Illa de Pasqua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Illa de Pasqua
Rapa Nui
Bandera Rapa Nui
Informació
Capital: Hangaroa
Població


 - Total
 - Densitat de població


3.300 h. (2005)
50 hab/km²

Superfície 163 km²
Governador Enrique Pakarati Ika
Idioma Espanyol, rapanui.
Website Portal Rapanui
Mapa Illa de Pasqua

L'illa de Pasqua (en polinesi Rapa Nui o Gran Rapa) és una illa aïllada de la Polinèsia, situada 3.515 km a l'oest de Xile. És una província, d'una única comuna, de la regió de Valparaíso de Xile, inclosa en les anomenades «illes esporàdiques xilenes». Altres denominacions tradicionals són: Te Pito o te Henua («el melic del món») i Mata ki te Rangi («ulls que miren al cel»). L'illa és famosa per les nombroses escultures de pedra, anomenades moais, que es troben al llarg de la costa.

El lloc habitat més pròxim és l'illa Pitcairn, a 2.075 km a l'oest. La major part dels 3.300 habitants viuen a la capital Hanga Roa.

Les coordenades geogràfiques de l'illa són 27° 7′ 10″ S, 109° 21′ 17″ O / 27.11944°S,109.35472°O / -27.11944; -109.35472Coord.: 27° 7′ 10″ S, 109° 21′ 17″ O / 27.11944°S,109.35472°O / -27.11944; -109.35472. Es pot localitzar aproximadament a la mateixa latitud de la ciutat xilena de Caldera. El fet que disti de 3600 km de la costa xilena per l'est i de 2.075 km per l'oest de l'Illa Pitcairn la converteix en el punt de la Terra més allunyat d'un altre, fet que contribuí en el passat al seu aïllament de la resta del món, a més de convertir-la en el territori més occidental de Xile.

L'Illa de Pasqua també té la particularitat, juntament amb l'Illa Sala i Gómez, que manté un fus horari diferent al de la Xile continental. L'Illa de Pasqua està en el fus horari UTC-6 i a l'estiu es trasllada al fus UTC-5. D'aquesta manera es manté permanentment a dues hores de diferència amb la resta de Xile.

Aproximadament el 40% de l'illa, forma part del Parc Nacional de Rapa Nui

Història[modifica | modifica el codi]

L'illa va ser ocupada pels polinesis, probablement des de les illes de Mangareva o Pitcairn. Amb la reconstrucció de les genealogies de tradició oral es dedueix que va ser al segle V que va arribar el primer rei Hotu Matu'a. Segons aquestes tradicions orals, es distingeixen dues ètnies enfrontades: els orelles llargues i els orelles curtes. L'illa va desenvolupar, en el seu aïllament i amb uns recursos escassos, una civilització relativament avançada i complexa. Continua sent un misteri la tècnica utilitzada per transportar i aixecar el moais (blocs de basalt fins a 9 m d'alçada esculpits a 20 km de l'emplaçament), i continua sent indesxifrable l'escriptura rongorongo, l'única existent de la cultura polinèsia.

A partir de l'any 1600 la civilització de l'illa de Pasqua va degenerar dràsticament per culpa de la superpoblació, la desforestació i la sobreexplotació dels limitats recursos naturals.

Probablement va ser trobada pel pirata anglès Edward Davis el 1686.[1] Com que no la va situar correctament al mapa, durant molt de temps els exploradors van estar buscant l'anomenada “Terra de Davis”.

Va ser el neerlandès Jakob Roggeveen que la va descobrir el dia de Pasqua de 1722.

El 1770 Felipe González de Haedo en pren possessió en nom de Carles III d'Espanya, i l'anomena illa de San Carlos. Però l'expedició no va tenir continuïtat. L'explorador anglès James Cook, el 1774, i el francès La Pérouse, el 1786, van descriure i estudiar els habitants i la geografia de l'illa.

Després, el seu aïllament i la falta de recursos van fer que caigués en l'oblit. L'illa va caure en mans de caçadors peruans d'esclaus que van deportar els nadius al Perú i Xile; l'any 1877 hi quedaven només 111 habitants. Entre els negrers va destacar l'operació del masnoví Joan Maristany i Galceran.

