Imperi Japonès
De Viquipèdia
 |
Aquest article o secció no cita fonts o referències. Us animem a millorar aquest article afegint referències a fonts fiables. La verificabilitat és una norma oficial de la Viquipèdia i una de les millors maneres de fer creïble la Viquipèdia. Informeu als editors principals afegint {{subst:AvísFR|Imperi Japonès}}--~~~~ a les seves pàgines de discussió. |
Aquest article tracta sobre l'antic règim absolutista. Per a la monarquia constitucional actual, vegeu Japó
L'Imperi Japonès (大日本帝国; Dai Nippon Teikoku) és un terme polític utilitzat per a referir-se al Japó des de la Restauració Meiji (1886) fins al final de la Segona Guerra Mundial (1945).
'L'imperi començà a gestar-se quan Yoshinobu Tokugawa, 15è Shogun del Shogunat de Tokugawa retorna el poder a l'Emperador amb "El Retorn de la Sobirania" (大政奉還; Taisei Hōkan), després d'això, la Cort Imperial declara la restauració de la monarquia (王政復古; Ōsei Fukko), i amb els clans de Satsuma i Chōshū es forma la base del nou govern de Meiji. Les primeres decisions van ser liquidar el feudalisme dels "shogunats", rebatejar el país com la "Gran Nació Imperial del Sol Naixent" i s'aprova la Constitució Meiji (大日本帝国憲法 Dai Nippon Teikoku Kenpou) amb aquesta denominació a l'any 1889, on l'Emperador és el cap d'estat i en qui recau la sobirania del país.
Tanmateix, al país es continua utilitzant altres denominacions com ara "Japó" (日本 Nihon), "Gran Japó" (大日本 Dai Nippon), la "Gran Nació del Sol Naixent" (大日本国 Dai Nippon Koku), o l'"Imperi del Sol Naixent" (日本帝国 Nippon Teikoku); i no fou fins al 1936 que s'uniformitza l'ús del títol propi del país.
El 1946, l'any després de la fi de la Segona Guerra Mundial, a causa de la seua rendició, l'estructura política i administrativa del Japó es reestructura, i el títol del país es revisà com a "Nació del Japó" (日本国 Nihon Koku).
Taula de continguts |
[edita] Història
Amb la Gran Depressió, Japó, com alguns altres països, es convertí al que s'ha qualificat com a sistema feixista. Encara que aquest singular sistema de govern era molt semblant al feixisme, probablement degut a les diferències culturals, també hi havien moltes diferències entre els dos sistemes i per això s'ha anomenat nacionalisme japonès. Tanmateix, a diferència d'Adolf Hitler i de Benito Mussolini, el Japó tenia dos objectius econòmics per desenvolupar un imperi.
Primer, com els seus homòlegs europeus, neix una indústria militar domèstica estretament controlada, que permet fer el salt a l'economia de la nació renaixent enmig de la depressió. A causa de la manca de recursos a les illes del Japó, per poder mantenir un sector industrial fort i amb gran creixement, les primeres matèries com el ferro, petroli, i el carbó en gran part s'havien d'importar. Gran part d'aquests materials arribava dels Estats Units. Així, per l'esquema de desenvolupament militar industrial i el creixement industrial, les teories mercantilistes prevalents, feien imprescindibles les colònies. Aquestes eren necessàries per competir amb les potències europees. Corea (1910) i Formosa (Taiwan, 1895) foren annexionades molt aviat com a colònies agricultores. A més, el ferro i el carbó de Manxúria, la goma d'Indoxina i els vastos recursos de la Xina eren els principals objectius per a la indústria japonesa.
Amb pocs problemes, el Japó envaeix i conquereix Manxúria el 1931. Aparentment, el Japó ho justifica per alliberar els manxus dels xinesos, justament com en el cas de l'annexió de Corea, que era suposadament un acte de protecció. Com a Corea, s'instal·la un govern titella (Manxukuo). Jehol, un territori xinès que fa frontera amb Manxúria, va ser controlat el 1933.
Japó envaeix la Xina el 1937, creant el que era essencialment una guerra de tres branques entre el Japó, els comunistes de Mao Zedong, i els nacionalistes de Xiang Kai-shek. Japó pren el control de moltes de les costes de Xina i de les ciutats portuàries, però evitava prudentment les colònies europees i les seves esferes d'influència. El 1936, abans de la invasió xinesa, Japó signa un tractat anticomunista amb Alemanya i un altre amb Itàlia el 1937.
