Lotari II de Lotaríngia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Segell de Lotari II.

Lotari II (835Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons[1] després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye. Després de l'abdicació del seu pare en 855 es va convertir en monarca de la part nord del regne del seu pare que comprenia el territori situat entre Frísia i l'actual Suïssa. A la seva mort el regne es va denominar en el seu honor Lotaríngia i va ser dividit entre els seus oncles mitjançant el Tractat de Meerssen.[2]

Accès al tron[modifica | modifica el codi]

Segons el cronista Reginó, l'any 851, Lotari, amb només 16 anys hauria quedat orfe de mare.[3]
El 855, el seu pare, que era rei d'Itàlia i emperador d'Occident, li va donar la potestat sobre Frisia.[4]

Aquell mateix any el pare va emmalaltir i va renunciar al tron, anant-se a viure a l'abadia de Prüm[5] i abans de morir va repartir el seu regne, entre els seus tres fill:[6]

  • Lluís II el Jove (825-875), que era el primogènit, va rebre el títol d’emperador d'Occident i les terres d'Itàlia.
  • Carles de Provença (845-863), que era el germà menor, va rebre la Provença i Borgonya.
  • A ell li va tocar les terres de la part Nord: de Frísia a Suïssa. Denominada després de la seva mort Lotaríngia, o també Lorena.

Un germà malalt[modifica | modifica el codi]

Lluís i Lotari van provar de convèncer el seu germà menor de renunciar, per dues raons: per ser massa jove i per ser epilèptic.[7] El van portar a Orbe esperant que agafés els hàbits de monjo [8] però els nobles es van assabentar i s'hi van oposar, deixant la regència en mans del comte de Vienne, Gerard.[8]

Un matrimoni desavingut[modifica | modifica el codi]

Lotari II, pressionat pel seu pare, segons diu els Annales Lobienses, es va casar amb Teutberga, filla del poderós Bosó l'Antic i germana d'Hucbert.[9]

Molt probablement Lotari, en el moment del seu matrimoni, ja tindria una estimada de nom Waldrada, qui segons l'historiador francès Alfred-Auguste Ernouf (1816–1889) descendia d'una noble família gal·loromana.[10]

Lotari II va voler desfer-se'n de la seva esposa per a tornar amb la seva estimada i la va acusar d'incest amb el seu germà Hucbert abat laic de Saint Maurice-in-Valais. Teutberga va ser sotmesa a la prova de l'aigua calenta i la va superar[11]

Per tal de d'aconseguir casar-se amb Waldrada i legitimar el fill que havia tingut amb ella, va cercar el suport del seu oncle Lluís el Germànic rei dels francs orientals, però se'l va negar.

En color lila els territoris de Lotari II, els del sud són els que li va prometre el seu germà Carles.

L'any 858, Lotari II va viatjar al nord per col·laborar amb el seu oncle Carles el Calb en la lluita per expulsar els víkings. De camí va passar a visitar el seu germà menut, Carles, amb qui va arribar a un acord: Si moria sense descendència, el seu regne l'heretaria Lotari II.[12]

Malgrat la declaració d'innocència de Teutberga, Lotari insistia en repudiar-la amb l'excusa que no li havia donat fills. El seu germà, com a protesta per la situació es va dedicar al pillatge i espoliació de propietats eclesiàstiques. Llavors Lotari va desposseir-lo dels territoris que anteriorment li havia confiat (la diòcesi de Ginebra, Lausanne i Sion) i els va traspassar al seu germà gran, l'emperador Lluís II, qui a canvi va prometre el seu suport per resoldre el problema del divorci.

El divorci[modifica | modifica el codi]

El febrer del 860, Lotari va convocar una reunió a Aquisgrà en la qual es va proposar a Teutberga que confesès la seva culpa i com a càstig només la farien ingressar en un convent. Ella finalment va acceptar però després d'estar al convent, va fugir i va anar a refugiar-se amb el seu germà Hucbert.[13] Però com que ell havia estat desposseït dels seus territoris, van anar a buscar ajuda a Carles el Calb el qual primer els va acollir i després la va convèncer d'ingressar a l'abadia d'Avenay[14] on era abadessa la seva cunyada Berta.[15]

L'any 861, segons la Chronica Albrici Monachi Trium Fontium, Lotari havia repudiat Teutberga, amb l'aprovació del comte Bosó,[16] sense especificar si es tractava de l'altre germà de Teutberga, Bosó (820/5-874/8), comte del Valais o si es referia al nebot, Bosó V comte de Vienne o d'Arlès (ca. 844-887).

