Restauració Meiji
De Viquipèdia
 |
Aquesta pàgina s'està editant activament en aquest moment. Tingueu paciència ja que el contingut pot estar canviant ràpidament i espereu abans d'editar-la per no provocar conflictes d'edició. Al cap d'unes hores d'inactivitat podeu treure aquest avís o substituir-lo per {{inacabat}}. |
La restauració Meiji (japonès: 明治維新, Meiji-ishin), descriu una cadena d'esdeveniments que van canviar l'estructura política i social del Japó ocorreguts entre 1866 i 1869, un període de quatre anys que abasta part del Període Edo (també anomenat Shogunat Tokugawa tardà) i el començament de l'Era Meiji.
La formació el 1866 de l'aliança "Satcho" entre Saigō Takamori, el líder del domini Satsuma i Kido Takayoshi, el líder del domini Choshu , marca l'inici de la restauració Meiji. Aquests dos líders van donar suport a l'emperador i van treballar junt amb Sakamoto Ryoma per acabar amb el Shogunat Tokugawa (finalitzat el 1867) i restaurar el poder de l'emperador.
El gener de 1868 en la Guerra Boshin o Guerra de l'any del drac Choshu i Satsuma derrotaren l'exèrcit de l'anterior shogun. En realitat no es van tornar els poders a l'emperador sinó que el poder va passar del derrotat Shogun a una oligarquia de daimyo. Comença l'era Meiji, època en que van quedar abolits els privilegis especials dels samurais, i es donà a la població la possibilitat de portar cognom (privilegi fins llavors de l'aristocràcia, mentre que la gent portava el nom de la seva professió, per exemple, el capità d'un vaixell es anomenava "Anjin" - "capità" -). Aquests canvis van provocar la inestabilitat del país al començament de l'era Meiji. Hi va haver molts aixecaments, però es pot destacar el de Saig Takamori, integrant del triumvirat ishin, amic i company de Toshimichi Ookubo. Saig és derrotat per Ōkubo i fet executar. L'era Meiji va aconseguir l'estabilitat total després de quatre dècades.
Taula de continguts |
[edita] Característiques
La restauració Meiji, Bakumatsu no Dōran (la fi del règim del shōgun) va representar la caiguda del règim despòtic al Japó. Aquest règim es basava en un model molt semblant al feudalisme europeu; l'emperador, que es creia que descendia dels déus, no tenia el poder real sinó que depenia del daimyō, el senyor feudal més important. Aquest es titulava "shōgun", que és el major rang que un daimyō podia obtenir. Per això el règim polític s'anomenava shogunat o bakufu. Ara bé, el Japó fins el 1853 havia estat aïllat de la resta del món econòmicament i políticament, excepte per a la Xina i Holanda. En aquesta data, el 1853, arribà una flota armada nord-americana, sota el comandament de Matthew Perry, amb l'objectiu de demanar, o exigir, un tractat de comerç. Aquest fet és conegut com "Kuro-fune raikō" (l'arribada dels vaixells negres). Com el Japó no tenia una armada per fer-hi front va haver d'acceptar el tractat, posant en evidència la debilitat del país.
El febrer de 1867, Mutsuhito, als seus quinze anys va succeir al seu pare, l'emperador Kōmei i una nova era de Meiji, que significa "culte a la regla," va ser proclamada. La restauració Meiji de 1868 va donar fi a 256 anys de feudalisme del shogunat Tokugawa.
[edita] Una revolució de la classe alta
Aquesta revolució va tenir una particularitat única en la història; la mateixa classe dominant (l'aristocràcia) va ser la que va veure la necessitat de canvi i de renunciar als seus drets especials. Per això estaven dividits en dos bàndols: els Ishin shishi i els partidaris del shogunat. Els terratinents (daimyō) que estaven en contra del shogunat liderar el Ishin shishi. Entre ells destaquen tres dirigents, l'anomenat Ishin sanketsu (el triumvirat Ishin), els integrants eren Toshimichi Okubo, Saig Takamori i Kogoro Katsura.
Els partidaris del shogunat comptaven amb diferents forces per enfrontar-se a aquests revolucionaris; entre ells el Shinsengumi (una força paramilitar-policial situada a Kyoto). Per a 1867 el moviment revolucionari havia aconseguit un avanç decisiu i l'emperador Meiji (que no tenia poder real) dicta l'ordre de dissoldre el bakufu (shogunado). Però el shōgun Tokugawa Yoshinobu es resisteix a deixar el poder en mans del Ishin shishi i el 1868 es desenvolupen cinc batalles més, anomenades les Guerres Boshin, en ordre cronològic són aquestes: Toba-Fushimi, Monte Ueno, Nagoaka, Aizu i Hakodate.
Posteriorment els samurais després dels radicals canvis realitzats per l'emperador, es revoltaren contra aquest, formant un exèrcit. L'enemic era l'emperador que havia abolit els privilegis de la classe samurai, els contrincants van ser el recent fundat cos de policia, formada en gran part per samurais que es van posar al servei de l'emperador i samurais dels clans vencedors de les guerres Boshin: Satsuma i Chozu.
