Tòquio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca



(東京都)
Mapa
Mapa del Japó amb Tōkyō-to ressaltat
Dades
Capital Shinjuku
Regió Kanto
Illa Honshu
Governador Yōichi Masuzoe
Àrea 2.187,08 km² (45a)
 - % aigua 1,0%
Població (Octubre 2007)
 - Població 8.967.665[1] (1a)
 - Densitat 5796 /km²
Districtes 47[cal citació]
Municipis 62
ISO 3166-2 JP-13
Lloc web Web oficial de Tòquio (japonès)
Web oficial de Tòquio (en anglès)
Símbols de la prefectura
 - Flor Somei-Yoshino Sakura
 - Arbre Ginkgo (Ginkgo biloba)
 - Ocell Gavina riallera (Larus ridibundus)
Símbol de la Prefectura de Tòquio
Adoptat al juny del 1989, el símbol oficial de Tòquio està format per tres arcs que formen la lletra T de Tòquio en forma d'una fulla de ginko. Simbolitza el futur creixement de Tòquio i la prosperitat, encant i tranquil·litat.

Tòquio (東京都 Tōkyō, literalment capital de l'est) és la capital del Japó[2] i és al centre est de l'illa de Honshu, específicament a la regió de Kantō; en conjunt forma una de les 47 prefectures del Japó, encara que la seva denominació oficial és de metròpolis o capital (都 -to). Aquesta metròpolis és el centre de la política, negocis, finances, educació, comunicació i cultura popular de tot el Japó. Posseeix també la major concentració de seus corporatives, institucions financeres, universitats i col·legis, museus, teatres i establiments de compres i d'entreteniment de tot el país.

Panoràmica de Tòquio de nit

Es subdivideix en 23 barris (区 -ku), 26 ciutats (市 -shi), 1 districte (郡 -gun), 3 pobles (町 -chō o -machi) i una vila (村 -son o -mura); i 4 subprefectures (支庁 -shichō) subdividies en 2 pobles i 7 viles, que representen a diverses petites illes al sud de Honshu que s'estenen més enllà de 1.800 km de Shinjuku, capital de la prefectura i seu de la governació. El Centre de Tòquio, amb els seus 23 barris, ocupa un terç de la metròpoli, amb una població superior als 8 milions d'habitants;[3] aquesta àrea és el que es coneix internacionalment com la ciutat de Tòquio. La població ascendeix fins a més de 12 milions en les prefectures.[4] L'Àrea metropolitana de Tòquio compta amb més de 35 milions d'habitants i és la més gran del món.[4]

Història[modifica | modifica el codi]

Encara que des dels temps antic existien petites poblacions i temples als turons propers a la Badia de Tòquio, es considera que la fundació formal de Tòquio fou el 1457 quan el shogun Ōta Dōkan va construir el Castell Edo (江戸城 Edo-jō); així l'àrea que rodejava al castell es va començar a anomenar Edo (江戸, literalment "estuari"). El shogunat Tokugawa que havia pres el castell el 1590 i que tenia el control així absolut del Japó va establir el seu govern a Edo el 1603, fet que va donar inici al Període Edo a la història japonesa. La noblesa juntament amb l'Emperador del Japó van continuar vivint a Kioto, que va continuar sent la capital oficial, encara que solament de manera protocol·lària.

Edo va sofrir innumerables desastres; entre els quals es troben centenars d'incendis, destacant el Gran Incendi de Edo (Edo Taika) de 1657, on van morir al voltant d'unes 100 mil persones. La raó dels constants incendis era que totes les cases de Edo eren de machiya o cases urbanes de fusta. Altres desastres que va sofrir Edo van ser l'erupció del Mont Fuji el 1707, el Terratrèmol del Gran Edo el 1855 i altres terratrèmols menors el 1703, 1782 i 1812.

Castell Edo

Cap al 1868, amb l'ocàs del shogunat a tot el Japó i el principi de la Restauració Meiji, l'Emperador es va mudar al castell Edo, convertint-lo en el Palau Imperial del Japó i va establir allí mateix amb el canvi de nom de Edo a Tòquio, "la capital de l'est". Però, l'emperador no va formalitzar de manera legal que Tòquio era la nova capital del Japó, pel que es creu popularment que Kioto sigui encara la capital oficial o co capital del país. El 1871 es van abolir els han o feus, i formalment es van crear les prefectures, entre elles la Prefectura de Tòquio; i a l'any següent la prefectura es va expandir a l'àrea ocupada pels 23 Barris Especials que actualment posseeix.

A partir de 1872, es va començar a construir la primera línia de ferrocarril i entre 1885 i 1925 es va construir la Línia Yamanote, línia de ferrocarril urbà que és la més important de Tòquio en l'actualitat. El 1889 es va establir la Ciutat de Tòquio (東京市 Tōkyō-shi) amb 15 barris, després a 1893 els districtes de Tama es van unir a la prefectura. El 1914 es va inaugurar l'Estació de Tòquio i el 1927 es va inaugurar el primer metro subterrani a la Línia Ginza.

El Terratrèmol del Gran Kanto va colpejar Tòquio el 1923, amb un saldo d'aproximadament 70.000 persones. Després de la tragèdia es va iniciar un pla de reconstrucció que no va poder ser completat a causa del seu alt cost. A pesar d'això, la ciutat va continuar el seu desenvolupament fins al principi de la Segona Guerra Mundial. El 1936 es va inaugurar l'edifici Kokkai (Dieta del Japó); també en aquell mateix any va ocorre l'Incident del 26 de febrer, on 1.500 oficial de l'exèrcit japonès van ocupar l'edifici Kokkai, el Kantei (Residència del Primer Ministre) i altres llocs de Tòquio en un intent de cop d'Estat, que fou sufocat tres dies després.

El 1943 la prefectura i la ciutat de Tòquio es van unir per formar la Metròpolis de Tòquio (Tōkyō-to), també coneguda simplement com a Tòquio, que en aquell moment consistia en 35 barris. A partir d'aquella data no existeix al Japó ciutat que s'anomeni Tòquio.

Durant la Segona Guerra Mundial, Tòquio fou intensament bombardejada a partir de 1942 fins al 1945.[5] A causa d'això, el 1945 la població de Tòquio era la meitat que el 1940. En acabar la guerra, al setembre de 1945, Tòquio fou ocupada militarment i va passar a ser governada per les Forces Aliades. El general Douglas MacArthur va establir els quarters de l'ocupació al que ara és l'edifici DN Tower 21 (anteriorment conegut com a Dai-Ichi Seimei), davant el Palau Imperial. A la segona meitat del segle XX, els Estats Units van aprofitar Tòquio com un centre important de logística durant les guerres de Corea i Vietnam. En l'actualitat, encara estan sota control nord-americà la Base Aèria de Yokota i algunes poques instal·lacions militars menors.

