Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Heiliges Römisches Reich - Reichssturmfahne vor 1433.svg Conrad II el Sàlic
Rei d'Alemanya
Emperador
Konrad II miniatur.JPG
Miniatura amb Conrad II (centre)
Dinastia Sàlica
Nascut v. 990
Mort 1039
Rei d'Alemanya
Regnat 1024-1039
Predecessor Enric II (dinastia otoniana)
Successor Enric III (fill)
Emperador del Sacre Imperi / Rei d'Itàlia
Regnat 1027-1039
Predecessor Enric II (dinastia otoniana)
Successor Enric III (fill)

Conrad II (vers 9904 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia. Quan el 1024 la línia saxona-otoniana de la monarquia electiva germana es va extingir, va ser escollit rei d'Alemanya a l'edat avançada (per l'època) de trenta-quatre anys. Tres anys més tard va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, esdevenint el primer dels quatre emperadors de la Dinastia Sàlica.

Durant el seu regnat va consolidar la monarquia germànica com una instituació viable, reduint-ne la dependència de les aliances puntuals amb la noblesa territorial.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Accés al tron[modifica | modifica el codi]

Conrad era fill d'Enric d'Espira, un nét de la filla de l'emperador Otó I Liutgarda i el duc sàlic Conrad el Roig de Lorena. El seu pare va morir quan ell encara era un infant i va passar la joventut en relativa pobresa pels estàndards de la noblesa, sent educat pel bisbe de Worms.

El 1016 es va casar amb Gisela de Suàbia, una duquessa vídua que era parent distant seva, ja que tots dos descendien de Carlemany. Alguns canonistes estrictes van denunciar el matrimoni, i l'emperador Enric II va aprofitar l'excusa per enviar-lo a l'exili.

Eventualment es va reconciliar amb l'emperador i va tornar a Alemanya. A la mort d'Enric II l'any 1024, Conrad va ser considerat com un dels candidats a la successió a l'assemblea de prínceps. Va ser escollit per la majoria i fou coronat a Magúncia el 8 de setembre de 1024.

Els bisbes italians van anar a la cort de Conrad a Constança a retre-li homenatge el juny de 1025, però la noblesa italiana intentava coronar a Guillem V d'Aquitània. Però el 1026 Conrad va desplaçar-se a Milà, on l'arquebisbe de la ciutat el coronà rei d'Itàlia, i després de vèncer l'oposició d'algunes viles Conrad va arribar a Roma la Pasqua del 1027, on fou coronat emperador pel papa Joan XIX.

Regnat[modifica | modifica el codi]

El 1028 va fer que el seu fill Enric fos ungit i confirmat com a co-rei. Va casar-lo amb Gunilda de Dinamarca, filla del seu amic Canut el Gran (rei de Dinamarca, Noruega i Anglaterra).

Va iniciar una campanya contra el rei Mieszko II de Polònia per recuperar els territoris que el seu pare havia arrabassat a l'Imperi durant el regnat d'Enric II. La campanya va ser infructuosa fins a l'any 1031, quan una acció combinada amb Rus de Kíev va froçar a Miezko a tornar els territoris i perdre la seva condició de rei convertint-se en duc de Polònia i vassall de Conrad.

També es va enfrontar amb Esteve I d'Hongria, arran de disputes frontereres a la zona de Baviera. Els hongaresos van fer servir tàctiques de terra cremada que van obligar a l'exèrcit germànic a retirar-se, i finalment Conrad es va veure obligat a signar la pau tot cedint algunes posicions frontereres a Hongria.

Tomba de Conrad a la Catedral d'Espira

Quan el darrer rei de Borgonya Rodolf III va morir el 2 de febrer de 1032, Conrad va apoderar-se del regne i tot i alguna oposició inicial, va aconseguir que els nobles borgonyesos i provençals li retessin homenatge a Zuric el 1034. Aquest nou regne de Borgonya, que comprenia el sud-est de l'actual França i la Suïssa occidental, seria conegut com a Regne d'Arle sota els successors de Conrad.

L'any 1038 es va desplaçar al sud d'Itàlia responent a la petició del príncep Guaimar IV de Salern, que li demanava que arbitrés en la disputa entre ell i el príncep Pandulf entorn la ciutat de Càpua. Pandulf va acabar fugint a Conntantinoble i el Mezzogiorno italià va quedar en mans de Guaimar, ara lleial a l'Imperi.

De retorn a Alemanya una epidèmia es va estendre entre l'exèrcit imperial. Entre les víctimes i va haver la jove de Conrad Gunilda, i també el seu fillastre.

El 1039 Conrad enmalaltí i acabà morint de gota a Utrecht. El seu cos va anar en processó a través de Colònia, Magúncia i Worms per fins a arribar a la Catedral d'Espira. Conrad havia ordenat iniciar la construcció de la catedral d'Espira el primer any del seu regnat, i encara estava inacabada quan hi va ser enterrat.

Imatge d'una crònica del s. XII amb Conrad II al tron sostenint retrats dels monarques sàlics que el succeïrien: Enric III, Enric IV, Conrad, Enric V i Agnès.

Família[modifica | modifica el codi]

Avantpassats[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Comte Werner V
 
 
 
 
 
 
 
8. Duc Conrad el Roig
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Duc Otó I de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Emperador Otó I
 
 
 
 
 
 
 
9. Liutgarda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Edith de Wessex
 
 
 
 
 
 
 
2. Enric d'Espira
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Judit de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Conrad II
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Adelaida d'Alsàcia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Conrad es va casar el 1016 amb Gisela de Suàbia (999-1042), filla del duc de Suàbia Herman II. Tingueren dos fills:



Precedit per:
Enric II
Rei d'Alemanya
10241039
Succeït per:
Enric III
Sacre Emperador Romà i Rei d'Itàlia
10271039


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica l'enllaç a Wikidata