Carles III el Gras

Carles III el Gras
Rei de França Oriental, Rei de França Occidental, Rei d'Itàlia, Emperador
Gravat representant Carles el Gras
Nascut	839
Mort	888
Rei dels francs orientals
Regnat	876-887
Predecessor	Alamània: Lluís I (pare) Saxònia: Lluís III (germà)
Successor	Arnulf de Caríntia (nebot)
Reis dels francs occidentals
Regnat	884-887
Predecessor	Carloman II (cosí segon)
Successor	Odó I de França (dinastia Robertiana)
Emperador d'Occident
Regnat	881-887
Predecessor	Vacant (abans, Carles II el Calb)
Successor	Vacant (després, Guiu III de Spoleto)

Carles el Gras (en llatí: Carolus Pinguis) (Neidingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Fill de Lluís el Germànic, va rebre el regne d'Alamània en herència. Amb l'abdicació del seu germà Carloman obtingué el regne d'Itàlia, i fou coronat emperador el 881 pel Papa Joan VIII. L'any seguent morí el seu altre germà Lluís, i amb els seus territoris reunificà el regne de la França Oriental del seu pare. Al morir sense descendència el seu cosí Carloman II, va heredar també tota la França Occidental, reunificant d'aquesta manera (encara que per poc temps) l'Imperi Carolingi.

La tradició historiogràfica el considera un monarca incapaç i despreocupat. Patia malalties constants i se sospita que podria haver estat epilèptic. Va ser deposat el 887 a la dieta de Trebur i va morir unes setmanes més tard.

Biografia

Accés al tron d'Alamània

Carles era el més petit dels tres fills de Lluís el Germànic i la seva esposa Emma. Durant la seva joventut hi ha registrat un episodi de "possessió demoníaca", en el que es conta que havia estat treient escuma per la boca fins que el van portar a l'altar de l'església.

L'any 859 Carles va ser nomenat Comte de Breisgau, una marca d'Alamània a la frontera sud de la Lotaríngia. El 864 es va unir als seus dos germans en una revolta contra el seu pare per reclamar que repartís el poder entre els seus fills. El 865 Lluís el Germànic es veiè obligat a dividir les seves terres entre els seus hereus: el fill gran Carloman rebria Baviera, el segon fill Lluís Saxònia (amb Francònia i Turíngia), i a Carles li corresponia Alamània (Suàbia més Rècia).

Quan el 875 va morir sense fills l'emperador Lluís II d'Itàlia, Lluís el Germànic va intentar fer valer l'acord que havia arribat amb ell perque el seu fill gran Carloman el succeís. Pero Carles el Calb de la França Occidental va ser més ràpid i va anar a Itàlia on es feu coronar rei i emperador. Lluís el Germànic va enviar carles a Itàlia al capdavant d'un exèrcit, al que posteriorment s'hi afegí el mateix Carloman. Però no van ser capaços de guanyar el regne italià fins a la mort de Carles el Calb el 877.

L'any 876 Lluís el Germànic va morir i Carles es convertí a ple dret en rei d'Alamània. Contrastant amb les constants disputes entre parents havien estat la norma en la dinastia carolíngia, els tres germans van cooperar en el govern i no es qüestionren les fronteres que havien heredat. Quan el 879 Carloman va patir un atac de feridura que l'obligà a abdicar, va repartir els regnes entre els seus germans i donà Baviera a Lluís i Itàlia a Carles.

Rei d'Itàlia i Emperador

Carles es va establir a Itàlia i la convertí en la capital dels seus dominis. El 880 va unir-se als co-reis de França Occidental Lluís III i Carloman II per posar setge a Viena, en mans de Bosó V de Provença.

El juliol de 880 el Papa Joan VIII va demanar ajuda a Carles per defensar-se de Guiu II de Spoleto, que estava envaint els estats pontificis. Per agraïr la seva ajuda, el Papa va coronar-lo emperador el 12 de febrer de 881.

