Samoa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'Estat Independent de Samoa. Vegeu també illes Samoa i Samoa Nord-americana.
Malo Sa'oloto Tuto'atasi o Samoa
Independent State of Samoa
Bandera
Lema nacionalFaavae i le Atua Samoa (Samoa està basada en Déu)
HimneThe Banner of Freedon
Capital
(i major ciutat)
Apia
13° 35′ S, 172° 20′ O / -13.583,-172.333Coord.: 13° 35′ S, 172° 20′ O / -13.583,-172.333
Idiomes oficials Samoà i anglès
Gentilici Samoà, samoana
Govern Monarquia Parlamentària
  Cap d'estat
Primer Ministre
Tuiatua Tupua Tamasese Efi
Tuila'epa Sailele Malielegaoi
Independència
 
de Nova Zelanda l'1 de gener de 1962 
Superfície
 -  Total 2,944 km2 
 -  Aigua (%) 0,3%
Població
 -  Est. jul. 2010 192.001  (185è)[nb 1]
 -  Cens — — 
 -  Densitat 60 /km2 (110è)
Moneda Tala (WST)
Fus horari (UTC-11 [nb 2])
 -  Estiu (DST)  (UTC-10 [nb 3])
Domini internet .ws 
Codi telefònic 685
  1. Dades del World Factbook
  2. A partir del 29 de desembre del 2011 al fus horari passa de UTC-11:00 a UTC+13:00, 20minutos.es (castellà)
  3. A partir del 26 de setembre del 2010 va haver canvi d'horari per primer cop. timeanddate.com (anglès)
-

Samoa (formalment Estat Independent de Samoa) és un estat de la Polinèsia que comprèn 4 illes habitades i 6 illots, situat a la part de ponent de l'arxipèlag de Samoa, a l'oceà Pacífic. La part oriental de l'arxipèlag és un territori dels Estats Units.

Abans era conegut com a Samoa Alemanya (1900-1914) i posteriorment Samoa Occidental (en samoà Samoa i Sisifo) (1914-1997). El canvi de nom, tot abandonant l'adjectiu «Occidental», manifesta el desig de veure tot l'arxipèlag reunit sota una única sobirania.

Història[modifica | modifica el codi]

La història de Samoa va començar quan immigrants de les illes Lau en l'est de Fiji van arribar a les illes samoanes aproximadament fa 3500 anys i d'aquí es van establir en la resta de la Polinèsia. El contacte amb els europeus va començar en els primers anys del segle XVIII, però no es va intensificar fins a l'arribada dels comerciants i missioners britànics en els anys de 1830.

A través del segle XIX, el Regne Unit, l'Imperi Alemany i els Estats Units van reclamar parts del regne de Samoa, i van establir posats de comerç.

El rei Malietoa Laupepa va morir en 1898 i va ser succeït per Malietoa Tooa Mataafa. Els cònsols nord-americans i britànics van recolzar a Malietoa Tanu, fill de Laupepa. Bucs de guerra nord-americans i britànics, inclòs l'USS Philadelphia, van bombardejar Apia el 15 de març de 1899.

En la Convenció Tripartida de Samoa, una comissió conjunta de tres membres, Bartlett Tripp pels Estats Units, C. N. I. Eliot, C.B. per Gran Bretanya, i Freiherr Speck von Sternberg per Alemanya, van acordar dividir les illes. Alemanya va rebre la part occidental (posteriorment coneguda com a Samoa Occidental, avui dia només Samoa), que contenia Upolu i Savaii i altres illes adjacents. Aquestes illes van passar a cridar-se Samoa Alemanya. Els Estats Units van acceptar Tutuila i Manu'a, que avui dia conformen el territori de Samoa Americana. El Regne Unit va renunciar a les seves aspiracions a Samoa, a canvi que Alemanya cedís els seus protectorats en les Illes Salomó septentrionals. La monarquia va ser separada de l'Estat.

Des de 1908, amb l'establiment del moviment Mau ("opinió"), els samoanes occidentals van començar a reclamar la independència. Poc temps després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, a l'agost de 1914, Nova Zelanda va enviar una força expedicionària per prendre i ocupar Samoa Alemanya. Encara que Alemanya va refusar lliurar oficialment les illes, no va haver-hi cap resistència i l'ocupació va tenir lloc sense cap combat. Nova Zelanda va continuar l'ocupació de Samoa Occidental al llarg de la Primera Guerra Mundial. En 1919, sota el tractat de Versalles, Alemanya va abandonar les seves reivindicacions per les illes.

Nova Zelanda primer va administrar Samoa Occidental com un mandat de la Societat de Nacions i després com un fideïcomís de les Nacions Unides fins que el país obtingués la seva independència l'1 de gener de 1962 amb el nom de Samoa Occidental. Samoa va ser la primera nació polinèsia a restaurar la independència al segle XX.

Al juliol de 1997, la constitució va ser esmenada per canviar el nom del país de "Samoa Occidental" a "Samoa". Samoa havia estat coneguda simplement com a Samoa en les Nacions Unides des de la seva unió a l'organització en 1976. El veí territori nord-americà de Samoa Americana va protestar el trasllat, sentint que el canvi va disminuir la seva pròpia identitat samoana. Els ciutadans de Samoa Americana encara usen els termes "Samoa Occidental" i "samoanes occidentals".

