Gran Purga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Gran Purga (rus: Большая чистка, transcrit: Bolxaia txistka) van ser una sèrie de campanyes de repressió política i persecució que van tenir lloc a la Unió Soviètica entre 1937 i 1938, sent orquestrades per Ióssif Stalin. Alguns autors també l'anomenen com un Holocaust Soviètic, que embolcallà la purga del Partit Comunista de la Unió Soviètica, la repressió de la pagesia, les deportacions de les minories ètniques i la persecució de gent sense afiliació, caracteritzada per la brutalitat dels mètodes policials, l'empresonament i les morts. Les estimacions de les víctimes associades amb la Gran Purga varien entre la xifra oficial de 681.692 a prop de 2 milions de repressaliats.

Introducció[modifica | modifica el codi]

El terme repressió va ser oficialment emprat pel govern soviètic per denominar la persecució d'aquells considerats com a contra-revolucionaris i enemics del poble. La purga va ser motivada pel desig de part dels líders per eliminar elements dissidents del Partit i sovint és considerat com la voluntat de consolidar l'autoritat de Stalin. Posteriorment es portaren a terme més campanyes de repressió contra grups socials dels que es creia (o almenys eren acusats) de tenir motivacions polítiques contra l'Estat Soviètic i les polítiques del Partit Comunista.

A més, diverses purgues van explicar-se com l'eliminació de les possibilitats d'espionatge i sabotatge en vistes a l'esperada guerra amb Alemanya. La principal atenció pública es dirigí en la purga dels líders del propi Partit Comunista, així com dels buròcrates del govern i dels comandants de l'Exèrcit Roig, tots ells majoritàriament membres del Partit. No obstant això, les campanyes van afectar totes les categories socials: la intel·ligència, la pagesia (i especialment als kulaks) i als professionals. Diverses operacions de l'NKVD van afectar diverses minories nacionals, acusades de formar part d'una cinquena columna.

D'acord al Discurs «Sobre el culte a la personalitat i les seves conseqüències» de Nikita Khrusxov del 1956, juntament amb descobriments més recents, gran part de les acusacions, incloent les presentades als Judicis de Moscou, sovint van ser obtingudes mitjançant la tortura. Centenars de milers de víctimes van ser falsament acusades de diversos crims polítics (espionatge, sabotatge, agitació anti-soviètica, conspiració per preparar alçaments i cops d'estat, etc.), sent afusellades o enviades als camps de treballs forçosos dels Gulags. Molts van morir als camps de treball penals de fam, malalties, tortures i esgotament.

La Gran Purga s'inicià amb Guénrikh Iagoda com a cap de l'NKVD, però el punt àlgid de les campanyes tingueren lloc mentre que l'NKVD era dirigit per Nikolai Iejov, entre setembre de 1936 i agost de 1938, sent aquest període conegut com la Iejovsxina (rus: ежовщина, l'era de Iejov); però en línies generals, les campanyes es desenvoluparen d'acord i sota les ordes directes del Politburó del Partit, encapçalat per Stalin.

Rerefons[modifica | modifica el codi]

El terme purga dins del parlar polític soviètic era una abreviació de l'expressió purga dels rangs del Partit. El 1933, per exemple, unes 400.000 persones van ser expulsades del Partit. Però entre 1936 i 1953, el terme varià el seu significat, perquè ser expulsat del Partit comportava la detenció gairebé segura, l'empresonament i fins i tot l'execució.

La purga política va ser primerament un esforç de la facció del Partit encapçalada per Stalin per eliminar l'oposició de les ales dreta i esquerra del Partit, encapçalades per Nikolai Bukharin i per Lev Trotski, respectivament. Després de la Guerra Civil i de la reconstrucció de l'economia soviètica a finals de la dècada del 1920, la dictadura temporal de temps de guerra que havia passat de Lenin a Stalin semblava que ja no era necessària per als comunistes veterans. Els opositors a Stalin d'ambdós costats de l'espectre polític afirmaven que era antidemocràtic i un pou de corrupció burocràtica. Aquestes tendències podien acumular molt suport entre les classes treballadores que protestaven davant dels privilegis i els luxes de què gaudia l'elit. L'Afer Riutin semblava reivindicar els temors de la camarilla de Stalin. S'inicià una divisió en faccions del Partit i s'assenyalà a aquells membres que se li havien oposat, acabant definitivament amb el centralisme democràtic. En aquesta nova forma d'organització del Partit, el Partit i Stalin en particular eren els únics dipositaris de la ideologia comunista. Això necessitava l'eliminació de tots aquells marxistes amb diferents opinions, especialment entre la prestigiosa vella guàrdia revolucionària. Herois comunistes com Tukhatxevski i Kun, així com tot el politburó de Lenin, van ser afusellats per desacords polítics menors. L'NKVD era igualment despietat cap als seguidors, amics o familiars d'aquells heretges marxistes, visquessin o no a Rússia. El cas més infame va ser el de Trotski, la família del qual va ser pràcticament anihilada abans que ell mateix fos assassinat a Mèxic per l'agent de l'NKVD Ramon Mercader, que formava part d'un escamot d'assassinat comandat per l'agent especial Pavel Sudoplatov, seguint les ordres directes de Stalin.