L'any següent, va tornar a haver una reunió a Aquisgrà en què el bisbe de Reims, Incmar va presentar un llarg document defensant el divorci de Lotari i Teutberga, amb raons morals i legals que el justificaven i finalment es va aprovar.[17]

Segons l'Herimanni Augiensis Chronicon, el matrimoni es va celebrar el mateix any (862) amb la participació del bisbe de Trier, Thetgaud (Dietgold), i l'arquebisbe de Colònia, Ghunter,[18] respectivament, germà i oncle de Waldrada.

Teutberga, amb el suport de Carles el Calb i del bisbe de Reims, Hincmar, va apel·lar al papa Nicolau I, l'anul·lació del matrimoni; al mateix temps també Lotari va apel·lar al Papa. En aquest moment, Carles el Calb va tenir una trobada prop de Toul amb el seu germà Lluís el Germànic i amb els bisbes que representaven Lotari. Carles va declarar que no havia tornat a veure el seu nebot des que s'havia encarregat de buscar un convent a Teutberga.[19]

Judit i Balduí, acollits per Lotari II.

Lotari aquell mateix any va acollir al seu regne a Judit, filla de Carles el Calb qui, en contra de la voluntat del seu pare havia fugit per casar-se amb Balduí I de Flandes.[20]

Els últims anys[modifica | modifica el codi]

L'any 863 va morir el germà petit, Carles de Provença i Lotari esperava heretar el seu regne tal com havien acordat, però el germà gran, Lluís també el va reclamar. Per tal d'evitar un enfrontament armat van arribar a una repartició: Lluís es quedava el títol i una part de les terres mentre que Lotari es quedava la part de la Borgonya Cisjurana.

El mateix any, el papa va convocar a Metz un sínode dels bisbes francs en el qual es va validar el matrimoni entre Lotari i Waldrada, basant-se en un suposat matrimoni secret anterior al matrimoni amb Teutberga. En realitat va ser una reunió de conveniència, doncs al sínode havien d'assistir tant els bisbes francs occidentals com els bisbes francs orientals, però només hi van assistir els bisbes de Lotari i pocs més. Però Hucbert, el germà de Teutberga es va assabentar i va protestar davant el Papa Nicolau I, qui es va veure obligat a anul·lar les decisions de Metz.

Poc després el germà gran de Lotari el va trair, reunint-se a Tusey amb els seus oncles per a prendre-li les seves terres si no acceptava de conviure amb Teutberga. Lotari va acceptar. El 15 d'agost del 865 Teutberga va tornar a la cort i va ser investida amb els símbols reials per Arseni, un enviat del papa. Waldrada havia d'anar amb Arseni a Roma per demanar perdó pels seus pecats. Passant per Pavia, Waldrada va escapar de la vigilància d'Arseni i va retornar a la Lotaríngia. Això va provocar que el papa l'excomuniqués).[21]

L'imperi carolingi després del tractat de Meerssen

El papa Nicolau I va morir el 13 de setembre del 867 i el nou papa Adrià II es va mostrar més conciliador aixecant l'excomunió a Waldrada. Lotari, recuperades les esperances, va anar a parlar amb el papa l'any 869, però va morir en el camí de tornada, en les proximitats de Piacenza.[22] va ser enterrat a la basílica de sant Antoni.[14]

L'any següent, amb el Tractat de Meerssen el seu germà Lluís i els seus dos oncles Carles el Calb i Lluís el Germànic es van repartir els seus territoris.[23]

Genealogia[modifica | modifica el codi]

En el següent esquema s'observa que va tenir quatre fills,[14] un d'ells mascle; però tots van ser considerats bastards.