Va ser annexionada per Xile l'any 1888 per Policarpo Toro.

El nom polinesi de Rapa Nui és modern, originat per immigrants polinesis de l'illa de Rapa, o Rapa Iti ('petita Rapa'). L'investigador Thor Heyerdahl manté que Rapa és el nom original de l'illa de Pasqua (Rapa Nui seria 'la vella Rapa'), i que Rapa Iti va ser anomenada per navegants provinents de Rapa Nui. Entre altres teories controvertides destaca la possible influència i immigració sud-americana formant una de les dues ètnies històriques. Un col·laborador de Heyerdahl va ser el barceloní Antoni Pujador i Estany.

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Cràter del volcà Rano Kao, illa de Pasqua.

L'illa de Pasqua és d'origen volcànic. Ocupa una àrea de 163 km2. La forma triangular s'explica per la conjunció de tres volcans: Poike, Rano Kao i Maunga Terevaka.

El clima és subtropical.

Illots[modifica | modifica el codi]

  • Motu Iti (illot petit)
  • Motu Kao Kao
  • Motu Marotiri
  • Motu Nui (illot gran)
  • Sala i Gómez

Flora i fauna[modifica | modifica el codi]

Toromiro al jardí botànic a Hangaroa. La construcció de pedres, típica per a illa de Rapanui, s'anomena "manavai" i protegeix contra el vent.

Actualment l'illa de Pasqua no té gairebé cap arbre. Antigament era un bosc de cocoters i de toromiro, però la construcció d'estàtues, barques de pesca i cabanes va acabar desforestant l'illa, cosa que a més tingué com a conseqüència el col·lapse de la seva civilització. Van caure dràsticament els recursos de pesca i d'ocells i la dieta es va limitar a gallines i rates. Hi ha a més evidències de canibalisme.

Es va desenvolupar una tradició de culte a l'home-ocell. Era una competició anual entre representants de cada tribu. Anaven nedant fins a l'illot de Motu Nui a recollir ous d'ocell. El primer competidor a tornar amb un ou aconseguia el control de l'illa per la seva tribu.

Avui el toromiro és un arbre que gairebé només es manté a jardins a Xile. Un exemplar creix al jardí botànic de Göteborg, Suècia, des de 1958 i un altre creix al jardí botànic de la Universitat de Bonn, Alemanya. No se sap quan i com la Universitat de Bonn rebé l'arbre. Hi ha un petit exemplar al petit jardí botànic al sud del poblet de Hangaroa. Se n'ha intentat la reintroducció a l'illa.

Geografia humana[modifica | modifica el codi]

Població[modifica | modifica el codi]

Ajuntament a Hangaroa.
Hospital a Hangaroa.
Carrer principal: "Avenida Atamu Tekena" a Hangaroa.

Al segle XVII es calcula que hi havia entre 10.000 i 15.000 habitants. Just abans de l'arribada dels europeus havia baixat a uns 2.000 o 3.000. Amb les deportacions del segle XIX la població es va reduir a 111.

Al cens del 2002, la població és de 3.791 habitants. Al segle XX els nadius emigraven a Xile, on es troba la meitat de rapanuis, sobretot a Santiago de Xile. Avui, a causa del progrés del turisme, s'ha invertit el flux migratori. Un 60% de la població actual és rapanui, un 39% és xilena d'ascendència europea i un 1% és d'ascendència ameríndia.

Els idiomes oficials són l'espanyol i el rapanui.

Economia[modifica | modifica el codi]

El turisme és el principal recurs econòmic de l'illa. La pista de l'aeroport de Mataveri parteix l'illa en dos. La seva gran allargada permet acollir, en cas de necessitat, les naus espacials en cas d'un aterratge d'emergència.

Política[modifica | modifica el codi]

L'illa de Pasqua no és una província de la República de Xile. És un departament de la Regió de Valparaíso. Hi ha un governador designat pel president de la República i un batlle electe.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Moais a Rano Raraku.
La pedrera dels barrets "pukao".