Tòquio va experimentar l'anomenat "miracle econòmic" durant les dècades de 1950 i 1960. El 1947 Tòquio fou reestructurat amb la reducció de 35 a 23 barris; el 1954 es va crear la segona línia de metro amb la Línia Marunouchi i el 1961 amb la Línia Hibiya. El 1958 es va construir la Torre de Tòquio i el 1964 es va inaugurar la primera línia de Shinkansen (Tokaido Shinkansen), coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de Tòquio 1964. Aquesta prosperitat va transformar a un país devastat per la guerra en la segona economia del món en menys de 20 anys. Durant aquest període, el govern japonès va donar prioritat a la infraestructura i indústries de manufactura. Com a resultat, el Japó va dominar un ampli rang d'indústries com la de l'acer, l'automotriu, de semiconductors i electrodomèstics.

En els anys següents Tòquio va créixer en extensió; van ser tornades al Japó les illes Ogasawara a 1968 i la Base Aèria de Tachikawa el 1977. Durant la dècada de 1970 va haver-hi una migració important cap a les ciutats, i cap a Tòquio especialment. El 1978 es va inaugurar l'Aeroport Internacional de Narita, que va ajudar molt a l'Aeroport Internacional de Tòquio, el qual serviria especialment per a vols internacionals, així doncs, l'aeroport de Tòquio solament s'havia d'ocupar de vols nacionals majoritàriament. La gran població de Tòquio (que es va convertir en el lloc més poblat de tot el món des de 1965) va derivar en una bombolla econòmica que es va iniciar el 1986 i va explotar el 1990, causant una recessió durant tota aquella dècada, anomenada també la dècada perduda (失われた10年 ushinawareta jūnen).

Malgrat tot, Tòquio va continuar creixent: el 1991 es va construir el Tōchōo Edifici de la Governació Metropolitana de Tòquio i el 1993 es va inaugurar el Rainbow Bridge damunt la Badia de Tòquio. Això va conduir a que Tòquio sigui una de les ciutats més dinàmiques del planeta amb una àmplia gamma d'activitats socials i econòmiques, en conjunt amb el boom d'inversions a finals de segle XX, probablement el major que s'hagi conegut en la història. Com a resultat, la ciutat compta també amb una major quantitat d'edificis moderns que Londres o Nova York. També a Tòquio s'han executat projectes per a guanyar terres al mar. Encara que aquesta pràctica es realitza des de fa diversos segles, en l'actualitat s'executa a gran escala; entre aquestes àrees sobresurt Odaiba. Altres projectes urbans recents inclouen el Jardí de Ebisu, l'illa Tennozu, el Shiodome, Roppongi Hills i Shinagawa.

El 20 de març de 1995 la ciutat va concentrar l'atenció dels mitjans internacional després de l'atemptat terrorista del culte Aum Shinrikyo al sistema de trens subterranis de Tòquio. En aquest atemptat van morir dotze persones i més d'un miler van resultar afectades pel gas nerviós sarín.[6]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització geogràfica i generalitats[modifica | modifica el codi]

Tòquio està dividit en dues àries principals; la continental i la insular. L'àrea continental està localitzada al marge nord-est de la Badia de Tòquio i està enclavada al centre-oest de l'illa de Hondo o Honshu, formant part de la regió de Kanto. Les coordenades del centre de Tòquio són 35 °41' Nord, 139 °46' Est. Limita amb la prefectura de Chiba a l'est, Yamanashi a l'oest, Kanagawa al sud i Saitama al nord.

L'àrea insular de Tòquio comprèn dues cadenes d'illes a l'Oceà Pacífic, en direcció sud: les Illes Izu, que recorren de manera paral·lela a la Península de Izu, a la prefectura de Shizuoka, i les Illes Ogasawara que es troben a més de mil quilòmetres de l'àrea continental de Tòquio. La més distant és Minami Torishima que està a 1.850 quilòmetres.

Tòquio inclou llacs, rius, presses, granges i parcs nacionals, en addició a les estructures que han sigut construïdes per l'home. Tòquio és també part de l'Àrea del Gran Tòquio, que inclou les prefectures de Kanagawa, Saitama i Chiba.

Regió metropolitana o continental[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat Tòquio és un dels centres urbans més importants del planeta.[cal citació] És un dels principals centres financers i la capital política del Japó.[cal citació] La ciutat té un nombre menor de gratacels en comparació amb altres ciutats de la seva magnitud, a causa principalment del risc de terratrèmols.[cal citació] Per això la majoria dels seus edificis no tenen més de 10 pisos. Tòquio és també el lloc on hi ha el segon sistema de trens de major complexitat en el món, després de París.[cal citació]

La llei japonesa designa Tòquio com un to (都, freqüentment traduït com a "metrópolis"). La seva estructura administrativa se semblant a la d'altres prefectures japoneses. La regió metropolitana de Tòquio inclou 23 Barris Especials (特別区 -ku) que fins a 1943, formaven part de la Ciutat de Tòquio pròpiament dita. Tòquio també té 26 ciutats satèl·lits (市 -shi), cinc pobles (町 -chō o -machi), i vuit vil·les (村 -son o -mura), cada un dels quals té el seu propi govern.

Els 23 Barris Especials[modifica | modifica el codi]

Els 23 Barris Especials

Els anomenats 23 Barris Especials (特別区 tokubetsu-ku) formen l'àrea coneguda tradicionalment com la Ciutat de Tòquio i compren 621,49 km² (28,4% de tota la prefectura). Aquesta àrea ha sigut el cor de Tòquio i del país des que Tokugawa Ieyasu va construir el seu castell al mateix lloc on avui hi ha el Palau Imperial. Geogràficament, els 23 Barris Especials estan compresos aproximadament dins l'àrea rodejada per la Línia Yamanote, de Japan Railways. Cada un d'aquests barris és una entitat autònoma, amb el seu propi alcalde i assemblea. No responen a una autoritat central, encara que alguns serveis públics com el clavegueram, el subministrament d'aigua i el cos de bombers estan centralitzats a través de Govern Metropolità de Tòquio. Aquest esquema de govern no existeix en cap altra ciutat del Japó.