Una altra justificació oficial va ser eliminar qualsevol "quinta columna" en cas de guerra, però aquesta se sosté menys. La vehemència de Stalin per eliminar qualsevol opositor polític podia tenir alguna justificació en la necessitat de solidificar a la Unió Soviètica contra els seus veïns, especialment Alemanya i Japó, els governs dels quals ja havien envaït i ara amenaçaven sense miraments la integritat del territori soviètica. El Partit Comunista també volia eliminar el que percebia com a "elements socialment perillosos", com a antics kulaks, antics membres dels partits polítics opositors com el Partit Socialista Revolucionari o antics oficials del Tsar.

La repressió contra els enemics clars dels Bolxevics havia estat un mètode sistemàtic per instaurar la por i facilitar el control social, i havia estat aplicada de manera contínua per Lenin des de la Revolució d'Octubre, havent-hi períodes en què la repressió s'incrementà, com van ser el Terror Roig, la deportació dels kulaks que s'havien oposat a la col·lectivització i les fams massives creades artificialment. Un tret característic de la Gran Purga va ser que, per primer cop, el propi partit governant també patia les repressions a gran escala. No obstant això, només una minoria dels afectats per les purgues eren membres del Partit Comunista i amb càrrec. La purga del Partit va ser acompanyada per la purga de tota la societat. Per demarcar els períodes dins de la Gran Purga habitualment es fan servir els següents punts:

Els Judicis de Moscou[modifica | modifica el codi]

Article principal: Judicis de Moscou

Entre 1936 i 1938 tingueren lloc 3 enormes Judicis a Moscou d'antics líders del Partit Comunista. Els acusats havien de defensar-se dels càrrecs de conspiració amb les potències occidentals per assassinar Stalin i altres líders soviètics, desmembrar la Unió Soviètica i restaurar el capitalisme.

Alguns observadors occidentals que van assistir als judicis afirmaren que havien estat justos i que la culpa dels acusats havia quedat establerta. Basaven aquestes afirmacions en les confessions dels acusats, fetes obertament al tribunal, sense cap prova aparent que havien sigut extretes mitjançant l'ús de la tortura o de drogues. Bastants d'entre els observadors sentien clares simpaties cap a la Unió Soviètica, o almenys havien idealitzat la societat soviètica. D'altres, com Fitzroy Maclean, van ser una mica més astuts en les seves observacions i les seves conclusions. Per exemple, l'advocat i Membre del Parlament Britànic D.N. Pritt va escriure "Un cop més, els socialistes més pusil·lànimes estan plens de dubtes i ansietat", però "un cop més poden sentir-nos confiats que quan s'esvaeix el fum del camp de batalla de la controvèrsia queda clar que els càrrecs eren certs, les confessions correctes i l'acusació ben conduïda".

Ara se sap que les confessions es produïren després d'una gran pressió exercida sobre els acusats. De les notes de l'antic oficial del OGPU, Aleksandr Orlov, els mètodes emprats per extraure informació eren tortures com pallisses repetides, caigudes simulades, mantenir als presoners drets o sense dormir durant dies, o amenaces de detenir i executar als familiars. Després de mesos d'interrogatoris, els defensors queien en la desesperació i l'esgotament.

Zinóviev i Kàmenev demanaren, com a condició per a "confessar", una garantia directa del Politburó de què les seves vides i les de les seves famílies serien respectades. Després d'una trobada només amb Stalin, Kliment Voroixílov i Iejov, s'acordà que així seria; però després del judici, Stalin no només va trencar la promesa que tindria pietat, sinó que gairebé tota la família dels acusats va ser detinguda i afusellada. Burkhanin també acordà "confessar" amb la condició que la seva família seria respectada. En aquest cas, la promesa va ser parcialment respectada, car la seva esposa, Anna Larina va ser enviada a un camp de treball, però va sobreviure.