Els resultats de les cinc guerres van ser determinants i el shōgun va convocar un consell al ishin Saig Takamori, en el qual va estar present el cap de marina shogunal, Katsu Kaishū. El resultat d'aquest consell va ser la rendició del shogunat.
[edita] Aliances i lleialtats
La formació el 1866 de l'aliança Satsuma-Chōshū entre Saig Takamori, el líder del territori Satsuma i Kido Takayoshi, el líder del territori Chōshū, construeixen els fonaments de la restauració Meiji. Aquests dos líders van donar suport al emperador Kōmei (pare de l'emperador Meiji) i es van aliar al costat de Sakamoto Ryoma amb el propòsit de canviar el govern del shogunat Tokugawa (bakufu) i retornar el poder a l'emperador. A finals de 1867, l'Emperador Meiji puja al tron després de la mort de l'emperador Kōmei. Aquest període també va suposar un canvi al Japó des del començament d'una societat feudal a prendre una economia capitalista amb una persistent influència occidental.
[edita] La gran reforma
La primera reforma va ser la promulgació de la Carta de jurament el 1868, una declaració general amb el propòsit que l'oligarquia Meiji aconseguís l'impuls necessari per guanyar la confiança i el suport financer del nou govern. Els cinc estatuts consistien en:
- Establiment d'assemblees deliberatives
- La integració de totes les classes en la tasca de tirar endavant l'estat
- El reemplaçat de les "costums nocives" per "lleis naturals" i
- Una recerca internacional pel coneixement i
- L'enfortiment dels fonaments de la regla imperial.
Implícitament al Jurament estava el acabar amb l'exclusivitat política del bakufu i moure's cap a una participació més democràtica en el govern. Per implementar els estatuts del Jurament, van ser elaborats onze articles constitucionals. A més de proveir un nou Consell d'Estat, cos legislatiu i sistema de rang per als nobles i oficials, es va limitar la permanència en els càrrecs a quatre anys, es va permetre la votació pública, es va establir un nou sistema d'impostos, i es van establir noves lleis locals administratives.
El govern Meiji va assegurar a les forces estrangeres que haurien de seguir els antics tractes negociats amb el bakufu i anunciar que haurien d'actuar segons les lleis internacionals. Mutsuhito, qui va regnar fins el 1912, va seleccionar un nou títol Meiji, o Culte al Govern com a senyal del començament d'una nova era en la història japonesa.
Per escenificar el nou ordre, la capital va ser traslladada de Kyoto, on va estar situada des del 794, a Tòquio (la capital de l'est), que era el nou nom per a la ciutat d'Edo. En una moguda crítica per la consolidació del nou règim, la majoria dels daimyō lliurar voluntàriament a l'emperador les seves terres i arxius de cens durant l'abolició del sistema han, simbolitzant que la terra i la gent estaven sota jurisdicció de l'emperador. Confirmades les seves posicions hereditàries, els daimyō es van convertir en governadors, i el govern central va assumir les seves despeses administratives i pagament dels estipendi dels samurai. L'han va ser reemplaçat per les prefectures del Japó el 1871, i l'autoritat continuar fluint cap al govern central. Els funcionaris afavorits dels anteriors han, com els de Satsuma, Chōshū, Tosa, i Hizen, van ser posats en càrrecs per als nous ministeris. Formalment, els nobles que no eren afavorits per la cort i els de menor rang i samurai més radicals reemplaçar les persones assignades pel bakufu, daimyō, i antics nobles de la cort mentre una nova classe governant apareixia.
[edita] La reforma religiosa
A mesura que la Restauració Meiji havia intentat retornar a l'emperador a una posició superior, els esforços es van concentrar a establir un estat Shinto més semblant a l'estat de fa 1.000 anys. Encara que el Shinto i el Budisme s'havien emmotllament en una creença sincretisme durant els passats mil anys, un nou Estat Shinto havia estat construït per aquest propòsit. Va ser establerta l'Oficina de Culte Shinto, categoritzada sobre el Consell d'Estat en importància. Es van adoptar les idees kokutai de les escoles Mite, i es va emfatitzar en la divinitat ancestral de la família imperial japonesa. En una moguda petita però important, el govern va donar suport als mestres Shinto. Encara que l'Oficina de Culte Shinto fou degrada el 1872, per a 1877 la Casa de Ministre controlava tots els santuaris Shinto i l'estat li va donar reconeixement a certes sectes Shinto. La religió Shinto va ser separada de l'administració budista i es van restaurar les seves característiques. Encara que el budisme va patir el suport de l'estat al Shinto, va tenir el seu propi ressorgiment. El cristianisme també va ser legalitzat, i el confucianisme es va mantenir com una doctrina ètica d'importància. No obstant això, va incrementar cada vegada més la quantitat de pensadors japonesos identificats amb ideologies i metodologia occidental.
[edita] Bibliografia
- H. Kohachiro Takahashi; Du féodalisme au capitalisme. problèmes de la transition; 1982. Hi ha traducció al castellà: Del feudalismo al capitalismo", ed. Crítica, 1986.
[edita] Enllaços externs
- Tokugawa Period's Influence on Meiji Restoration
- Essay on The Meiji Restoration Era, 1868-1889 on the About Japan, A Teacher's Resource website