Tòquio Occidental[modifica | modifica el codi]

A l'oest dels 23 Barris Especials, es troben les ciutats dormitoris que allotgen als treballadors del centre de Tòquio. Algunes d'aquestes ciutats tenen una important base comercial i industrial. De forma col·lectiva, aquestes 26 ciutats es coneixen com a Tòquio Occidental:

  • Akiruno
  • Akishima
  • Chōfu
  • Fuchū
  • Fussa
  • Hachiōji
  • Hamura
  • Higashikurume
  • Higashimurayama
  • Higashiyamato
  • Hino
  • Inagi
  • Kiyose
  • Kodaira
  • Koganei
  • Kokubunji
  • Komae
  • Kunitachi
  • Machida
  • Mitaka
  • Musashimurayama
  • Musashino
  • Nishi-Tōkyō
  • Ōme

Nishitama[modifica | modifica el codi]

A l'extrem occidental de Toquio està el districte de Nishitama (西多摩郡 Nishitama-gun). És una zona muntanyosa i densament boscosa de 375,96 km² (17,2% de la prefectura) i que consisteix en tres sectors separats per Tòquio Occidental. Gran part d'aquest districte posseeix zones no urbanitzades, per això molts residents del centre visiten aquesta àrea per a relaxar-se i acampar. Dins del districte, se subdivideix administrativament en els pobles de Hinode, Mizuho i Okutama i la vil·la de Hinohara

Clima[modifica | modifica el codi]

Tòquio posseeix un clima temperat,[7] amb una humitat relativa de 63%. Aproximadament el 45% de l'any són dies plujosos, el 40% dies ennuvolats, el 10% dies clars, i la resta de dies nevats.[cal citació] La temperatura mitjana a l'hivern és de 4 °C amb algunes nevades ocasionals, i a l'estiu és de 24 °C.[cal citació] La temperatura mitjana anual és de 14,7 °C.[cal citació] La precipitació anual sol ser en forma de pluja i arriba als 152 centímetres anuals.[cal citació] La precipitació màxima registrada en un dia fou el 2003, amb 171 mm.[cal citació] Les hores de sol són de 1,894 per any.[cal citació]

Temperatures
gen abr jul oct
Màxima (°C) 9,0 19,0 30,0 22,0
Mínima (°C) 0,0 9,0 22,0 13,0
Hores de sol diàries, mitjana 6,0 6,0 5,0 5,0
Precipitació pluvial
gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov dec
Precipitació pluvial (mm)[8] 101 53 160 121 172 85 189 170 150 172 229 53

Demografia[modifica | modifica el codi]

Creixement demogràfic de Tòquio (23 barris)
Any Habitants
1872 595.900
1877 796.800
1881 823.600
1884 914.300
1887 1.121.900
1891 1.268.900
1898 1.440.100
1904 1.818.700
1908 2.186.100
1914 2.050.100
1920 2.173.201
1925 1.995.567
1930 2.070.913
1935 5.875.667
Any Habitants
1940 7.322.688
1947 4.177.548
1950 5.385.071
1955 6.969.104
1960 8.310.027
1965 8.893.094
1970 8.840.942
1975 8.646.520
1980 8.351.893
1985 8.354.615
1990 8.163.573
1995 7.967.614
2000 8.134.688
2005 8.336.611

A Tòquio hi ha més llocs de treball i recreació cultural que qualsevol altra ciutat del Japó, cosa que atreu moltes persones de la resta del país (especialment joves). La seva densitat de població és extremadament alta: 14 mil persones per quilòmetre quadrat, gairebé dues vegades més que Nova York.[cal citació]

El 97% de la població de la prefectura és descendent de japonesos.[cal citació] Els dos principals grups ètnics minoritaris de Tòquio són els xinesos i coreans.[cal citació]

La religió a Tòquio presenta patrons similars a la resta del país, on conviuen el budisme, el xintoisme i altres religions. Hi ha un sincretisme constant, on és freqüent que la població integri dues o més religions a les seves pràctiques quotidianes. De les més de nou mil organitzacions religioses de la prefectura, el 38% és budista, el 21% és xintoista, i el cristianisme ocupa el 13%.[9]

Habitatge[modifica | modifica el codi]

La immensa població de Tòquio ha creat una altíssima demanda de residències. En el passat, la majoria dels habitants de la ciutat vivia en cases d'un o dos pisos, fetes de fusta, cadascuna amb el seu propi jardí, pati i capella religiosa (anomenada Butsudan en les llars budistes). A mesura que la població de Tòquio va créixer, aquestes cases es van demolir i en el seu lloc, es van construir edificis d'apartaments. Atesa la immensa densitat de població de la regió, la major part dels apartaments i cases de la ciutat són petites, i estan dissenyades per a una família de dos adults i dos o tres nens.

A pesar de la intensa activitat en la construcció d'edificis, la demanda d'habitatges va continuar sent més alta que l'oferta, la qual cosa va augmentar els preus del terreny i del lloguer, especialment dintre dels 23 barris especials. Com a resultat, a partir de la dècada de 1970, moltes persones van abandonar la regió dels 23 barris especials i es van traslladar a Tama (part de la prefectura de Tòquio), o fins i tot a altres ciutats veïnes més distants. A Tama, el Govern Metropolità de Tòquio hi va crear un projecte d'habitatges barats per a famílies amb pocs ingressos. No obstant això, aquestes residències estan situades molt lluny dels principals centres comercials i industrials, i molts d'aquests treballadors passen més de quatre hores diàries dins d'algun mitjà de transport públic.

Població[modifica | modifica el codi]

Vista del barri de Shibuya a la nit. Vegeu l'enorme quantitat de persones transitant per les voreres.
Per àrea (dades de l'1 d'octubre del 2003)
  • Tòquio: 12,36 milions (població fixa)
  • Tòquio: 14,667 milions (de dia, quan les persones d'altres ciutats veïnes vénen a Tòquio a treballar o a estudiar)
  • Gran Tòquio (Tòquio i als voltants) 30 milions d'habitants
  • 23 districtes: 8,34 milions
  • Regió urbana de Tama: 4 milions
  • Illes del Pacífic: 27 mil
Composició per edats[10]

Quantitat de població en rang d'edat de 5 anys
Població estimada a l'1 d'octubre del 2003
Total [en milers de persones]

Rang Població
0 - 4 anys PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 490
5 - 9 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 473
10 - 14 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 513
15 - 19 PoblacióPoblacióPoblació 651
20 - 24 PoblacióPoblacióPoblació 860
25 - 29 PoblacióPoblacióPoblacióPoblacióPoblacióPoblació 1.045
30 - 34 PoblacióPoblacióPoblació 1.116
35 - 39 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 968
40 - 44 PoblacióPoblacióPoblacióPoblacióPoblació 800
45 - 49 PoblacióPoblacióPoblacióPoblacióPoblació 710
50 - 54 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 871
55 - 59 PoblacióPoblacióPoblació 858
60 - 64 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 794
65 - 69 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 699
70 - 74 PoblacióPoblacióPoblació 569
75 - 79 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 417
80 anys i més PoblacióPoblacióPoblació 476

