Nauru

De Viquipèdia

Ripublik Naoero

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Primer la voluntat de Déu
Idiomes oficials	Nauruà i anglès
Capital	Cap¹ 0° 33′ S, 166° 55′ E / -0.55, 166.917(i) 0° 33′ S, 166° 55′ E / -0.55, 166.917
Ciutat més gran	Yaren
Govern President	República parlamentària Marcus Stephen
Superfície  - Total  - Aigua (%)	21,30 km² (192è) despreciable
Població  - Estimació 2005  - Cens —  - Densitat	13.048 (191è) — 612,6 hab/km² (-)
Moneda	Dòlar australià (AUD)
Fus horari  - Estiu (DST)	(UTC+12) (UTC+12)
Independència d'Austràlia	el 31 de gener de 1968
Himne nacional	Nauru Bwiema
Domini internet	.nr
Codi telefònic	+674
Gentilici	Nauruà, nauruana
1Nauru no té cap capital oficial. Tanmateix Yaren n'exerceix la funció, havent-hi el govern.

Nauru és una república insular d'Oceania situada a la part meridional de l'oceà Pacífic, al sud de les illes Marshall. És un dels estats independents més petits del món, tant pel que fa a la població (13.048 habitants el 2005) com a la superfície (21,30 km²), i és la república més petita i poc poblada que existeix. Alhora, és el país més petit fora d'Europa.

[edita] Història

Illa abans fèrtil, plena de plantacions de palmeres de coco i de taro, l'elite va trobar una font d'ingressos en la mineria de fosfats que va començar al segle XIX. La prosperitat provenia de la gran quantitat de dipòsits de fosfats d'origen marítim que hi havia a l'illa. Els fosfats són usats com a fertilitzant arreu del món i la majoria s'exportaven a Austràlia. Un cop exhaurits tots els fosfats, les zones on es varen extreure romanen com a zones degradades, plenes d'agulles calcàries, de molt difícil recuperació.

Nauru s'encara a un futur incert. A la dècada de 1990, va provar d'aconseguir noves fonts d'ingressos postulant-se com a paradís fiscal, però això es va acabar el juliol del 2004.

[edita] Política i economia

Article principal: Economia de Nauru

Catàstrofe ecològica a Nauru. Estat en que quedaren les terres abans fèrtils de l'illa després de l'extracció de fosfats

L'illa va obtenir la independència d'Austràlia el 1968. Arran de la bancarrota econòmica del 2003, l'illa va patir un periode d'inestabilitat política amb sis canvis de govern en un any.^[1]

Nauru és un exemple de país que malvessa els fons i degrada el propi territori després de seguir polítiques a curt termini sense visió de futur per al país i la societat. Aquest destí, tal com van les coses, serà probablement el destí de totes les societats humanes de la terra a causa de les polítiques econòmiques desenfrenades del capitalisme salvatge.^{[2] [3]}

[edita] Geografia

Mapa de Nauru

[edita] Vegeu també

• Our Airline
• Zona degradada

[edita] Bibliografia

• Carl N. McDaniel & John M. Gowdy , Paradise for Sale (Univ. of California Press; 2000)

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

• Nauru Phosphate Corporation - Memorandum i informacions
• Fotos de les mines de fosfat i els seus efectes

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nauru

Estats d'Oceania
Austràlia | Estats Federats de Micronèsia | Timor Oriental | Fiji | Illes Marshall | Illes Salomó | Kiribati | Nauru | Nova Zelanda | Palau | Papua Nova Guinea | Samoa | Tonga | Tuvalu | Vanuatu
Dependències: Guam | Hawaii | Illa de Pasqua | Illes Cook | Illes Mariannes Septentrionals | Illes Perifèriques Menors dels EUA | Niue | Norfolk | Nova Caledònia | Nova Guinea Occidental | Pitcairn | Polinèsia Francesa | Samoa Nord-americana | Tokelau | Wallis i Futuna

Aquest article és un esborrany sobre Oceania. Podeu ajudar-nos ampliant-lo a partir de fonts fiables.