Margarida de Prússia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Margarida de Prússia, landgravina de Hessen-Kassel (Potsdam 1872 - Kassel 1954). Princesa de Prússia i d'Alemanya fou l'última filla viva del kàiser Frederic III de Prússia. La seva vida, extremadament dura, fou un exemple del que molts membres de la reialesa alemanya hagueren de passar durant la Segona Guerra Mundial i sobretot durant el règim d'ocupació.

La princesa Margarida de Prússia, landgravina de Hessen-Kassel.

Nascuda el dia 22 d'abril de 1872 a la ciutat de Potsdam, Margarida era la filla petita del príncep hereu i després emperador Frederic III de Prússia i de la princesa reial Victòria del Regne Unit. La petita Mossy, com era coneguda per la família, era néta per part de pare de Guillem I de Prússia i d'Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach i per part de mare de la reina Victòria I del Regne Unit i del príncep consort Albert de Saxònia-Coburg Gotha.

Junt amb els seus pares i les seves tres germanes petites, Victòria de Prússia i Sofia de Prússia formaren un bloc liberal i anglòfil a la ultramontana cort prussiana i van arribar a temibles quotes d'enfrontament amb els seus avis paterns i els seus germans grans entre els quals hi havia Enric de Prússia, la duquessa Carlota de Saxònia-Meiningen i el futur emperador Guillem II de Prússia.

L'any 1892 es casà amb el landgravi i cap de la casa principesca dels Hessen-Kassel, Frederic Carles de Hessen-Kassel. La parella tingué sis fills:

Els landgravins de Hessen-Kassel foren reis de Finlàndia durant escassos dos mesos l'any 1918. Malgrat tot l'aventura finlandesa dels landgravins no arribà a materialitzar-se. La tragèdia marcà durament la vida de la princesa Margarida de Prússia. Els seus dos fills grans moriren en combat durant la Primera Guerra Mundial. Mentre el príncep hereu moria a Romania, el segon fill moria a França. Felip i Cristòfor abraçaren el nazisme de la mateixa manera que ho féu la mateixa landgravina que en paraules de la seva neboda, Victòria Lluïsa de Prússia: "El dia següent (any 1939) vaig parlar amb la meva tia Mossy al balcó de la Vil·la Sparta de la reina Helena de Romania. Jo li vaig expressar els meus dubtes sobre el futur, el temor que la guerra esclatés aviat; ella no opinava d'aquesta forma. És més, creia que Adolf Hitler mai portaria a Alemanya a una nova guerra. La meva tia no podia fer-se la idea que un "brillant estadista" com Hitler que havia fet tant pel país arrisqués tant amb una jugada com aquesta". Felip que estava casat amb Mafalda d'Itàlia, filla del rei Víctor Manuel III d'Itàlia significà un magnífic aparador per les relacions italianoalemanyes. Felip fou ordenat governador de la regió de Hessen-Nassau. L'any 1943, el rei d'Itàlia abandonà l'Eix i entregà el país als aliats. Felip fou empresonat al camp de concentració de Sachsenhausen al nord de Berlín i la princesa Mafalda al camp de Buchenwald a Turíngia on trobà la mort com a conseqüència de ferides provocades per un bombardeig anglès. Felip fou traslladat posteriorment al camp de concetració bavarès de Dachau. Un cop Felip, ja vidu, sortí de Dachau després de vint mesos de confinament en solitari, hagué de fer front als tribunals de desnazificació. Primer fou enviat a un camp aliat a Darmstadt on va ser reclòs durant tres anys i se li confiscaren un terç dels seus béns. Ricard i Wolfgang també abraçaren el nacionalsocialisme i també van ser reclosos en presons aliats a Hessen tot i que durant menys temps que el seu germà gran. Cristòfor de Hessen fou el germà que més imbuït es veié pel nacionalsocialisme. Ara bé, l'any 1943 després de la derrota alemanya a la batalla de Stalingrad la seva posició havia canviat considerablement. Durant la guerra havia destacat com un brillant pilot de la Luftwaffe. L'any 1943 realitzà la seva última sortida aèria, abans però confessà a la seva muller els seus temors i les seves cauteles polítiques. Aquella mateixa nit el seu avió s'estavallava a les Dolomites italianes,. Al seu avió, sembla, hi havia una bomba col·locada per ordres de la Cancelleria. Durant l'ocupació estatunidenca, el castell de Friederichschloss, propietat de Mossy, fou ocupat pels estatunidencs i s'hi produí un greu espoli de tresors artístics i de joies.[1] Les pròpies autoritats estatunidenques intranquil·les pel gran ressò de l'espoli jutjaren els criminals, que hagueren de retornar els tresors, tot i que finalment només es recuperà un 25% d'allò que s'havia robat.

La landgravina morí l'any 1954 a la ciutat deFrankfurt.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Petropoulos, Jonathan. Royals and the Reich. Oxford University Press, 2006, p. 345. ISBN 0-19-516133-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarida de Prússia