Guillem II de Prússia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guillem II
Guillem II de Prússia

Emperador Alemany
Regne
15 de juny de 18889 de novembre de 1918
Precedit per Frederic III
Succeït per Abolició de la monarquia

Rei de Prússia
Regne
15 de juny de 18889 de novembre de 1918

Naixement 27 de gener de 1859
Regne de Prússia Berlín, Prússia
Defunció 4 de juny de 1941 (als 82 anys)
Països Baixos Doorn, Països Baixos
Consort Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg
Hermínia de Reuss
Descendència
Dinastia Casa de Hohenzollern Casa de Hohenzollern
Pare Frederic III
Mare Victòria del Regne Unit

Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou Kàiser de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941). El seu regnat fou caracteritzat per l'expansionisme colonial de l'Imperi i la Gran Guerra, que, un cop finalitzada, provocà la caiguda dels Hohenzollern, la formació de la República de Weimar i l'exili holandès.

Família[modifica | modifica el codi]

Fill del kàiser Frederic III de Prússia i de la princesa Victòria del Regne Unit, es casà en primeres núpcies amb la princesa Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg, i per segona vegada amb la princesa Hermínia de Reuss. Tingué set fills:

Regnat[modifica | modifica el codi]

Molt influenciat pels ideals polítics, extremadament religiosos i de superioritat de Prússia dins d'Alemanya, de la seva àvia la princesa Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach, féu dimitir a Bismarck (1892) arran de les diferències que tenien sobre la forma amb què s'havia de tractar el moviment obrer. A partir de llavors, Guillem II optà per una política paternalista per tal de guanyar-se el seu suport.

El kàiser i els generals de l'Estat Major alemany.

A l'exterior desenvolupà una política de caràcter expansionista i colonial basada en el desenvolupament econòmic i en la indústria bèl·lica, obtenint escassos triomfs: els territoris de Kian-Chow (1897), les illes Marianes i Carolines (1899), la part occidental de Samoa, i el reconeixement anglofrancès de la sobirania sobre el Togo i el Camerun. Proclamà la sobirania sobre l'Àfrica Oriental (1891) i l'Àfrica del Sud-Oest (1892) i ordenà el desembarcament a Tànger per impedit l'avenç francès al Marroc (1905); la crisi internacional originà la Conferència d'Algecires (1906). Aquestes crisis internacionals, juntament amb les guerres balcàniques, feren difícils les relacions entre la Triple Aliança (1882) i la Triple Entesa (1907). Després de l'assassinat de l'arxiduc d'Àustria a Sarajevo (1914), Guillem II, segur de la superioritat alemanya sobre França i Imperi Rus, els declarà la guerra (Primera Guerra Mundial).

Exili[modifica | modifica el codi]

En acabar el conflicte el 1918 fou obligat a abdicar i hagué d'exiliar-se als Països Baixos.[1] Al llarg de la dècada de 1920 i sobretot arran de l'ascens a la presidència d'Alemanya del monàrquic mariscal Paul von Hindenburg, les expectatives de restitució de la casa dels Hohenzollern augmentaren però aquestes es veieren tallades de forma dramàtica arran de l'ascens de Hitler al poder l'any 1933. Malgrat que el propi Guillem II mai simpatitzà amb el nou règim, moltes persones al seu voltant des d'un primer moment es mostraren entusiastes del règim nacionalsocialista; aquest fou el cas de la seva segona esposa, la princesa Hermínia de Reuss, el seu fill primogènit August Guillem de Prússia, o el seu nebot el príncep Felip de Hessen-Kassel, landgraví de Hessen-Kassel. La mort de Guillem II ocorregué a Doorn l'any 1941, on també fou sepultat.


Precedit per:
Frederic III
Emperador d'Alemanya
Estendard del II Reich

18881918
Succeït per:
Friedrich Ebert (president)


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Macdonogh, Giles. The Last Kaiser: William the Impetuous (en anglès). Weidenfeld & Nicolson, 2001, p.425. ISBN 978-1-84212-478-9.