Quantitat de població en rang d'edat de 5 anys
Població estimada a l'1 d'octubre del 2003
Comparació entre homes i dones [en milers de persones]

Homes Rang Dones
251 PoblacióPoblacióPoblació 0 - 4 anys PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 239
242 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 5 - 9 PoblacióPoblacióPoblació 231
260 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 10 - 14 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 253
334 PoblacióPoblació 15 - 19 Població 317
446 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 20 - 24 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 414
545 PoblacióPoblació 25 - 29 PoblacióPoblacióPoblacióPoblacióPoblació 500
573 PoblacióPoblacióPoblació 30 - 34 PoblacióPoblació 543
504 PoblacióPoblacióPoblacióPoblacióPoblació 35 - 39 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 464
415 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 40 - 44 PoblacióPoblacióPoblació 385
364 PoblacióPoblacióPoblació 45 - 49 PoblacióPoblacióPoblació 346
442 PoblacióPoblacióPoblació 50 - 54 PoblacióPoblació 429
426 PoblacióPoblació 55 - 59 PoblacióPoblacióPoblació 432
383 PoblacióPoblacióPoblació 60 - 64 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 411
330 PoblacióPoblació 65 - 69 PoblacióPoblació 369
261 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 70 - 74 PoblacióPoblacióPoblacióPoblacióPoblació 308
180 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 75 - 79 PoblacióPoblacióPoblacióPoblació 237
163 PoblacióPoblació 80 anys i més PoblacióPoblacióPoblacióPoblacióPoblació 313


Per nacionalitat

Transport[modifica | modifica el codi]

Tòquio és la major connexió japonesa de viatges nacionals i internacionals, a causa del fet que posseeix estacions de trens, transport terrestre i aeroports. El transport a Tòquio s'ha denominat com una ampla xarxa de control de viatges, que es realitzen de forma ràpida i eficient.

Metro i xarxa ferroviària[modifica | modifica el codi]

Article principal: Metro de Tòquio
Metro de Tòquio, línia Hibiya

El transport públic interurbà es basa principalment en la xarxa ferroviària i de metro. Combinats, reuneixen més de 70 línies, formant la xarxa ferroviària urbana més extensa del món. Aquesta forma de transport és la més utilitzada pels habitants de Tòquio; amb 20 milions de passatgers diaris estimats, i més d'un miler d'estacions.[cal citació]

El Metro de Tòquio, columna vertebral del transport a la ciutat, és un dels més grans del món degut a la seva extensió i al volum diari de viatges. La xarxa és operada principalment per Tokyo Metro Co., Ltd. (東京地下鉄株式会社 , Tōkyō Chikatetsu Kabushiki-gaisha?). Les excepcions són el Metro Toei i la línia Arakawa de tramvies, propietat del Govern Metropolità de Tòquio.

Com a suport al metro, la ciutat posseeix set estacions de tren que atenen a milions de persones que es desplacen des de tot el Japó fins a la capital, a través de trens operats per sis companyies privades. Les estacions d'Akihabara, Ikebukuro, Shibuya, Shinagawa, Shinjuku, Tòquio i Ueno estan a l'àrea metropolitana de Tòquio. La companyia Japan Railways opera la Línia Yamanote, tren urbà que connecta aquestes estacions entre elles i amb la xarxa del metro. L'estació de Tòquio és, a més, el punt de convergència de sis de les vuit línies Shinkansen (trens d'alta velocitat) del Japó: Tokaido, Tohoku, Joetsu, Nagano, Yamagata i Akita.

Autobusos urbans[modifica | modifica el codi]

Autobús del sistema Toei

Per a viatges de curt abast i per a accedir a la xarxa ferroviària i de metro, Tòquio posseeix un sistema públic i privat de transport terrestre de passatgers.

El Govern Metropolità de Tòquio opera el sistema Toei d'autobusos, principalment dintre dels 23 Barris Especials de Tòquio. Altres línies són operades per companyies privades. La majoria de les terminals d'autobusos urbans es troben en les estacions de metro o de tren. Els autobusos del sistema Toei tenen una tarifa fixa (200 iens per adult el 2005)[cal citació], mentre que les línies privades cobren segons la distància recorreguda.

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Tòquio és travessat per rutes metropolitanes, de la prefectura i nacionals. Algunes de les més grans autopistes japoneses comencen a Tòquio, amidades a partir de Nihonbashi. Destaquen la Ruta 1 a Osaka, les Rutes 4 i 6 a Sendai i Aomori, la Ruta 14 a la prefectura de Chiba, i la Ruta 16 que connecta a Tòquio amb Yokohama, Yokosuka, Chiba i Saitama. La Ruta 17 part de Tòquio cap a la prefectura de Niigata.

A Tòquio convergeixen moltes autopistes expresses. Sobresurten les autopistes expresses de Tomei, Chuo, Kan'etsu i Tōhoku.

Transport aeri[modifica | modifica el codi]

Tòquio té dos aeroports internacionals:

Tòquio compta amb una gran flota privada d'helicòpters, els quals utilitzen l'Heliport de Tòquio (東京へリポート) a Kōtō com a base. L'heliport també s'usa com a base per a serveis públics com la policia i els bombers.

Economia[modifica | modifica el codi]

Vista de Shinjuku Occidental, el centre financer de Tòquio

Tòquio té la major economia en una ciutat en el món, amb un producte interior brut de 1,31 bilions de dòlars, que ho transforma en la vuitena potència econòmica del món.[cal citació] Posseeix un gran centre internacional de finances, oficines centrals de diverses companyies, bancs i asseguradores, i diversos punts de connexió de companyies de transport, publicacions i difusió del Japó.

Tòquio és el principal centre financer d'Àsia.[cal citació] La borsa de valors de la prefectura és una de les més dinàmiques del món. La majoria de les institucions financeres del país, i també multinacionals, tenen la seva seu a Tòquio.

Moltes de les majors companyies d'electrònica del Japó fabriquen els seus productes a Tòquio, que en la seva majoria s'exporten a altres països. Entre elles, destaquen Sony, Toshiba i Hitachi. La premsa també és una de les principals indústries de la ciutat. La majoria de les empreses de premsa i publicació del Japó estan ubicades a Tòquio, així com la major part de les revistes i diaris publicats a la prefectura. Altres indústries importants són la petroquímica, fabricació de automòbils, fusta i telèfons mòbils. Altres grans centres industrials localitzats en la regió metropolitana de Tòquio són Yokohama i Kawasaki, ambdues grans productores de vaixells, productes petroquímics, automòbils i productes del ferro i de l'acer.

Ajuntament de Tòquio (Tōchō), amb el malnom de "la torre dels impostos" pel seu cost de mil milions de dòlars.

