1782
De Viquipèdia
| Anys: | 1779 1780 1781 - 1782 - 1783 1784 1785 |
| Dècades: | 1750 1760 1770 - 1780 - 1790 1800 1810 |
| Segles: | segle xvii - segle xviii - segle xix |
| Calendari d'esdeveniments | |
[modifica] Esdeveniments
- Països Catalans
- 28 de setembre: Cinctorres, País Valencià: Es consagra l'Església de Sant Pere Apòstol de Cinctorres.
- El Bisbat d'Eivissa es segrega de l'arquebisbat de Tarragona.
- Finalitza la segona ocupació anglesa de Menorca
- Resta del món
- Carnestoltes:
- Milà, República Transpadana: S'estrena a La Scala de Milà La Circe, òpera en tres actes composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret italià de Domenico Perelli.
- Venècia, República de Venècia: S'estrenà al Teatro San Samuele el Il convito òpera en dos actes de Domenico Cimarosa sobre un llibret italià de Filippo Livigni.
- Roma, Estats pontificis: S'estrena al Teatro Valle L'amor costante, òpera en dos actes composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret italià d'Alessandro Piccolomini.
- Abril: Pierre Méchain descobreix el cúmul globular de Messier 107.
- 17 de maig: Es signa el Tractat de Salbai que finalitza de iure la Guerra Anglo-Maratha entre la Companyia Britànica de les Índies Orientals i l'Imperi Maratha.
- 20 de juny: El Congrés dels Estats Units aprova el Gran Segell dels Estats Units
- 2 de juliol: Carles III d'Espanya crea el Banco de San Carlos.
- 13 d'agost, Teatro San Carlo de Nàpols, Regne de Nàpols: Domenico Cimarosa estrena L'eroe cinese (Cimarosa), òpera en tres actes sobre un llibret italià de Pietro Metastasio.
- 26 de setembre, Sant Petersburg, Imperi Rus: S'estrena al Teatre de l'Ermitage Il barbiere di Siviglia, òpera en quatre actes de Giovanni Paisiello, amb llibret de Giuseppe Petrosellini.
- 6 d'octubre, Nàpols, Regne de Nàpols: S'estrena al Teatro dei Fiorentini La ballerina amante, òpera en tres actes composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret italià de Giuseppe Palomba.
- Finalitza la construcció de la Catedral de Màlaga.
- Antonio Caballero y Góngora esdevé virrei de Nova Espanya.
- Messier 48 és redescobert independentment per Johann Elert Bode.
- Chiavenna: S'estrenà Il morbo campano, òpera composta per Domenico Cimarosa sobre un llibret de Pettignone.
- Mozart composa la seva Simfonia núm. 35.
- Continua el setge espanyol a Gibraltar.
- Johann Rüdiger publica un estudi en el que demostra amb metodologia científica i de filologia comparada, que la llengua dels gitanos, el romaní, és una llengua asiàtica del grup indo-ari.
- Hammuda Paixà, esdevé bey de Tunísia succeint a Ali II ibn Husayn mort aquell mateix any.
[modifica] Naixements
- Països Catalans
- 8 de febrer, Guadassuar: Juan Cuevas Perales, compositor valencià del Romanticisme i mestre de capella de la catedral de València.
- Balaguer: Joan Larreu, més conegut com a Juan Larrea, polític argentí d'origen català.
- Barcelona:
- Antoni Solà, escultor català.
- Antoni Brusi i Mirabent, impressor i llibreter català.
- Resta del món
“L'Éducation d'Achille par le centaure Chiron” (L'educació d'Aquil·les pel centaure Quiró); oli sobre tela de Jean-Baptiste Regnault, 1782.
- 29 de gener, Caen, Normandia: Daniel-François Esprit Auber, compositor francès, autor d'una setantena d'obres per a l'escena, òperes, ballets i música religiosa.
- 19 de juny, Saint-Malo: Hugues Felicité Robert de Lamennais, sacerdot i filòsof francès.
- Juliol, Dublín: John Field, compositor i pianista irlandès, conegut per ser el creador dels "nocturns".
