Període Yayoi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Història del Japó
YoshinogariIseki.jpg

Ruines a Yoshinogari

Paleolític 35.000–14.000 aC
Període Jōmon 14.000-400 aC
Període Yayoi 400 aC-250 dC
Període Yamato 250-710
Període Kofun 250-538
Període Asuka 538-710
Període Nara 710-794
Període Heian 794-1185
Shogunat Kamakura 1185–1333
Restauració Kemmu 1333–1336
Shogunat Ashikaga 1336–1573
Període Nanboku-chō 1336–1392
Període Sengoku 1477-1573
Període Azuchi-Momoyama 1568–1603
Període del comerç Nanban
Període Edo 1603–1868
Bakumatsu 1853-1867
Període Meiji 1868–1912
Període Taishō 1912–1926
Japó en la 1a Guerra Mundial 1914-1917
Període Shōwa 1926–1989
Expansionisme japonès
Japó ocupat
Japó postocupat
Període Heisei Des del 1989

El Període Yayoi (弥生時代 , Yayoi jidai?) es un era a la història del Japó que comprèn des de l'any 500 aC fins al 300 dC.[1] Rep el nom de les rodalies de Tòquio on arqueòlegs descobriren els primers objectes d'aquesta era. Les característiques que distingeixen el període Yayoi inclouen l'aparició de nous estils de terrissa i l'inici d'una agricultura intensiva d'arròs. El període Yayoi segueix el període Jōmon (14.000 aC - 500 dC), i sorgí des d'una regió geogràfica que cobreix l'àrea al sud de Kyūshū fins al nord de Honshū.

Un estudi recent, mitjançant l'acceleració de espectròmetre de massa per analitzar restes carbonitzades a terrissa i columnes de fusta, descobrí que aquestes dataven del 900 aC-800 aC, gairebé 500 anys abans del que es pensava.[2]

Característiques de la cultura Yayoi[modifica | modifica el codi]

Atuell Yayoi del S.I-III, trobat a Kugahara, Ōta, (Tòquio), Museu Nacional de Tòquio.

El primers rastres arqueològics de cultura Yayoi són trobats al nord de Kyūshū.[3] La cultura Yayoi es va estendre ràpidament a l'illa de Honshū, barrejant-se amb la cultura nadiua Jōmon.[4] La terrissa Yayoi lluïa una decoració simple, i era produïda amb torn de terrissaire, a diferència de la terrissa Jōmon que era produïda a mà. Els artesans Yayoi utilitzaven el bronze per fer campanes cerimonials (Dōtaku), miralls i armes. Cap al segle I dC, els grangers Yayoi començaren a utilitzar el ferro per fer eines per l'agricultura i armes.

La població Yayoi creixé i s'enriquí, i la seva societat es va tornar més complexa. Començaren a teixir amb tèxtils, anaren a viure a vil·les agrícoles sedentàries i construïren edificis de fusta i pedra. També es van enriquir a través de la possessió de la terra i l'emmagatzematge de gra. Aquests factors contribuïren al desenvolupament de distintes classes socials. Els caps Yayoi, en algunes parts de Kyūshū, semblen haver contribuït i manipulat políticament l'intercanvi de bronze i altres objectes de valor.[5] Això va ser possible gràcies a la introducció d'una cultura d'irrigacions i arrossars des de l'estuari del riu Iang-Tsé al sud de la Xina, a través de les Illes Ryukyu o la península coreana.[6] L'agricultura d'arrossars conduí al desenvolupament i creixement d'una societat sedentària i agrària al Japó. Els avenços socials i en política local foren molt més importants que les activitats de l'autoritat central en aquella societat estratificada.

Comparacions entre els esquelets Jōmon i Yayoi mostren que els dos pobles eren notablement diferents.[7] Els Jōmon tendien a ser més baixos, amb unes cames i avantbraços més llargs, ulls més amples, cares més curtes i amples, i una topografia facial més pronunciada. També tenien notablement pronunciats el front, el nas i el pont nasal. Els Yayoi, per contra, medien entre 2 i 5 centímetres més, amb els ulls més junts, cares altes i estretes, i fronts i nassos aplanats. A partir del Període Kofun, pràcticament tots els esquelets trobats al Japó, excepte els dels Ainu i els Okinawesos prehistòrics,[8] son semblants als dels japonesos moderns. Avui dia es pensa que els japonesos moderns són descendents dels immigrants Yayoi barrejats amb els Jōmon indígenes de les illes, mentre que els Ainu són descendents més directes dels Jōmon, amb algunes aportacions genètiques dels Nivkhs i dels immigrants Yayoi.

