Rol·ló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua de Rol·ló a Falaise, Normandia

Rol·ló (en danès i noruec: Rollo, en francès: Rollon) (vers 860-vers 932) va ser un capitost víking que esdevingué el primer duc de Normandia (911-927).

El seu nom[modifica | modifica el codi]

El nom Rol·ló és una llatinització de Hrólfr, una paraula de l'idioma Nòrdic antic que encara es pot trobar en persones d'origen islandès i que va derivar en l'actual Rolf que es fa servir als països escandinaus. Està format per la unió de les paraules hrod ("renom") i wulf ("llop"). En la Gesta Danorum del s.XII apareix escrit com Roluo, però els escrits històrics noruecs el citen com Rou o Rouf i els francs com Rodoulf i de vegades Raul.[1]

Els orígens[modifica | modifica el codi]

Els viatges de Rol·ló abans d'establir-se a Normandia

El cronista Dudon de Saint-Quentin parla a la seva De moribus et actis primorum Normannorum ducum[2] d'un noble d'origen danès, el qual tenia dos fills: Gurim i Rol·ló. A la mort d'aquest senyor, Gurim va seer assassinat i Rol·ló expulsat. Guillem de Jumièges també l'esmenta en la seva Gesta Normannorum Ducum i en diu que era originari de Faxe, una localitat danesa. Una altra font per al seu estudi és l'obra del poeta Robert Wace, escrit uns tres-cents anys després, i esmenta els dos germans Gurim i Rol·ló. L'Orkneyinga saga,[3][4]és un poema antic que narra la història de les illes Orkney i què també coincideix explicant el mateix origen de Rol·ló.

Tant els historiadors noruecs com els islandesos l'identifiquen amb Hrolf el Caminant,[nota 1] un fill de Rognvald Eysteinsson, comte de Møre a Noruega i una figura clau en la creació del comtat d'Orkney (actual Escòcia). Aquest comte es va enemistar amb el rei Harald I de Noruega i va decidir independitzar-se i va establir-se al nord de França.

El monjo benedictí i historiador Geoffrey Malaterra[5] només diu dels seus orígens que procedia de Noruega. Malgrat totes aquestes fonts històriques, els historiadors noruecs i danesos dels segles XIX i XX van estar disputant-se el seu origen, sense quedar la qüestió resolta.

Una tercera teoria li atribueix un origen finlandès, segons la qual seria un membre de la dinastia Yngling i la informació provindria del llibre Flateyjarbók.

Establiment a França[modifica | modifica el codi]

Els víkings atacant la costa francesa.

L'any 885 una incursió de víkings dirigida per un cabdill anomenat Siegfrid, va atacar la costa nord francesa, en la qual hi va participar Rol·ló. Segons la llegenda el rei dels francs va enviar un missatger i va preguntar qui manava entre ells per tal de saber amb qui negociar, llavors li van contestar que cadascú era amo de sí mateix i no tenien ningú que els manés, però quan Siegfried, després d'haver saquejat tot el que va voler fins a arribar a París va començar la retirada, Rol·ló es va quedar a la rereguarda i finalment es va separar del grup per a continuar saquejant per terres de Borgonya. L'historiador Douglas [6] creu que no va arribar a territori francès fins a l'any 905.

El que sí que és cert és que una colla de víkings liderats per Rol·lo es van establir al nord de França (país que en aquell temps s'anomenava Regne dels Francs Occidentals), on se'ls va anomenar "normands".[nota 2] L'any 911 els normands van assetjar la ciutat de Chartres. El bisbe de la ciutat va fer una crida als cavallers francs perquè anessin a socórrer els seus habitants.[7] El van assistir Robert, marquès de Nèustria, Ricard, duc de Borgonya i Manassès, comte de Dijon . El 20 de juliol els francs van assolir la victòria[8]

Bateig de Rol·ló

Amb aquesta derrota, Rol·ló es va veure obligat a negociar amb Carles III el Simple, el rei dels francs, arribant a un acord que es coneix com el Tractat de Saint-Clair-sur-Epte. A Rol·ló se li va conferir el govern i la vigilància d'una part de Nèustria, que des de llavors es diria Normandia, com si es tractés d'un duc al servei dels francs. Només se li va demanar que a canvi es convertís al cristianisme i que la seva gent mantingués una convivència pacífica amb els francs.

Per tal de segellar el tractat, Rol·ló es va casar amb una suposada filla bastarda del rei franc, de nom Gisela.[9]

Rol.ló va complir amb el pacte. L'any següent, el 912, es va batejar amb el nom de Robert i es convertí al catolicisme[nota 3]com un pas més cap a la integració com a vassall franc; però encara que no va atacar els francs, va fer servir el seu establiment de la Normandia com a punt de partida per a continuar fent pirateria, aquesta vegada contra Flandes (en aquell temps territori dels francs orientals).