Al maig de 1937 s'establí als Estats Units la Comissió d'Investigació pels càrrecs contra Lev Trotski als Judicis de Moscou, coneguda com la Comissió Dewey, pels seguidors de Trotski, per establir la veritat sobre els judicis. La comissió va ser presidida pel filòsof i educador John Dewey. Van establir que diversos dels càrrecs específics del judici no podien ser veritat. La Comissió Dewey publicà les seves conclusions en un llibre titulat "Not Guilty" ("Innocent"), on es mantenia la innocència de tots els condemnats als Judicis de Moscou. Al seu sumari, s'afirmava que:

  • la conducta dels Judicis de Moscou va ser per convèncer que no s'havia intentat esclarir la veritat.
  • que mentre que les confessions eren preses amb la màxima consideració, aquestes contenien grans improbabilitats per convèncer la Comissió de què representessin la veritat, a part dels mitjans emprats per aconseguir-les.
  • que Trotski mai no donà instruccions a qualsevol dels acusats o dels testimonis dels Judicis de Moscou perquè establissin acords amb les potències estrangeres contra la Unió Soviètica i que Trotski mai no recomanà, participà en cap conxorxa o intentà la restauració del capitalisme a la Unió Soviètica.

La comissió va concloure afirmant que els Judicis de Moscou han estat maquinacions.

La Purga de l'Exèrcit[modifica | modifica el codi]

La purga de l'Exèrcit Roig va ser realitzada basant-se en l'afirmació de suposats documents nazis que contenien correspondència entre el Mariscal Tukhatxevski i diversos membres de l'Alt Comandament alemany.

Aquesta afirmació, això no obstant, no se sustenta pels fets, car en els moments en què se suposa que es crearen aquests documents, dos dels vuit membres del grup de Tukhatxevski ja es trobaven empresonades, i en el moment en què s'afirmà que el document arribà a Stalin, ja havia tingut lloc el procés. No obstant això, aquest se sustentà en les confessions forçades. La Purga de l'Exèrcit eliminà a 3 dels 5 Mariscals soviètics existents (llavors equivalents a generals de 6 estrelles), 13 dels 15 comandants d'exèrcit (equivalents a generals de 4 i 5 estrelles), 8 dels 9 almiralls (la purga caigué especialment en la Marina, car se suposava que explotaven les seves oportunitats d'establir contactes a l'estranger), 50 dels 57 comandants de cos d'exèrcit, 154 dels 158 comandants de divisió, tots 16 comissaris polítics d'exèrcit i 25 dels 28 comissaris de cos d'exèrcit. En total, uns 30.000 membres de l'Exèrcit Roig van ser arrestats i executats.

La purga més ample[modifica | modifica el codi]

Foto de la fitxa d'arrest de l'NKVD del poeta Osip Mandelstam al 1938. Oficialment va morir per causes naturals, però possiblement va ser assassinat.
Foto de l'NKVD de l'escriptor Isaac Babel, feta després de la seva detenció.
Foto de l'NKVD del botànic Nikolai Vavilov, feta després de la seva detenció.

Gairebé tot els Bolxevics que havien tingut un paper prominent durant la Revolució Russa de 1917, o un càrrec al govern soviètic de Lenin van ser executats. Dels 6 membres del Politburó original de la Revolució d'Octubre de 1917 que encara vivien durant la Gran Purga, l'únic supervivent va ser el propi Stalin. Quatre dels cinc restants van ser executats, i el cinquè, Lev Trotski, exiliat a Mèxic després de ser expulsat del Partit, va ser assassinat per l'agent soviètic Ramon Mercader el 1940. Dels 7 membres electes del Politburó del període entre la Revolució d'Octubre i la mort de Lenin el 1924, 4 van ser executats (un, Tomsky, es va suïcidar, i els dos restants, Mólotov i Kalinin, van sobreviure. Dels 1.966 delegats al XVII Congrés del PCUS el 1934 (el darrer congrés abans dels judicis), 1.108 van ser detinguts i la majoria van morir. No obstant això, els judicis i execucions dels antics líders bolxevics només van ser una part menor de les purgues.