- 10 d'agost Vicente Ramón Guerrero Saldaña, segon president de Mèxic i un dels generals insurgents de la Guerra d'independència de Mèxic.
- 27 d'octubre, Gènova: Niccolò Paganini, violinista, violista i guitarrista compositor romàntic italià. Es considera un dels més grans violinistes de la història.
- 11 d'octubre, Vium, prop de Viborg: Steen Steensen Blicher, escriptor i poeta danès del Romanticisme.
- 5 de desembre: Kinderhook, Estat de Nova York: Martin Van Buren, vuitè President dels Estats Units d'Amèrica. (1837 - 1841).
- Pōmare II, monarca del Regne de Tahití (1791 - 1821).
- Florència, Gran Ducat de Toscana: Joan d'Àustria (comte de Meran), Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria, de Bohèmia i de Toscana, Inicià la branca dels comtes de Meran de la Casa dels Habsburg.
- Barcelona (Veneçuela): Diego Bautista de Urbaneja, polític veneçolà.
- La Granja de San Ildefonso, Espanya: Maria Lluïsa d'Espanya (reina d'Etrúria), Infanta d'Espanya, esdevingué per matrimoni reina consort d'Etrúria i regent (1801 - 1807) i duquessa sobirana de Lucca (1814 - 1824).
- Oberweissbach, Turíngia: Friedrich Wilhelm August Fröbel, pedagog alemany.
- Caserta, Regne de Nàpols: Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, Princesa del Regne de les Dues Sicílies que es convertí en duquessa d'Orleans i després reina de França al casar-se amb el rei Lluís Felip I de França.
- Ajaccio, Còrsega: Carolina Bonaparte, germana petita de Napoleó Bonaparte i esposa del mariscal de França Joachim Murat.
- William Miller, predicador laic baptista, estudiós de la historia i la profecia bíblica; fundador del Moviment adventista.
[modifica] Defuncions
“Charles Towneley al seu gabinet d'escultura”; oli sobre tela de Johann Zoffany, 1782.
- Països Catalans
- Barcelona: Manuel d'Amat i de Junyent conegut com el Virrei Amat, militar al servei de la Corona espanyola, Virrei de Xile (1755-1761) i el Perú (1761 - 1776).
- Resta del món
- 1 de gener, Londres: Johann Christian Bach, compositor alemany del període clàssic, onzè i darrer fill de Johann Sebastian Bach.
- 17 de març, Basilea: Daniel Bernoulli, matemàtic neerlandès de naixement que va passar la major part de la seua vida a Basilea, Suïssa. Va treballar amb Leonhard Euler en les equacions que porten els seus noms. El Principi de Bernoulli és una de les bases de l'aerodinàmica.
- 12 d'abril Pietro Metastasio, escriptor i poeta italià conegut pel gran nombre de llibrets operístics que va escriure.
- 22 de maig, Hannover: Frederica de Hessen-Darmstadt, duquessa de Mecklenburg-Strelitz, filla gran del príncep Jordi Guillem de Hessen-Darmstadt i de Lluïsa Albertina de Leiningen-Dagsburg-Falkenburg.
- 26 de maig Ali II ibn Husayn, bey de Tunísia de la dinastia husaynita.
- 21 de juny, Darmstadt: Jordi Guillem de Hessen-Darmstadt, príncep de Hessen-Darmstadt i un dels avantpassats de moltes de les cases reials europees.
- 6 d'octubre, Adoni: Basalat Jang, jagirdar de Chicacole i Murtazanaghar i subadar d'Adoni i Raichur.
- 21 de novembre, París: Jacques Vaucanson, enginyer francès a qui s'acredita la creació del primer robot així com la creació del primer teler automatitzat.
- Bolonya: Sebastian Mendiburu, missioner jesuïta i escriptor guipuscoà en èuscar oer la seva eloqüència fou conegut com "Euskal Zizeron" (el Ciceró basc).
- Abd-al-Hayy ibn Abd-ar-Razzaq, funcionari i poeta indi musulmà.
- Farinelli, reconegut cantant d'òpera castrat.