Tomba de Rol·ló a la catedral de Rouen

Després de la mort de Carles III l'any 922, Rol·ló va considerar que el tractar ja no tenia validesa i va pactar novament amb Robert I de França, de qui va aconseguir els territoris de Le Mans i Bayeux.[10]

L'any 927 abdicà a favor del seu fill Guillem, i morí uns anys després.[11][12] Va ser enterrat a la catedral de Rouen, però la sepultura actual és de l'any 1944 doncs la primera va ser destruïda.[13]

Matrimonis i descendència[modifica | modifica el codi]

Imatge del segle XIV representant el rei Carles oferint la mà de Gisela

Es coneix l'existència de dues esposes: 1. Poppa, esmentada pel cronista Dudo de Saint-Quentin, la qual era filla del Comte Berenger, obtinguda per rapte en un atac a Bayeux.[14] Probablement un matrimoni segons la llei dels víkings[15] Els seus fills van ser:

  • Guillem Espasallarga, nascut a "ultramar".
  • Gerloc, rebatejada com Adela i casada amb Guillem III, duc d'Aquitània.[16]
  • Potser una tercera filla de nom Kadlin, esmentada per l'historiador, filla de Ganger Hrolf, un dels noms tradicionalment atribuïts a Rol·ló. Es va casar amb un rei escocès anomenat Bjola.
  • Midbjorg, una filla que li van raptar i es va casar amb Helgi Ottarson.

La segona esposa Gisela de França (morta el 919). Segons Pierre Baudin no està clar si era filla del rei Carles III o si en realitat no va existir i només és una llegenda .[17]

La seva néta Emma va emparentar amb la reialesa francesa. També el rei anglès Guillem el Conqueridor és descendent seu. L'any 2011 es anunciar que es faria una investigació genètica amb les restes del seu nét Ricard I de Normandia i del seu besnet Ricard II de Normandia per tal de comprendre millor els seus orígens[18] i la relació amb la família reial britànica.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El sobrenom "Caminant" li van posar perquè deien que era tan fort i corpulent que cap cavall podia carregar amb ell
  2. Segons l'historiador Jean Renaud, els danesos ja havien començat a colonitzar la desembocadura del Sena quan Rol·ló i la seva gent hi van arribar
  3. A Heuland hi ha una creu, anomenada Croix de Rollon, que es va fer amb l'or fos que la gent de Rol·ló havia estat robant, símbol de la seva conversió al cristianisme. Adolphe Joanne:"Itinéraire général de la France, Normandie, p. 421, 1866 ,[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. René Lepelley, Guillaume le duc, Guillaume le roi : fragments del poema "Roman de Rou" escrit per Wace, ed: Centre de publications de l'Université de Caen, Caen, 1987, pàg. 15- 16
  2. Dudon de Saint-Quentin (1015–1030): "De moribus et actis primorum Normannorum ducum [2]
  3. El poema Orkneyinga saga en versió original idioma islandès,[3]
  4. El poema Orkneyinga saga en anglès [4]
  5. Geoffrey Malaterra:" The Deeds of Count Roger of Calabria and Sicily and of Duke Robert Guiscard, his brother", llibres 1–4[5]
  6. D.C. Douglas: "Rollo of Normandy", English Historical Review, Vol. 57 (1942), pp. 414–436
  7. François Neveux, pàg. 77
  8. Francois Neveux:"A Brief History of The Normans",ed. Constable and Robinson Ltd. 2006; pàg. 62.
  9. Timothy Baker:" The Normans". New York, ed.MacMillan, 1966
  10. Jean Renaud:"Les Vikings et la Normandie", éditions Ouest France, Rennes, 1989. capítol V (pàg.84)
  11. Elisabeth van Houts:" The Normans in Europe", Manchester University Press, 2000, pàg. 41
  12. François Neveux:" La Normandie des ducs aux rois", Rennes, Ouest-France, 2002 (ISBN 2-7373-0985-9), pàg 87
  13. Markus Schlicht (préf. Vincent Juhel):" La cathédrale de Rouen vers 1300" en Portail des Libraires, portail de la Calende, chapelle de la Vierge, Caen, Société des Antiquaires de Normandie, 2005, 426 p. (ISBN 2-9510558-3-8, OCLC 1279-6662), p. 347
  14. Stewart Baldwin, F.A.S.G., Henry Project:"Poppa"[6]
  15. Philip Lyndon Reynolds:"Marriage in the Western Church: the Christianization of marriage during the Patristic and Early Medieval Periods" 2001[7]
  16. Citada a la crònica de Guillem de Jumièges
  17. Pierre Bauduin:" Chefs normands et élites franques, fin -Début siècle, (181-194)", en Pierre Bauduin (éd.),« Les Fondations scandinaves en Occident et les débuts du duché de Normandie», Publications du CRAHM, 2005, 182 ISBN 978-2-902685-28-8.
  18. "Viking is 'forefather to British Royals'". Views and News from Norway. 15 Juny 2011.[8]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jean Renaud: " La Normandie des Vikings ", OREP, 2006, (ISBN 978-2915762068)
  • Laurent Vissière: " Comment un Viking a créé la Normandie", Historia, n° 774, 2011, pp.46-51.
  • Louis de Saint-Pierre, Rollon devant l'histoire, Paris, Peyronnet, 1949
  • Lucien Musset:"Nordica et Normannica. Recueil d'études sur la Scandinavie ancienne et médiévale, les expéditions des Vikings et la fondation de la Normandie", Paris, Société des Études nordiques, 1997 (ISBN 2-912420-00-8)
  • Jean i Sigrid Renaud:" Rollon, chef viking", éditions Ouest-France Université, 2006 (ISBN 978-2-7373-3592-1)
  • François Neveux:" La Normandie des ducs aux rois", Rennes, Ouest-France, 2002 (ISBN 2-7373-0985-9)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rol·ló