Ex-kulaks i d'altres "elements anti-soviètics"[modifica | modifica el codi]

El 30 de juliol del 1937, va donar-se l'Orde 447 de l'NKVD, dirigida directament contra els "ex-kulaks" i d'altres "elements anti-soviètics", com els antics oficials del règim tsarista, antics membres dels partits polítics a part del Partit Comunista, etc. Van ser executats o enviats als Gulags sense judici, sota les decisions de les troikes de l'NKVD.

L'orde feia classificar als kulaks i als "elements anti-soviètics" en dues categories: la Primera Categoria dels detinguts havien de ser afusellats, la Segona Categoria havien de ser enviats als camps de treball. L'orde assignava quotes segons territori i categories. Per exemple, s'estimava que a la RSS de Bielorússia hi havia 12.000 elements anti-soviètics: 2.000 de 1a classe i 10.000 de 2a. Aquestes quotes eren estrictament estimacions i no podien superar-se sense l'aprovació personal de Iejov. Però a la pràctica, aquesta aprovació era senzilla d'obtenir, i aquestes quotes inicials se superaven per ordres de magnitud. Per exemple, al setembre de 1937, l'obkom del Dagestan sol·licità l'increment de la 1a Categoria de 600 a 1.200; aprovant-se l'endemà.

La implementació va ser ràpida: cap al 15 d'agost de 1937, 101.000 persones havien estat detingudes i 14.000 eren convictes.

Operacions nacionals de l'NKVD[modifica | modifica el codi]

Entre 1937 i 1940 es portaren a terme diverses operacions nacionals de l'NKVD, justificades pel temor de la quinta columna davant l'expectació d'una guerra amb l'enemic més probable (Alemanya), així com d'acord a la noció del capitalisme hostil circundant, que volia desestabilitzar el país. L'Operació polonesa de l'NKVD va ser la primera d'aquesta mena, establint un paradigma d'actuació amb altres minories seleccionades. Diverses d'aquestes operacions es portaren a terme mitjançant un sistema de quotes. Els oficials locals de l'NKVD ordenaren detenir i executar un nombre específic de "contra-revolucionaris", escollits per oficials superiors, basant-se en estadístiques diverses.

Vida de la Gran Purga[modifica | modifica el codi]

Article principal: Vida de la Gran Purga

La Gran Purga de 1936-1938 pot dividir-se en 4 períodes:

  1. Octubre 1936-Febrer 1937: Reforma dels organismes de seguretat i adopció de plans oficials per purgar les elits.
  2. Març 1937-Juny 1937: Purga de les elits; adopció de plans per a les repressions en massa contra les "bases socials" dels agressors potencials i inici de la purga de les elits de l'oposició.
  3. Juliol 1937-Octubre 1938: Repressions en massa contra els kulaks, les minories ètniques "perilloses", les famílies dels repressaliats, els oficials militars i els sabotejadors de l'agricultura i la indústria.
  4. Novembre 1938-1939: Aturada de les operacions en massa, abolició de diversos organismes d'execucions extrajudicials i repressió contra els propis organitzadors de les repressions en massa.

Final de la Iejovsxina[modifica | modifica el codi]

A l'estiu de 1938, Stalin i el seu cercle s'adonaren que les purgues ja havien anat massa lluny; Iejov va ser rellevat del seu càrrec al capdavant de l'NKVD i poc després va ser ell mateix purgat. Lavrenti Bèria, georgià i amic de Stalin, el succeí. El 17 de novembre de 1938 un decret del Sovnarkom URSS i del Comitè Central del VKP i la subseqüent ordre de l'NKVD signada per Bèria cancel·là la major part de les ordres de l'NKVD sobre repressió sistemàtica i va suspendre la implementació de les sentències a mort. El decret senyalà el final de les purgues massives.

No obstant això, la pràctica de les detencions en massa i exilis continuà fins a la mort de Stalin el 1953. Les execucions polítiques també continuaren, però amb l'excepció de la Massacre de Katyn i d'altres massacres de l'NKVD durant la Segona Guerra Mundial van ser a una escala molt menor. Un exemple notori va ser la Nit dels Poetes Assassinats, (12 d'agost de 1952), quan almenys 13 poetes jueus van ser executats.

S'ha de remarcar que quan les famílies d'aquells que van ser executats el 1937-38 van preguntar sobre el seu destí, l'NKVD els responia que havien estat sentenciats a "10 anys de presó sense dret a rebre correspondència". Quan va transcórrer el període i van tornar a preguntar per ells entre 1947-48 i els detinguts no tornaven, el MGB els responia que havien mort a la presó. Les causes i les dates de la mort eren inventades pel MGB.