Història[modifica | modifica el codi]

Mirall de bronze excabat a Tsubai-otsukayama kofun, Yamashiro (Kyoto).

Orígens dels Yayoi[modifica | modifica el codi]

Els primers jaciments arqueològics són els de Itazuke o els de Nabata, al nord de l'illa de Kyūshū. L'origen de la cultura Yayoi ha estat molt debatut. La influència xinesa és òbvia en les armes de bronze i coure, els miralls de bronze, els dōtaku, així com al cultiu en arrossars per irrigació. Tres símbols importants de la cultura Yayoi son el mirall de bronze, l'espasa de bronze i la pedra-segell reial.

En els darrers anys, més proves arqueològiques i genètiques han estat trobades tant a l'est de Xina com a l'oest del Japó que donen credibilitat a aquest argument. Entre els anys 1996 i 1999, un equip format per Satoshi Yamaguchi, un investigador del Museu Nacional de la Ciència, va comparar restes Yayoi trobades al Japó, a les prefectures de Yamaguchi i de Fukuoka, amb d'altres de la Dinastia Han Anterior (202 aC) a la provincia costera xinesa de Jiangsu, i va trobar molts símils entre els cranis i les extremitats dels Yayoi amb les restes de Jiangsu.[9] Dos cranis de Jiangsu mostraven orificis on les dents frontals havien estat extretes, una pràctica habitual al Japó dels Yayoi i també durant l'anterior període Jōmon. Les mostres genètiques de tres dels 36 esquelets de Jiangsu també encaixaven en algunes parts bàsiques de les mostres d'ADN de restes Yayoi.

Alguns experts afirmen que també existeix una certa influència coreana. Aquesta inclou arrossars proveïts amb barreres, nous tipus d'eines de pedra polida, implementacions de fusta a l'agricultura, eines de ferro, tecnologia tèxtil, urnes de ceràmica, cobertura dels torns en la fabricació de ceràmiques, abandó d'assentaments, porcs domesticats i rituals amb mandíbules.[10] Aquesta hipòtesi guanya força pel fet que la cultura Yayoi començà a la costa nord de Kyūshū, on Japó és més propera a Corea. La terrissa Yayoi, els túmuls i la forma d'emmagatzemament dels aliments han estat trobades molt semblants a les del sud de Corea.[11]

Alguns experts, però, argumenten que el ràpid increment de quatre milions de persones al Japó entre els períodes Jōmon i Yayoi no pot ser explicat només per la immigració. Justifiquen l'increment, primerament amb un canvi des d'uns hàbits de caça-recol·lecció, a uns basats en l'agricultura, amb la introducció de l'arròs. És molt probable que el cultiu d'arròs i la seva subsegüent deïficació permetessin un augment massiu de població. Tot i d'això, hi ha una clara evidencia arqueològica que sustenta la idea que hi va haver un flux migratori de grangers des del continent cap al Japó, que va superar en nombre la població caçadora-recol·lectora nadiua.

Algunes peces de terrissa Yayoi mostren clarament la influència de la ceràmica Jōmon. A més, els Yayoi varen viure al mateix tipus d'assentaments circulars enfonsats que els Jōmon. Altres exemples de cultura compartida són les eines de pedra desbastades per la caça, eines d'os per la pesca, braçalets fets amb petxines, o habilitats de laca per embarcacions i accessoris.

Avui dia, la teoria que els Yayoi eren una mescla entre els nadius Jōmon i immigrants de la Xina i de Corea és amplament acceptada, i es troba als llibres de text japonesos.

Emergència de Wa als textos històrics japonesos[modifica | modifica el codi]

Peu d'impremta del Segell Daurat, inscrit Rei de Wana a la Dinastia Han (漢委奴國王)

Els primers registres escrits sobre la gent del Japó són trobats a les fonts xineses de l'època. Wa, la pronunciació japonesa d'un nom anterior del Japó en xinès, es troba per primera vegada el 57 dC. L'estat de Na a Wa (Japó) va rebre el segell daurat de l'Emperador Guangwu de la Dinastia Han Posterior. Aquest esdeveniment va quedar enregistrat al Llibre de Han Posterior o Hou Han Shu, compilat per Fan Ye al segle V. El segell va ser trobat al nord de Kyūshū al segle XVIII.[12] Wa també és mencionat l'any 257 al Wei Zhi, una secció de les Cròniques dels Tres Regnes, escrites el segle III per l'erudit Chen Shou.

