més de 16 anys del poble de Lidice, 22 km al nord-oest de Praga i del poble de Ležáky, van ser assassinats, els pobles cremats i les seves runes destruïdes.

Es realitzà un elaborat funeral per a Heydrich, tant a Praga com a Berlín. Hitler mateix imposà a títol pòstum les màximes condecoracions alemanyes, l'Orde Alemany i l'Orde de Sang, sobre el coixí fúnebre de Heydrich.

Heydrich va ser enterrat a l'Invalidenfriedhof de Berlín. La seva tomba estava situada entre la de dos herois militars alemanys, Oven i Scharnhorst. El 1945 la seva tomba va ser eliminada pels aliats, per evitar que fos un punt de trobada pels Neo-Nazis.

Els substituts de Heydrich van ser Ernst Kaltenbrunner com a cap del RSHA, i Karl Hermann Frank (27 i 28 de maig de 1942) i Kurt Daluege (28 de maig de 194214 d'octubre de 1943) com a nous Reichsprotektoren. Després de la seva mort, el llegat de Heydrich continuà: els tres primers camps de la mort construïts i posats en funcionament a Treblinka, Sobibor i Belzec. El projecte va ser anomenat Operació Reinhard, en honor de Heydrich.

Principals Condecoracions[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reinhard Heydrich