Lotari I (795 - 855), emperador (840-855). 
casat el 821 amb Ermengarda de Tours dels Eticònides
│
├─Rotrude (?-?). 
├─Lluís II el Jove (825-† 875), rei d'Itàlia i emperador(855-875). 
│ casat amb Engelberga
│ │
│ ├─Gisela (?-?), abadesa de Brèscia. 
│ └─Ermengarda d'Itàlia (?-?). 
│ casada el 876 amb Bosó de Provença del Bosònides
│ │
│ └─Lluís III el Cec (vers 880-† 928), rei de Provença i d'Itàlia i emperador 
│ 
│
├─Ermengarda (?-?). 
│ casada amb Gislebert de Meuse, comte de Maasgau de la nissaga dels Regniers
│ │
│ └─Regnier I d'Hainaut (?-† 915). 
├─Lotari II de Lotaríngia (vers 835-† 869). 
│ 1) casat amb Teutberga (filla de Bosó el Vell dels Bosònides) 
│ 2) casat amb Waldrada
│ ├─De 2, Hug (?- 895). 
│ ├─De 2, Gisela (?-?) casada amb el cap normand Godfred.
│ └─De 2 Berta (?-?). 
│ 1) casada amb Teobald d'Arle dels Bosònides
│ 2) casada amb Adalbert II de Toscana
│ ├─De 1 Hug d'Arle (?- 947), comte d'Arle, rei d'Itàlia (924-945). 
│ ├─De 1 Bosó d'Arle 
│ ├─De 1 Teutberga d'Arle (vers 880/890-†abans de setembre del 948), casada amb Garnier 924), vescomte de Sens i comte de Troyes.
│ │
│ ├─De 2 Guiu de Toscana (?- 930), Marquès de Toscana de 915 à 930.
│ │ casat amb Marozia de la nissaga dels Teofilactes
│ │ │
│ │ ├─Hug de Vienne (?-?), comte de Vienne. 
│ │ └─Manassès de Toscana (?-?), arquebisbe de Toscana
│ │
│ ├─De 2 Lambert de Toscana (?- mort després 938). Marquès de Toscana el 931, cegat per orde d'Hug d'Arle el 931. 
│ │
│ └─De 2 Ermengarda de Toscana 
│ casada amb Adalbert I d'Ivrea
│ │
│ └─Anschair de Spolète (av.923-?). 
│
├─ Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença (855-863). 
├─ Carloman (?-?). 
└─ X (abans de 855-?) casada amb Matfrid comte d'Orléans

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. James Harvey Robinson, Readings in European History -, Volum 1, p.157 (anglès)
  2. Henderson, Ernest Flagg. A History of Germany in the Middle Ages (en anglès). Bell, 1894, p. 108. 
  3. Monumenta Germaniae Historica, tomus I: Reginonis Chronicon, anno 851, pàg 568,«Enllaç».
  4. Annales Bertiniani,any 855,pàg86,«Enllaç».
  5. Monumenta Germanica Historica, tomus I: Ruodolfi Fuldensis Annales, anno 855, pàg. 369,«Enllaç».
  6. Monumenta Germaniae Historica, tomus I: Reginonis Chronicon, anno 855, pàg 569,«Enllaç».
  7. Annales Bertiniani, anno 863, pàg 118,«Enllaç».
  8. 8,0 8,1 Annales Bertiniani, anno 856, pàg 90, «Enllaç».
  9. Monumenta Germanica Historica, tomus I: Annales Lobienses, anno 855, pàg. 232, «Enllaç».
  10. Histoire de Waldrade, de Lother II et de leurs descendants, pag. 3«Enllaç».
  11. Histoire de Waldrade, de Lother II et de leurs descendants, pàgs. 3, 4, 5, «Enllaç».
  12. Annales Bertiniani II, anno 858, pàg 95, «Enllaç».
  13. Annales Bertiniani II, anno 860, pàg 103, «Enllaç».
  14. 14,0 14,1 14,2 «LOTHARINGIA - LOTHAIRE (835)» (en anglès). Foundation for Medieval Genealogy.
  15. Monumenta Germanica Historica, tomus XIII: Flodoardi Historia Remensis Ecclesiae Lib. III, pàg. 547/8«Enllaç».
  16. Monumenta Germanica Historica, tomus XXIII, Chronica Albrici Monachi Trium Fontium, pàg 737«Enllaç».
  17. Annales Bertiniani III, anno 862, pàg 115, nota b, «Enllaç».
  18. Monumenta Germanica Historica, tomus V, Herimanni Augiensis Chronicon, pàg 105«Enllaç».
  19. Annales Bertiniani III, anno 862, Pag 116 «Enllaç».
  20. Annales Bertiniani anno 862, pàg 109«Enllaç».
  21. Monumenta Germaniae Historica, tomus IV: Folcuini Gesta Abbatum Lobiensium, par 13, pàg 61, «Enllaç».
  22. Monumenta Germaniae Historica, tomus XIII: Annales Necrologi Prumienses, pàg 219, «Enllaç».
  23. Annales Bertiniani III, anno 869, pàg 197,«Enllaç».

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • F. Dvornik, Costantinopoli e Roma, in «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, pp. 516-557
  • René Poupardin, "I regni carolingi (840-918)", in «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, pp. 583-635
  • Baron Ernouf (1858) "Histoire de Waldrade, de Lother II et de leurs descendants" (Paris)


Precedit per:
Lotari I
Rei de Lotaríngia
855 - 869
Succeït per:
Carles el Calb i Lluís el Germànic