Durant el creixement centralitzat de l'economia japonesa després de la Segona Guerra Mundial, moltes companyies van moure les seves oficines centrals des de ciutats com Osaka, que és la capital històrica del comerç, a Tòquio, en un intent de prendre avantatge i obtenir un millor accés al govern. Aquesta tendència va començar lentament a fer créixer la població a Tòquio, juntament amb el cost de vida per viure en la capital.

Durant catorze anys seguits, Tòquio va ser situat per l'Economist Intelligence Unit" com la ciutat més cara (o del cost de vida més alt) en el món.[cal citació]

Cultura[modifica | modifica el codi]

La major part de la població de Tòquio és budista. Centenars de temples budistes poblen la província, encara que molts dels habitants de Tòquio van a aquests temples només en cerimònies molt especials com casaments i funerals, i prefereixen practicar els seus actes religiosos a casa. Moltes de les residències estan amoblades a l'estil japonès, encara que unes altres segueixen un patró més occidental. La major part de la gent utilitzaa vestimentes occidentals en la seva vida quotidiana. Algunes persones més ancianes — especialment dones — encara usen el quimono, una roba típica japonesa. Els vestits tradicionals japonesos només s'usen, generalment, en dies o esdeveniments especials.

Molts dels artistes japonesos més prestigiosos treballen a Tòquio. Alguns encara usen mètodes i tècniques japoneses dels seus antecessors, que han passat de generació en generació. Altres artistes prefereixen usar mètodes i tècniques occidentals. Tòquio és el centre nacional de la música, drama i del teatre japonès.[cal citació]

El Festival Internacional de Cinema de Tòquio (conegut com a TIFF: Tokyo International Film Festival), es porta a terme cada octubre o novembre des del 1985. En ell es projecten més de tres-centes pel·lícules, sent el major entre els festivals asiàtics de cinema, i, juntament amb el Festival de Xangai, a la Xina, és un dels dos festivals d'Àsia acreditats per la Federació Internacional de Productors de Cinema (FIAPF).[cal citació]

Teatre, música i dansa[modifica | modifica el codi]

Ciutat de l'Òpera de Tòquio

Dues formes de drama japoneses, el i el kabuki, són les formes preferides d'entreteniment de la població de la província. El Teatre Nacional nō, situat a prop de l'estació de trens Sendagaya té funcions tots els caps de setmana. Existeixen moltes escoles de nō, entre elles l'escola Kanze nō-gakudo. El teatre Kabuki-za té funcions diàries de kabuki. Aquesta forma artística també té representacions al gener, març, i d'octubre a desembre en el Teatre Nacional.

El Teatre Nacional té representacions de bunraku, un espectacle teatral amb titelles de fusta d'1,2 metres, recolzat en música de shamisen.[cal citació] El teatre Takarazuka és una companyia especialitzada a fer adaptacions d'obres occidentals, amb la peculiaritat que la totalitat de la companyia està formada exclusivament per dones.[cal citació]

Addicionalment, durant tot l'any es representen obres de teatre occidental.

La Ciutat de l'Òpera de Tòquio (東京オペラシティ , Tōkyō Opera Shiti?) és el recinte més nou dedicat a la música i al teatre a Tòquio. Es troba dintre d'un gratacel localitzat a Shinjuku. Va ser completat el 1997. Amb els seus 54 pisos i 234 metres d'altura, és el sisè edifici més alt de Tòquio.[cal citació] En els primers tres, existeixen una galeria d'art, botigues i restaurants. El quart pis alberga al Centre de Comunicacions de NTT.

La major expressió musical de la ciutat té lloc anualment, quan es porta a terme el Festival d'Estiu de Tòquio durant el juny i el juliol. En el festival s'executa música clàssica, folklòrica, de rock i de jazz. Al llarg de l'any, hi ha espectacles en viu en fòrums diversos, on destaquen el Fòrum Internacional de Tòquio, la Sala Suntory, la Sala NHK, i la Ciutat de l'Òpera de Tòquio.

La Dansa té un lloc especial en les activitats culturals de Tòquio; els espectacles de dansa tradicional i de dansa occidental són freqüents tot l'any. Destaca l'esdeveniment de dansa, música i teatre Azuma Odori, que a la fi de maig cada any, es porta a terme en el teatre Shinbashi Enbujo. Un tipus de dansa moderna que barreja elements de diverses expressions artístiques és la balla Buto, creada en la dècada de 1960, i executada per ballarins gairebé nus coberts de maquillatge. Encara que es practica en diverses regions del país, Tòquio concentra la major quantitat de companyies de Buto.[cal citació]

Festivals[modifica | modifica el codi]

Santuari d'Asakusa.

Els matsuri (祭り, de vegades simplement 祭) són festivals populars japonesos, generalment d'origen sintoista i afavorits per algun temple o santuari; encara que de vegades poden tenir un origen secular o fins a cristià.[cal citació] Al llarg de tot l'any s'efectuen matsuri en la prefectura de Tòquio, i alguns són especialment atractius per a la població de la resta del país. Els més notoris són:

  1. Dezomeshiki (desfilada d'any nou, 6 de gener), desfilada del cos de bombers.
  2. Hinamatsuri (3 de març), festival nacional dels canells.
  3. Kanda Matsuri (efectuat el cap de setmana anterior al 15 de maig, cada any imparell), on es transporten santuaris portàtils al santuari Kanda Myojin.
  4. Hana Matsuri (8 d'abril). És un festival nacional que commemora el naixement de Buda.
  5. Sanja Matsuri (tercer cap de setmana de maig), afavorit pel santuari Asakusa Jinja.
  6. Sanno Matsuri (16 de juny), afavorit pel santuari Hie a Akasaka.
  7. Hanabi Taikai (últim dissabte de juliol), focs artificials en el riu Sumida.
  8. Tori-no-ichi o fira del rastell (mitjans de novembre), en el santuari Otori, a Asakusa.

Museus[modifica | modifica el codi]

Tòquio té desenes de museus d'art, història, ciència i tecnologia. S'esmenten alguns dels més destacats.

El museu més important del Japó és el Museu Nacional de Tòquio, el qual es troba en la part nord-est del parc Ueno. Aquest museu és administrat pel govern del país, a través de l'Agència d'Assumptes Culturals. El conjunt d'edificis que conformen el museu, conté la major col·lecció d'art japonès en el món (90 mil peces).[cal citació] L'abast museogràfic abasta la història del Japó, des de temps prehistòrics fins a l'era moderna.