Rei de França Oriental

El 876 el seu germà Lluís el Jove mentre es dirigia a combatre els víquings que s'havien establert als Països Baixos, i Carles heredà Saxònia i Baviera. D'aquesta manera recuperava la totalitat dels territoris de la França Oriental que havien estat del seu pare, a més del regne d'Itàlia i el títol imperial.

Carles va liderar els seus exèrcits per combatre els víquings i va entrar en negociacions amb els seus capitosts, als que va pagar diners perque marxessin.

Carles el Gras, representat amb la flor de lis com a rei francès, a les Grandes Chroniques de France (s. XIV)

Rei de França Occidental

Carloman II de França Occidental va morir el desembre de 884, com ho havia fet el seu germà Lluís dos anys abans. Com que cap dels dos havia tingut fills, els nobles van convidar a Carles a que acceptès el tron. Va ser coronat rex in Gallia el 20 de maig de 885.

El 885 va haver de fer front a una nova incursió viquinga. El capitost Sigfrid havia navegat a través del curs del Sena i havia posat setge a París, exigint un altre tribut a canvi de tornar enrera. Aquest cop Carles no va acceptar i després d'un any de setge, es va dirigir amb el seu exèrcit cap a París. Va arribar a encerclar els homes de l'oficial víquing Rol·ló, però va evitar l'enfrontament i va acabar pagant set-centes lliures de plata als viquings perquè marxessin. Aquestes accions van afectar molt el prestigi de Carles, especialment al regne occidental.

Deposició, mort i successió

L'any 887 la popularitat de Carles es trobava als moments més baixos. Era percebut com a covard i incompetent, i a més a més no tenia fills legítims. Els seus intents de nomenar hereu el fill bastard que havia tingut amb una concubina van trobar-se amb l'oposició dels bisbes i Carles va haver de claudicar. Aquell estiu va rebre als seus parents, el comte de París Odó i el margravi de Friül Berenguer, per discutir la seva successió.

El mateix any la seva cosina Ermengarda, filla de Lluís d'Itàlia i esposa de Bosó de Provença, va portar el seu fill Lluís a la cort. Carles el va cofirmar com a hereu de Provença, i es possible que pensés nomenar-lo successor al capdavant de l'Imperi. Però aleshores van arribar notícies de que el seu cosí Arnulf de Caríntia havia aplegat un exèrcit i es volia fer amb el control de Germània. Tot i que els alamans es van mantenir fidels a Carles, el regne oriental es va col·lapsar. Carles, que havia tornat a patir atacs de la seva malaltia, va ser declarat incapaç per governar i fou obligat a abdicar el 17 de novembre de 887. Es va retirar a Suàbia, on va morir sis setmanes després, el 13 de gener de 888.

Amb la seva deposició i mort l'Imperi Carolingi es va desintegrar definitivament. Va ser succeït per Odó a la França Occidental, Arnulf de Caríntia a la França oriental, Berenguer de Friul a Itàlia, i Rodolf a Borgonya. El títol imperial va quedar uns anys vacant.

Família

Avantpassats

Il·lustració de Carles el Gras (s. XIX)

16. Pipí el Breu

8. Carlemany

17. Bertrada de Laon

4. Lluís el Piadós

9. Hildegarda

2. Lluís el Germànic

5. Ermengarda de Hesbaye

1. Carles el Gras

6. Welf

3. Emma d'Altdorf

7. Hedwig de Baviera

Núpcies i descendents

Carles es va casar l'any 862 amb Ricarda de Suàbia (vers 840 - vers 895). No van tenir descendència.

L'únic fill conegut de Carles va ser Bernard (?- 891 o 892), fruit de la unió amb una concubina.

Precedit per: Lluís III (el Jove)	Rei d'Alemanya 876–887	Succeït per: Arnulf de Caríntia
Precedit per: Carloman II	Rei de França Occidental 884–887	Succeït per: Odó I de França
Precedit per: Carles el Calb	Emperador d'Occident 881–887	Succeït per: Guiu III de Spoleto

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles III el Gras