Geografia[modifica | modifica el codi]

Samoa està situat gaire bé al centre de la Polinèsia al sud de l'equador, a mig camí entre Nova Zelanda i Hawaii. Des del 31 de desembre de 2011, està situada a l'oest de la línia internacional de canvi de data. Aquest canvi va fer suprimir el dia 30 de desembre de 2011 en aquest estat, i també a Tokelau (estat veí). Aquesta mesura proposada pel primer ministre samoà, Tuilaepa Sailele, i aprovada pel parlament pretenia facilitar els intercanvis comercials amb Austràlia i Nova Zelanda.

L'àrea terrestre total és de 2.944 km². El 96% del total correspon a les dues illes principals: Upolu i Savai'i.

Destaquen els ciclons ocasionals, l'activitat volcànica, la desforestació, l'erosió del sòl, la invasió d'espècies i la sobreexplotació pesquera.

Illes[modifica | modifica el codi]

Mapa de Samoa

L'Estat de Samoa consta de dues illes principals, dues illes petites habitades i sis illots prop de la costa:

  • Savai'i, la més gran i més occidental.
  • Upolu, la més poblada, amb tres quarts de la població total, i amb la capital Apia.
  • Illes a l'estret d'Apolima que separa les dues illes principals a una distància de 10 km:
  • Illots deshabitats al voltant d'Upolu:
    • Illes Aleipata, a l'est d'Upolu:
      • Fanuatapu
      • Namu'a
      • Nu'utele
      • Nu'ulua
    • Nu'usafee, al sud d'Upolu, també anomenat illa del Dimoni, ja que era un centre cultural samoà.

A l'est de l'arxipèlag es troben les illes del territori de la Samoa Nord-americana, més petites i menys poblades.

Geologia[modifica | modifica el codi]

Les illes són d'origen volcànic, amb muntanyes escarpades i rocoses a l'interior, i una estreta plana costanera. L'alçada màxima de l'arxipèlag és de 1.858 m al Mauga Silisili de l'illa de Savai'i. L'illa d'Upolu té una altitud màxima de 1.113 m al mont Fito.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima és tropical amb abundant precipitació. L'estació de pluges és de novembre a abril, amb una precipitació mitjana anual de 2.880 mm. Els ciclons són freqüents i devastadors per l'agricultura. La temperatura mitjana oscil·la entre el 20 °C i 30 °C.

Fauna i Flora[modifica | modifica el codi]

La fauna de les Samoa és escassa i poc diversa: serps, sargantanes i ocells.

La flora, en canvi, és molt rica amb espècies endèmiques. A l'interior els boscos tropicals són exuberants. A les costes es troben cocoters, pandanàcies i mangles. Els mariners polinesis, ja en temps antics, van portar arbres fruiters, com ara bananers i arbre del pa, i hortalisses com taro, nyam, tapioca i moniatos.

Infrastructures[modifica | modifica el codi]

Les Samoa tenen, a la capital Apia, un aeroport internacional i un gran port de passatgers i càrrega. Disposen de servei internacional de telèfon amb el codi +685, de telefonia mòbil i d'accés a internet.

Economia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Economia de Samoa

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població total és de 176.848 habitants (cens del 2001). Només a l'illa d'Upolu són 134.024. Ètnicament un 92,6% són samoans, un 7% mestissos i 0,4% d'origen europeu.

Les llengües principals són el samoà i l'anglès.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


 
Estats d'Oceania
Map of world highlighting Oceania.png
Flag of Australia.svg Austràlia | Flag of the Federated States of Micronesia.svg Estats Federats de Micronèsia | Flag of East Timor.svg Timor Oriental | Flag of Fiji.svg Fiji | Flag of the Marshall Islands.svg Illes Marshall | Flag of the Solomon Islands.svg Salomó | Flag of Kiribati.svg Kiribati | Flag of Nauru.svg Nauru |

Flag of New Zealand.svg Nova Zelanda | Flag of Palau.svg Palau | Flag of Papua New Guinea.svg Papua Nova Guinea | Flag of Samoa.svg Samoa | Flag of Tonga.svg Tonga | Flag of Tuvalu.svg Tuvalu | Flag of Vanuatu.svg Vanuatu

Dependències: Flag of Guam.svg Guam | Flag of Hawaii.svg Hawaii | Flag of Rapa Nui, Chile.svg Illa de Pasqua | Flag of the Cook Islands.svg Illes Cook | Flag of the Northern Mariana Islands.svg Illes Mariannes Septentrionals | Flag of the United States.svg Illes Perifèriques Menors dels EUA | Flag of Niue.svg Niue | Flag of Norfolk Island.svg Norfolk | Flag of New Caledonia.svg Nova Caledònia | Morning Star flag.svg Papua Occidental | Flag of the Pitcairn Islands.svg Illes Pitcairn | Flag of French Polynesia.svg Polinèsia Francesa | Flag of American Samoa.svg Samoa Nord-americana | Flag of Tokelau.svg Tokelau | Flag of Wallis and Futuna.svg Wallis i Futuna
Paul Gauguin 144.jpg Portal de la Polinèsia – Accediu als articles temàtics sobre la Polinèsia.