El Museu Metropolità d'Art, fundat el 1926, està dividit en una galeria que exposa els treballs d'artistes nacionals contemporanis; i una destinada a treballs d'artistes estrangers. El museu Shitamachi, localitzat en el cantó sud-est del parc Ueno, està dedicat a preservar la cultura de Tòquio de l'era Edo. El Mingeikan és un museu fundat per Yanagi Muneyoshi el 1931, consagrat a l'artesania popular de tot el país. El museu Goto mostra la col·lecció privada d'art budista, propietat de Goto Keita, president de Tokyu Corporation. En aquest museu es troben rotllos pertanyents al segle XII, que conten la llegenda de Genji en pintures de Fujiwara Takayoshi. En el Museu de l'Espasa Japonesa, o Token Hakubutsunkan, regit per l'Associació per a la Conservació de l'Art de l'Espasa Japonesa, es troben més de sis mil peces, trenta de les quals estan catalogades com a tresor nacional. El Museu Metropolità de Fotografia de Tòquio, localitzat a Ebisu, té exposicions permanents de fotògrafs nacionals i estrangers.

Entre els museus de ciència i tecnologia més destacats hi ha dues en l'illa artificial d'Odaiba: el Museu de Ciències Marítimes, i el Museu Nacional de Ciència Emergent i Innovació.

Biblioteques[modifica | modifica el codi]

Tòquio alberga nombroses biblioteques, algunes de les quals estan entre les més notòries del Japó. La biblioteca més important del país és la Biblioteca Nacional de la Dieta (国立国会図書館 , Kokuritsu Kokkai Toshokan?), localitzada en el barri de Chiyoda. Entre els seus més de dos milions de llibres, 50.000 títols de revistes i més de 1.500 diaris, es reuneix la major col·lecció de textos del país. A més, té la major col·lecció de textos en llengües estrangeres al Japó. El segueix en importància la Biblioteca Metropolitana de Tòquio (東京都立図書館 , Tòquio tōritsu toshokan?), la qual està composta per tres biblioteques:

  1. La Biblioteca Central: Localitzada en el parc Arisugawa (Minato-ku), Minami-Azabu. És la principal biblioteca del govern de la ciutat, el que la converteix en la millor referència per a trobar informació sobre Tòquio.
  2. Biblioteca de Hibiya: Una altra biblioteca important del govern de la ciutat, també en Chiyoda. A diferència de les anteriors, a Hibiya es permet el préstec de llibres.
  3. Biblioteca de Tama.

La Biblioteca Metropolitana de Tòquio oferix els seus serveis a aproximadament 12 milions de visitants. A més de les biblioteques públiques esmentades anteriorment, Tòquio compta amb les biblioteques dels principals centres universitaris de Tòquio:

  • Biblioteca de la Universitat Metropolitana de Tòquio, fundada el 1950, compta amb més de 700.000 volums (1997).
  • Biblioteca de la Universitat de Tòquio, fundada el 1877, compta amb més de 8.000.000 volums (2006), la col·lecció de llibres més gran del Japó.
  • Biblioteca de la Universitat de Tòquio per a Estudis Estrangers, fundada el 1899, compta amb 400.000 volums (1997).
  • Biblioteca de la Universitat de Chuo, fundada el 1885, compta amb 1.365.000 volums (1997).
  • Biblioteca de la Universitat de Kokugakuin, fundada el 1882, compta amb 998.200 volums (1997).
  • Biblioteca de la Universitat de Hitotsubashi, fundada el 1887, compta amb 1.320.000 volums (1997).
  • Biblioteca de la Universitat de Waseda, fundada el 1882, compta amb més de 4.500.000 volums (2006).
  • Centre de Medios Mita de la Universitat de Keio, originalment la Biblioteca de la Universitat de Keio, fundada el 1912, compta amb 2.300.000 volums (1997).

Existeixen a més aproximadament 360 petites biblioteques a l'àrea metropolitana de Tòquio.

Educació[modifica | modifica el codi]

La informació corresponent a aquesta secció correspon a l'any 2004,[11] tret que s'esmenti el contrari. L'any 2002, la Prefectura de Tòquio representava el 8% de la despesa educacional del Japó.[cal citació] A continuació es llisten les diferents etapes de l'educació formal japonesa, amb la descripció de la infraestructura de la Prefectura de Tòquio. L'any escolar comença a l'abril per a tots els nivells. Al llarg de l'espectre educatiu, s'observa una relació aproximada de 50 % ± 2 % d'estudiants de cada sexe.

Parvularis[modifica | modifica el codi]

El primer pas de l'educació formal infantil es dóna en els parvularis, els quals sumen 1.108 a la prefectura de Tòquio (2004), amb 179.000 infants matriculats. Els infants ingressen a partir dels tres anys, i romanen en el parvulari fins a entrar a l'escola de primària.

Educació primària i secundària[modifica | modifica el codi]

A Tòquio existien en el 2004, al voltant de 1.400 escoles primàries (小学校 shōgakkō), amb 573.000 estudiants registrats.[cal citació] Les autoritats locals de cada barri administren el sistema d'escoles primàries públiques. El curs normal per una escola primària dura sis anys, i els nens ingressen amb sis anys.

L'escola secundària es divideix en "Secundària Bàsica" (中学校 chūgakkō) i "Secundària Superior" (高校 kōkō); cadascuna dura tres anys. Totes les escoles d'educació secundària bàsica i superior, són administrades de forma centralitzada per la Oficina d'Educació del Govern Metropolità de Tòquio (東京都教育委員会 , Tōkyō-to Kyōiku Iinkai?). El 2004, Tòquio tenia registrat 836 escoles Secundàries Bàsiques, amb 295.000 estudiants; i 445 escoles d'ensenyament Secundari Superior, amb 325.000 estudiants matriculats.[cal citació] És obligatori matricular-se de l'Escola Secundària Bàsica.

Universitat de Keiō

A tot el país, el percentatge de matriculacions que avança cap a una escola superior, ha anat creixent amb els anys. A la prefectura de Tòquio, el 97,5% dels matriculats de les escoles secundàries bàsiques va avançar cap a escoles secundàries superiors o algun altre tipus d'entrenament formal; mentre que el 0,6% es va assimilar en la força laboral després de la seva graduació, i la resta (1,9%) es va dedicar a altres activitats.[cal citació] En contrast, solament el 49% dels homes i el 57% de les dones que es van matricular de l'ensenyament secundari superior van avançar cap a nivells més alts d'educació. La resta, van trobar immediatament ocupació (8 i 5% respectivament), o es van dedicar a altres activitats (43% i 38% respectivament).[cal citació]

Educació superior[modifica | modifica el codi]

Amb més de 150 universitats,[12] Tòquio té la més alta concentració d'universitats de tot el país, i els seus matriculats sumen el 30 % de la població estudiantil de nivell superior del Japó.[cal citació] L'educació pública és menys costosa i més prestigiada en comparació de l'educació privada.[cal citació] No obstant això, és d'accés més difícil.[cal citació] Anualment, és normal que una família pagui de 20 a 25 % del seu ingrés per l'educació d'un estudiant en institucions públiques, mentre que en institucions privades la suma arriba a 30 % de l'ingrés anual.[cal citació]