Reaccions occidentals[modifica | modifica el codi]

Si bé els judicis contra els antics líders soviètics van ser àmpliament publicades, els centenars de milers d'arrestats i executats no ho van ser. Això només va ser conegut a l'oest pels ex-gulags. A l'oest només es conegueren les històries d'alguns interns als gúlags que van aconseguir-hi arribar. No només els corresponsals estrangers occidentals a la Unió Soviètica van fallar en informar sobre els gulags, sinó que en molts països occidentals, especialment a França, es va intentar silenciar o desacreditar aquests testimonis, fins al punt que Jean-Paul Sartre adquirí la posició de què aquestes proves de l'existència dels camps havia de ser ignorada, per tal que el proletariat francès no es desmoralitzés.

Les proves i els resultats de la recerca van començar a aparèixer després de la mort de Stalin, quan es mostrà tota l'enormitat de les Purgues. La primera d'aquestes fons van ser les revelacions de Nikita Khrusxov, que van afectar en particular els editors del diari del Partit Comunista dels Estats Units, el Daily Worker, que, seguint les petjades del The New York Times, publicà el Discurs Secret sencer.

Els esforços per minimitzar l'extensió de la Gran Purga van seguir a través del revisionisme acadèmic als Estats Units.

La Rehabilitació[modifica | modifica el codi]

La Gran Purga va ser denunciada per Nikita Khrusxov, que esdevingué el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Stalin. Al seu Discurs Secret al XX Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica al febrer de 1956 (publicat un mes després), Khrusxov es referia a les purgues com un "abús del poder" per part de Stalin, que desembocà en un dany enorme al país. En el mateix discurs, Khrusxov va reconèixer que moltes de les víctimes eren innocent i van ser sentenciades basant-se en confessions falses extretes mitjançant la tortura. Prendre aquesta posició va ser políticament útil per a Khrusxov, car es trobava immers en una lluita de poder amb rivals que havien estat associats a la Purga, els anomenats Grup Anti-Partit. La nova línia de les Grans Purgues minava el seu poder, i l'ajudava a propulsar-lo cap a la Presidència del Consell de Comissaris del Poble.

Des de 1954, algunes de les condemnes van ser anul·lades. Mikhaïl Tukhatxevski i d'altres generals sentenciats al Judici dels Generals de l'Exèrcit Roig van ser declarats innocents (rehabilitats) el 1957. Els antics membres del Politburó Ian Rudzutak o Stanislav Kosior, així com més víctimes de nivells inferiors també van ser declarades innocents a la dècada dels 50. No obstant això, d'altres sentenciats als Judicis de Moscou com Nikolai Bukharin no van ser rehabilitats fins al 1988.

Quantitat de gent executada[modifica | modifica el codi]

D'acord amb els arxius soviètics desclassificats, entre 1937 i 1938 l'NKVD va detenir 1.548.367 persones, de les quals 681.692 van ser afusellades (una taxa de 1.000 execucions diàries). L'historiador Michael Ellman afirma que l'estimació de morts de resultes de la repressió soviètica durant aquests dos anys estaria entre 950.000 i 1.200.000, incloent als morts durant la detenció i als que van morir poc després d'haver estat alliberats del Gulag, de resultes del tractament rebut. D'acord a la Societat del Memorial:

  • Als casos investigats pel Departament de Seguretat de l'Estat de l'NKVD (GUGB NKVD):
    • almenys 1.710.000 persones van ser detingudes
    • almenys 1.440.000 persones van ser condemnades
    • almenys 724.000 persones van ser executades. D'elles:
      • almenys 436.000 persones van ser sentenciades a mort per les Troikes de l'NKVD com a part de l'"Operació Kulak"
      • almenys 247.000 persones van ser sentenciades a mort per les Dvoikes de l'NKVD i les Troikes Especials Locals com a part de l'Operació Ètnica
      • almenys 41.000 persones van ser sentenciades a mort per Tribunals Militars
  • Entre els altres casos entre octubre de 1936 i novembre de 1938:
    • almenys 400.000 persones van ser sentenciades a treballs forçats per les Troikes Policials com a Elements Socialment Nocius (социально-вредный элемент, СВЭ)
    • almenys 200.000 persones van ser exiliades o deportades mitjançant "procediments administratius"
    • almenys 2 milions de persones van ser sentenciades pels tribunals per crims comuns, de les quals 800.000 van ser sentenciades als Gulags.

