Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francesc I
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic

Regne
13 de setembre de 1745 – 18 d'agost de 1765
Precedit per Carles VII
Succeït per Josep II
Coronació 4 d'octubre de 1745, Frankfurt

Regne
12 de juliol de 1737 – 18 d'agost de 1765
Precedit per Joan Gastó
Succeït per Leopold II

Regne
Març de 1729 – 18 d'agost de 1765
Precedit per Leopold II
Succeït per Josep II

Regne
Març de 1729 – 9 de julol de 1737
Precedit per Leopold I
Succeït per Estanislau I

Batejat Francesc Esteve
Naixement 8 de desembre de 1708
Palau Ducal de Nancy, Lorena
Defunció 18 d'agost de 1765 (als 56 anys)
Palau d'Innsbruck, Austria
Lloc d'enterrament Cripta Imperial de Viena
Consort Maria Teresa I d'Àustria
Descendència
Pare Leopold I de Lorena
Mare Elisabet Carlota d'Orleans

Coat of Arms of Francis I, Holy Roman Emperor.svg


Francesc I

Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria. Francesc és el fundador de la branca dels Habsburg-Lorena sorgida arran de la seva unió marital.

Família[modifica | modifica el codi]

Francesc Esteve de Lorena era el fill del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans. Francesc era nét per via paterna del duc Carles V de Lorena i de l'arxiduquessa Elionor Maria d'Àustria i per via materna del duc Felip d'Orleans i de la princesa Elisabet Carlota del Palatinat. A més a més per via materna era besnét del rei Lluís XIII de França a través dels ducs d'Orleans i besnebot del rei Lluís XIV de França.

Francesc I tenia molts lligams amb la Casa d'Àustria, descendent de l'emperador Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, era el seu besavi, i pertanyent a una família que s'havia distingit pel seu servei incondicional a Àustria i als Habsburg havia passat llargues temporades de la seva vida a la cort vienesa.

Francesc I (a l'esquerra) i Maria Teresa d'Àustria (a la dreta) amb la seva família.

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic aviat veié en Francesc un candidat ideal per casar amb la seva filla i hereva, l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. Francesc pertanyia a una casa menor de la reialesa amb la qual cosa la unió amb Maria Teresa no comprometia a Àustria a cap aliança política de futur i a més a més les possessions de Francesc permetien portar a terme una important obra d'enginyeria política per l'acceptació de Maria Teresa com a hereva per part de les potències.

A les capitulacions matrimonials, Francesc es comprometé a cedir el ducat de Lorena, possessió immemorial de la seva família, al príncep Estanislau I de Polònia que havia estat expulsat de Polònia essent el candidat profrancès i sogre de Lluís XV de França. Alhora, a la mort d'Estanislau, el ducat s'integraria a la Corona francesa com a dot de la muller del rei Lluís, la princesa Maria Leszczyńska. Francesc era compensat de tres maneres diferents, d'una banda se li cedia el gran ducat de la Toscana, ja que els Mèdici no tenien descendent clar al gran ducat, de l'altra se li dóna una més que important compensació econòmica que farà de Francesc un home molt ric i finalment amb la promesa francesa de no intervenir en la successió a l'Imperi.

Francesc es casà amb Maria Teresa I d'Àustria el 12 de febrer de l'any 1736 a la catedral de Viena. S'establí posteriorment durant una temporada a Florència on fou declarat gran duc a la mort de l'últim Mèdici. La parella tingué setze fills:

L'any 1745, després de la victòria austríaca a la Guerra de Successió austríaca, fou declarat emperador romanogermànic per la Dieta. A partir d'aquest moment Francesc cedeix el poder a la seva muller tot i que se li mantindrà un estatus de coregent. Francesc es dedicà a les seves dues grans aficions, la caça i els negocis.

Amb la compensació rebuda pel ducat de Lorena, Francesc sabé invertir correctament, crear fàbriques i llocs de treball. A la seva mort, els Ausburg eren rics per primera vegada a la història i no ho deixaren de ser fins a l'any 1918.

Francesc morí l'any 1765 a Viena i fou enterrat al Convent dels Caputxins de Viena, la cripta tradicional dels Habsburg.


Precedit per:
Leopold I de Lorena
Duc de Lorena
17291737
Succeït per:
Estanislau I de Polònia
Precedit per:
Joan Gastó de Mèdici
Gran Duc de la Toscana
17371765
Succeït per:
Leopold II
Precedit per:
Carles VII Albert
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
associat a Marita Teresa I

17451765
Succeït per:
Josep II
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
  1. http://www.biography.com/people/marie-antoinette-9398996?page=1