[edita] Confrontaments per la política d'expansionisme
[edita] Primera Guerra Sinojaponesa
[edita] Primera Guerra Russojaponesa
[edita] Primera Guerra Mundial
[edita] Segona Guerra Sinojaponesa
[edita] Segona Guerra Mundial
[edita] Cronologia
- 25 de desembre de 1926: Mort de l'Emperador Taisho.
- 20 d'abril de 1927: Tanaka Giichi es nomenat primer ministre
- 10 de novembre de 1928: Hirohito és formalment el nou emperador.
- 2 de juliol de 1929: Hamaguchi Osachi és nomenat primer ministre.
- 14 de novembre de 1930: Hamaguchi és ferit en un intent d'assassinat.
- 1931: Hamaguchi mor i Wakatsuki Reijiro és nomenat primer ministre (14 d'abril). Japó ocupa Manxúria després de l'Incident de Mukden (18 de setembre). Inukai Tsuyoshi és nomenat primer ministre el (13 de desembre) i incrementa els fons per als militars a la Xina.
- 1932: Després d'un atac a monjos japonesos a Shanghai el 18 de gener, les forces japoneses ataquen la ciutat (29 de gener). Manxukuo s'estableix amb Henry Pu Yi com a emperador (29 febrer). Inukai és assassinat durant un intent de cop i Saito Makoto esdevé primer ministre (15 de maig). Japó és censurat per la Societat de Nacions (7 de desembre).
- 1933: Japó deixa la Societat de Nacions (27 de març).
- 1934: Okada Keisuke esdevé primer ministre (8 de juliol). Japó es retira del Tractat Naval de Washington (29 de desembre).
- 1936: Intent de cop d'estat (Incident del 26 de febrer). Hirota Koki esdevé primer ministre el (9 març). Japó signa el primer pacte amb Alemanya (25 de novembre) i ocupa Tsingtao (3 de desembre). Mengchiang s'estableix a Mongòlia interior.
- 1937: Hayashi Senjuro és nomenat primer ministre (2 de febrer). El Príncep Konoe Fumimaro és nomenat primer ministre (4 de juny). Batalla del Pont Lugou (7 de juliol). Japó captura Pequín (31 de juliol). Les tropes japoneses ocupen Nanjing (13 de desembre), comença la massacre de Nanjing.
- 1938: Batalla de Taierzhuang (24 de març). Canton es rendeix a les forces japoneses (21 d'octubre).
- 1939: Hiranuma Kiichiro esdevé primer ministre (5 de gener). Abe Nobuyuki esdevé primer ministre (30 d'agost).
- 1940: Yonai Mitsumasa esdevé primer ministre (16 de gener). Konoe esdevé primer ministre per segon cop el (22 de juliol). Ofensiva dels cent regiments (agost-setembre). Japó ocupa Indoxina i se signa el Pacte Tripartit (27 de setembre).
- 1941: El general Hideki Tojo esdevé primer ministre (18 d'octubre). Les forces navals japoneses ataquen Pearl Harbor, Hawaii (7 de desembre), obligant els Estats Units a declarar la guerra al Japó el 8 de desembre. El Japó conquereix Hong Kong (25 de desembre).
- 1942: Singapur es rendeix (15 de febrer). Japó bombardeja Austràlia (19 de febrer). Raid Doolittle a Tòquio (18 d'abril). Batalla del Mar del Corall (4 - 8 de maig). Estats Units i les forces filipines es rendeixen el 8 de maig en la batalla de les Filipines. Japó és derrotat a la Batalla de Midway (4 de juny). Victòria aliada en la Batalla de la Badia de Milne (5 de setembre).
- 1943: Victoria aliada en la Batalla de Guadalcanal (9 de febrer). Japó és vençut a la Batalla de Tarawa (23 de novembre).
- 1944: Tojo renuncia i Koiso Kuniaki esdevé primer ministre (22 de juliol).
- 1945: bombarders dels Estats Units comencen a bombardejar la majoria de ciutats japoneses. El Japó cau derrotat a la Batalla d'Iwo Jima (26 de març). L'almirall Suzuki Kantaro esdevé primer ministre (7 d'abril). Japó cau derrotat a la Batalla d'Okinawa (21 de juny). Estats Units llança les bombes atòmiques sobre Hiroshima (6 d'agost) i Nagasaki (9 d'agost). El Japó es rendeix (15 d'agost): comença l'ocupació aliada.
[edita] Articles relacionats
- Exèrcit Imperial Japonès
- Marina Imperial Japonesa
- Kempeitai
- Nacionalisme japonès
- Imperialisme a l'Àsia
 |
Aquest article o secció necessita l'atenció d'un expert en la matèria. Si us plau, ajudeu a trobar-ne un o milloreu aquesta pàgina vosaltres mateixos si podeu. (Vegeu la discussió) |