No obstant això, hi ha experts que creuen que les proves lliurades pels arxius soviètics són incompletes o falsificades. Per exemple, Robert Conquest suggereix que la xifra probable de les execucions durant la Gran Purga no van ser 681.692, sinó més aviat dues vegades i mitja aquesta xifra. Ell creu que el KGB va camuflar-ho falsificant les dates i causes de la mort de les víctimes rehabilitades.

Comissions soviètiques d'investigació[modifica | modifica el codi]

Com a mínim dues comissions soviètiques van investigar els judicis espectacle després de la mort de Stalin. El primer va ser encapçalat per Mólotov i va incloure a Voroixílov, Kaganòvitx, Suslov, Furtseva, Ixvernik, Aristov, Pospelov i Rudenko. Se'ls encarregà la tasca d'investigar la documentació relativa a Bukharin, Ríkov, Zinoiez, Tukkhatxevski i d'altres. La comissió treballà entre 1956 i 1957. Com que incloïa a gent com Mólotov i Kaganovitx, no podia ser objectiva i, mentre que confirmaven que les acusacions contra Tukhatxevski haurien d'haver-se abandonat, no van rehabilitar totalment les víctimes dels Judicis de Moscou, si bé les conclusions finals admetien que les acusacions no havien estat provades durant els judicis i que les "proves" s'havien aconseguit mitjançant mentides i l'ús de la força física. Bukharin, Ríkov, Zinoiev i d'altres encara eren vistos com a oponents polítics i, tot i que els càrrecs en contra d'ells eren òbviament falsos, no podien ser rehabilitats perquè durant molts anys van encapçalar la lluita anti-soviètica contra la construcció del socialisme a l'URSS.

La segona comissió treballà entre 1961 i 1963 i va ser encapçalada per Ixvernik (La Comissió Ixvernik). Va incloure a Xelepin, Serdiuk, Mironov, Rudenko i Semitxastni. La dura tasca quedà reflectida en dos grans informes, que detallaven el mecanisme de falsificació dels judicis-espectacle contra Bukharin, Zinoiev, Tukhatxevski i d'altres. La comissió basava les seves trobades en gran part gràcies a testimonis visuals d'antics treballadors de l'NKVD i víctimes de la repressió, així com en molts documents. La comissió recomanava rehabilitar a tots els acusats, amb l'excepció de Radek i Iagoda, car la documentació de Radek requeria més recerca i Iagoda havia estat un criminal i un dels falsificadors dels judicis (si bé gran part dels càrrecs contra ell van caure). La comissió senyalava:

"Stalin va cometre un gran crim contra el Partit Comunista, l'Estat Socialista, el Poble Soviètic i el Moviment Revolucionari de tot el món. Juntament amb Stalin, la responsabilitat pels abusos de la llei, les repressions en massa i la mort de molts milers de gent innocent també recau sobre Mólotov, Kaganovitx, Malenkov..."

No obstant això, Khrusxov va ser deposat poc després i el "Desglaç" acabà, i així la majoria de les víctimes dels tres judicis-espectacle no van ser rehabilitades fins a l'època de Gorbatxev.

Escepticisme i negació[modifica | modifica el codi]

Alguns autors que s'alineaven políticament amb Stalin, com Ludo Martens, mantenien que l'abast de les purgues havia estat molt exagerat i que les pròpies purgues van ser un mitjà necessari per lluitar contra els enemics polítics de l'època. Afirmaven que el punt de vista que prevalia sobre les purgues era el resultat de la coincidència d'interessos dels polítics i historiadors soviètics post-estalinistes i dels occidentals: l'objectiu de Khruitxtox era desacreditar a Stalin, mentre que pels occidentals era desacreditar a la Unió Soviètica.

Tombes comunes i memorials[modifica | modifica el codi]

Després de la dissolució de la Unió Soviètica es descobriren nombroses tombes comunes plenes de les víctimes del terorr. Algunes, com les dels camps de la mort de Kurapaty (prop de Minsk) i Bikivnia (prop de Kíev) contenien uns 200.000 cadàvers.

El 2007, el camp de tir de Butovo, prop de Moscou va erigir-se com a mausoleu a les víctimes de l'Estalinisme. Entre agost de 1937 i octubre de 1938 més de 20.000 persones van ser afusellades i enterrades allà.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Purga Modifica l'enllaç a Wikidata