Les sis universitats més prominents es coneixen com Les Sis Universitats de Tòquio (東京六大学 , Tōkyō roku daigaku?): les Universitats de Keiō, Tòquio, Waseda, Hosei, Meiji, i Rikkyo. Les Sis sumen prop de cent mil matriculats, i són sovint comparades amb les universitats de l'Ivy League, sobretot pels seus estudiants i matriculats. La Universitat de Tòquio és la més prestigiosa; el 2005, va figurar en la posició 16 entre les millors 200 universitats del món.[13]

Justícia[modifica | modifica el codi]

Policia[modifica | modifica el codi]

La policia a Tòquio és administrada pel departament Metropolità de Policia de Tòquio, el qual s'encarrega de mantenir l'ordre ciutadà dintre de tota l'urbs, protegint la seguretat de 12 milions de persones al dia. A part de capturar als delinqüents, mantenir la pau i l'ordre dintre de la ciutat, són un agent preventiu dintre de la seguretat en cas de desastres naturals com tifons i terratrèmols, els quals són molt freqüents al Japó.

A tota l'àrea comercial i residencial de Tòquio, les força policials posseeixen 101 estacions de policies repartits pels 23 barris de Tòquio, comptant amb una força uniformada de 42.101 persones.[cal citació]

El Departament Metropolità de Policia de Tòquio disposa dels següents recursos:[14]

  • 42.101 oficials uniformats
  • 2.861 civils, que treballen en les oficines i dependències
  • 943 llocs (koban)
  • 251 llocs residencials
  • 1.103 cotxes i patrulles de policia
  • 951 motocicletes
  • 26 bots i llanxes de policia
  • 14 helicòpters patrullers
  • 33 gossos policials ensinistrats
  • 16 cavalls

Accidents de trànsit[modifica | modifica el codi]

L'any 2004, el parc d'automòbils que va estimar el Departament Metropolità de Policia de Tòquio a la ciutat va ser de 4.656.111 vehicles. A causa d'aquest gran parc d'automòbils, es van registrar 91.380 accidents, dels quals van resultar 105.073 persones amb lesions de diversa consideració i tan sols 413 persones van morir causa dels accidents de trànsit.[15]

Els accidents registrats es van produir amb una major freqüència entre les 8 i 10 del matí, 2 i 6 de la tarda, sense considerar el dia de la setmana que es registri.[16]

Delinqüència[modifica | modifica el codi]

La delinqüència a Tòquio pot ser catalogada sota dues directrius històriques: la delinqüència comuna i el terrorisme.

La delinqüència comuna sense penes aflictives, a Tòquio va tenir 251.517 causes informades a la policia l'any 2003, les quals es desglossen a continuació:[cal citació]

Causa Núm. de casos  % del país
(2003)
Posició
Robatoris 1.187 15,4 1r
Piromania 167 8,1 2n (només superat per la prefectura d'Osaka)
Violacions 288 11,6 1r
Manifestacions 9.543 12,1 1r
Furts 228.732 10,2 2n (només superat per la prefectura d'Osaka)
Ofenses a l'intel·lecte 9.853 13,2 2n (només superat per la prefectura d'Osaka)
Ofenses morals 1.747 13,4 1r

Els casos d'homicidis informats corresponen a 154 casos (2003), que van representar el 10,1% del total del Japó.[cal citació]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Odèn

La cuina característica de Tòquio té les seves arrels en els temps que el shogunat Tokugawa es va establir a Edo el 1603. En japonès, Edo-mae es refereix al menjar fet amb peix de la Badia de Tòquio, i és un terme que actualment denomina de forma genèrica a la cuina de Tòquio.[cal citació]

El Edo-mae va prendre una característica distintiva en anar-se combinant la cuina dels diferents barris de Shitamachi (ciutat baixa a Edo). Els plats representatius són: soba (蕎麦), tempura (てんぷら o 天麩羅, tenpura), oden, anguila rostida (kabayaki); i, per descomptat, el sushi. La versió de sushi originària de Tòquio és coneguda com a Edo-mae-zushi, i es diu que va néixer a Honjo Yokoami, actual barri de Sumida en el segle XVIII. L'oden (おでん) és un estofat de peix i ous bullits, creat a Edo al voltant del 1850.

A més de la Badia de Tòquio, la regió de Tama és un gran proveïdor d'ingredients per a la cuina de Tòquio, especialment de peixos d'aigua dolça, com la truita i la carpa, així com vegetals com el wasabi.

Chanko és el menjar consumit pels lluitadors de sumo (es creu que la paraula deriva de chan, ajudant de cuina, o de chan kuo, paraula xinesa per a un tipus de paella). A causa del vincle indissoluble de la ciutat amb aquest art marcial, el chanko s'ha convertit en un menjar popular, pel que hi ha abundants restaurants especialitzats en chanko. En general, existeixen dos tipus de chanko: el yose-nabe, que consisteix en brou de pollastre amb peix, pollastre i vegetals; i el chiri-nabe, que és un bullit de peix i vegetals, que es consumeix amb salsa de soia i vinagre.

Com a tota la metròpoli, Tòquio és molt receptiva a la cuina d'altres regions i països. La cuina occidental té un lloc predominant. Mestres de cuina europeus i americans han trobat a Tòquio un camp fèrtil per a desenvolupar projectes culinaris que tenen bona acollida. Com a exemples, els francesos Jöel Robuchon ("cuiner del segle XX" segons Gault-Millau) i Alain Ducasse, han emprès els seus projectes a Tòquio en la primer dècada del segle XXI.

Esports[modifica | modifica el codi]

Els Jocs Olímpics de 1964 van tenir lloc a Tòquio. Van tenir un gran impacte en l'aspecte urbà de Tòquio, car van ser construïdes grans obres d'infraestructura esportiva, turística, de comunicacions i de serveis. La infraestructura esportiva encara s'utilitza. Entre altres instal·lacions, es troben l'Estadi Olímpic de Tòquio, el Nippon Budokan (estadi d'arts marcials) i el Gimnàs Nacional Yoyogi.

Sumo[modifica | modifica el codi]

L'Estadi Nacional de Sumo durant el torneig del maig del 2001

Igual que a la resta del país, el sumo (相撲, sumō, de vegades 大相撲 Ōzumō) té un lloc destacat entre els esports a Tòquio. A l'Estadi Nacional de Sumo, localitzat a Ryogoku, tenen lloc els tornejos del gener, maig i setembre, que atreuen a milers d'espectadors. L'emperador del Japó assisteix personalment al torneig de maig.

