Carles de Provença

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís.

Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença [1] (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia Carolíngia.

Accés al tron[modifica | modifica el codi]

Fill petit de Lotari I i d'Ermengarda de Tours.[2] Va succeir al seu pare quan va abdicar el setembre del 855, repartint el regne entre els seus tres fills en l'acord de Prüm;[3] el seu germà Lotari II va rebre la Lotaríngia; Lluís II el Jove, va rebre Itàlia i el títol imperial; i Carles va rebre Provença (incloent Uzès) i part de Borgonya (la Cisjurana o ducat de Lió).

En color salmó la part que va correspondre a Carles en el repartiment de Prüm

Carles només tenia 10 o 11 anys i a més era epilèptic,[4] per tant va actuar com a regent Girard del Rosselló. Lluís no va estar conforme amb el repartiment patern i va reclamar que Itàlia ja era seva per la donació que li havia fet el seu avi Lluís el Pietós, i que per tant aquest regne era a part i era la resta la que s'havia de repartir entre els tres germans. Lluís va intentar apoderar-se d'aquestes províncies a l'oest dels Alps però no va obtenir suport de la noblesa; llavors va convocar una conferència a Orbe amb els seus dos germans a la zona del llac de Ginebra però no es va arribar a cap acord i els germans van estar a punt d'entrar en guerra. Lotari II volia sacrificar a Carles, i forçar-lo a adoptar l'estat eclesiàstic per repartir el seu territori amb Lluís.[5] Però Carles va ser protegit per la noblesa i finalment els germans van decidir respectar el seu territori i domini.

Breu regnat[modifica | modifica el codi]

Del reu regnat se'n conserven dos documents que enregistren dues donacions: Un del 856 a l'església de Villeurbanne, a petició del seu tutor Gerard; l'altre del 860 a l'església d'Orange, a petició del comte d'Arles, Fulcre.[1]

L'any 859 el seu germà Lotari II va anar a visitar-lo, convencent-lo de preparar la seva successió tenint en compte la seva mala salut. L'acord que van signar establia que Lotari II quedava designat hereu de Carles i a canvi li cedia les diòcesis de Belley i de Tarentàsia.[6]

L'any 860 va tornar-lo a visitar per demanar-li ajuda amb l'assumpte del seu divorci, però Carles se'n va abstenir. aquell mateix any el seu oncle Carles el Calb va provar de prendre-li les terres, doncs creia que tenia més drets que Lotari II a la successió, però les tropes de Carles el van derrotar.

Mort[modifica | modifica el codi]

Va morir amb 18 anys el 863[7] d'un atac d'epilèpsia i fou enterrat a l'església de Sant Pere de Lió, al monestir de monges.[1] Llavors Lotari II que era l'hereu va voler ocupar el tron però al mateix temps l'altre germà, l'emperador Lluís ja entrava des de Itàlia;[7] la guerra semblava inevitable quan a proposta dels senyors del país van fer de mediadors i van aconseguir que la decisió final es prengués més endavant en una assemblea. Els dos reis van acceptar i Lotari va tornar per Lió el mes de maig del 863. Finalment es van repartir el regne.[7] Lotari només va obtenir la sobirania de la part nord, el ducat de Lió amb el Viennois, el Vivarès (Vivarais) i Uzès, amb el suport de Girard del Roselló. La Provença va passar a Lluís II el Jove, emperador d'Occident i rei d'Itàlia.

Genealogia[modifica | modifica el codi]

Lotari I (795-† 855), emperador (840-855). 
casat el 821 amb Ermengarda de Tours dels Eticònides
│
├─Rotrude (?-?). 
├─Lluís II el Jove (825-† 875), rei d'Itàlia i emperador(855-875). 
│ casat amb Engelberga
│ │
│ ├─Gisela (?-?), abadesa de Brèscia. 
│ └─Ermengarda d'Itàlia (?-?). 
│ casada el 876 amb Bosó de Provença del Bosònides
│ │
│ └─Lluís III el Cec (vers 880-† 928), rei de Provença i d'Itàlia i emperador 
│ 
│
├─Ermengarda (?-?). 
│ casada amb Gislebert de Meuse, comte de Maasgau de la nissaga dels Regniers
│ │
│ └─Regnier I d'Hainaut (?-† 915). 
├─Lotari II de Lotaríngia (vers 825-† 869). 
│ 1) casat amb Teutberga (filla de Bosó el Vell dels Bosònides) 
│ 2) casat amb Waldrada
│ ├─De 2, Hug (?- †895). 
│ ├─De 2, Gisela (?-?) casada amb el cap normand Godfred.
│ └─De 2 Berta (?-?). 
│ 1) casada amb Teobald d'Arle dels Bosònides
│ 2) casada amb Adalbert II de Toscana
│ ├─De 1 Hug d'Arle (?- † 947), comte d'Arle, rei d'Itàlia (924-945). 
│ ├─De 1 Bosó d'Arle (?-?). 
│ ├─De 1 Teutberga d'Arle (vers 880/890-†abans de setembre del 948), casada amb Garnier †924), vescomte de Sens i comte de Troyes.
│ │
│ ├─De 2 Guiu de Toscana (?- †930), Marquès de Toscana de 915 à 930.
│ │ casat amb Marozia de la nissaga dels Teofilactes
│ │ │
│ │ ├─Hug de Vienne (?-?), comte de Vienne. 
│ │ └─Manassès de Toscana (?-?), arquebisbe de Toscana
│ │
│ ├─De 2 Lambert de Toscana (?- † després 938). Marquès de Toscana el 931, cegat per orde d'Hug d'Arle el 931. 
│ │
│ └─De 2 Ermengarda de Toscana (?-?). 
│ casada amb Adalbert I d'Ivrea
│ │
│ └─Anschair de Spolète (av.923-?). 
│
├─Carles de Provença (845-† 863), rei de Provença (855-863). 
├─ Carloman (?-?). 
└─ X (abans de 855-?) casada amb Matfrid comte d'Orléans 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Foundation for Medieval Genealogy : Rei de Provença - CHARLES,
  2. Monumenta Germaniae Historica, tomus I: Reginonis Chronicon, pàg 568,
  3. Monumenta Germanica Historica, tomus I: Ruodolfi Fuldensis Annales, anno 855, pàg. 369,
  4. Annales Bertiniani, anno 863, pàg 118,
  5. Annales Bertiniani, anno 866, pàg 90,
  6. Annales Bertiniani, anno 858, pàg 95,
  7. 7,0 7,1 7,2 Annales Bertiniani, anno 863, pàg 118,

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, 1983 (reimpressió 1997), (ISBN 2-01-278851-3)
  2. Jean-Charles Volkmann, Bien connaître les généalogies des rois de France, Éditions Gisserot, 1999 (ISBN 2-877472086)
  3. Michel Mourre, Le Petit Mourre. Dictionnaire d'Histoire universelle, Éditions Bordas, abril 2007 (ISBN 978-2-04-732194-2)


Precedit per:
Comte de Provença
855863
Succeït per:
Lluís II el Jove