Domenico Cimarosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Domenico Cimarosa
Domenico Cimarosa.jpg
Estil: Classicisme
Naixença: 17 de desembre de 1749
Aversa, Nàpols
Defunció: 11 de gener de 1801 (als 51 anys)
Venècia
Anys d'activitat: 1772-1801

Obres destacades

Il matrimonio segreto


Fites

Domenico Cimarosa (Aversa, Nàpols, 17 de desembre de 1749 - 11 de gener de 1801) fou un compositor italià.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els seus pares eren pobres però van voler donar-li una bona educació. Quan s'instal·laren a Nàpols el van enviar a una escola religiosa dependent d'un monestir de la ciutat. L'organista, el pare Polcano, qui va ser colpit per la intel·ligència del jove, es va proposar de ensenyar-li les bases de la música així com de la literatura italiana, antiga i moderna. Gràcies a ell, Cimarosa va poder entrar com a alumne a l'institut de Santa Maria di Loreto on hi va restar onze anys, estudiant particularment l'obra dels grans músics italians. Piccini, Sacchini i altres bons músics figuren entre els seus professors.

Als 23 anys, Cimarosa va debutar en la seva carrera de compositor amb una òpera buffa titulada Le Stravaganze del Conte representada el 1772 al Teatro dei Fiorentini de Nàpols. Aquesta obra va tenir un èxit important i va ser seguida el mateix any per Le Pazzie di Stelladaura e di Zoroastro, una farsa marcada per l'humor i la fantasia que va trobar igualment l'èxit. El renom del jove compositor es va començar a estendre a tota Itàlia. Se'l va convidar a Roma perquè hi produís una òpera per a la temporada teatral d'aquell any i va ser una altra obra còmica L'italiana in Londra.

Domenico Cimarosa

Durant els 13 anys següents, no hi ha cap fet destacable en la vida i la carrera de Cimarosa. En aquesta època va romandre un cert temps a Parma donant lliçons de composició. Entre els seus alumnes tingué en Ferdinando Robuschi, i en Fedele Fenaroli que més tard també serien compositors d'òperes. Després, va escriure nombroses òperes per a les diferents escenes italianes, residint a Roma, Nàpols o en qualsevol lloc on el seu treball de compositor el cridava. De 1784 a 1787, va viure a Florència i es va dedicar completament a compondre per a l'òpera d'aquesta ciutat.

El treball d'aquest període és abundant, principalment en obres, còmiques o serioses, cantates, i d'altres composicions sagrades. Els més notables són Caio Mario, les tres òperes bíbliques Assalone, La Giuditta i Il Sacrificio d'Abramo, així com Il Convito di Pietra i La Ballerina amante, una òpera còmica creada a Venècia que va aconseguir un gran èxit.

Cap al 1788, Cimarosa se'n va a Sant Petersburg seguint la invitació de Caterina II. Van ser quatre anys molt productius, però les peces i fins i tot els noms estan perduts. El 1792, Cimarosa es trasllada a Viena a petició de l'emperador Leopold II. Hi va escriure la seva obra mestra Il matrimonio segreto. El 1793, Cimarosa va tornar a Nàpols, on Il matrimonio segreto i les seves altres obres van ser aclamades. Entre les composicions que va produir durant aquest últim sojorn napolità ha de ser mencionada Le Astuzie femminili.

Aquest període de la seva vida és enfosquit per les intrigues de persones envejoses i hostils, entre les quals les del seu vell rival Paisiello. Antimonarquista i favorable a la proclamació de la República Partenopea per les tropes franceses, va ser condemnat a mort, com molts dels seus amics polítics, a la tornada dels Borbons. Gràcies a la intercessió d'admiradors influents, la seva sentència va ser commutada, marxant de Nàpols amb la intenció de tornar a Sant Petersburg. Però la seva salut anava declinant i va morir d'una inflamació intestinal l'11 de gener de 1801 a Venècia. La naturalesa d'aquest mal va fer néixer la remor d'un enverinament, que una declaració oficial va desmentir. Va deixar una de les seves òperes, Artemizia, inacabada.

Obres principals[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Domenico Cimarosa