Els primers historiadors xinesos van descriure Wa com una terra de centenars de comunitats tribals disperses, no com la terra unificada amb 700 anys de tradició com s'escriu al llibre del segle VIII Nihon Shoki, una obra en part mítica, en part històrica del Japó que data la creació de l'estat l'any 660 aC. Evidencies arqueològiques suggereixen que hi havia conflictes freqüents entre assentaments o petits estats durant el període Yayoi. Molts dels assentaments descoberts eren construïts a fossars o sobre turons per millorar la seva defensa. Esquelets enterrats sense cap com els trobats al jaciment de Yoshinogari són considerats com a exemple típic d'aquest fet. A l'àrea costanera del Mar Interior de Seto, es troben habitualment puntes de fletxes entre les possessions funeràries.

Fonts xineses del segle III reporten que la gent de Wa vivia del peix cru, els vegetals i l'arròs servit en bambú i safates de fusta, xocaven les mans per pregar (encara es fa avui en dia als santuaris xinto) i construïen monticles funeraris de terra. També mantenien unes relacions de vassall-mestre, recol·lectaven tributs, tenien graners i mercats provincials i guardaven dol. Segons aquestes fonts, era una societat caracteritzada per enfrontaments violents.

Yamataikoku[modifica | modifica el codi]

Hashihaka kofun, Sakurai (Nara)

El Wei Zhi, una secció de les Cròniques dels Tres Regnes, esmenta per primera vegada Yamataikoku i la reina Himiko al segle III. D'acord amb aquestes fonts, Himiko va assumir el tron de Wa, com a líder espiritual, després d'una llarga guerra civil. El seu germà petit va ser qui duia a la pràctica els afers d'estat, que incloïen les relacions diplomàtiques amb la cort xinesa del Regne de Wei.[13] En ser preguntats pels seus orígens per l'ambaixada de Wei, la gent de Wa van afirmar-se com a descendents del Gran Comte Tàibó de Wu, un personatge històric del Regne de Wu al delta del Iang-Tsé a la Xina.

La localització de Yamataikoku i la identitat de la reina Himiko han estat subjectes a estudi durant molts anys. Hi ha dos possibles jaciments, el de Yoshinogari a la prefectura de Saga i Makimiku a la prefectura de Nara. El consens general se centra entre aquestes dues localitzacions, el nord de Kyūshū o la regió de Kinki a la part central de Honshū. Investigacions arqueològiques recents a Makimuku suggereixen que Yamataikoku estava situat en aquesta àrea.[14][15] Alguns experts assumeixen que el kofun d'Hashihaka a Makimuku es la tomba de Himiko.

Tot i que els historiadors encara debaten la localització de Yamatai, els lingüistes accepten que el nom era una forma arcaica de dir Yamato (大和 "Japó; Japonès").

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Prehistoric Archaeological Periods in Japan, Charles T. Keally» (en (anglès)).
  2. «A Comment on the Yayoi Period Dating Controversy» (en (anglès)). Bulletin of the Society for East Asian Archaeology, 1, Març 2007 [Consulta: 21 setembre 2009].
  3. 縄文後期~弥生6期土器形式併行関係一覧表, Museu Nacional d'Història del Japó (en (japonès))
  4. EASTERN JAPANESE POTTERY DURING THE JOMON-YAYOI TRANSITION: A STUDY IN FORAGER-FARMER INTERACTION, Seiji Kobayashi, Kokugakuin Tochigi Junior College (en (anglès))
  5. Richard J. Pearson Chiefly Exchange Between Kyushu and Okinawa, Japan, in the Yayoi Period. Antiquity 64(245)912-922, 1990. En ((anglès))
  6. Earlier Start for Japanese Rice Cultivation, Dennis Normile, Science, 2003. En (anglès)
  7. 縄文人の顔と骨格-骨格の比較, Information-technology Promotion Agency En (japonès)
  8. 南西諸島出土人骨の形質人類学的・人類遺伝学的研究, Doi, Naomi, Universitat dels Ryukyu En (japonès)
  9. «Long Journey to Prehistorical Japan» (en (japonès)).
  10. Hudson, Mark J. Ruins of Identity Ethnogenesis in the Japanese Islands. University Hawai'i Press, 1999. ISBN 0-8248-2156-4. 
  11. Japanese Roots, Jared Diamond, Discover Magazine, Juny de 1998. En (anglès)
  12. «Gold Seal (Kin-in)» (en (japonès)). Museu de la Ciutat de Fukuoka.
  13. 魏志倭人伝, Textos xinesos del Wei Zhi, Wikisource
  14. 古墳2タイプ、同時に出現か・奈良の古墳群で判明, Nikkei Net, March 6, 2008 En (japonès)
  15. 最古級の奈良・桜井“3兄弟古墳”、形状ほぼ判明 卑弥呼の時代に相次いで築造, Sankei Shimbun, March 6, 2008 En (japonès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Període Yayoi Modifica l'enllaç a Wikidata