Carloman de Baviera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lluís III de Germània
Rei de Baviera
Rei de Baviera
Regnat 876-880
Predecessor Lluís el Germànic (pare)
Successor Lluís III el Jove (germà)
Rei d'Itàlia
Regnat 877-879
Predecessor Carles el Calb (oncle)
Successor Carles el Gras (germà)

Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic. Va regnar com a rei de Baviera des del 876 i rei d'Itàlia des del 877.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Carloman va néixer el 830, el primer fill de Lluís el Germànic i la seva esposa Emma de Baviera.[1]En arribar a l'edat adulta reclamà al seu pare un regne propi per governar, revoltant-se el 861, i un altre cop el 863.[2] Aviat els seus dos germans petits Lluís i Carles el Gras s'afegiren a les seves demandes i es rebel·laren.[3] Lluís es veié obligat a deixar establert el repartiment dels seus regnes entre els tres fills: A Carloman li va prometre el regne de Baviera, que també incloïa la Panònia, Caríntia, Bohèmia, Moràvia i les marques orientals. A Lluís li correspongié Saxònia, i a Carles Suàbia.[4]

El 876 Lluís el Germànic va morir i els tres germans van heretar els respectius regnes. A diferència del que havia passat entre el seu pare i els oncles, i estava passant amb els seus cosins, els tres germans van mantenir la concòrdia entre ells i van actuar conjuntament coordinant les seves polítiques.

L'imperi Carolingi a la mort de Lluís II el Germànic. En color lila els territoris assignats a Carloman.
L'imperi Carolingi a la mort de Carles el Calb, Carloman afegeix el regne d'Itàlia a les seves possessions.

A la mort de Carles el Calb de la França Occidental, Carloman va aprofitar per creuar els Alps i proclamar-se rei d'Itàlia.[5] També pretenia fer-se coronar emperador, però el 879 va patir un vessament cerebral[6] que li causà paraplegia i l'incapacità per governar. Com que no tenia descendència legítima, va dividir el regne entre els seus dos germans donant Baviera a Lluís i Itàlia a Carles.[7] Carloman morí l'any següent.

Família[modifica | modifica el codi]

Avantpassats[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Pipí el Breu
 
 
 
 
 
 
 
8. Carlemany
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Bertrada de Laon
 
 
 
 
 
 
 
4. Lluís el Pietós
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Hildegarda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Lluís el Germànic
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Ermengarda d'Hesbaye
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Carloman de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Welf
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Emma d'Altdorf
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Hedwiga de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Matrimoni i descendència[modifica | modifica el codi]

Carloman es va casar en primeres núpcies amb la filla (de nom desconegut) d? Ernest I, comte de Nordgau.[8]

Carloman va tenir una amant de nom Liutwwindis,[9] de la qual no es coneix l'ascendència i amb la què va tenir un fill. Al seu fill bastard Arnulf li cedí el ducat de Caríntia i més endavant arribaria a ser rei dels francs orientals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Monumenta germaniae Historica, tomus IX; Genealogiae Comitum Flandriae, Pàg 303,«Enllaç».
  2. Annales Bertiniani, pàg 105 «Enllaç».
  3. Annales Bertiniani, pàg 218 «Enllaç».
  4. Foundation for medieval genealogy
  5. Annales Bertiniani, pàg 241 «Enllaç».
  6. Annales Bertiniani, pàg259 «Enllaç».
  7. Monumenta germaniae Historica, tomus I, pàg 592
  8. Annales Bertiniani, pàg 106 «Enllaç».
  9. Monumenta Germaniae Historica, Diplomata Regum Germaniae ex Stirpe Karolinorum, tomus III: Kaiserkunden Arnolf n° 87, pag 129

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sigmund Ritter von Riezler: "Karlmann, König von Baiern und von Italien". En: Allgemeine Deutsche Biographie (ADB). Volum 15, ed.Duncker & Humblot, Leipzig 1882, pàgs. 397–400.
  • René Poupardin: "I regni carolingi (840-918)", in «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, pp. 583-635
  • Allen Mayer: "I vichinghi", in «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, pp. 734-769


Precedit per:
Lluís el Germànic
Rei de Baviera
876 - 882
Succeït per:
Lluís III, el Jove


Precedit per:
Carles el Calb
Rei d'Itàlia
877 - 879
Succeït per:
Carles III el Gras