L'illa de Pasqua està envoltada de misteris que afavoreixen l'especulació en l'explicació i interpretació de les seves restes arqueològiques.

Els moai[modifica | modifica el codi]

Vegeu l'article principal moai.
Ahu Nau Nau: Algunes estàtues tenen un "pukao". A la plataforma hi hi un relleu amb un llangardaix i el cap de una estàtua més antiga.

L'illa de Pasqua és cèlebre per les restes megalítiques. El patrimoni arqueològic consta d'uns 300 altars de pedra, els ahu, i unes 600 estàtues de pedra, els moais. Quan van ser construïts els altars, els constructors van utilitzar en alguns casos restes de estàtues més antigues com material de construcció. Les estàtues van ser fabricades a una pedrera al nord-est de l'illa, al costat del Ranu Raraku, un volcà inactiu. Algunes de les estàtues tenen barrets vermellencs de pedra que s'anomenen "pukao" i que foren fabricats a una altra pedrera, al costat de la colina Puna Pau al sud de l'illa.

Els arqueòlegs estimen que les estàtues van ser esculpides entre el 1600 i el 1730. La majoria es van fer a la pedrera del volcà Ranu Raraku. Després les pedreres van ser abandonades de sobte, deixant estàtues mig excavades a les roques. Quan van arribar Jakob Roggeveen i James Cook, els moais encara estaven drets als seus llocs al voltant de la costa. Durant el segle XIX es van tirar tots a terra en guerres internes. Avui se n'han reconstruïts alguns.

A l'illa de Pasqua també hi ha relleus de pedra, roques amb petròglifs, i coves amb pintures misterioses.

Rongorongo[modifica | modifica el codi]

Escriptura rongorongo

S'han trobat a l'illa unes taules amb una misteriosa escriptura que no ha sigut desxifrada, anomenada rongorongo. També es troben en alguns petròglifs. És l'única escriptura de les llengües polinèsies abans de l'arribada dels europeus. Hi ha diverses interpretacions però es fa difícil treure'n conclusions fiables. Avui continua sent un misteri.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Englert, Sebastián. La tierra de Hotu Matu'a: historia y etnología de la Isla de Pascua: gramática y diccionario del antiguo idioma de Isla de Pascua (en castellà). Editorial Universitaria, 22004, p. 20. ISBN 9561117045. 


 
Estats d'Oceania
Map of world highlighting Oceania.png
Flag of Australia.svg Austràlia | Flag of the Federated States of Micronesia.svg Estats Federats de Micronèsia | Flag of East Timor.svg Timor Oriental | Flag of Fiji.svg Fiji | Flag of the Marshall Islands.svg Illes Marshall | Flag of the Solomon Islands.svg Salomó | Flag of Kiribati.svg Kiribati | Flag of Nauru.svg Nauru |

Flag of New Zealand.svg Nova Zelanda | Flag of Palau.svg Palau | Flag of Papua New Guinea.svg Papua Nova Guinea | Flag of Samoa.svg Samoa | Flag of Tonga.svg Tonga | Flag of Tuvalu.svg Tuvalu | Flag of Vanuatu.svg Vanuatu

Dependències: Flag of Guam.svg Guam | Flag of Hawaii.svg Hawaii | Flag of Rapa Nui, Chile.svg Illa de Pasqua | Flag of the Cook Islands.svg Illes Cook | Flag of the Northern Mariana Islands.svg Illes Mariannes Septentrionals | Flag of the United States.svg Illes Perifèriques Menors dels EUA | Flag of Niue.svg Niue | Flag of Norfolk Island.svg Norfolk | Flag of New Caledonia.svg Nova Caledònia | Morning Star flag.svg Papua Occidental | Flag of the Pitcairn Islands.svg Illes Pitcairn | Flag of French Polynesia.svg Polinèsia Francesa | Flag of American Samoa.svg Samoa Nord-americana | Flag of Tokelau.svg Tokelau | Flag of Wallis and Futuna.svg Wallis i Futuna
Paul Gauguin 144.jpg Portal de la Polinèsia – Accediu als articles temàtics sobre la Polinèsia.