Florian Leopold Gassmann

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Florian Leopold Gassmann

Florian Leopold Gassmann (Most, Bohèmia, 3 de maig de 1729Viena, Àustria, 21 de gener de 1774) fou un compositor austríac d'origen txec.

Es formà musicalment amb Johann Woborschil, de qui rebé lliçons de cant, violí i arpa. Anys més tard anà a Itàlia va estudiar a l'escola del pare Martini, a Bolonya. S'instal·là a Venècia, on estigué al servei del comte Leonardo Veneri. El 1757 compon la primera òpera, Merope, amb motiu del carnaval de Venècia. Pel carnaval d'aquesta ciutat creà una òpera cada any fins que fou cridat el 1762 a Viena com a mestre compositor de l'Òpera Imperial en substitució de Gluck.

Els teatres de Viena restaren tancats Durant l'any de dol oficial (1765-66) per la mort de Francesc I, i per aquest motiu Gassmann retornà a Venècia, on estrenà l'òpera Achille in Sciro al Teatre de San Giovanni Grisostomo. En aquest segon període venecià conegué Antonio Salieri, amb el qual continuà els seus estudis a Viena.

El 1770, en ocasió de la trobada de Josep II i Frederic el Gran a Mährisch-Neustadt, escriví la que havia de ser una de les seves opéras-comiques més cèlebres i populars, La contessina. Des del 1771 exercí els càrrecs de mestre de capella de la cort i director de la Biblioteca Musical de l'emperador d'Àustria.

Gassmann fou el fundador d'una de les societats musicals més antigues de Viena, la Tonkünstler-Sozietät. Per a aquesta entitat va escriure l'oratori La Betulia liberata (1772). A més de compositor d'òperes, també fou autor d'oratoris, música sacra en llatí i música instrumental d'orquestra i de cambra, himnes, simfonies, etc.

Òperes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Florian Leopold Gassmann
  • Tom núm. 25, pàg. 999 de l'enciclopèdia Espasa.