Els entrenaments de sumo es porten a terme en els estables, o beya, i molts permeten l'entrada d'espectadors.

Altres arts marcials[modifica | modifica el codi]

A la ciutat es practiquen de manera amateur i professional altres arts marcials. Especialment el judo, que va ser inclòs el 1964 com a esport olímpic; el kendo, el karate, el kyudo i l'aikido.

Beisbol[modifica | modifica el codi]

Tòquio és seu d'un dels equips més populars del beisbol del país, els Yomiuri Giants (読売ジャイアンツ , Yomiuri Jaiantsu?), que juguen com a locals en el Tokyo Dome (東京ドーム Tōkyō Dōmu) des del 1988.

Tòquio també és el lloc de l'equip Tokyo Yakult Swallows (東京ヤクルトスワローズ , Tōkyō Yakuruto Suwarōzu?), que juga a l'estadi Meiji-Jingu, a Shinjuku.

Futbol[modifica | modifica el codi]

La Lliga professional japonesa de futbol, coneguda com a J. League (Jリーグ , J Rīgu?), fundada el 1993, té a Tòquio dos equips: el FC Tokyo (FC東京 , Efushī Tōkyō?), i el Tokyo Verdy (東京ヴェルディ1969). Ambdós equips juguen a l'estadi Ajinomoto.

Entre els anys 1980 i 2004 la ciutat va ser seu de la Copa Intercontinental, que enfrontava els clubs guanyadors de la Copa d'Europa (actual Lliga de Campions) i la Copa Libertadores de América. Del 2005 al 2008 el campionat internacional va passar al format de Campionat del Món de Clubs, el qual, els partits es disputaren a Tòquio i Yokohama en el mes de desembre.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Al ser un dels principals focus d'història i de cultura al Japó, la prefectura de Tòquio rep més de la meitat dels turistes internacionals que arriben al país, amb el 58,3 %. Anualment. Gairebé 2,6 milions de persones visiten Tòquio,[17] representant un ingrés anual de dos mil milions de dòlars.[cal citació] Aquest flux de visitants la converteix en la sisena ciutat del món amb més visitants internacionals, darrer de Londres, París, Nova York, Hong Kong i Singapur.[cal citació] Al ser la principal entrada al país, Tòquio és una regió de desenvolupament critica per al foment de turisme internacional.[cal citació] Entre els visitants que arriben a la ciutat, el 63,8 % prové de països asiàtics, el 18,5 % de Nord-amèrica, el 12,7% d'Europa, i el restant 5,0 % prové d'altres països.[cal citació]

Les atraccions turístiques de la prefectura són moltes, i estan administrades pel Govern Metropolità de Tòquio.[cal citació]

Parcs nacionals[modifica | modifica el codi]

A Tòquio existeixen quatre parcs nacionals:

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Tòquio té 11 ciutats agermanades.[18]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Categoria:Persones de Tòquio

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Official monthly estimated de jure population by the Tokyo Metropolitan Government (in Japanese). Population estimate on 2010-06-01.
  2. Existeix una disputa sobre quina és la capital del gran Japó. Durant la Restauració Meiji, el trasllat de la capital de Kioto a Tòquio no va estar gaire clar des del punt de vista legal, ja que alguns creuen que Kioto encara és la capital, altres creuen que Tòquio ho és, i també d'altres que ambdues ciutats ho són.
  3. «www.nationsonline.org/oneworld/bigcities.htm».
  4. 4,0 4,1 «Tokyo». Msn Encarta, 1 de setembre de 2008. [Consulta: 2008-09-1].
  5. Cook, Paul David. Allied War Criminals of WWII (en anglès). Xlibris Corporation, 2011, p. 121. ISBN 1456833073. 
  6. «Sarin attack remembered in Tokyo». BBC News, 20 de març de 2005. [Consulta: 2008-09-1].
  7. Dades preses del Japan Statistical Yearbook 2006, mitjana de 1990 a 2003.
  8. Dades del Web de Turisme oficial de Tòquio, precipitació sobre els 23 Barris Especials [1]
  9. Japan Statistical Yearbook 2006, amb dades actualitzades al 2004 Sobre les religions
  10. Taula #10/Divisions administratives del Japó, edat (rang de 5 anys), comparació d'homes i dones sobre la població total (Departament d'Estadística del Ministeri d'Assumptes Interns i Comunicació del Japó) [2]
  11. Japan Statistical Yearbook 2006, web: [3](en anglès).
  12. Lloc web del Govern Metropolità de Tòquio [4]
  13. The Times Higher Education Supplement 2005 [5]
  14. Lloc oficial del Departament Metropolità de Policia de Tòquio [6]
  15. Llibre d'Estadístiques de Tòquio, any 2004, Accidents totals [7]
  16. Llibre d'Estadístiques de Tòquio, any 2004, Accidents per dia i hora [8]
  17. En 1999-2000. Tret de la publicació del Japan Tourism Office (JNTO), Survey of Foreign Visitors to Japan, p. 13 [9]
  18. Dades aconseguides el 01/05/2008 del web del Govern Metropolità de Tòquio.[10] (en anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

En castellà
En anglès
  • Seidensticker, Edward. Tokyo Rising: The City Since the Great Earthquake. Harvard University Press, Boston, 1991. ISBN 0-674-89461-8
  • Simmons, Ben; Hymas, Johnny; Vilhar, Gorazd. Japanscapes. Kodansha International Ltd., Tokio, 2002. ISBN 4-7700-2876-8
En alemany
  • Elke Hayashi-Mähner: Tagelöhner und Obdachlose in Tokyo, Iudicium, 2005, ISBN 3-89129-181-7
  • Matthias Eichhorn: Pendlerverkehr in Tokyo. Probleme und Perspektiven, Holos, 1997, ISBN 3-86097-426-2
  • Martin Lutterjohann: Tokyo mit Yokohama und Kyoto, Reise Know-How Verlag Rump, 2004, ISBN 3-8317-1251-4
  • Evelyn Schulz: Stadt-Diskurse in den Aufzeichnungen über das Prosperieren von Tokyo (Tokyo hano ki), Iudicium, 2004, ISBN 3-89129-775-0
  • Dusan Simko: Einwohner und Umweltbelastung in Tokyo. Fallstudie: Die Nachbarschaft Ojima in Koto-ku., Birkhäuser-Verlag, 1990, ISBN 3-7643-2539-9
  • Gottfried Wohlmannstetter: Finanzplatz Tokio, Knapp, Frankfurt am Main, 1998, ISBN 3-7819-1167-5

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 35° 41′ N, 139° 46′ E / 35.683°N,139.767°E / 35.683; 139.767